Línies estratègiques per assolir el segle XXI : el futur entre tots

Pius Hospital de Valls.


Tarragona : Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls : Gestió Pius Hospital de Valls, 1997
56 p. : il., gràf. ; 22 * 21 cm
Subítol a la coberta: Un camí vers l'any 2001.

Puig-reig i la salut pública al primer terç del s. XX / Rosa Serra Rotés, Josep Artero Traserra, Núria Pons Serra
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 27-37 : il. (Dossier. Epidèmies i medicina al Berguedà) 
Notes.

En el cas de Puig-reig, durant el primer terç del s. XX, les polítiques sobre salut pública van marcar, amb més o menys compromís, l'agenda de tots els governs locals, impulsades sempre pels sanitaris en general i molt especialment pels metges que van exercir la seva professió a Puig-reig en aquests anys.

L'Hospitalet de Llobregat. El proceso de incorporación de la Salud Mental Comunitaria al espacio público. 1979-2018 / Mercedes Delgado Anguísola
Delgado Anguísola, Mercedes


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 59-92 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present document tracta de la construcció i assentament d'un espai social de l'àmbit de la salut mental comunitària en la vida pública de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre dècades, 1979-2018. El treball recull el context i les perspectives diverses que evidencien el procés de persones, agents, organitzacions i institucions per a ferlo possible. En aquest desenvolupament, a més de fer presents la salut i la malaltia mental en la vida personal i social, s'han entreteixit formes i modalitats organitzatives de treball i col·laboració en l'espai públic entre els diferents agents i també s'han ampliat a àmbits de la vida social allunyats, en principi, d'aquests temes. Tota l'evolució, tot i que amb grans i importants avanços, no deixa d'estar en construcció i necessita continuar per a abordar i assentar reptes encara pendents.

Public health in Catalonia between 1885 and 1939 / Ferran Sabaté i Casellas
Sabaté i Casellas, Ferran


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 43-57
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

In the 50-year period falling between two health emergencies, a cholera epidemic and the Spanish Civil War (1885-1936), Catalonia underwent a profound transformation in all aspects of life. This was expressed in an awakening and desire for modernisation and the recovery of its national personality. In the first 25 years, which dovetailed with the Modernist era, Catalan society became aware of its situation - in the field of health, as well - and civil society and towns started testing grassroots solutions. In the second stage, with the creation of the Mancomunitat de Catalunya and the influence of Noucentisme, a "regional state" began to be built which planned and initiated improvements in the health conditions all over the land, albeit with many limitations.

La Sanitat pública a Catalunya entre 1885-1939 / Ferran Sabaté i Casellas
Sabaté i Casellas, Ferran


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 161-174
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

En el període de cinquanta anys transcorreguts entre dues emergències sanitàries: una epidèmia de còlera i la Guerra Civil espanyola (1885-1936), Catalunya experimentà una profunda transformació en tots els àmbits de la vida. Es manifestà un desvetllament i una ànsia de modernització i de recuperació de la seva personalitat nacional. En els primers vint-i-cinc anys, coincidents amb l'etapa modernista, la societat catalana prengué consciència de la seva situació també de la sanitària i inicià l'assaig de solucions des de la base: la societat civil i els municipis. En la segona etapa, amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, començà la construcció d'un "estat regional" que, amb moltes limitacions, planificà i inicià la millora de les condicions sanitàries de tot el territori, sota la influència del Noucentisme.

Col·laboració i conflicte entre l'Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia [Fitxer informàtic] / [Joan Ridao (Ed.) ; Alba Nogueira López]



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis d'Autogovern, 2022
1 recurs electrònic (Institut d'Estudis de l'Autogovern, 14 ) 
Referències bibliogràfiques. Conté:Paisaje jurídico después de la pandemia: colaboración y/o conflicto entre el estado y las comunidades autónomas / Alba Nogueira López -- Coordinació i governança en temps de pandèmia a l'Estat de les autonomies / Eduard Roig Molés Les relacions de col·laboració i de conflicte entre l'Estat i les comunitats autònomes en el marc de la cogovernança de la COVID-19 / Francesc Esteve -- les relacions interdepartamentals en l'Estat autonòmic durant la crisi de la COVID-19 / Joan Ridao (dir.), Gerard Martín, Helena Mora -- Autogovern en temps de COVID-19: els impactes de la pandemia en el marc institucional de l'autogovern / Mireia Grau Creus, Jordi García Muniesa, Ander Errasti. Textos en català i en castellà.
ISBN 9788419326133

Aquest volum recull cinc estudis sobre la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19 del govern central i dels autonòmics, que ha posat a prova la distribució territorial del poder polític. Un cop superada la fase més àlgida i centralitzada de la gestió, la posterior cogovernança ha comportat un aprofundiment en els mecanismes de relació intergoverna mental, però aquesta innovadora praxi, tenint en compte la debilitat del principi cooperatiu en el sistema constitucional espanyol, ha presentat un balanç desigual.

