El Retaule major de la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès / Lluïsa Rodríguez i Muñoz
Rodríguez i Muñoz, Lluïsa


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 419-434 : il.
Notes.

La consulta del fons documental de l'arxiu del Gran Priorat de Catalunya, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ha permès a diversos investigadors aproximar-se a l'estudi de la capella de la comanda hospitalera de Vilafranca del penedès, especialment a l'etapa medieval; tanmateix, el retaule major, dedicat a Sant Joan Baptista, ha estat objecte d'información incompletes, i resta pendent el seu estudi a hores d'ara. És a partir d'aquest punt, en el context d'una activa però interessant promoció artística a càrrec de l'orde hospitaler, on centrem el nostre treball.

Resultats de les darrerres campanyes d'excavació a l'establiment ibèric i la vil·la romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf) / Albert López Mullor, Xavier Fierro Macía, Mateu Riera Rullan, [et al.]



En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 217-268 : il., map.
Notes. Bibliografia.

Entre 1996 i 1998 s'han dut a terme nomrosos treballs a Darró. En aquesta comunicació presentem els que han afectat la zona 0 del jaciment, situada a ponent; en el decurs dels quals s'ha estudiat bàsicament dues cases del poblat ibèric, que van funcioanr entre el començament del segle II i mitjan segle I a.C (les núm. 2 i 3). També s'han analitzat algunes estructures precedents, dels segles IV-II aC, així com l'evolució d'aquesta àrea en època imperial romana, entre mitjan segle I i mitjan segle IV, quan hi va haver dependències de la pars rustica de la vil·la. Tot seguit, va ser utilitzada per situar-hi una necròpoli tardana.

Ocells del Penedès / Pere Mestre i Raventós
Mestre i Raventós, Pere


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 1 (1978) , p. 119-154 : map.

La Modernització al sector vitivinícola del Penedès / Joan Mayans i Planells, Guillem Mundet i Genís
Mayans i Planells, Joan


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 553-572 : il. (Economia) 
Bibliografia. Notes.

En el discurs sobre la modernització, els historiadors han tendit a centrar-se en el món del tèxtil, deixant de banda altres sectors de l'economia que en el període comprès entre les últimes decades del segle XIX i el primer terç del segle XX també van patir transformacions importants. La present comunicació analitza, centrant-se en l'àrea del Penedès, com les innovacions també van tenir lloc en la viticultura i els procediments d'elaboració de productes vínics. I ho fa després de descriure els referents teòrics i la metodologia emprada en un estudi que utilitza la documentació fotografica i la història oral com a fonts principals d'informació.

El Renaixement del fet casteller al Vendrell: el quinquenni 1993 - 1997 / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, Salvador


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 521-552 : gràf. (Cultura Popular) 

La davallada del fet casteller vendrellenc s'inicia progressivament cap a la segona meitat de la decada dels anys 1970; per convertir-se en decadència a partir del 1982, fins a tocar fons l'any 1992, quan al concurs casteller de Tarragona els castellers vendrellencs no poden carregar cap dels cinc castells intentats. Amb I'inici de la temporada del 1993, el panorama casteller local dóna un gir de 180 graus. La creació de la Colla Nova del Vendrell i una profunda reestructuració dels Nens del Vendrell obren les portes d'una nova etapa de renaixement del fet casteller a la vila. Un renaixement que va caracteritzat per la dualitat de colles i la integració activa al món casteller local de la generació de joves dels anys 70; juntament amb la reactivació de la participació de tot un contingent humà de diferents nuclis castellers històrics del Baix Penedès.

Els Grallers del Baix Penedès dels segles XIX i XX: noves aportacions / Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert
Ferrando i Romeu, Pere


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 499-520 : il. (Cultura Popular) 
Referències bibliogràfiques.

