Ricard Guinó. Bones mans i bons advocats / Joan Barbarà
Barbarà i Gómez, JoanEn:
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 427-446 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.
Ricard Guinó (1890) va ser un imaginaire gironí de gran talent que fou considerat el millor escultor europeu de la seva generació. Després d'estudiar a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Girona, l'any 1906 prosseguí el seu aprenentatge a Barcelona. El 1909 conegué Aristides Maillol que, en adonar-se de les seves qualitats, li proposà traslladar-se a París per tal de completar la seva formació. A la capital francesa, fou deixeble i exercí d'ajudant del gran escultor de Banyuls de la Marenda. Entre 1913 i 1918, treballà amb Pierre-Auguste Renoir que l'acollí a casa seva durant la Primera Guerra Mundial. Atès que el gran pintor impressionista patia una artritis avançada en aquest període, Guinó es va convertir en les mans de Renoir i n'executà materialment tota l'obra escultòrica.El 1965, 46 anys després de la mort de l'artista de Llemotges, Michel Guino, fill de Ricard, acudí als tribunals per tal de reclamar la coautoria de totes les seves escultures. Després d'un llarg procés judicial, el 13 de novembre de 1973 el Tribunal de Cassació de París donà definitivament la raó a Guino i reconegué el seu pare com a coautor de l'obra i com a legítim beneficiari (al 50 per cent) dels rendiments que aquesta pogués generar. Quanla justícia es va pronunciar, d'una forma inapel·lable, ja feia 8 mesos que l'escultor gironí més internacional havia traspassat.