La Problemàtica hospitalària a Reus i la seva zona d'influència sanitària (1975-1989) / Josep Barceló Prats
Barceló i Prats, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 239 (gener-març 2022), p. 6-17 : il. (Història) 
Notes.

L'Evolució en l'atenció sanitària a Montornès del Vallès entre els anys 1975 i 1985 / Encarna Gascón
Gascón, Encarna


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 135-142 : il


Entre 1975 i 1985 l'atenció sanitària a Montornès del Vallès va fer un tomb destacat. Encarana Gascón, de professió infermera practicant -més endavant llevadora-, va viure'n en primera persona les deficiències i les millores. En aquesta comunicació ens relata quina era la situació de mínims quan ella va arribar al poble i com, amb l'arribada del primer ajuntament democràtic, les dinàmiques van començar a canviar.

Los Programas de colutorios fluorados en escolares. Evaluación de su cumplimineto en las escuelas de Figueres / Elena Dorca García ; [dirigida per: M. Teresa Álvarez Sánchez]
Dorca García, Elena


1993
Dirigida per: Alvarez Sánchez, M. Teresa. Universitat de Barcelona. Departament de Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia, 1993
7 f, 131 fulls : gràf. ; 30 cm
Tesi llicenciatura. Bibliografia.

La II República contra las fiebres tifoideas : vertebración del territorio y agua potable. Aproximación histórica a las políticas legislativas y preventivas, 1931-1939 / Mariano Monge Juárez
Monge Juárez, Mariano


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 111-123 : il. (Història i Arqueologia) 
Notes. Resums en castellà i anglès.

La Junta Local de Sanitat a Dosrius (1888-1955). El combat contra la malaltia al medi rural / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 76 (octubre 2018), p. 27-31 : il. (Arxiu) 
Notes.

Per al desplegament de la salut comunitària. Marc conceptual i diagnòstic quantitatiu territorial / Marc Coca, Magdalena-Sofía Revuelta
Coca, Marc


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 59-72 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El model d'Actius i Salut, integrat dins el projecte de Salut Comunitària (COMSalut) i el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), busca identificar i potenciar quins elements de l'entorn social o actius (equipaments, associacions, activitats, espais, etc.) poden contribuir a la generació de salut. El següent treball pretén realitzar una aportació inicial per al desplegament d'un projecte d'aquestes característiques a l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) Pla d'Urgell impulsat pel seu Equip d'Atenció Primària (EAP). El treball s'estructura en tres grans parts: (1) definició del marc conceptual d'Actius i Salut, (2) diagnòstic quantitatiu inicial de l'estat de salut de l'ABS Pla d'Urgell i (3) conclusions. Els resultats demostren que el Pla d'Urgell presenta realitats complexes que poden repercutir en la salut de l'individu i escapen a l'àmbit d'actuació purament mèdic i que, per tant, podrien ser tractades des d'una perspectiva transversal i comunitària.

Resistir epidèmies al Camp i al Priorat (segles XIV-XVI) / Montserrat Flores
Flores Juanpere, Montserrat


Reus : Carrutxa, 2020
111 p. ; 21 cm (Monogràfics, 20) 
ISBN 9788487580819

Entrepreneurship and management in the therapeutic revolution : the modernisation of laboratories and hospitals in Barcelona, 1880-1960 / Paloma Fernández Pérez, Ferran Sabaté Casellas
Fernández Pérez, Paloma


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 15, núm. 2 (Junio 2019), p. 91-101 : gràf.
Notes a peu de pàgina. Fonts i referènicies bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El primer objectiu d'aquest estudi és aportar, des de la història empresarial, noves evidències empíriques que demostren l'heterogeneïtat d'estils de propietat i gestió en el sector sanitari en els anys anteriors als grans hospitals del franquisme. El segon objectiu és aportar indicis que suggereixen que, en èpoques d'expectatives de ràpida modernització en el sector, la ineficiència en la gestió dels recursos pot influir negativament en el desenvolupament dels sistemes de salut i en el benestar potencial, des d'una perspectiva local i d'història empresarial. El treball utilitza noves dades, procedents d'arxius hospitalaris i clínics, per a qüestionar un suposat vincle automàtic entre augment de la despesa sanitària i major benestar, argumentant que tal vincle no pot analitzar-se independentment de l'eficiència en la gestió d'aquesta despesa sanitària.

