La Cambra funerària de la cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet, Conca de Barberà, Tarragona) / J. Vallverdú, S. Bañuls, A. del Bove, R. Marsal, F. Marginedas, M. Á. Moreno Ibáñez, O. Adewumi, A. Rodríguez-Hidalgo, M. Soares, A. Suesta



En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 87-113 : il., plàn

Bibliografia.

Les ocupacions prehistòriques de la cova dels Xaragalls han de tenir un marcada condició per la seva situació en el vessant inferior del terme dels Assedegats, al terme de Vimbodí i Poblet. Al peu d'aquest vessant hi ha recursos naturals a l'abast per a les poblacions prehistòriques com l'aigua i roques, especialment els sílexs paleògens. En ser la seva visita fàcil, per la proximitat de la carretera de Prades-Poblet, a l'alçària de la creu de Ferro, al marge esquerre del barranc de Castellfollit, ha estat esmentada repetidament per diferent fonts escrites durant el segle XX. El darrer projecte quadriennal de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", del servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, ha donat suport a l'excavació de la cova dels Xaragalls. Les principals tasques de l'equip de treball han estat la neteja dels sediments de la cavitat remenats pels espolis. Aquesta neteja ha proporcionat la localització, en un dels punts d'entrada de sediments a la cavitat anomenada boca C, d'afloraments sedimentaris d'edat holocena ( 10.000 anys) contrastats mitjançant datacions per radiocarboni (C14). Aquests sediments contenen un gran nombre de restes humanes de diferents períodes cronològics de la prehistòria recent en curs d'estudi. La feina de testar la integritat estratigràfica de les restes humanes és imprescindible per encetar altres projectes de recerca, especialment antropològics, sobre la cova dels Xaragalls. La successió de sediments quaternaris presents a la cova dels Xaragalls apunta que aquesta cavitat pot ser una referència del patrimoni paleoecològic i prehistòric de les muntanyes de Prades. Les tasques de neteja estan en curs i els propers anys esperem explorar la cavitat en millors condicions per realitzar observacions més fiables i regulades per l'administració pública.

High-resolution Neanderthal settlements in mediterranean Iberian Peninsula: A matter of altitude? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, R. Blasco, E. Carbonell, G. Chacón, B. Galván, C.M. Hernández-Gómez, J. Rosell, P. Saladié, J. Soler, N. Soler, J. Vallverdú, F. Rivals



En: Quaternary Science Reviews, N. 247 (2020) , 106523

Elsevier Ltd Neanderthals are widely known to be a resilient human species that successfully faced constant and strong environmental fluctuations modifying the landscapes they inhabited and the availability of their potential resources. It has been traditionally assumed that environmental features could strongly affect human behaviour due to the stretch relationship between their potential prey and the availability of habitats. Environmental changes would produce a high variability in the settlement patterns of the Neanderthal groups. However, the preponderant influence of environmental conditions on these human groups has recently been strongly questioned. This is especially true for the Iberian Peninsula, where latitudinal position and orographic features supported the persistence of environmental conditions that allowed the permanence of a wide range of biotopes and animal and vegetal resources. In the present study, we reconstruct the Neanderthal settlement patterns (i.e. duration and season) from four archaeological sites located in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula: Arbreda Cave (Serinyà, Girona), Teixoneres Cave (Moià, Barcelona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona), and El Salt (Alcoy, Alicante). We focus on identifying whether they show a high variability in settlement patterns and check for the existence of local influences, such as the altitude. To reach these objectives, we designed a multi-proxy approach combining tooth wear and dental cementum analysis of the main Neanderthal preys: Cervus elaphus, Equus ferus, Equus hydruntinus, Bos primigenius and Capra pyrenaica. Our results first suggest that local features (i.e. orography, altitude, and environment) appear to be predominant factors determining the main feeding behaviour of the un.

El Jaciment del molí del salt (Vimbodí, Conca de Barberà) : una seqüència del pleistocè superior final i inicis de l'holocè al sud de Catalunya / Manuel Vaquero, Josep M. Gené, Núria Ibáñez, Palmira Saladié, Ethel Allué, Diego Angelucci, Marcos García, Josep Martín i Uixun, Josep Vallverdú, Susana Alonso



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 23 (2001) , p. 29-72 : il.
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar els primers resultats de les excavacions portades a terme al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà). Fins al moment s'hi han realitzat dues campanyes d'excavació (anys 1999 i 2001), que han permès documentar varis nivells arqueològics. Els nivells inferiors han estat datats pel mètode del Cl4 (AMS) entre els 1 1,9 i els 12,5 ka BP. Tant les datacions com el registre líric indiquen que el jaciment s'ha d'enquadrar en el context cultural del Paleolític Superior final i l'Epipaleolític. Entre les restes documentades destaca una plaqueta gravada amb motius zoomorfs i antropomorfs que constitueix un dels pocs exemples d'art paleolític trobats fins ara a Catalunya.

Una Terracota ibèrica procedent de la Selva del Camp (Baix Camp) / Andreu Ollé, Pedro Otiña, Josep Vallverdú
Ollé Cañellas, Andreu


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 19-20 (1997-1998) , p. 27-40 : il.
Bibliografia.

