Mobilitat logística al nivell P de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia): estudi tafonòmic i espacial de les restes faunístiques / Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuñal, Antonio Pineda, Edgar Tellez, María Gema Chacón, Eudald Carbonell, Palmira Saladié



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 34-71 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'estudi tafonòmic i espacial del registre faunístic del nivell P de l'Abric Romaní, es va definir que el conjunt va ser el resultat d'almenys dos tipus diferents d'ocupacions: 1) Un campament residencial transitori durant breus estades, centrat en l'explotació de cérvols; 2) Un campament de caça per a la captura especialitzada de cavalls. Els resultats caracteritzen els neandertals de l'Abric Romaní com a grups implicats en un sistema de mobilitat logística, que es desplaçaven per tot el territori en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

Estudi arqueobotànic d'una sitja del segle IV aC a la plaça de Sant Andreu (la Selva del Camp, Tarragona) / Ethel Allué, Andreu Ollé, Pedro Otiña, Josep Vallverdú i Josep Maria Vergè



En: 141484 Ager Tarraconensis 1 : Aspectes històrics i marc natural ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 173-180

Bibliografia.

Excavació de noves estructures a la vil·la romana de Paret Delgada (La Selva del Camp, Baix Camp) / Andreu Ollé Cañellas, Josep Vallverdú Poch
Ollé i Canyelles, Andreu


En: 153161 Tarraco 99. Arqueologia d'una capital provincial romana. Tarragona : Edicions El Mèdol, 2000. p. 223-229

Referències bibliogràfiques.

Las Ocupaciones tardiglaciares de la Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona) / José Ramón Rabuñal, María Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Trabajos de Prehistòria. Vol. 81, Núm. 2 (2024)

This paper presents the results of archaeological research conducted between 2012 and 2015 at Cova de Les Borres (La Febró, Tarragona). The new chronostratigraphic data and archaeological materials analysed here derive from the three main levels identified so far, dating to the mid-GI-1 (Level 2), the end of GI-1/beginning of GS-1 (Level 1.2), and presumably GS-1 (Level 1.1). The documented occupational sequence is of great importance for the study of technological and cultural evo-lutionary dynamics during the end of the Pleistocene in the northeastern Iberian Peninsula. It is one of the few known sites with successive occupations during GI-1 and GS-1, associated with the Final Upper Magdalenian and Sauveterrian.

Late Glacial technological evolution in NE Iberia : insights from Cova de les Borres and Cova Gran de Montserrat sequences / José Ramón Rabuñal, Juan Ignacio Morales, María Soto, [et al.]



En: Abstract Book. 28th EAA Annual Meeting. Budapest : [s.n.], 2022


Northeastern Iberia has a long-established research tradition on Late Pleistocene archaeology, resulting in an extensive record of sites that have allowed continuous discussion and refinement of the periodization models for the cultural evolution during the Pleistocene-Holocene transition. Post-Magdalenian assemblages (Epipalaeolithic sensulato; post-ca.14000 cal BP) have been characterized as microlaminar industries with clear Magdalenian filiation, as suggested by the stability of their general design with minor gradual modifications in the production systems and typological structure. In this paper we present unpublished technological and chronological data from the recently excavated multi-stratified sequences of Cova de les Borres (La Febró, Tarragona) and Cova Gran de Montserrat (Collbató, Barcelona), and discuss their role within the actual state-of-the-art for the post-Magdalenian sequence from both regional (NE Iberia) and macro-regional (SW Europe) perspectives. Cova de les Borres rockshelter has been excavated since 2015, opening a surface over 35m2. Within its archaeological sequence, layers 2.1 and 2 are dated to the mid GI-1, and layer 1.2 to the late GI-1 - early GS-1. These yielded abundant lithic remains, featuring similar blade and bladelet production strategies and retouched assemblages, dominated by endscrapers and backed elements, but standing out the appearance of geometric microliths in layer 1.2. At Cova Gran cave, excavated since 2018 through over 25 m2, Late Glacial occupations have been documented in two archaeological layers: layer 202, dated to the mid GI-1, and still scarcely investigated; and layer 200, which yielded well-preserved occupations dated to the GS-I and a microlaminar lithic assemblage with endscrapers, backed elements and geometric microliths. This work will contribute with new valuable chronological and techno-typological data to the discussion of major questions regarding the final Pleistocene technological and cultural evolution, such as the evolution of the post-Magdalenian techno-complexes, including the appearance of the first geometric microliths, during the Late Glacial period.

La Cambra funerària de la cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet, Conca de Barberà, Tarragona) / J. Vallverdú, S. Bañuls, A. del Bove, R. Marsal, F. Marginedas, M. Á. Moreno Ibáñez, O. Adewumi, A. Rodríguez-Hidalgo, M. Soares, A. Suesta



En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 87-113 : il., plàn

Bibliografia.