Programa de promoció de la salut



Santa Coloma de Gramenet : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Servei de Sanitat, [1985?]
[12] p. ; 17 cm

Boletín del Consell de Salut



N. 1 (mayo 1982)-
Santa Coloma de Gramanet : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Consellería de Sanitat, 1982-
Il. ; 32 cm. Mensual.

Informatiu de la Regió Sanitària Tortosa / dir. Antoni Duran i Segura

Generalitat de Catalunya. Regió Sanitària de Tortosa


[Núm.] 5, (1994, des.)-
Tortosa : Generalitat de Catalunya. Servei Català de la Salut. Regió Sanitària Tortosa, 1994-
30 cm. Irregular.
Continuació de: Pusa: publicació sanitària de les terres de l'Ebre. Es manté la numeració.
ISSN 1134-976X

Pla de salut de la Regió Sanitària Tortosa ... / [Servei Català de la Salut]

Generalitat de Catalunya. Regió Sanitària de Tortosa


1993/1995-
Tortosa : Generalitat de Catalunya. Servei Català de la Salut. Regió Sanitària Tortosa, 1994-
Gràf. ; 30 cm. Triennal.
Variant del títol: Pla de salut Tortosa / Servei Català de la Salut, Regió Sanitària Tortosa.

Estudi de les mesures preventives de Morbo en la ciutat de Tortosa des de 1557 a 1590
Marqués Soler, Emilio


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Barcelona, Núm. 17 (1992) , 239-246

Ernest Lluch : vida i obra [Fitxer informàtic] / Oriol Martínez i Peiruza ; [dirigida per: Josep M. Solé i Sabaté]
Martínez i Peiruza, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Solé i Sabaté, Josep M. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (628 p.)
ISBN 9788449079504

La tesi doctoral Ernest Lluch. Vida i Obra té com a objectiu explicar i interpretar, de manera detallada, totes les actuacions que tingué Ernest Lluch des de que va néixer -el 21 de gener de 1937- fins que va ser assassinat -21 de novembre de 2000. Primerament, després d'haver cursat la llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona (1961) i de doctorar-se amb el títol El Pensamiento económico en Cataluña entre el renacimiento económico y la revolución industrial: la irrupción de la escuela clásica y la respuesta proteccionista (1970), E. Lluch, es va convertir en el deixeble primer de Fabià Estapé i en un economista prometedor. Des d'aquesta vessant va introduir a Espanya noms com el de Piero Sraffa. Segonament, una etapa clau per a la seva vida fou la seva estada a Madrid com a diputat (1977-1989) i com a Ministre de Sanitat i Consum (1982-1986). Com a diputat per Girona i Barcelona va presentar moltes propostes de llei per a millorar la vida dels seus conciutadans: establir una pensió de viduïtat independentment de l'edat de la persona; abaratir el cost de les línies telefòniques de les zones rurals; permetre que el DNI pogués fer la funció de passaport; i que els sefardites de cultura espanyola poguessin adquirir la nacionalitat espanyola i, així, Espanya es podria acostar al poble jueu, entre moltes altres mesures socioeconòmiques -com les vingudes dels Acords de la Moncloa. Tercerament, hi ha qui diu que a Ministre hi va arribar gràcies al seu comportament vers els casos de la Loapilla i de la LOAPA, més el seu presumpte suport a la desaparició del grup parlamentari propi de Socialistes de Catalunya al Congrés dels Diputats. Des d'aquest càrrec vetllà per la universalització de la salut, però, sobretot, per la bona gestió i optimització dels recursos del sistema sanitari espanyol. Noves accions i polítiques es van dur a terme al llarg del seu mandat com la potenciació de l'extracció perifèrica; el desenvolupament d'una Carta de Drets i Deures del Pacient; concretar els recursos humans i materials que tenia l'INSALUD; la creació de bell nou d'un Departament de Consum, entre d'altres. Finalment, va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. No obstant, el que més incertesa ha provocat fins els nostres dies ha estat la seva mort a mans d'ETA.