português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
L'ENTREVISTA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 15
ir a la página                         


1 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Antoni Plasència, la Covid-19: el món com a comunitat de veïns / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 470 (juliol-agost 2020), p. 18-33 : il. (L'entrevista
Notes.

Antoni Plasència Taradach (Barcelona, 1957) és metge epidemiòleg i la seva activitat professional s'ha centrat en l'epidemiologia i la salut pública en diferents llocs directius, combinant pràctica, recerca, formació i gestió. Fill d'un pare advocat, que va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i d'una mare francesa, d'origen jueu, que es va acabar llicenciant en Teologia, és llicenciat en Medicina per la UB, doctor per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat de Yale. Del 2004 al 2011 va ser Director General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, on va estar molt implicat en el disseny de la Llei de Salut Pública, així com en la creació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. D'ençà del 2014 és director general de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on encapçala un equip de 400 persones de 36 nacionalitats diferents. En aquests mesos de pandèmia ha estat assessorant els governs d'Espanya i de Catalunya.



Matèries: Entrevistes ; Metges ; Salut pública ; Epidèmies
Matèries: Plasència Taradach, Antoni (1957-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Oriol Nel·lo : combatre la segregació urbana / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 469 (juny 2020), p. 21-33 : il. (L'entrevista

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori. Va néixer en una família amb fortes inquietuds artístiques i culturals. Polititzat de molt jove, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va decantar per la Geografia, sota el mestratge d'Enric Lluch, amb qui va editar els materials de la Divisió Territorial de Catalunya de Pau Vila. És doctor en Geografia per la UAB i té un mestratge en Afers Internacionals per la Johns Hopkins University. Professionalment, ha combinat la vocació acadèmica amb la implicació en la definició de les polítiques públiques, des de la convicció que la ciència social ha de ser un coneixement aplicat. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011), en la conselleria dirigida per Joaquim Nadal. Actualment és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Matèries: Entrevistes ; Geògrafs ; Professors ; Urbanisme ; Planificació urbanística ; Política territorial ; Epidèmies ; Ciutats ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Nel·lo i Colom, Oriol (1957-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Armand de Fluvià, "El Rei ha mort, visca Catalunya" / text i fotografia. Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 467 (abril 2020), p. 22-33 : il. (L'entrevista
Notes.

Armand de Fluvià i Escorsa va néixer a Barcelona el 1931, fill d'un músic i d'una mare de família d'industrials. Llicenciat en Dret (1959), no va exercir d'advocat, sinó que es va dedicar a la genealogia i l'heràldica, que l'han ocupat al llarg de seixanta anys. Ha estat, entre 1980 i 2018, Assessor d'Heràldica i Genealogia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat també un pioner del moviment gai a Catalunya, i ha rebut el doble reconeixement de la Creu de Sant Jordi i de la Medalla d'Honor de Barcelona. La seva activitat política es va iniciar a la Universitat, on va formar part del grup monàrquic addicte al Comte de Barcelona. Aleshores va ser empresonat en dues ocasions. El 1970 va iniciar el Moviment Gai a l'Estat espanyol, fundant el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH). Va ser fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), i de l'Institut Lambda. El 1978, a la televisió, va ser la primera persona a Espanya a manifestar públicament la seva condició d'homosexual. El 1979 va participar en la gestació de Nacionalistes d'Esquerra. És autor dels llibres S:ID:A: ¿Maldición bíblica o arma letal? i El Moviment Gai, a la clandestinitat del franquisme (1970-1975).



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Genealogia ; Heràldica ; Pensament polític ; Antifranquisme ; Moviment LGBT
Matèries: Fluvià i Escorsa, Armand de (1931-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1931 - 2020]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mercè Tatjer, fer memòria dels barris / text i fotografiaf: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 465 (febrer 2020), p. 12-24 : il. (L'entrevista
Bibliografia.

