Una Colección cortesana en el carrer Ample de Barcelona : el caso de los condes de Erill / David Bueso Peral
Bueso Peral, David


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 12, núm. 452 (2022) , p. 98-113
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball pretén donar a conèixer els gustos i la col·lecció pictòrica dels segons comtes de Erill, una col·lecció situada en el carrer Ample de Barcelona. Aquesta col·lecció no havia estat investigada malgrat les singularitats que es troben respecte altres col·leccions nobiliàries catalanes, amb ella es pretén contribuir en els estudis sobre col·leccionisme nobiliari del segle XVII a Catalunya.

Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.

Comunidad y brujería en el Pirineo leridano (1551-1566) / Carmen Xam-Mar Alonso
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 53-71
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en castellà i anglès.

Aquest article analitza sis processos judicials del període 1551-1566 incoats per la justícia secular del capítol catedralici d'Urgell contra sis bruixes nascudes a l'Alt Urgell, Pirineu lleidatà. Focalitzem la recerca en la comunitat local per a definir les creences en les capacitats malignes de les suposades bruixes, en els recursos desplegats per a combatre-les i en les dinàmiques locals que les conduïen davant el tribunal senyorial. A més, la praxi conforme a dret de Pere Abella, "legum doctorem", que ho va presidir, ens dibuixa el perfil d'una elit local de juristes escèptics respecte a aquest crim. La recerca parteix de fonts inèdites, procedents en la seva majoria del Arxiu Capitular d'Urgell i del Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell.

El "Caso Ferrer" : valencianos, catalanes, conversos y seda calabresa en Sevilla (1500-1516) / Antonio Valiente Romero
Valiente Romero, Antonio


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 28-52
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

A través de l'anàlisi del procés dut a terme contra el mercader català Pedro Ferrer, en 1514, estudiem les xarxes comercials que duien a terme la introducció i distribució de seda calabresa a Andalusia Occidental, a partir de l'eix entre les ciutats de Cadis i Sevilla, així com les raons de la prohibició de la seva importació a partir de 1500 i l'impacte que la normativa i la seva transgressió van tenir en la sederia sevillana.

La Universidad de Mallorca y el conflicto con la de Cervera. El expediente de 1785 / Rosa Maria Calafat Vila
Calafat Vila, Rosa


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 35 (2017) , p. 212-232
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en castellà i anglès.

La Universitat de Mallorca es veu immersa en el context reformador de Carles III des de dos vessants: una, com a Universitat exclosa de les denominades majors; dos, com a institució que havia estat de la Corona Catalanoaragonesa. Aquest estudi analitza, aportant documentació inèdita, el conflicte que la Universitat de Mallorca va tenir a la fi del segle XVIII amb la de Cervera, afecta per la seva naturalesa al règim borbònic; i ho fa sota els dos aspectes esmentats, alhora que se situa el fet particular descrit en el context general que viu el Regne d'Espanya en l'època de la Il·lustració. D'altra banda, s'analitza aquest enfrontament tenint en consideració la realitat sociocultural del moment a l'illa de Mallorca i la seva resposta als edictes reals; així com el paper que van exercir els alts funcionaris, com el fiscal de l'Audiència de Mallorca, en el projecte homogeneïtzador de l'Estat.

El Juego de las instituciones : políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII / Ricard Torra Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 32 (2016) , p. 249-279
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Visita del General de Catalunya des del seu vessant públic com a institució jurídic-política que, a partir de la seva instauració l'any 1599, haurà de compartir l'espai polític amb la resta d'organismes catalans. Mitjançant aquesta anàlisi, volem constatar que a diferència dels altres sistemes de fiscalització presents en la Monarquia Hispànica dels Àustries, la Visita del General va consistir en una institució pública autònoma respecte de la institució que havia de visitar, de caràcter principalment jurídic, però que també va utilitzar els recursos polítics al seu abast per a generar i assegurar-se un espai dins del joc institucional de la Catalunya de les primeres dècades del segle XVII.