Les ocupacions prehistòriques de la cova dels Xaragalls han de tenir un marcada condició per la seva situació en el vessant inferior del terme dels Assedegats, al terme de Vimbodí i Poblet. Al peu d'aquest vessant hi ha recursos naturals a l'abast per a les poblacions prehistòriques com l'aigua i roques, especialment els sílexs paleògens. En ser la seva visita fàcil, per la proximitat de la carretera de Prades-Poblet, a l'alçària de la creu de Ferro, al marge esquerre del barranc de Castellfollit, ha estat esmentada repetidament per diferent fonts escrites durant el segle XX. El darrer projecte quadriennal de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", del servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, ha donat suport a l'excavació de la cova dels Xaragalls. Les principals tasques de l'equip de treball han estat la neteja dels sediments de la cavitat remenats pels espolis. Aquesta neteja ha proporcionat la localització, en un dels punts d'entrada de sediments a la cavitat anomenada boca C, d'afloraments sedimentaris d'edat holocena ( 10.000 anys) contrastats mitjançant datacions per radiocarboni (C14). Aquests sediments contenen un gran nombre de restes humanes de diferents períodes cronològics de la prehistòria recent en curs d'estudi. La feina de testar la integritat estratigràfica de les restes humanes és imprescindible per encetar altres projectes de recerca, especialment antropològics, sobre la cova dels Xaragalls. La successió de sediments quaternaris presents a la cova dels Xaragalls apunta que aquesta cavitat pot ser una referència del patrimoni paleoecològic i prehistòric de les muntanyes de Prades. Les tasques de neteja estan en curs i els propers anys esperem explorar la cavitat en millors condicions per realitzar observacions més fiables i regulades per l'administració pública.

High-resolution Neanderthal settlements in mediterranean Iberian Peninsula: A matter of altitude? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, R. Blasco, E. Carbonell, G. Chacón, B. Galván, C.M. Hernández-Gómez, J. Rosell, P. Saladié, J. Soler, N. Soler, J. Vallverdú, F. Rivals



En: Quaternary Science Reviews, N. 247 (2020) , 106523

Elsevier Ltd Neanderthals are widely known to be a resilient human species that successfully faced constant and strong environmental fluctuations modifying the landscapes they inhabited and the availability of their potential resources. It has been traditionally assumed that environmental features could strongly affect human behaviour due to the stretch relationship between their potential prey and the availability of habitats. Environmental changes would produce a high variability in the settlement patterns of the Neanderthal groups. However, the preponderant influence of environmental conditions on these human groups has recently been strongly questioned. This is especially true for the Iberian Peninsula, where latitudinal position and orographic features supported the persistence of environmental conditions that allowed the permanence of a wide range of biotopes and animal and vegetal resources. In the present study, we reconstruct the Neanderthal settlement patterns (i.e. duration and season) from four archaeological sites located in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula: Arbreda Cave (Serinyà, Girona), Teixoneres Cave (Moià, Barcelona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona), and El Salt (Alcoy, Alicante). We focus on identifying whether they show a high variability in settlement patterns and check for the existence of local influences, such as the altitude. To reach these objectives, we designed a multi-proxy approach combining tooth wear and dental cementum analysis of the main Neanderthal preys: Cervus elaphus, Equus ferus, Equus hydruntinus, Bos primigenius and Capra pyrenaica. Our results first suggest that local features (i.e. orography, altitude, and environment) appear to be predominant factors determining the main feeding behaviour of the un.

El Jaciment del molí del salt (Vimbodí, Conca de Barberà) : una seqüència del pleistocè superior final i inicis de l'holocè al sud de Catalunya / Manuel Vaquero, Josep M. Gené, Núria Ibáñez, Palmira Saladié, Ethel Allué, Diego Angelucci, Marcos García, Josep Martín i Uixun, Josep Vallverdú, Susana Alonso



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 23 (2001) , p. 29-72 : il.
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar els primers resultats de les excavacions portades a terme al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà). Fins al moment s'hi han realitzat dues campanyes d'excavació (anys 1999 i 2001), que han permès documentar varis nivells arqueològics. Els nivells inferiors han estat datats pel mètode del Cl4 (AMS) entre els 1 1,9 i els 12,5 ka BP. Tant les datacions com el registre líric indiquen que el jaciment s'ha d'enquadrar en el context cultural del Paleolític Superior final i l'Epipaleolític. Entre les restes documentades destaca una plaqueta gravada amb motius zoomorfs i antropomorfs que constitueix un dels pocs exemples d'art paleolític trobats fins ara a Catalunya.

