L'Arquitecte Miquel Madorell i Rius i la casa de regust modernista de la plaça de la Vila de Sant Celoni / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 23-35 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre el darrer quart del segle XIX i el primer del segle XX, en uns cinquanta anys, es va transformar i modernitzar l'aspecte de la plaça de la Vila de Sant Celoni amb una sèrie d'edificis elegants i destacats arquitectònicament que li van donar el caràcter que té actualment. L'any 1900 s'hi va edificar una casa de pisos promoguda pel propietari de la Fonda del Ferrocarril de França, situada al costat de l'Estació de França de Barcelona. Es tracta d'un casal singular, amb elements que recorden l'estil modernista. A l'article es dona a conèixer el nom de l'arquitecte que va dissenyar i dirigir l'obra, Miquel Madorell i Rius.

La Fauna subterrània de les cavitats del Montseny / Lluís Auroux Poblador
Aroux Poblador, Lluís


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 37-46 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

És ben coneguda la fauna del Montseny que va per sobre del terra, però s'ha parlat poc de la que colonitza les coves, avencs i mines del massís. A conseqüència de diversos estudis recents, s'ha descrit una nova espècie de coleòpter cavernícola: Parvospeonomus cruillensis, a la cova Cruïlles (Aiguafreda). Aquest fet s'exposa en el present article, que a més conté una relació dels altres ordres i espècies de fauna documentades a les cavitats del massís.

Aiguafreda, les colònies escolars i Agnès Armengol de Badia / Carola Duran Tort
Duran i Tort, Carola


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 47-57 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El treball presenta uns fets que eren desconeguts tant per part del poble d'Aiguafreda com dels seus historiadors. Es tracta de les colònies que l'Ajuntament de Barcelona va organitzar per millorar la salut d'un grapat de nenes assistents a les escoles municipals barcelonines. Les estades van tenir lloc al poble els anys 1907/1909 amb la col·laboració indispensable d'Agnès Armengol de Badia i de personatges importants de la localitat.

Proses del Montseny, obra literària del Dr. Ariet / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 59-74 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els molts llibres, papers i fotocòpies que atresorava Joan Campañà, a l'estiu 2021 vàrem trobar unes fotocòpies de les originals "Proses del Montseny" del doctor Ariet, personatge de gran importància en la història contemporània de Viladrau. Són quartilles mecanografiades al 1931 amb anotacions manuscrites sobre els originals i signades personalment per Ariet. L'article presenta i comenta breument 7 d'aquestes "Proses", totes elles inèdites, excepte una que va ser publicada en un periòdic d'estiu de Sant Hilari Sacalm. El llenguatge poètic del Dr. Ariet, ple d'adjectius i a tothora narratiu del paisatge del Montseny, no us deixarà indiferents quan llegiu les cites textuals que incorpora l'article i la reproducció complerta d'una de les "Proses" a l'annex final.

L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home / Oscar Farrerons Vidal, Miquel Meseguer García de Castro
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 75-92 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest 2022 es compleixen 90 anys del funcionament de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, que va iniciar les seves observacions el 19 de novembre de 1932, gràcies a l'empenta del Dr. Fontserè i del Servei Meteorològic de Catalunya, en motiu del Segon Any Polar. Però l'observatori era un vell somni de l'acadèmic Joan Montserrat que al 1880 va intentar portar a terme l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i d'entre els seus socis molt especialment Artur Osona, tot i que sense èxit. Alguns dels observadors han deixat petjada al turó, com el matrimoni Josep Gil i Maria Oliveres, Josep Bordas, Fernando García de Castro i Miquel Meseguer García de Castro. L'observatori va deixar de funcionar oficialment al 2001, i al 2010 el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica molt propera al Turó de l'Home, al Puig Sesolles, a les antigues instal·lacions militars que s'havien erigit al 1974.

El Primer tast al Montseny / Fernando García de Castro Barrera
García de Castro Barrera, Fernando


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 93-98 : il.
Resums en català i anglès.

