Nous elements d'escultura arquitectònica visigòtica trobats a Tarragona / Javier Á. Domingo, Pilar Bravo, Moisés Díaz, Reis Fabregat, Joan Menchon, Josep Francesc Roig, Dolores Ynguanzo
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 97-130 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenta un nou conjunt de peces d'escultura arquitectònica visigòtica de la ciutat de Tarrago-na Bàsicament són peces de marbre procedents dels edificis de la ciutat del segle I, amb alguna peça de pedra local del tipus Mèdol La seva cronologia és dels segles VI-VII tot i que hi ha peces que poden ser dels segles VIII-X.

La Construcción del recinto imperial de Tarraco (provincia Hispania Citerior) / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 423-479 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es defineix una hipòtesi inèdita relativa al disseny urbanístic del campament romà republicà. A partir de l'accessibilitat de la muralla i unint amb vies perpendiculars i paral·leles els accessos coneguts i els altres possibles documentats històricament, es planteja una retícula ortogonal per Tarraco amb paral·lels en ciutats romanes contemporànies. A partir d'un resum dels precedents constructius i models identitaris inspiradors de l'escenogràfica imatge del Fòrum Provincial, s'observen les extraordinàries similituds respecte a la domus Augusti al Palatí i l'estreta vinculació de Tarraco amb el princeps . Es descriuen els processos de disseny i construcció antics en relació al monument imperial, així com la idoneïtat respecte a l'ús d'un software vectorial a per l'estudi bidimensional i tridimensional d'aquest.

Intervenció arqueològica al núm. 17 de l'avinguda Estanislau Figueras de Tarragona / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 24 (2002) , p. 69-73 : il.
Notes a peu de pàgina.

Es presenten els resultats de la intervenció arqueològica d'urgència que l'any 1991 es va realitzar al número 17 de l'avinguda Estanislau Figueras. Fruit dels treballs arqueològics es va poder estudiar part d'una vil·la suburbana de Tàrraco, que es data entre els segles I i II-III dC. Sobre els nivells d'amortització es localitza una altra fase de tipus funerari.

Capitell de pilastra procedent de la part alta de Tarragona / Joan Josep Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 21-22 (1999-2000) , p. 155-173
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Noves dades d'elements decorats d'arquitectura hispanovisigòtica a la província de Tarragona / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz
Macias i Solé, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 18 (1996) , p. 97-122
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Una Nova lauda sepulcral del segle XIV / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz
Macias i Solé, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 17 (1995) , p. 229-233 : il.
Bibliografia.

La Muralla de la baixada del Roser : proposta per a la seva restauració / Pau Arroyo i Casals, Joan Menchon i Bes
Arroyo i Casals, Pau


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 15 (1993) , p. 391-416 : il. (Noticiari) 
Bibliografia.

Intervenció arqueològica al terrat de la torre de les monges (Tarragona). Informe preliminar / Joan J.p Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 13 (1991) , p. 187-223 : il.
Notes a peu de pàgina.

Observacions per a un estudi de les esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 10-11 (1988-1989) , p. 251-317
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

L'Arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari : història, patrimoni i cultural tradicional / Maria Bonet Donato i Joan Menchon Bes (coords.)



Tarragona : Publicacions URV, 2023
242 p. : il. ; 24 cm (Recerca, 56) 
ISBN 9788413650678 (paper)
ISBN 9788413650685 (pdf)

En aquest llibre es proporciona l'emmarcament històric, antropològic i cultural de l'arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s'estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l'entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat. Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l'entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla. (Editorial).

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Darreres actuacions arqueològiques a les muralles de Tarragona (2012-2017) : Baixada del Roser (2a fase), col·legi Lestonnac, Puig d'en Sitges 3, Passeig de Sant Antoni i Granada 7 / Pilar Bravo, Marta Bru, Judit Ciurana, Frederic Cervelló, Reis Fabregat, Joan Menchon, Carme Subiranas, Dolores Ynguanzo



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 405-415 : il


En els darrers anys les muralles de Tarragona han continuat essent objecte d'actuacions arqueològiques que han permès poder ampliar el seu coneixement a nivell arqueològic, no solament la fase d'època romana republicana, sinó també la seva evolució en època medieval fins l'actualitat. Amb aquesta comunicació volem presentar els resultats dels treballs arqueològics de dues fases del projecte de restauració del monument vinculats al primer pla director (2007) que es corresponen a la Baixada del Roser (2016, Cultural de Generalitat de Catalunya), col·legi Lestonnac (2013, Instituto del Patrimonio Histórico Español), una actuació d'emergència al Passeig de Sant Antoni (2014), dues obres de promoció privada als carrers Puig d'en Sitges, 3 (2015) i Granada, 7 (2012, 2016). El record del Dr. Albert López Mullor es vincula directament amb les muralles de Tarragona, doncs els anys 1992 i 1993 alguns dels signants varem participar en els simposis d'actuació monumental de la Diputació de Barcelona precisament explicant les intervencions a les muralles de Tarragona.

