Lluitadores : el paper de les dones durant la Guerra Civil / Glòria Granell Nogué, coordinadora del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 351 (juliol-agost 2025), p. 52-88 : il. (Dossier) 

Conté: Lluitadores : el paper de les dones durant la Guerra Civil / Glòria Granell Nogué ; Dones i guerra a casa de les Masó / Rosa Maria Gil Tort ; Elles escriuen la guerra : dietaris i autobiografies de la Guerra Civil escrits per dones / Glòria Granell Nogué ; La Guerra per la normalitat : les bibliotecàries gironines durant la Guerra Civil Espanyola / Blai Gasull ; Les Mestres durant la guerra (1936-1939) / Salomó Marquès ; Estic viu : cartes de guerra i cartes de padrines, uns documents íntims que també expliquen la nostra història / Alba Sabaté ; Infermeres a la Guerra Civil / Alícia Baltasar Bagué ; Les Dones passadores durant la Guerra Civil / Laia Perearnau ; Les Companyes del front : milicianes del fusell i la bata blanca / Gemma Busquets Ros ; Apunts sobre dones radiofonistes i periodistes durant la Guerra Civil / Alba Sabaté ; Literatura en guerra / Glòria Granell Nogué ; Exiliades però compromeses : la militància es manté després de la derrota / Gemma Busquets Ros.

El Comité Central de Milicias Antifascistas de Cataluña / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 44 (Septiembre 2025)
Número dedicat a "Ejércitos de la Guerra Civil (III). Las milícias republicanas".

El 21 de juliol de 1936 es constituïa a Barcelona el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CCMA ) després de diverses reunions i contactes entre el Govern català i les forces socials i polítiques que havien derrotat el cop d'estat militar i feixista el 19 de juliol en la capital catalana. El bàndol que donava a conèixer la creació del CCMA fixava les atribucions fonamentals que assumiria l'organisme unitari producte del nou, i complex, escenari social i polític resultant de la derrota dels militars colpistes. D'aquesta manera, el CCMA s'atribuïa dues funcions principals sota l'empara, més nominal que real, del Govern de la Generalitat. En primer lloc, l'organització militar de Catalunya per a reclutar, equipar i dirigir als qui havien d'integrar un exèrcit milicià amb capacitat per a defensar el territori català i derrotar als militars revoltats que havien triomfat en part d'Aragó i Mallorca. En segon, les funcions de vigilància interior i de control de l'ordre públic per a garantir l'ordre revolucionari al qual es referia el text de constitució del comitè.

Les Combatents oblidades i la ceguesa social / Enrique Martínez Gorroño
Martínez Gorroño, Enrique


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 249 (juliol-setembre 2024), p. 12-15 : il. (Hstòria) 

Dones de foc : internacionalistes a Catalunya (1936-1939) : aportacions per a noves genealogies feministes / Dolors Marín
Marín i Silvestre, Dolors


Barcelona : Angle Editorial, 2025
383 p. ; 22 cm (El Fil d'Ariadna, 150) 
Bibliografia.
ISBN 9791387853211

Aquest llibre reivindica tretze dones que van jugar-se la pell en la Guerra Civil Espanyola, moltes d'elles gairebé desconegudes encara avui. Procedien d'arreu d'Europa, fugint del nazisme o perseguint un alè de llibertat personal i creativa, totes elles refermant el seu compromís profund contra el feixisme emergent. Barcelona i Catalunya van ser un imant poderós perquè s'hi estava gestant una esperançadora revolució social. Algunes van agafar les armes el mateix juliol de 1936 i van desplaçar-se al front com a milicianes. Altres van lluitar a la rereguarda amb el que sabien fer: escrivint, fotografiant, impartint classes, fent articles de propaganda, organitzant, treballant d'infermeres. Entre elles, Margaret Michaelis, Mary Low, Simone Weil, Emma Goldman, Clara Thalmann, Kati Horna, Nancy Cunard. Per a la majoria d'elles, el temps passat a Catalunya -enmig de la convulsa batalla de les armes i les ideologies- va ser el període decisiu de les seves vides. (Editorial).

Memòries de guerra d'un propietari rural (1936-1939) Josep M. Vilarmau Cabanas / Edició a cura de Roser Reixach i Xavier Cateura



Vic : Ç Trencada, 2026
1 vol
ISBN 9791399096347

El 21 de juliol del 1936 Josep M. Vilarmau (1900-1947), va haver de fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès (Berguedà). Després d'amagar-se uns mesos a Barcelona va passar la frontera i es va establir a la regió del Tarn (Occitània), lloc on comptava amb diverses amistats. A primers d'abril del 1937 va arribar a San Sebastián i a la tardor es va incorporar com a xofer per proveir els serveis d'aviació franquistes. Una ocupació que li va permetre viatjar per gran part de la geografia hispànica en uns trajectes que aprofitava per conèixer el patrimoni i els costums d'aquests llocs, i que es troben minuciosament descrits en les seves cròniques. A part de les memòries, la publicació inclou una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès, els incendis de les esglésies, les confiscacions les actuacions del comitè i de l'ajuntament, l'entrada de les tropes rebels a primers de febrer del 1939 i els inicis de la repressió franquista amb nombrosos veïns jutjats en consell de guerra. (Editorial).

