Resultats de la intervenció d'urgència a la necròpolis del Tossal de Sant Pere / Xavier Geis i Elias
Geis i Elias, Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 105-115 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els Estudiants d'arqueologia de la UAB al nostre castell / Francesc Xavier Depares
Depares, Francesc Xavier


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 18 (setembre 2025), p. 12-13 : il.

La Jueria de Lleida : la cuirassa / Xavier Payà i Mercé, Marta Morán Álvarez
Payà i Mercé, Xavier


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 2-5 : il. (Jueries) 
Bibliografia.

Les Intervencions arqueològiques al call de Barcelona : sota les pedres, la memòria / Núria Miró i Alaix
Miró i Alaix, Núria


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia.

Estudi dels materials arqueològics de les campanyes d'excavació dels anys 1946 i 1947 al castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom : Some remarks more than a century after its discovery / Marc Soler
Soler, Marc


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 28-43 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la revisió dels materials arqueològics recuperats en les excavacions arqueològiques dutes a terme per Pere de Palol al jaciment del Puig Rom de Roses entre els anys 1946 i 1947, es vol intentar actualitzar l'estudi dels materials trobats traçant les principals característiques de les ceràmiques a nivell tipològic i formal permetent-nos ajudar a acotar millor la cronologia del poblat.

La Torre d'en Pega : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Jordi Pou Rubio
Pou i Rubio, Jordi


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 44-60 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La torre d'en Pega, anomenada antigament "domus Busquets", fou una casa forta d'origen medieval ubicada a Riells i Viabrea (la Selva), en la qual en els darrers anys s'hi ha realitzat intervencions arqueològiques que han permès delimitar tot l'edifici i excavar-ne tant l'interior com també el perímetre exterior més immediat. Durant els segles xiii i xiv fou la residència de la família Montsoriu, que pertanyia a la baixa noblesa dins el vescomtat de Cabrera i que ostentava la sots-castlania del castell de Montsoriu. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb unes alçàries conservades als murs nord i est d'aproximadament 8 metres, amb restes de divisions internes que dibuixen una zona d'habitatge i de magatzem a la part nord de la domus, i un pati obert a la part sud.

La Casa urbana a Girona durant el segle XIII a través de la documentació escrita : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 61-73 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita s'apleguen i analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

La Recuperació i valorització de l'enllosat de la nau de l'església de Santa Maria de Linyola (Pla d'Urgell): les intervencions arqueològiques dels anys 2021 i 2022 / Andreu Moya i Garra, Izaskun Ambrosio Arcas, Elna Clua Novials, Javier Escuder Sánchez, Sergi Gonzàlez Planas, Ferran Piró Miret, Marina Prats Sanjuan, Maria Clua Mercadal, Gemma Piqué Palacín



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 35-58 (Articles) 

El 2019 va posar-se al descobert un tram de l'enllosat original de la nau de l'església tardogòtica de Santa Maria de Linyola i van sondejar-se tres tombes. El 2021 va redescobrir-se la resta del paviment de pedra i va desenvolupar-se una intervenció arqueològica de documentació de l'enllosat i les làpides de les tombes que s'hi emplacen. El 2022 va rehabilitar-se el tram d'enllosat situat sota el cor, a l'entrada de l'església, cosa que va permetre enregistrar dades inèdites sobre el monument. Aquest article dona a conèixer els resultats més rellevants de les intervencions arqueològiques de 2021 i 2022.

Localització i excavació arqueològica d'una església altmedieval perduda a les envistes del Montseny : Sant Julià de Valldaneu (Sant Martí de Centelles, Osona) / Judit Ciurana, Arnau Garcia, Jaume Oliver, Rosa Soler



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 81-925 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ressenya de la intervenció arqueològica que va permetre localitzar l'església de Sant Julià de Valldaneu, que ja constava com a desapareguda al segle XVIII. Es tracta d'una església relacionada amb el nucli del vilar dit de Daniel, incorporat al domini dels comtes d'Osona a finals del segle IX. El vilar, que va donar nom a la vall actual, va experimentar després les transformacions del procés de feudalització, inclosa la proliferació d'esglésies parroquials que, en aquest cas, explica la desaparició de l'església fins als nostres dies.