El treball que presentem a continuació és una miscel·lània de notícies sobre les nostres entranyables gralles i timbals, emmarcades dins l'àrea geogràfica del Baix Penedès, amb l'únic denominador comú de tractar-se de notícies inèdites recollides als darrers anys des de diferents fonts d'informació. D'aquesta manera es pretén continuar i completar la tasca exposada en el marc de diferents Jornades d'Estudis Penedesencs: el 1994 amb el títol "Els grallers del Vendrell: les colles de la renaixença castellera (1926-1936)': el 1995 amb "Els grallers del Vendrell: dels primers noms a les primeres colles (1784-1926)"; el 1996 amb "Els grallers del Baix Penedès: les colles bisbalenques i els sonadors d'Albinyana"; i aquest any 1997 amb la quarta entrega sobre el tema recollint tot el material nou aparegut darrerament.

El Ball de bastons del Vendrell (1939 - 1979): colles i actuacions / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, Salvador


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 477-498 : il. (Cultura Popular) 
Notes.

El ball de bastons del Vendrell és un dels primers balls penedesencs a ressorgir durant la immediata postguerra. Com el de Llorenç del Penedès, el trobem ja en actiu l'any 1939. Durant els dos decennis que van entre el 1939 i el 1959, es succeeixen en el temps fins a cinc colles de bastoners locals. L'arribada dels anys seixanta marca un procés de pèrdua d'aquesta manifestació de la cultura popular vendrellenca, que durant vint anys més es manté viva mercès a les actuacions del ball de Llorenç. L'any 1979 representa l'inici d'una nova etapa per al ball de bastons del Vendrell. Amb la reaparició d'una colla local, s'inicia la represa de l'activitat que avui, després de divuit anys, encara continua plenament vigent i a la qual s'han afegit encara tres colles més als anys 1982, 1987 i 1993.

El Bou de foc del Vendrell: deu anys d'història (1986 - 1996) / Pau Arroyo i Casals, Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Casals, Pau


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 457-476 : il. (Cultura Popular) 
Referències bibliogràfiques.

Cap a finals de julio1 del 1986, un grup de joves vendrellencs iniciaven la construcció d'un nou element del bestiari festiu vendrellenc: una carcassa de fusta amb modelatge manual de pasta de paper endurit que donaria vida a un bou, un dels antics elements del bestiari del país, que prendria el nom de Bou de Foc del Vendrell. L'estrena i primera actuació van tenir lloc el diumenge 19 d'octubre de 1986, a la vila del Vendrell, en el marc de la Fira de Santa Teresa. Aquest primer Bou va estar en actiu durant cinc anys, fins que per la Festa Major de 1991 va quedar parcialment destruït a causa de l'accidentada explosió del carretó dels coets del grup. Per la Festa Major de 1992, s'estrenà un Bou de Foc nou, en aquesta ocasió modelat amb materials sintètics, amb les mateixes característiques físiques que el seu predecessor, però amb un considerable augment de mida.

El Retaule major de l'església del Vendrell (1771 - 1876): escultors i dauradors / Salvador Arroyo i Julivert
Arroyo i Julivert, Salvador


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 435-454 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

L'antic retaule major de l'església del Vendrell va ser, com moltes de les obres del seu gènere, el fruit del treball d'un col·lectiu de diferents artistes i artesans en el llarg període de més d'un segle. L'obra s'inicia l'any 1771, quan l'escultor vallenc Lluís Bonifàs Massó (1730-1786) redactava el contracte pel qual es preveia la conclusió total de l'obra per a l'any 1777. Malgrat tot, l'artista abandona el retaule l'any 1775 per dedicar-se al cor de la catedral nova de Lleida, obra en la qual treballa entre 1774 i 1779. No va ser fins a l'any 1798 que es varen reemprendre les obres. En aquesta nova etapa és l'escultor tarragoní Josep Batlle qui té cura de la tasca escultòrica que suposa bastir gairebé tota la imatgeria i l'estructura dels dos cossos del retaule. L'obra s'allarga fins a l'any 1804. El daurat va ser també una tasca lenta que va realitzar-se en tres etapes: una primera entre 1827-1831, en la qual un primer equip de dauradors prepara l'obra i es daura ja parcialment el primer cos. Una segona fase l'any 1850, en què un altre artista acaba de daurar el primer i el segon dels cossos, o de la Glòria. Finalment l'any 1876 s'acabà totalment la resta de detalls del conjunt arquitectònic mercès al llegat econòmic d'un particular.