Fernando García de Castro Barrera va néixer a Úbeda (província de Jaén) al 1922, aquest any es compleix el centenari del seu naixement. Va ser l'encarregat de l'observatori del Turó de l'Home entre els anys 1951 i 1987, any que es jubilà i retornà a la seva Úbeda natal, on va morir al 1999. El seu fill Miquel Meseguer García de Castro va continuar la tasca a l'observatori fins 2004. En Fernando no es va prodigar massa en textos, sols ens consta un article que va publicar a la revista "Muntanya" del CEC, al gener 1956, titulat "Un invierno en el Turó de l'Home". Entre els documents que en Fernando va deixar, hi ha una petita llibreta-dietari manuscrita, amb anotacions vàries entre les que destaquen dos escrits pràcticament inèdits, que ha estat transcrita i traduïda al català per en Miquel, i que aquí reproduïm.

L'Elaboració tradicional de terrissa a Breda : una aproximació a la seva història / Jordi Goñi i Sarsanach
Goñi i Sarsanach, Jordi


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 99-111 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb aquest article volem apropar-nos al passat històric d'una activitat artesanal que a Breda té una tradició de més de 600 anys. Dels seculars obradors i forns terrissers en queda ben poc, fruit de l'accelerada transformació que aquesta activitat ha experimentat en els darrers 50/60 anys vers la seva industrialització, però també degut a factors externs, derivats de les transformacions i interessos que ha viscut i sofert la nostra societat en les darreres dècades. En aquest article repassarem la història de l'elaboració tradicional de la terrissa bredenca, o sigui, des de les primeres informacions que en tenim fins a principis dels anys 80 del segle passat. A partir d'aquest moment, una mica abans i tot, el procés tradicional de fabricació terrissera sofrirà uns canvis tan importants que l'arraconaran quasi totalment.

Algunes obres de l'arquitecte Lluís Planas i Calvet a Viladrau / Dídac Gordillo Bel
Gordillo Bel, Dídac


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 113-128 : il.
Resums en català i anglès.

L'arquitecte Lluís Planas i Calvet té diversa obra escampada per tot Catalunya, i també a Viladrau, obra que recorda estilísticament la de Josep Puig i Cadafalch, al despatx del qual hi va treballar en els seus inicis. A Viladrau es poden veure diversos habitatges unifamiliars més o menys transformats amb el pas del temps, i també l'antic edifici de les escoles, ara seu de l'Ajuntament, edifici que ha patit també diverses modificacions. En aquests exemples es pot veure una mica l'evolució estilística de l'arquitecte.

Les Malalties emergents dels amfibis. Un problema actual del quan preocupar-nos? / Albert Montori, Adrià Jordà, Jhulyana López-Caro, Mireia Vila-Escalé, Salvador Carranza, Daniel Fernández-Guiberteau
Morte i Piferrer, Lluís


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 129-140 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els amfibis són actualment el grup de vertebrats més amenaçat amb un 41[per cent] de les espècies en perill d'extinció. La causa del declivi d'aquest grup és l'activitat antròpica la qual és la responsable de l'alteració i la pèrdua d'hàbitats, la degradació i la contaminació dels sistemes aquàtics, l'augment de les espècies introduïdes, el canvi climàtic i, darrerament, l'aparició de malalties emergents. Les malalties emergents són una de les principals causes en el declivi d'espècies i poblacions d'amfibis a nivell mundial. Estan causades per patògens que s'han dispersat per tot el món a conseqüència fonamentalment del tràfic i comerç d'espècies a nivell mundial. Les malalties emergents d'amfibis com les produïdes pels Ranavirus i els quitridis, entre d'altres, han ocasionat grans declivis en les poblacions de tot el món. L'increment de la seva distribució geogràfica i del nombre d'espècies afectades fa que actualment es considerin pandèmiques i ja es té constància de la desaparició com a mínim de 90 espècies d'amfibis i el declivi de moltes més. En aquest article es descriuen les principals característiques d'ambdues malalties, la situació a nivell mundial i els protocols de bioseguretat que s'han de seguir per tal d'evitar l'entrada d'aquests patògens al medi natural.

