Les comunitats jueves del Ripollès : de la itinerància dels primers temps a la destacada comunitat de Camprodon (segles XIII-XIV) / Sílvia Planas i Marcé
Planas i Marcé, SílviaEn:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 107-114 (
Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval)
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.
El Ripollès, gràcies a la seva situació geogràfica estratègica i a la proximitat amb les rutes de comerç i de transmissió cultural del Mediterrani occidental, ha estat des de sempre una terra d'acollida i de recepció de moltes i diferents cultures. Aquestes, amb el temps, han anat configurant la diversitat que avui suposa una de les grans riqueses del nostre país. Diversitat que ve donada per les diferents maneres de viure i de mirar la vida, però també de creure, de sentir, de parlar i de manifestar l'adscripció a unes tradicions ancestrals transmeses al llarg de moltes generacions. Durant l'Edat Mitjana, aquesta diversitat cultural va estar representada sobre tot per la presència de poblacions jueves, establertes -i sovint barrejades en molts aspectes- a l'entorn d'algunes viles i ciutats de la comarca. Concretament, en podem detectar la presència a la mateixa capital de la comarca, Ripoll, on s'hi documenten persones i famílies jueves en moments concrets, vivint a la vila o fent-hi estada per motius econòmics i comercials (fires, mercats, operacions de crèdit), i també, en major nombre i major incidència en la vida quotidiana i en les diferents activitats de la vila, a Camprodon, on s'hi documenta una comunitat establerta des de mitjan segle XIII, que comptava amb una estructura organitzativa estable i amb uns espais propis on desenvolupar i manifestar la seva pràctica cultural i cultual: una sinagoga.