Nova estela discoïdal al Penedès / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 413-418 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències funeràries.

Es presenta una nota sobre una peça tallada en pedra conservada en un establiment comercial del Vendrell. Per les seves característiques, es podria prendre en principi per una estela funerària de tipus discoïdal.

El Patrimoni arquitectònic del Vendrell: propostes per a la seva conservació / Pau Arroyo i Casals, Joan Menchon i Bes
Arroyo i Casals, Pau


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 391-412 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències bibliogràfiques. Inclou catàleg del patrimoni històric, artístic i arquitectònic del Vendrell.

L'actual creixement urbanístic del Vendrell, a causa de l'important augment demogràfic que esta afectant tota la comarca del Baix Penedès, ha començat a posar en perill la pervivència de nombrosos elements del nostre patrimoni cultural comú. Davant d'aquest fet inqüestionable, cal adoptar un seguit de mesures per evitar la destrucció dels esmentats elements, els quals conformen la identitat del nostre municipi. Així mateix, és necessari establir, a partir d'un estudi rigorós, quins són els elements susceptibles de ser protegits per tal de preservar-los i poder-los cedir a les properes generacions en les millors condicions.

La Barraca de la partida de la Rafaela (Calafell): Un exemple d'arquitectura rural / Jordi Guàrdia, David Olivares
Guàrdia i Felip, Jordi


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 359-370 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Referències bibliogràfiques.

La barraca de la vinya de la partida de la Rafaela era una barraca construïda en pedra i de planta circular. Es trobava situada al terme municipal de Calafell, i a causa de trobar-se dins I'ampliació de l'autopista A-16 es va haver d'enderrocar. Per tal de documentar-ne l'existència abans del seu anorreament, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya decidí realitzar una intervenció arqueològica d'urgència.Aquesta barraca és un bon exemple de I'arquitectura rural del nostre país, vinculada estretament al treball a les vinyes. La intervenció arqueològica tingué com a objectiu la seva documentació, i l'obtenció de nova informació sobre la seva construcció i utilització.

Funcionaris a la història contemporània de Vilanova / Francesc X. Puig Rovira
Puig i Rovira, Francesc Xavier


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 337-356 : il. (Història Moderna i Contemporània) 

En la direcció i en la gestió dels diversos serveis públics d'una ciutat, sobretot dels que depenen d'una administració superior a la municipal, hi tenen una responsabilitat directa els funcionaris que hi estan al front. En molts casos són persones amb una carrera professional especialitzada i amb un estatut especial, que resideixen temporalment a la ciutat on són destinades per exercir una funció pública, ja sigui civil, militar o eclesiàstica. En el cas concret de Vilanova, per la categoria administrativa de la ciutat, existeix un cert nombre de llocs professionals públics: jutges, notaris, mestres, professors d'altre nivell, etc. Entre les persones que han ocupat aquests càrrecs en els temps moderns, trobem una bona diversitat de característiques: competència tecnica o professional, comportament, grau d'integració i de dedicació, esperit i voluntat de servei, etc. És un tema d'un abast molt ampli que mereix ser estudiat. lntentarem fer-ne una breu anàlisi.

El Monte-pío de Santa Oliva (1879 - 1938) / Joan Latorre i Solé
Latorre i Solé, Joan


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 311-336 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Notes.

En el present treball pretenem analitzar una institució que en el seu temps va tenir gran importància peral poble de Santa Oliva, però que ara, amb el pas dels anys, quasi ningú no sap que va existir. El "Monte-pío de Socorros Mútuos de Santa Oliva" és una mostra de fins a quin punt l'associacionisme agrari s'expandí pels pobles de Catalunya a cavall dels segles XIX i XX. Tractarem de les fonts d'informació que hem emprat per fer el seu estudi, comentarem els diversos reglaments que va tenir, les finalitats de la institució, la seva vessant religiosa (que era la base sobre la qual s'assentà fins al 1920), el component humà i els aspectes econòmics.