El Barranc de La Boella de la Canonja (Tarragonès). Revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007 / J. Vallverdú, P. Saladié, Ll. Bennàsar, [et al.]



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008-2009 (2010) , p. 7-28 : il.
Bibliografia.

Procedencia del aprovisionamiento lítico durante el Paleolítico medio en el yacimiento del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Niveles M, Oa y P [Fitxer informàtic] / Bruno Gómez de Soler ; [dirigida per: Josep Vallverdú i Poch, Manuel Vaquero Rodríguez]
Gómez de Soler, Bruno


2016
Dirigida per: Vallverdú Poch, Josep,; Vaquero Rodríguez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2016

L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és el coneixement de les matèries primeres d'origen abiòtic utilitzades pels neandertals que varen ocupar l'Abric Romaní durant els nivells M, Oa i P. La intenció és poder establir la procedència geogràfica del material arqueològic i així poder conèixer les àrees d'aprovisionament lític i, conseqüentment, les seves rutes de mobilitat. Com que la matèria primera més utilitzada, amb uns percentatges del 80 per cent, és el sílex, ens centrarem en aquesta litologia per ser la més abundant i representativa del registre arqueològic. Pels tres nivells estudiats, el tipus silici més representatiu en el registre arqueològic és el de Sant Martí de Tous (SMT) que es situa a uns 15 km de distància de l'Abric Romaní. La ruta de mobilitat és unidireccional NW-SE, deixant de banda altres possibles rutes com la E-W, degut a l'absència en el registre arqueològic dels tipus silicis de la conca del Gaià ALE i SAL, o a les poques evidències de freqüentació del eix S-SE per la poca presència dels sílex tipus MUSCH i SER (Serralada prelitoral i Depressió litoral), que ens marcaria una possible direcció cap al mar. En definitiva, establim com model d'aprovisionament pels nivells estudiats de l'Abric Romaní (M, Oa i P), la captació regional en el que el radi de captació diari s'estableix sobre els 15km, on es localitzen les majors concentracions de silicificacions en el territori amb els afloraments de St. Martí de Tous (SMT), arribant en ocasions a la captació en un radi d'uns 25km pel sílex de la Panadella (PAN).

El Pleistocè de la cova dels Xaragalls / Josep Vallverdú, Juan Manuel López, Hugo-Alexander Blain, [et al.]
Vallverdú i Poch, Josep


En: 170513 Actes de les Terceres Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : les polítiques de conservació del territori i la gestió del medi : Monestir de Poblet, 5, 6 i 7 de novembre de 2010. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2012. p. 241-250 : il., map.

Bibliografia.

Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las montañas de Prades (Tarragona) [Fitxer informàtic] / María Soto Quesada ; [dirigida per: Josep Vallverdú Poch]
Soto Quesada, María


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2016
Dirigida per: Vallverdú i Poch, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l'abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d'explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L'anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d'aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l'aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d'estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l'explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d'ocupació diferencial. L'estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l'etnologia.

El Territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet-Conca de Barberà) / María Soto Quesada, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, [et al.]



En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 29 (2011) , p. 31-52 : il., gràf (Prehistòria) 
Bibliografia.

Es presenta un exhaustiu treballs de prospeccions, registre i mostreig dels distints afloraments silicis a les conques dels rius Montsant, Francolí, i Gaià, productes de processos diagenètics en dipòsits de sebhka durant el paleogen. El registre fòssil dels nivells magdalenians del jaciment del Molí de Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) demostra la captació d'aquests sílexs com a matèria primera per a la realització d'instruments lítics. La seva adscripció a les formacions geològiques d'origen descriu les dinàmiques d'aprovisionament dels grups caçadors recol·lectors de l'ocupació.

Micromorfología de las facies sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del nivel J del Abric Romaní: Implicaciones geoarqueológicas y paleoetnográficas / Josep Vallverdú Poch; dirigida per Eudald Carbonell i Roura i Marie-Agnès Courty
Vallverdú i Poch, Josep


Dirigida per: Carbonell i Roura, Eudald; Courty, Marie-Agnès. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2002
431 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Aquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.

Dades per a l'estratigrafia quaternària del Camp de Tarragona: els paleosòls / Josep Vallverdú Poch; dirigida per Eudald Carbonell i Roura
Vallverdú i Poch, Josep


Dirigida per: Carbonell i Roura, Eudald. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1993
VIII, 237 p. : il. ; 30 cm
Tesi llicenciatura. Bibliografia.

Micromorfología de las facias sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del nivel J del Abric Romaní. Implicaciones geoarqueológicas y paleoetnográficas / Josep Vallverdú i Poch
Vallverdú i Poch, Josep


Dirigida per: Carbonell i Roura, Eudald; Courty, Marie-Agnès. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2002
1 fitxer informàtic
Bibliografia i fonts.

Paleosòls i indústria lítica de la primera terrassa del Francolí. Edafogenesis i estratigrafia del Plistocè superior en el Camp de Tarragona / Eudald Carbonell Roura, J.M. Prats, Josep Vallverdú
Carbonell i Roura, Eudald


En: Butlletí arqueològic. Tarragona, núm. 13 (1991) , p. 5-35 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.