Les Esteles discoïdals dels Països Catalans : estat de la qüestió : Reus, 9 i 10 de gener de 1988 : actes de les Jornades d'Estudi sobre les Esteles Discoïdals / edició a cura de: Joan Menchon i Bes, Arantxa Tévar Beunza amb la col·laboració de Peter Rius i May ; i estudis de: J.C. Alay, [et al.]

Jornades d'Estudi sobre les Esteles Discoïdals (1988 : Reus )


Reus : Carrutxa (Centre de Documentació sobre Cultura Popular), [1993]
244 p. : il. ; 24 cm
ISBN 8487580076

Conté:
- 236401  Genera i Monells. Margarida. Iconografia de les esteles discoïdals a Vinebre : antecedents.

Entre visigots i feudals : el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles VIII-XII) / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 281-298 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els territoris de l'antic ager Tarraconensis occidental, que podem circumscriure al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat van entrar en l'òrbita de l'Alandalús en els primers temps de la conquesta araboamazic (713-717). Les posteriors expansions carolíngia i feudal, a partir de finals del segle VIII, aviat van convertir la zona en una àmplia franja no acabada de controlar per uns ni pels altres, que hom ha convingut a definir com la marca o la frontera. S'ha parlat del Gaià com a referent d'aquesta separació entre els comtats cristians i el califat islàmic. La historiografia ha volgut veure aquests territoris com una zona marginal, buida de poblament o amb una presència humana residual. Ara bé, la reinterpretació de la documentació escrita llatina i àrab, de la toponímia, de les necròpolis i les restes arquitectòniques, com també els resultats -encara pocs- d'algunes excavacions arqueològiques indiquen que la cosa no va ser així, sinó que ens trobem amb unes terres poblades -no sabem encara ni amb quina intensitat ni amb quines formes d'organitzar-se- en part controlades des del districte andalusí de Tortosa i en part pels comtats catalans, en un procés imparable d'expansió que culmina amb la conquesta de la capital de l'Ebre i de la medina de Lleida, ja a mitjan segle XII.

Un Plànol inèdit de Tarragona de 1811: projecte de forticació de la ciutat després del setge de la Grande Armée / Patricia Terrado Ortuño, Joan Menchon Bes
Terrado Ortuño, Patricia


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. V època, núm. 42 (2020) , p. 225-254

A finals de 2019 va saltar a la premsa la notícia que l'Ajuntament de Tarragona havia adquirit per compra un plànol francès de la ciutat de Tarragona corresponent a la dominació napoleònica (1809-1814). La peça planimètrica es pot datar vers el 1811, any en què els napoleònics assaltaren la ciutat i, un cop en poder seu, es van plantejar la necessitat de forticar-la per fer-s'hi forts. El plànol és la mostra evident d'unes intencions que el decurs polític i militar de la guerra va fer inviable. El plànol en qüestió, naturalment en suport paper, s'intitula Plan de Tarragone et des ouvrages projetés pour la réduction de cette place. Amida 55,5 x 76 cm, i consta doblement emmarcat per línies negres. El contingut és un dibuix de la ciutat de Tarragona fet a tinta negra i aquarel·la de colors, que marca bé les alçades de l'entorn urbà amb ombres de color. L'article es dedica a comentar els detalls geogràcs i urbans que ofereix el document, i a sotmetre'l a un sever contrast amb altres fonts d'informació de l'època (plànols, documentació d'arxiu, bibliografia) .

Apuntes para una historiografía de la estela funeraria discoidea en Catalunya / Joan Menchón i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Historiografia de la Arqueología y de la historia antigua en España : siglos XVIII- XX. Madrid : Ministerio de Cultura. Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, 1991. p. 183-189

Transcripció d'un article de B. Hernández Sanahuja.

Mont-ral : Sant Pere de Mont-ral, Sant Andreu de Farena / [Joan Figuerola i Mestre, Manuel Maria Fuentes Gasó, Joan Josep Menchón i Bes]
Figuerola i Mestre, Joan


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 330-331

Vila-rodona : Casa forta de Vilardida / [Joan Josep Menchón i Bes, Carles Puigferrat i Oliva]
Menchon i Bes, Joan J.


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 357-358

La Torre de Vallferosa (Torà, Segarra) : cronologia i construcció / Joan Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2011-2012 (2014) , p. 264-294 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.