Nova contribució a la història d'Ulldecona, Montsià. Algunes dades inèdites sobre l'antic convent dels dominics o dominicans / Margarida Genera i Monells, Sara García Gutiérrez, Francesc Lavega i Serra, Xavier Climent Sánchez



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 41 (2024) , p. 331-348
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu principal d'arquest article és donar a conèixer algunes dades ièdites referents a la intervenció arqueològica realitzada l'any 1982 a l'antiga església del Roser del convent dels Dominics a ulldecona, comarca del Montsià, situada en la zona limítrofa del recinte emmurallat d'època medieval. Les noves aportacions es basen -fonamentalment- en l'estudi de les restes humanes realitzat, l'any 2021, en el Laboratori d'Antropologia de la Unitat d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els rsultats d'aquestes recerques, juntament amb l'anàlisi de les fonts arxivístiques i les evidències arqueològiques, ens poden aportar una informació cabdal per al coneixement de l'evolució històric-arqueològica d'aquesta població, en particular, la vida monàstica en un territori de Catalunya, ja pràcticament fronterer amb el País Valencià.

L'Herència islàmica / Dolors Bramon
Bramon i Planas, Dolors


[Girona] : Diputacio de Girona, 2025
95 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 244. Monografies, 106 ) 
ISBN 9788418734557

Les terres gironines van estar prop de setanta anys sota domini de l'islam. Quan aquest domini finalitzà, els musulmans van intentar, en va, recuperar el territori perdut, especialment la ciutat de Girona. Aquesta obra fa un recull de les restes arqueològiques trobades i dels elements que encara perduren com a testimoni d'aquest passat en diversos àmbits (artístic, lèxic i gastronòmic, entre d'altres). (Editorial).

Prospecció geofísica al presbiteri de la catedral de Tarragona: una hipòtesi per a la localització del baptisteri de la catedral visigòtica / Josep Maria Macias Solé, Mahjoub Himi Benomar, Andreu Muñoz Virgili, Aritz Urruela García, Andreu Muñoz Melgar, Albert Casas Ponsatí



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 193-210 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

La caracterització de la seu episcopal visigoda de Tarragona és una de les línies de recerca més complexes actualment. Això es deu al fet que la superposició arquitectònica de la catedral medieval sobre l'antiga acròpolis tardoantiga ha afectat considerablement la conservació de les restes arqueològiques. En aquest context, les prospeccions no invasives es consideren una via alternativa d'investigació. Presentem una hipòtesi sobre la ubicació del baptisteri de la catedral visigoda, que encara no compta amb verificació arqueològica. Som conscients del "grau de consistència" de la proposta, però n'hem volgut difondre aquests resultats, ja que considerem que són una aportació útil per a futures intervencions a l'entorn del presbiteri de la Catedra.

Vestidos para morir. Una inhumación de entre los siglos XI y XII de Sidillà (Foixà, Baix Empordà, Girona) / Gisela Ripoll, Joan Tuset Estany, Izaskun Ambrosio-Arcas, María Rosa Arán Martínez, Núria Molist



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 235-259 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer una inhumació vestida del jaciment de Sidillà. La sivella de cinturó que acompanya a l'individu és un guarniment personal poc freqüent als segles XI i XII, cro-nologia proporcionada per la datació radio-carbònica. El conjunt de dades exposat permet augmentar el coneixement sobre els rituals i maneres de vestir els morts a inicis de l'època medieval.

El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.

El Castell de Canals. Noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix / Eduard Píriz i González, Juan José Cortés García
Píriz i González, Eduard


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 113-137 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.

Apareixen restes de la muralla medieval a la plaça de l'Església de Santa Maria



En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 417 (abril 2006), p. 57

De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

La Necròpolis medieval de l'antic hospital del Coll de Balaguer : aportacions des de l'arqueologia i l'antropologia / Núria Armentano i Oller, Isidre Pastor i Batalla
Armentano i Oller, Núria


Valls ; Vandellòs i Hospitalet de l'Infant : Cossetània : l'Ajuntament, 2018
117 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413561936

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l'Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, ha comportat que s'hagin portat a terme un seguit d'actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d'aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s'hagin articulat els projectes arquitectònics d'algunes de les principals parts de l'edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l'estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d'època baixmedieval de l'Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016. (Editorial).

El Castell dels comtes de Prades a Falset : una aproximació des de l'arqueologia / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 166338 L'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou "molt graciós e savi senyor" ; Conejo da Pena. Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ; Valls : Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant : Cossetània, 2015

Apèndixs.