Una Terracota ibèrica procedent de la Selva del Camp (Baix Camp) / Andreu Ollé, Pedro Otiña, Josep Vallverdú
Ollé i Canyelles, Andreu


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 19-20 (1997-1998) , p. 27-40 : il.
Bibliografia.

Investigación cronoestratigráfica en el conjunto rupestre de la sierra de La Pietat: abrigos de Ermites I y IV (Ulldecona, Tarragona, Catalunya) / Ramón Viñas, Albert Rubio, Juan Ruiz, Manuel Vaquero, Josep Vallverdú, Marvin Rowe, Neemia Santos da Rosa



En: Cuadernos de Arte Prehistórico, num. 2 (2016) , p. 70-85

Se expone una síntesis de los resultados cronológicos obtenidos en la 'Investigación cronoestratigráfica de los soportes y recubrimientos de las pinturas rupestres de la Sierra de la Pietat o Godall (Montsià, Tarragona') (2008-2011), vinculado al proyecto 'Estudio cronoestratigráfico de los soportes del Arte Rupestre del Levante Español'. El análisis 14C AMS del oxalato cálcico contenido en las capas de los soportes y recubrimientos de los abrigos de Ermites I y IV nos ha permitido obtener algunos parámetros temporales: fechas previas o sincrónicas, así como posteriores a la realización de sus murales (tradiciones rupestres levantina y esquemática).

El Barranc de La Boella de la Canonja (Tarragonès). Revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007 / J. Vallverdú, P. Saladié, Ll. Bennàsar, [et al.]



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008-2009 (2010) , p. 7-28 : il.
Bibliografia.

La Ratio d'abundància de sílex : un nou paràmetre per interpretar la captació de matèries primeres al Paleolític / Maria Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú
Soto Quesada, María


En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 9-40 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els estudis d'origen i captació de matèries primeres lítiques en Prehistòria són una línia d'investigació essencial per inferir les dinàmiques d'explotació del paisatge, la mobilitat i la gestió del territori entre els grups dels últims caçadors-recol·lectors. Aquest article proposa un nou mètode, la ràtio d'abundància de sílex, amb l'objectiu de quantificar els recursos lítics en un paisatge, considerant els factors geològics naturals (extensió dels afloraments, gruix, índex d'ocurrència, dimensions, contingut en sílex...). La disponibilitat de recursos pot ser comparada amb qualsevol conjunt arqueològic per a definir les estratègies d'aprovisionament i els patrons de mobilitat. L'estudi s'ha centrat en l'entorn de les Muntanyes de Prades, en tant que representa un escenari regional amb alta disponibilitat de sílex, compartit per diversos grups del Paleolític Superior final (15000-9000 anys abans del present). La definició de les àrees d'aprovisionament s'utilitza com evidència per obtenir el radi de captació, les distàncies d'anada i tornada per l'explotació de recursos, i els àmbits territorials dels grups paleolítics, contribuint a la comprensió de diversos aspectes dels assentaments, com la funcionalitat dels jaciments, la duració/intensitat de les ocupacions, i la mida dels grups socials.

Procedencia del aprovisionamiento lítico durante el Paleolítico medio en el yacimiento del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Niveles M, Oa y P [Fitxer informàtic] / Bruno Gómez de Soler ; [dirigida per: Josep Vallverdú i Poch, Manuel Vaquero Rodríguez]
Gómez de Soler, Bruno


2016
Dirigida per: Vallverdú Poch, Josep,; Vaquero Rodríguez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2016

L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és el coneixement de les matèries primeres d'origen abiòtic utilitzades pels neandertals que varen ocupar l'Abric Romaní durant els nivells M, Oa i P. La intenció és poder establir la procedència geogràfica del material arqueològic i així poder conèixer les àrees d'aprovisionament lític i, conseqüentment, les seves rutes de mobilitat. Com que la matèria primera més utilitzada, amb uns percentatges del 80 per cent, és el sílex, ens centrarem en aquesta litologia per ser la més abundant i representativa del registre arqueològic. Pels tres nivells estudiats, el tipus silici més representatiu en el registre arqueològic és el de Sant Martí de Tous (SMT) que es situa a uns 15 km de distància de l'Abric Romaní. La ruta de mobilitat és unidireccional NW-SE, deixant de banda altres possibles rutes com la E-W, degut a l'absència en el registre arqueològic dels tipus silicis de la conca del Gaià ALE i SAL, o a les poques evidències de freqüentació del eix S-SE per la poca presència dels sílex tipus MUSCH i SER (Serralada prelitoral i Depressió litoral), que ens marcaria una possible direcció cap al mar. En definitiva, establim com model d'aprovisionament pels nivells estudiats de l'Abric Romaní (M, Oa i P), la captació regional en el que el radi de captació diari s'estableix sobre els 15km, on es localitzen les majors concentracions de silicificacions en el territori amb els afloraments de St. Martí de Tous (SMT), arribant en ocasions a la captació en un radi d'uns 25km pel sílex de la Panadella (PAN).

