Santa Maria del Puig de la Creu, Castellar del Vallès / Josep M. Masagué
Masagué i Torné, Josep Maria


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 21-40 : il.
Bibliografia.

En aquest article es fa una breu introducció amb la història de Santa Maria del Puig de la Creu i de la seva primera menció, l'any 1192, en un document en què Guillem Ramon de Montcada cedeix l'església al monestir de Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, l'edifici ha anat passant per diversos propietaris. També se'n fa una anàlisi arquitectònica amb les mesures, la il·luminació, els murs, i els tres aparells diferents presents a l'edifici. L'aticle acaba amb una proposta de datació de l'edifici, amb una part més antiga corresponent als segles XV i XVI, fins a les reformes més modernes, dels anys 50 del segle XX.

Viure a la falda d'una muntanya protagonista d'una llegenda / Ester Planas Bort
Planas Bort, Ester


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 41-93 : il.
Bibliografia. Notes.

La muntanya dita Puig de la Creu ha estat el testimoni immòbil de l'evolució de la història del terme de Castellar del Vallès i de la part septentrional de la comarca del Vallès Occidental. És protagonista per sí mateixa de la història geològica del municipi. És escenari de la llegenda del drac de Sant Llorenç juntament amb el massís de Sant Llorenç de Munt. Ha estat el rebost de les comunitats que han poblat el terme, sobretot des que es van establir a la zona plana més propera (les actuals Places Major del Mirador) de la vila de Castellar. El conjunt arquitectònic situat en el cim del qual cal destacar la capella de Santa Maria de la Creu (segle XII) li aporta un valor patrimonial i el vincula amb la casa comtal a Barcelona i la família Montcada des desl segles XII (i possiblement amb anterioritat) i amb el monestir de Sant Cugat del Vallès des de llavors fins al segle XIX. Aquest article vol ser una recopilació d'informació publicada bàsicament a nivell local per conèixer la muntanya, el territori i l'edifici religiós que denominem Puig de la Creu.

La Propietat del santuari Puig de la Creu en els segles XIX i XX. Entre Castellar i Sentmenat / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 95-106 : il.
Bibliografia. Notes.

La història de la propietat del Puig de la Creu, especialment durant els segles XIX i XX, és llarga i complexa. A mitjans del segle XIX el Puig de la Creu va ser una de les propietats eclesiàstiques que va formar part de la desamortització. Després de més de dues dècades sense trobar comprador, el 1880 el Puig va passar a mans de Jaume Pallarès Rufí, cunyat de Manuel Domènech i Vinyals, un hisendat amb interessos a la futura carretera entre Castellar i Sentmenat. El 1925, el Puig de la Creu va trobar un nou propietari, Josep Perich, que hi va fer un hostal i en va reformar la capella. Finalment, l'any 1951, el Puig de la Creu passa a mans dels germans Borrell Fumadó, que volien tornar a Castellar per raons sentimentals.

Anar a collir farigola Divendres Santï / Llorenç Genescà Ferrer
Genescà Ferrer, Llorenç


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 107-112 : il.
Bibliografia.

L'article fa una anàlisi de les propietats de la farigola, així com de la seva història cultural, especialment relacionada amb el fet d'anar a collir-ne Divendres Sant, que sempre és la primera lluna plena de primavera, quan loes propietats de les plantes estan reforçades. Seguidament s'explica, com l'any 1959, anar a collir farigola al puig de la Creu s'havia converit en una tradició entre els joves, que aprofitaven peer trobar-se, cantar i jugar, actituds poc recollides que van escandalitzar el mossèn de l'època.

La Intervenció arqueològica a l'església de Santa Maria del Puig de la Creu (Castellar del Vallès, Vallès occidental) / Jordi Roig Buxó
Roig i Buxó, Jordi


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 113-136 : il.
Bibliografia.

Una anàlisi de l'excavació arqueològica que es va portar a terme al Puig de la Creu l'any 2013 amb motiu de les obres de nova pavimentació per part de la propietat. S'hi explica com la geologia pròpia de la zona no ha permès que se'n conservin gaires restes arqueològiques. Entre aquests vestigis hi ha la descoberta de fragments de rajoles decorades en blau amb motius geomètrics i vegetals entrellaçats: onze denes de collaret de diferents materials, i un enterrament successiu datat entre els segles XV-XVI, amb tres difunts, dos adults i un infant.

Estudi antropològic de les restes de Santa Maria del Puig de la Creu (Vallès Occidental) / Núria Armentano, Dominika Nociarová
Armentano i Oller, Núria


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 137-152 : il.
Bibliografia.

A partir de les restes arqueològiques descobertes durant la intervenció del 2013, les autores fan una anàlisi sobre les restes òssies dels tres individus de l'enterrament successiu. En primer lloc parlen de la metodologia seguida i , a continuació presenten el resultat de l'estudi, i l'estat de conservació, que es caracteritza per ser excepcionalment bo. Finalment,presenten el diagnòstic, en que afirmen que es tracta d'un enterrament relativament modern, entre els segles XV i XVI , i que les restes corresponen a dos individus, un home i una dona d'edat avançada, i un infant, una nena d'un any i mig.

El Puig de la Creu : darreres etapes / Gener Martí Monllor
Martí i Monllor, Gener


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 153-162 : il.

El propietari actual del Puig de la Creu resumeix els últims temps del Puig. Els seus pares van comprar-lo als germans Borrell Fumadó l'any 1976. Més tard, amb la marxa de la masovera, l'indret va patir destrosses i actes vandàlics. L'any 2002 se'n va iniciar la recuperació amb la dignificació de la capella i les trobades de primavera i tardor. Es continua amb diverses rehabilitacions de l'edifici i amb projectes futurs per continuar amb la declaració d'ntencions de la propietat, continuar sent un espai de trobada.