Isidro Roset Soler (1819 - 1893), fonedor / Isidre Roset i Juan
Roset i Juan, Isidre


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 281-310 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté il·lustracions de diferents models de maquinària industrial i agrícola.

La comunicació "Isidro Roset Soler (1819-1893), fonedor" pretén una aproximació històrica a través d'aquest home, avantpassat meu, qui conreà les tècniques artístiques del ferro: forja i fundició, aplicades a l'arquitectura i a l'incipient món de la mecànica, així com a estris domèstics i maquinària pesant. En la comunicació es tractaran temes paral·lels que emmarquin l'època i els costums, si més no, esbossats per mitjà de documents i imatges elements significatius en la història del segle passat, tot centrant-se en la maquinització o primera revolució industrial a Vilanova i la Geltrú.

El Pare escolapi Eduard Llanas (1843 - 1904) / M. Providència Garcia i Segarra
Garcia i Segarra, Maria Providència


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 253-280 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Bibliografia. Notes.

La motivació que m'ha portat a la realització d'aquesta comunicació ha estat la personalitat que, des de diferents punts de vista, he observat en el pare Eduard Llanas. L'he treballat de prop en estudiar la fundació de l'Escola Pia de Vilanova, l'Ateneu, l'arqueologia, els seus sermons impresos... M'ha semblat una persona amb una gran cultura, personalitat, capacitat de treball..., pero, sobretot, molt humana, entre d'altres qualitats. Per això he cregut molt interessant de conèixer més de prop la seva biografia, pero m'he adonat que és tan àmplia que faré una petita pinzellada de la seva vida i em centraré en el seu pas per Vilanova, on va deixar una profunda petjada.

Mestres de minyons d'Albinyana / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 229-252 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté relació cronològica de referències a l'ensenyament i els mestres d'Albinyana.

Al segle XVI, època en que trobem els primers mestres d'Albinyana, aquests personatges apareixien sota la graciosa denominació de "mestre de minyons". El 1870 frobem la primera "mestressa". Aquest treball abraça, doncs, més de 400 anys. Posats per ordre cronològic s'anomenen un centenar llarg de professors i professores i un reguitzell d'incòmodes locals habilitats per a escola. Aquestes esforçades persones, sovint mal pagades, s'esmerçaren en la feixuga tasca d'ensenyar de lletra als albinyanencs.

Processos eclesiàstics del Penedès / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 205-228 : il. (Història Moderna i Contemporània) 
Conté índex dels processos eclesiàstics del Penedès (1619-1899).

Aquest treball conté la recopilació cronològica dels processos eclesiàstics del Penedès, des del 1619 al 1899. Aquest recull s'ha elaborat partint del fet que al títol hi consta el nom de la població. Centenars d'altres processos, en no constar-hi aquest detall i només el nom dels litigants, passen desapercebuts malgrat que molts possiblement afecten la nostra comarca. Per tal d'alleugerir la pesantor d'aquest llarg índex, s'han resumit mitja dotzena de curiosos processos, de diferent tema i diferent localitat.

Els Cervelló, barons de Querol-Montagut a l'edat mitjana / Júlia Miquel i López
Miquel i López, Júlia


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 165-202 : il. (Història Medieval) 
Notes.

Una de les grans famíllies nobles establertes al Penedès des dels inicis del repoblament de la comarca foren els Cervelló, un llinatge aristocràtic que senyorejà aquestes terres durant tota l'edat mitjana. En el temps es va dividir en dues grans estirps, una de les quals fou la dels barons de Querol i Montagut.

Adalbert, senyor d'Albinyana / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 26 (2001) , p. 141-164 : il. (Història Medieval) 
Notes. Inclou transcripció del testament d'Adalbert.

Pels documents de Sant Cugat del Vallès sabem que Adalbert, fill de Guitard, vescomte de Barcelona, fou, entre altres coses, senyor del castell i terme d'Albinyana. En aquest treball es parla d'aquest personatge i del seu entorn, de la cèlebre expedició a Còrdova -on fou occit- i del seu polèmic testament.