Notes al voltant del monestir de Sant Domènec de Balaguer / Joan Foguet Sans, Carme Plaza Arqué
Foguet Sans, Joan


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 13-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El convent de Balaguer va ser una iniciativa del comte Ermengol X d'Urgell (1314), tot i que no se'n va completar la construcció fins a finals del segle XIV. La gran etapa de la construcció del convent de predicadors van ser els temps del comte Pere I d'Urgell. Com els seus avantpassats, va ser un home sensible a l'art, i en les seves construccions es va emmirallar en les de la reialesa contemporània.

En temps del papa Joan XXII (1316-1323-1334) / Joan J. Busqueta
Busqueta i Riu, Joan J.


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 25-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ponència que tracta alguns aspectes d'una de les èpoques més interessants de la història del pontificat romà: els anys del papa Joan XXII durant l'estada de la cúria a Avinyó. Un període clau en la reorganització de la cúria pontifícia i la centralització del poder a l'Església.

Els Dimonis de l'inquisidor: la demonologia en la vida i l'obra de Nicolau Eimeric / Pau Castell Granados
Castell i Granados, Pau


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 35-52 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Títols i resums en català i anglès.

La demonologia ocupa un lloc preeminent en els escrits de Nicolau Eimeric i en la seva actuació com a inquisidor de la fe. Les reflexions formulades en el seu tractat de 1359 Contra christianos demones invocantes, integrades a continuació en el seu. Directorium inquisitorum de 1376, tingueren també el seu reflex en l'àmbit judicial durant la seva controvertida carrera inquisitorial, i. contribuïren als processos de demonització de l'heretgia i d'heretització de la màgia.

La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.

Bioarqueologia de la maternitat a al-Àndalus : dues embarassades i restes d'individus perinatals a la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer) / Júlia Olivé
Olivé, Júlia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 75-79 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La maternitat i la criança dels nadons són elements clau en la vida dels individus que condicionen altament la seva salut i capacitat de supervivència. Mitjançant un estudi multidisciplinari centrat en dos esquelets de sexe femení i dos individus perinatals procedents de la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer). Aquest article fa un recull de les dades de caràcter antropològic i bioarqueològic que fan referència als habitants de madîna Balaghí i el seu context biocultural per fer una aproximació als riscos i els canvis que la maternitat podia suposar en les dones que habitaven aquesta madina.

L'Experiència maternal de Duoda, comtessa i escriptora del segle IX / Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 81-87 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Duoda, aristòcrata franca del segle IX, visqué les convulses disputes dels nobles carolingis per la successió de l'imperi i el control del territori. L'any 841 el marit de Duoda s'endugué els seus dos fills a la cort de Carles el Calb (823-877) per demostrar la seva fidelitat al nou monarca. El Liber Manualis és l'obra que ella escrigué per poder fer de mare i guiar els seus fills més enllà de la seva absència i de la voluntat del seu marit. Aquest article ofereix un recorregut per la vida d'aquesta autora, amb especial atenció a la seva experiència maternal, i en recull les aportacions bibliogràfiques més rellevants.

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

La Interpretació de les fonts documentals a través dels incendis tipus : una altra perspectiva per al coneixement de les estructures socials agraries. Incendis forestals, fonts documentals, incendis tipus / Leonard Jové
Jové i Vidal, Leonard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 35-43 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El següent article pretén portar a terme una aproximació en l'estudi dels incendis forestals per mirar d'identificar-ne la tipologia (segons la catalogació d'incendis tipus que s'aplica en l'actualitat) a partir de fonts documentals descriptives de focs, i a través d'aquest patró fer-se una idea de les característiques de l'àrea forestal sinistrada. Així, mitjançant una anàlisi comparativa entre la informació obtinguda en relació amb la classificació d'incendi tipus, es podrà avançar en el coneixement d'estructures socials agràries, classes de cultius i estudis demogràfics d'aquells territoris que puguin ser analitzats.

Els Templers, presoners de l'Església o del rei? / Josep Maria Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 11-36 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aquest treball analitza el final de l'orde del Temple, suprimit per provisió apostòlica, no pas per sentència judicial, pel papa Climent V, durant la celebració del concili ecumènic de Viena del Delfinat, en virtut de la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312. Així mateix, es posen en relleu les possibles causes de l'actuació del monarca francès Felip IV el Bell contral'orde del Temple i la intervenció de la Santa Seu per controlar el procés que se'n va seguir. Concretament, es descriuen les fases que aquest procés va tenir en els dominis de Jaume II de Catalunya, i que va culminar amb la sentència exculpatòria dels templers catalans el dia 4 de novembre de 1312. Finalment, s'exposen la sort que van tenir els extemplers i la destinació dels seus béns, la qual va menar -entre altres coses- a la fundació, al Regne de València, de l'orde de Montesa l'any 1317.

Pere el Cerimoniós i Balaguer / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 15-24 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

En aquest estudi volem fer palès l'impuls que va rebre la ciutat de Balaguer, a nivell urbanístic, a través del comtes d'Urgell, primerament per part dels de la nissaga del llinatge Cabrera i tot seguit, de forma més destacada, pels comtes del Casal Catalano- aragonès. Fem un repàs de la seva acció de govern i de les fundacions que efectuaren, sobretot de convents, inclosa la nova seu parroquial de Santa Maria. No endebades Balaguer es convertí en capital comtal, promovent- hi dits comtes la seva residencia al Palau Formós, on hi havia hagut el palau hudí, dins el recinte de la Suda, així com el seu panteó i altres obres d'embelliment de la ciutat, com la plaça del mercadal o l'acabament del recinte de muralles, degut al creixement de la ciutat. Pere el Cerimoniós que va néixer a Balaguer, fill dels comtes Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, quan fou rei participà d'aquesta política de promoció de la ciutat de Balaguer com destaquem.

Vida quotidiana en temps de Pere III el Cerimoniós : dins les cases de la ciutat de Lleida / Jordi Bolòs, Imma Sànchez-Boira
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 25-41 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aproximació a alguns aspectes de la vida quotidiana en l'època del rei Pere III el Cerimoniós. Inclou uns comentaris sobre la vida a la cort del monarca, escrits a partir de la lectura de les Ordinacions. L'estudi es fonamenta en quatre inventaris de cases d'eclesiàstics de Lleida, redactats durant els anys que va durar el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387). S'estudien els diversos objectes que van ser trobats en cadascuna de les cambres d'aquests quatre habitatges: els llits, les taules i bancs, els elements decoratius, el que hi havia a les cuines, la roba de llit i la personal, els objectes de metall, les armes, allò que trobem a l'estudi i al celler, les eines usades per treballar i, finalment, tot el que serveix per il·luminar i escalfar les cases.

Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.