"Del desgraciado accidente (...)" : accident mortal de muntanya de l'any 1944 al Montseny / Lluís Morte Piferrer
Morte i Piferrer, Lluís


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 141-154 : il.
Fonts. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català i anglès.

Al final de l'hivern de l'any 1944, es va produir un accident de muntanya al Montseny que va tenir molta repercussió mediàtica a Barcelona. L'accident es va produir al torrent de Rentadors, a prop de Sant Segimon. Uns joves esquiadors barcelonins van voler fer una excursió de Viladrau a Balenyà, passant pel Matagalls i baixant esquiant. Un petit grup d'ells, van tenir la mala sort de despistar-se degut a la boira i les males condicions meteorològiques. Aquesta desviació de la ruta prevista els va portar a un accident mortal. En l'article s'intenta esbrinar el que va passar abans i durant l'accident, fent una hipòtesi del que es va produir, i es detalla les operacions de rescat que es van dur a terme per trobar-los.

Santa Marta de Viladrau : 40 anys d'un equip/equipament per a l'educació ambiental / Arnau Mundet i Terricabras
Mundet i Terricabras, Arnau


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 155-164 : il.
Resums en català i anglès.

Al veïnat de les Farigoles, al carrer Dr. Ariet de Viladrau, naixia a l'any 1968 el centre Pensionat Santa Marta per iniciativa de Dolors Pagespetit. Un centre per a fer-hi estades d'estiu per a classes particulars de recuperació. El 1979 es transformava en casa de colònies d'estiu. El 1982 naixia el nou projecte amb la voluntat de ser un espai d'experiències educatives interdisciplinàries tot l'any, a partir del 2006 amb el nom de viladraueducacio.com. L'edifici Santa Marta tanca les portes a l'any 2018 i l'activitat te continuïtat educativa i formativa al Casal del Sagrat Cor, fentla compatible amb les activitats de la Fundació Pere Relats. Hi han passat més de 75.000 alumnes. Implicat en una vintena de programes com l'oficina d'informació i centre d'interpretació a la plaça Major, Pla Director del CCEN, Centre Cultural Europeu de la Natura (1999), la Fira de la Castanya i l'agenda escolar entre d'altres.

Cartografia de les plantes de Riells i Viabrea / Josep M. Panareda, Pere Barnola, Josep Gesti
Panareda i Clopés, Josep Maria


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 165-179 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi de la flora del municipi de Riells i Viabrea ha estat dut a terme amb l'objectiu de realitzar un treball participatiu de recerca botànica a escala local. L'article se centra en el resultat cartogràfic amb una mostra de 24 mapes corològics. Els mapes mostren que aquest territori és divers, heterogeni i ric en flora, fet evidenciat pels més de mil tàxons identificats fins al moment present. La diversitat topogràfica, litològica i climàtica hi ha condicionat una gran riquesa de paisatges vegetals i de flora, el que ha fet possible usos i aprofitaments múltiples i canviants al llarg del temps, que han accentuat i modificat la biodiversitat. Els mapes posen de manifest les diferències entre la plana i la muntanya, entre la part baixa i l'alta, entre les riberes i els vessants, entre els indrets amb sòls profunds i els esqueis i entre els espais més humanitzats i els menys alterats.

Maria del Pilar Maspons i Labrós la primera escriptora que donà a conèixer les tradicions i llegendes populars del Montseny / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 181-192 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest treball té per objecte donar a conèixer el recull de sis llegendes que amb el títol de "Montseny" van ser premiades als Jocs Florals de Barcelona celebrats l'any 1880. Es tracta d'antigues llegendes que tenen per escenari diversos indrets del Montseny. La seva autora era Maria del Pilar Maspons i Labrós, escriptora i folklorista, coneguda també com a Maria de Bell-lloch, pseudònim amb el qual signava. A partir d'unes llegendes tradicionals, transmeses per via oral i recollides per ella, l'escriptora elabora uns textos de bona qualitat literària, tal com va reconèixer el Jurat que li va atorgar el premi. Coincidint amb el moviment de la Renaixença, en el qual va tenir un paper destacat, Maria de Belllloch va ser la primera escriptora que va iniciar la recollida de les formes de vida, tradicions i llegendes del Montseny, en un treball en el qual també la muntanya té un destacat protagonisme.