El Pleistocè de la cova dels Xaragalls / Josep Vallverdú, Juan Manuel López, Hugo-Alexander Blain, [et al.]
Vallverdú i Poch, Josep


En: 170513 Actes de les Terceres Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : les polítiques de conservació del territori i la gestió del medi : Monestir de Poblet, 5, 6 i 7 de novembre de 2010. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2012. p. 241-250 : il., map.

Bibliografia.

Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las montañas de Prades (Tarragona) [Fitxer informàtic] / María Soto Quesada ; [dirigida per: Josep Vallverdú Poch]
Soto Quesada, María


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2016
Dirigida per: Vallverdú i Poch, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l'abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d'explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L'anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d'aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l'aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d'estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l'explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d'ocupació diferencial. L'estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l'etnologia.

Les intervencions arqueològiques a la Balma de la Vall durant els anys 2011 fins el 2013 (Rojals-Montblanc, Conca de Barberà) / Josep Vallverdú, Maria Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 7-23 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les cultura material paleolítica és poc documentada en el registre arqueològic de les Muntanyes de Prades. La cronologia del poblament prehistòric d'aquest àmbit geogràfic ha estat basada en l'edat relativa proporcionada per la seriació de la cultura material (fòssils guia de pedra tallada, ceràmica, metall) establerta per l'enorme investigació realitzada pel Dr. Salvador Vilaseca. I en aquest treball tractem un dels principals resultats de les intervencions, en el què s'argumenta la cronologia pleistocena superior final d'un dels conjunts arqueològics de la Balma de la Vall (Rojals - Montblanc) mitjançant datacions relatives i radiomètriques. La datació i comparació dels conjunts arqueològics, estratificats en balmes i coves de les comarques de Tarragona, no va ser fàcil en temps del Dr. Salvador Vilaseca. Ni tampoc ara. En aquesta presentació es descriuen algunes de les dificultats per a datar els conjunts arqueològics d'aquest jaciment. Els principals obstacles tenen a veure amb els canvis ambientals que afecten a la sedimentació al peu de la balma i a les pertorbacions provocades per les poblacions humanes en temps històrics.

L'Abric de picamoixeons i les estratègies dels darrers caçadors recol·lectors epipaleolítics / Marcos García, Jordi Rosell, Josep Vallverdú, [et al.]



En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 29 (1996) , p. 91-100 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les sessions d'excavació arqueològica dutes al jaciment de Picamoixons els anys 1988 i 1993 han permès enfocar l'estudi dels caçadors recol·lectors que hi vivien fa uns 10.000 anys. La transformació de la fauna, la presència d'art i totes les fases de producció d'eines lítiques, juntament amb la diversitat d'instrumental de pedra i les diferents activitats que han estat identificades, suggereixen una estada llarga, ocupacions ben estructurades. Aquest tipus d'ocupacions, juntament amb les possibilitats que oferia la localització de l'emplaçament, permeten l'aparició d'hipòtesis sobre estratègies d'explotació ambiental dutes a terme per aquests grups.

El Territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet-Conca de Barberà) / María Soto Quesada, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, [et al.]



En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 29 (2011) , p. 31-52 : il., gràf (Prehistòria) 
Bibliografia.

Es presenta un exhaustiu treballs de prospeccions, registre i mostreig dels distints afloraments silicis a les conques dels rius Montsant, Francolí, i Gaià, productes de processos diagenètics en dipòsits de sebhka durant el paleogen. El registre fòssil dels nivells magdalenians del jaciment del Molí de Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) demostra la captació d'aquests sílexs com a matèria primera per a la realització d'instruments lítics. La seva adscripció a les formacions geològiques d'origen descriu les dinàmiques d'aprovisionament dels grups caçadors recol·lectors de l'ocupació.

Micromorfología de las facies sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del nivel J del Abric Romaní: Implicaciones geoarqueológicas y paleoetnográficas / Josep Vallverdú Poch; dirigida per Eudald Carbonell i Roura i Marie-Agnès Courty
Vallverdú i Poch, Josep


Dirigida per: Carbonell i Roura, Eudald; Courty, Marie-Agnès. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2002
431 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Aquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.

Dades per a l'estratigrafia quaternària del Camp de Tarragona: els paleosòls / Josep Vallverdú Poch; dirigida per Eudald Carbonell i Roura
Vallverdú i Poch, Josep


Dirigida per: Carbonell i Roura, Eudald. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1993
VIII, 237 p. : il. ; 30 cm
Tesi llicenciatura. Bibliografia.