El Breu tractat de Artilleria de Francesc Barra (1642), una obra pionera en lengua catalana / Pablo de la Fuente de Pablo
Fuente de Pablo, Pablo de la


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 27 (2014) , 20 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El llibre de Barra analitzat en aquest article és el primer tractat d'artilleria publicat en català. Tècnicament, els seus continguts es basen en la tradició artillera espanyola. No obstant això, el seu aspecte més interessant és el context en el qual l'obra va ser escrita i publicada: la Guerra de Secessió (1640-1652) i la formació de l'exèrcit català.

La Financiación de la guerra en la Cataluña del Barroco, 1652-1679 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 27 (2014) , 30 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Ens hem proposat en aquest treball analitzar el cost de la guerra en el front català per a la Monarquia Hispànica, proporcionant dades inèdites sobre la pagadoria general de l'Exèrcit de Catalunya entre 1652 i 1679, és a dir, des de la recuperació de Barcelona per les armes reals i fins al final de la guerra d'Holanda. El discret volum de les remeses de diners enviades des de la Cort, especialment mentre va estar obert el front portuguès, a causa de les moltes urgències econòmiques de la Monarquia al llarg d'aquells anys, i la irregular recepció de les mateixes per part dels virreis del període analitzat, és la principal explicació no sols del desenvolupament de les diverses campanyes quan va haver-hi guerra oberta contra la França de Lluís XIV, sinó també de la necessitat per part dels catalans de contribuir encara més decididament per a la seva pròpia defensa.

La Endogamia laboral en los nuevos matrimonios de las viudas barcelonesas a principios del siglo XVII / José María Prat Forga
Prat Forga, Josep Maria


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 26 (2014) , 28 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

A partir dels documents del bisbat de Barcelona amb els impostos sobre les bodes allí celebrades a principis del segle XVII (entre l'1 de maig de 1605 i el 30 d'abril de 1607, i entre l'1 de maig de 1625 i el 30 d'abril de 1627), aquest treball, focalitzat en les vídues que contreien nou matrimoni, ha analitzat els oficis dels seus nous i anteriors marits, confirmant-se l'endogàmia de les professions del cònjuge, actual o anterior, especialment en les activitats laborals del sector primari, entre les quals destacava a agricultura.

El Retorno al Antiguo Régimen. La restauración absolutista de Fernando VII en Lérida (1814 - 1820) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 8, núm. 28 (2014) , 27 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Partint de l'estudi del moviment juntista sorgit arran de la invasió napoleònica i de la posterior ocupació francesa (1810-1814) durant la Guerra de la Independència amb les seves múltiples conseqüències demogràfiques, econòmiques, socials, polítiques i ideològiques s'ha pretès analitzar la reinstauració de l'Antic Règim a la ciutat de Lleida: corporació municipal absolutista basada en el privilegi, greu crisi material, règim senyorial, aliança Tron-Altar, refutació de les idees liberals i afrancesades, Tribunal de la Santa Inquisició, censura, prohibició de llibres, Companyia de Jesús, visites pastorals per a combatre la descristianització i la relaxació dels costums.

La Cultura jurídica del Barroco y la difusión de la literatura legal. La biblioteca del vicario gerundense Francesc Veray (1787) / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 23 (2011) , 72 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

A través de la detallada relació de llibres de Francesc Veray, vicari general del bisbat de Girona i canonge de la seu gironina, datada en 1787, s'analitzen els formats, els llocs i les dates d'edició, els idiomes i el contingut dels exemplars de la seva biblioteca. El conjunt de volums reunit ofereix valuoses petjades sobre el comerç internacional de llibres i sobre la difusió d'exemplars impresos, ja sigui per la via de la donació o de la subhasta. Així mateix, l'anàlisi temàtica de la llibreria mostra un domini de la literatura legal, encara que amb un perfil propi de la cultura jurídica del Barroc.