El Montseny, babel de les arts / Artur Ramon Navarro
Ramon i Navarro, Artur


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 193-204 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Montseny ha estat des de les acaballes del segle XIX un nucli aglutinador d'una important colònia artística, que n'ha representat els paisatges amb especial profusió entre 1870 i 1940. Podem distingir tres grans moments d'efervescència artística al Montseny: de 1870 a 1900, amb la pintura realista i modernista de Rigalt, Urgell, Rusiñol i Anglada Camarasa; el període de màxima esplendor, de 1903 a 1936, amb figures clau del Noucentisme com Marià Pidelaserra i Josep Obiols; i finalment, els anys 1936-1939, en què el Montseny fou el refugi de Jaume Mercadé.

Els Camins d'Artur Osona 142 anys després / Joan Raventós Hill
Raventós Hill, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 205-218 : il.
Bibliografia i cartografia. Resums en català i anglès.

L'any 1879, l'excursionista Artur Osona va publicar la que ha estat considerada la primera guia excursionista de Catalunya: Excursió á la muntanya de Monseny per un propietari de la vila de Breda, un petit volum d'unes poques desenes de pàgines, amb un resum en castellà i un altre en francès i un mapa molt esquemàtic. Osona tenia una casa a Breda i coneixia bé el Montseny, que havia recorregut acompanyat de veïns de la zona. Aquella primera guia va donar pas a un nombre important de treballs posteriors, una completa col·lecció de guies itineràries de bona part de les terres catalanes. En aquest article seguim el mateix itinerari que Artur Osona va proposar l'any 1879 en aquella primera guia. Ho fem 142 anys després de la seva publicació, amb l'objectiu de posar-nos les ulleres del temps i saber si el Montseny que veiem avui s'aproxima gaire al que va viure Osona al darrer quart del segle XIX. Aquest n'és el resultat.

La Caça del Tudó al Montseny / Salvador Riera i Ibern
Riera i Ibern, Salvador


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 219-224 : il.
Resums en català i anglès.

Aquesta és una història basada en fets reals de com van arribar les truites als rius i rieres de Viladrau, història a ben segur poc coneguda però emocionant en si. Fins 1958 a Viladrau sols es podia pescar algun barb de muntanya. Aleshores es col·locaren capses viver per repoblar la riera Major de truites. Al 1960 es funda la Societat de Pescadors de Viladrau, i més tard es crea la zona de pesca controlada, per evitar la sobrepesca. Al 1997 es funda a Viladrau la reconeguda Escola de Pesca a Mosca Espinzella. La Societat de Pescadors crearà al 2007 la zona de pesca sense mort TE13, que juntament amb el pla de recuperació de la riera Major, ha d'ajudar en un futur al manteniment del patrimoni natural i la truita als nostres rius i rierolsS'exposa la cacera del tudó (columba palumbus) al massís del Montseny, explicant els permisos i les condicions necessàries per poder portar a terme l'activitat cinegètica. Es narren les diferents tècniques de caça en el decurs d'una temporada cinegètica, i es destaquen les quatre condicions que ha de reunir el tudonaire que va a l'aguait: confiança, tenacitat, paciència i perseverança. Hi ha caçadors que imiten el cant dels tudons amb una fulla d'arboç, de llorer o de marfull, per tal d'atreure'ls a punta de la seva escopeta. L'autor posa en evidència els canvis etològics i poblacionals que la presència del colúmbid ha experimentat en les últimes dècades.