Adelante : Órgano de la C.N.T. y de la F.A.I. de la IV Región, portavoz de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña



Any I, núm. 1 (gener 1937)-any II, núm. 52 (gener 1938)
Reus : Órgano de la C.N.T. y de la F.A.I. de la IV Región, 1937-1938
43 cm. Setmanal.
Descripció a partir del Año I, núm. 8 (10 abril 1937).

Brigades internacionals a Cambrils : llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres / Andreu Dalmau
Dalmau Ramírez de Arellano, Andreu


Cambrils : Revista Cambrils, 2024
22 p. : il. ; 30 cm
Suplement especial de la Revista Cambrils (desembre de 2024).

El reportatge Brigades Internacionals a Cambrils: Llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres, que també compta amb un pròleg de l'historiador cambrilenc Manel Tarés, relata la presència a Cambrils d'aquest cos de voluntaris que van lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La 45a Divisió de les Brigades es va establir al Castell de Vilafortuny a partir de l'abril de 1938, quan va caure el front de l'Aragó i les tropes republicanes es preparaven per l'ofensiva de l'Ebre. A Cambrils, alguns brigadistes cèlebres com André Marty, màxim dirigent del cos, van protagonitzar fets luctuosos com l'execució de diversos soldats desertors o contraris a les idees dels seus dirigents, vinculats a l'estalinisme. Més enllà d'aquests episodis, que al reportatge s'han reconstruït mitjançant les memòries de milicians que van ser a Cambrils -alguns de famosos com el cartellista Carles Fontserè-, també es parla de la convivència entre cambrilencs i brigadistes, en quins edificis es van establir les tropes i quines activitats hi van dur a terme.

Josep Boldú i Segarra (1912-1999) : un separatista borgenc a la resistència francesa contra l'ocupació nazi / Ferran Dalmau i Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 31-37 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

A propòsit d'una exposició : Als Vençuts. Diari d'una miliciana / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 102 (març 2017), p. 2 : il.

L'Enterrament d'un milicià / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 18 (novembre 2007), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Pedro Moreno. Presidente del Comité de Milicias en Montmeló / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 22-26 : il.
Notes a peu de pàgina.

En Manuel, Manel o Manolo Mora va ser un persona coneguda per molta gent de Montmeló, en bona partper la seva implicació en el teixit associatiu i comercial del poble. Menys difosa i coneguda però va ser laseva implicació ja des de bon jove, en temps de la Segona República, al Casal d'Unió Catalana-Republicà,que tingué la seu al Cafè de Baix (edifici després conegut com Can Gil). En aquest període he volgut cen-trar aquest petit esbós biogràfic d'en Manuel, com un exemple montmeloní més de la força repressiva isilenciadora de la dictadura franquista.

Dos biberons a la postguerrra : dues vides, dues memòries, marcades per un destí similar / Salvador Domènech i Domènech
Domènech i Domènech, Salvador


Barcelona : Editorial Base, 2024
175 p. : il. col. ; 24 cm (Base històrica, 199) 
ISBN 9788410131064

Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és declarat pròfug. Destí horrorós, inhumà, arran del resultat final de la Guerra Civil espanyola. En aquesta obra es contextualitzen les vides de Ramon Arau i Latre i la de Miguel Expósito Simón (més conegut a l'àmbit familiar i d'amistats com Tomás), protagonistes de l'odissea en una Espanya on la separació de poders no existia. S'entra de ple en l'anàlisi repressor dut a terme en la postguerra pura i dura, submergint-se en publicacions de l'època que mostren l'enaltiment de l'odi, de la venjança i el culte a la personalitat de José Antonio Primo de Rivera i a la del Caudillo Francisco Franco. (Editorial).

Els Trabucaires de les Gavarres (2a part) / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 78 (setembre 2022), p. 46-51 : il. (El tema. Crònica negra) 

Memòries / Lluïsa Duran
Duran Cama, Lluïsa


[S.l.] : [s.n.], [1983?]
16 p. ; 21 cm

De Valls a la guerra : el cas de la Maria Vallverdú Puig i la Dolors Vives Rodon / Aïda Sánchez Martínez
Sánchez Martínez, Aïda


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 91-116 (Quaderns biogràfics) 

Dolors Vives Rodon i Maria Vallverdú Puig foren dues dones vallenques que, malgrat les diferències socials, l'esclat de la Guerra Civil Espanyola les va portar a lluitar i a defensar els seus ideals de manera ferma. Dos noms que van caure en l'oblit de la història i de Valls, però que gràcies a la recerca local s'han pogut recuperar i això ha permès refer les seves vides.

Els Sabadellencs que van anar a la guerra, 1936-1939 / [ressenya de] Toni Carnicé Pérez
Carnicé Pérez, Toni


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 40 (2023) , p. 235-238
Ressenya de:
. Els Sabadellencs que van anar a la guerra 1936-1939 / Esteve Deu Baigual. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021

Francesc Boera Corbera : en Paco de la burra / Santi Massaguer
Massaguer i Malleu, Santi


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 226 (agost 2012), p. 30 : il. (Personatges que hem conegut, 20) 

Els Trabucaires de les Gavarres / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 72 (març 2021), p. 37-42 : il. (El tema. Temps de revoltes) 

El Comitè i els milicians de Pals / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 55 (desembre 2016), p. 31-33 : il. (El tema. 80 anys de la Guerra Civil) 

Un Milicià de Palafrugell / Albert Juanola i Boera
Juanola i Boera, Albert


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 106-108 : il. (La memòria històrica)