La Formación del personal político liberal y la resistencia del absolutismo en Lleida en la transición del Antiguo Régimen al liberalismo / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 23 (2011) , 352 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball aborda la formació dels grups dirigents absolutista i liberal a la Lleida de l'últim quart de segle XVIII i primer terç de segle XIX. Seguint els principals fets polítics d'aquest període, dibuixem l'enfrontament progressiu de tots dos grups en la comunitat. Així mateix, reflectim una distinta adscripció socioprofessional segons fos la seva filiació política. D'aquesta manera, constatem que les files absolutistes es van nodrir de les famílies amb més influència social (petita noblesa local, ciutadans honrats, notables i doctors) i els pagesos; mentre que els liberals van concentrar les simpaties dels artesans, hisendats sense privilegi, professionals liberals i intel·lectuals.

Una institución singular : los concilios provinciales de Tarragona en la Edad Moderna / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 20 (2010) , 16 p (Estudios sobre la Iglesia en la Monarquía Hispánica) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El concili de Trento va ordenar als arquebisbes convocar concilis provincials a cada província eclesiàstica cada tres anys. No obstant això, aquest mandat no va ser efectiu a cap província catòlica. Per això la sèrie ininterrompuda de concilis provincials de Tarragona entre el segle XVI i 1757 és un fet remarcable que mereix atenció. El seu estudi permet establir que aquests concilis actuaven com una institució representativa de l'estament eclesiàstic català. En ells, els bisbes i els representants dels cabildos i dels monestirs tractaven sobre els impostos, la jurisdicció o les reformes religioses.

Del amor y otros negocios. Los capítulos matrimoniales como fuente para el estudio de la historia de las mujeres
Gascón Uceda, M. Isabel


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 6, núm. 18 (2009) , 17 p (El matrimonio en el corazón de la sociedad) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El matrimoni segueix sent durant l'època moderna una institució que respon a la doble necessitat de garantir la reproducció biològica dels individus i el manteniment d'unes estructures estables que garanteixin l'ordre social. És la condició indispensable per poder establir la legitimitat de la mare i els fills, garantint la continuïtat del llinatge. Amor i matrimoni no solen coincidir durant l'Edat Moderna. Els sentiments es consideren motius irracionals que impedeixen realitzar un matrimoni "convenient" estable i feliç. Despullat d'elements irracionals es converteix en un contracte econòmic i privat que pretén mantenir el patrimoni familiar dins del grup i, si és possible, incrementar-ho. Els pactes entre famílies es realitzen sense la intervenció dels futurs esposos. Els capítols matrimonials són documents privats en els quals es recullen aquests pactes sobre els quals s'assentarà el règim econòmic de la nova família, adaptant-se a cada cas particular.

Cataluña contra la Monarquía Borbónica: La Primera Constitución de las Cortes Catalanas de 1705-1706 / Germán Segura García
Segura García, Germán


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 5, núm. 13 (2006) , p. 1-21 (Cataluña contra la Monarquía de los borbones) 
Notes. Inclou apèndix: Primer Constitució (1706) o Llei d'exclusió dels Borbons. Resum en castellà i anglès.

Les Corts de Barcelona de 1705-1706 tenen una gran importància per haver sigut les últimes de la Catalunya de l'Antic Règim. La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió provocà l'abolició de les institucions polítiques del Principat i la fi d'un Estat que havia enlluernat amb llum pròpia des de l'Edat Mitjana. En el present article s'estudia la primera Constitució d'aquesta última reunió del monarca amb els estaments de la terra. També anomenada Llei d'Exclusió de la casa de Borbó, en aquesta Constitució els catalans van consentir finalment en l'aprovació d'una resolució que tenia un significat polític sense precedents. A més a més, en aquesta Constitució apareix per primera vegada en un document d'aquestes característiques el terme "Lleis federals", concepte que ha donat lloc a exagerades interpretacions que haurien de matitzar-se. Partint, aleshores, a la mort de Carles II, intentarem exposar la nostra lectura dels aconteixements.

La Universidad de Barcelona en el siglo XVI / [Ressenya de:] José Pardo Tomás
Pardo Tomás, José


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 4, núm. 12 (2005) , p. 1-3 : il. (Review) 
Resum en castellà i anglès.
Ressenya de:
- Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. Barcelona : Universidad de Barcelona, 2005