Les Truites de la riera Major de Viladrau / Joan Serra Gros
Serra Gros, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 225-231 : il.
Resums en català i anglès.

Aquesta és una història basada en fets reals de com van arribar les truites als rius i rieres de Viladrau, història a ben segur poc coneguda però emocionant en si. Fins 1958 a Viladrau sols es podia pescar algun barb de muntanya. Aleshores es col·locaren capses viver per repoblar la riera Major de truites. Al 1960 es funda la Societat de Pescadors de Viladrau, i més tard es crea la zona de pesca controlada, per evitar la sobrepesca. Al 1997 es funda a Viladrau la reconeguda Escola de Pesca a Mosca Espinzella. La Societat de Pescadors crearà al 2007 la zona de pesca sense mort TE13, que juntament amb el pla de recuperació de la riera Major, ha d'ajudar en un futur al manteniment del patrimoni natural i la truita als nostres rius i rierols.

La Font del Sors de Seva, una font del segle XVIII / Anna Soler Colomer
Soler Colomer, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 233-244 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La font del Sors, de Seva, està ubicada a prop de la casa pairal del Sors i antigament era una de les principals fonts d'abastiment d'aigua potable d'aquesta població. La font està presidida per l'escut de la família Casanova i en un lateral hi ha la inscripció "Fon redificada en lo ay 1775". Anteriorment a aquesta data, en Francesc de Casanova, com a administrador de la propietat del Sors, promou un plet contra el Comú o Ajuntament de Seva per defensar els seus drets sobre la font i l'aigua. A partir d'un document manuscrit inèdit, escrit al voltant de 1725-1735, a on s'exposen els arguments de la denúncia presentada pels propietaris del Sors i les raons de la defensa per part dels regidors del Comú descobrim com la font es va construir per primera vegada el 1716, com era la deu originària i podem endevinar el perquè de la seva reedificació.

El Clima del Montseny (51 segons en vertical) / Eliseu Vilaclara i Ribas
Vilaclara i Ribas, Eliseu


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 245-264 : il.
Fonts. Resums en català i anglès.

Les muntanyes, especialment les que s'aixequen de forma abrupta, les veiem imponents. Malgrat això, la dimensió vertical de l'orografia és molt petita si la comparem amb la dimensió horitzontal (de fet esfèrica) del nostre planeta. En el cas del Montseny, els 1,7 km d'altitud màxima que té, i que anant a 120km/h per una autopista recorrem en tan sols 51 segons, genera tot un món diferent del que hi ha al seu voltant. Una diferència que té el seu origen en la menor temperatura que hi ha a les zones elevades. A l'escrit s'analitzen algunes de les característiques climàtiques del massís, especialment a través de la llarga sèrie meteorològica del Turó de l'Home, que arrencà el 1932 durant la primera etapa del Servei Meteorològic de Catalunya, que fa poc ha celebrat el seu Centenari.

El Gat fer (Felis silvestris) al massís del Montseny / Marc Vilella, Jordi Ruiz-Olmo, Daniel Guinart, Ferran Sayol



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 265-282 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després d'aproximadament mig segle sense evidències clares de la presència del gat fer al massís del Montseny, diferents estudis i observacions demostren l'establiment d'una població al llarg de la segona dècada del present segle. Tot i haver-se donat per extingit al Montseny a la dècada dels 80, actualment trobem varis individus de l'espècie distribuïts per la meitat nord del massís. Uns exemplars que no provenen de l'experiment de reintroducció que es va dur a terme a finals del segle XX sense èxit, sinó que possiblement haurien colonitzat la zona des de les poblacions prepirinenques, utilitzant les Guilleries com a corredor. A dia d'avui, el gat fer segueix sent possiblement el mesocarnívor més escàs i desconegut dels cinc que viuen al massís, comptant el felí: guineu, fagina, geneta i teixó. El present treball repassa l'evolució del gat fer al Montseny durant més d'un segle i en compara l'abundància actual amb la de la resta de mesocarnívors terrestres.