Mercè Tatjer Mir (Barcelona, 1942) és geògrafa i historiadora, especialista en història urbana de la ciutat de Barcelona i, en particular, del seu passat industrial. Nascuda en una família menestral del barri de Sant Antoni, va exercir un temps de mestra abans d'estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser delegada de curs del SDEUB i on va coincidir amb un moment de renovació de la secció de Geografia. Va fer la seva tesi doctoral sobre el barri de la Barceloneta. Fins a la seva jubilació va ser professora de la Universitat de Barcelona, on era catedràtica de l'Escola Universitària de Formació del Professorat. En el seu doble vessant d'historiadora i activista, ha assessorat les associacions de veïns de la ciutat i ha col·laborat amb diversos grups involucrats en programes de recerca i difusió del patrimoni industrial.



Matèries: Entrevistes ; Historiadores ; Geògrafs ; Professores ; Geografia ; Urbanisme ; Barris ; Patrimoni cultural ; Memòries
Matèries: Tatjer i Mir, Mercè (1942-....)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1942 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Enric Sánchez-Cid



En: El Foradot. Montblanc, núm. 113 (agost 2019), p. 18-22 : il. (L'entrevista



Matèries: Entrevistes ; Metges ; Escriptors ; Dibuixants
Matèries: Sánchez Cid, Enric (1928-....)
Àmbit:PortBou ; Barcelona ; Montblanc
Cronologia:1928 - 2019
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Rabascall, art i comunicació / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 20-30 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) és un artista visual, l'obra del qual, enquadrada dins la tradició del pop europeu, es caracteritza per la crítica social. Fill d'un tipògraf, als catorze anys es va posar a treballar, mentre estudiava a l'Escola Massana. El 1962 va obtenir una beca per anar a estudiar belles arts a París, ciutat de la qual ja no va tornar. En aquells anys, viatja sovint a Londres, on descobreix el pop art anglès, i col·labora amb altres artistes catalans instal·lats a París: Miralda, Benet Rossell i Jaume Xifra. El 1966 entra en contacte amb el crític Pierre Restany i els nous realistes francesos. Si bé inicialment va practicar el collage, aviat va incorporar el fotomuntatge i la unió d'imatges i objectes en instal·lacions i sèries fotogràfiques. Rabascall ha centrat la seva obra en la crítica a la imatge mediatitzada i al model de vida imposat pels mitjans de comunicació. És autor d'una obra discreta, poc coneguda a Espanya, però exposada regularment a França, i que s'ha anat incorporant a col·leccions com la del MACBA i el Reina Sofía.



Matèries: Entrevistes ; Artistes ; Arts visuals
Matèries: Rabascall, Joan (1935-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1935 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Magda Fernández : "Més enllà de la fàbrica, al museu, hi ha vida" / text: Montse Armengol ; fotos: Enrique Marco
Armengol, Montse


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 5 (juny 2018), p. 22-27 : il. (L'Entrevista
Resums en castellà i anglès.

Experta en didàctica de les ciències socials, Magda Fernández va estar al capdavant del plantejament pedagògic del mNACTEC en els seus inicis, i hi continua com a assessora. Els seus criteris, que van ser innovadors al nostre país, encara són vigents.


Matèries: Entrevistes ; Professores ; Museus especialitzats ; Metodologia didàctica ; Ciències socials
Matèries: Fernández i Cervantes, Magda
Matèries:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Àmbit:Terrassa ; Catalunya
Cronologia:[2018[
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: https://mnactec.cat/assets/uploads/publications/eix-51.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat escindida de Jaume Sisa / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 20-32 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va néixer al barri del Poble-sec, al si d'una família treballadora, que havia perdut la guerra. Després d'una infantesa normal i feliç, estudia comerç i, als setze anys, es compra una guitarra. De formació musical autodidacta, s'uneix al Grup de Folk i tot just als 20 anys publica el seu primer disc, titulat L'home dibuixat (1968). Vinculat al panorama underground de la ciutat, el 1974 contribueix des de la sala Zeleste a fundar l'Orquestra Plateria. A partir d'aleshores, exerceix de "cantautor galàctic". El 1975 arriba el seu primer gran èxit, el disc Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó que forma part de l'educació sentimental de tota una generació. El 1978 fa la música per a l'espectacle Antaviana, sobre textos de Pere Calders, de la companyia teatral Dagoll Dagom, amb qui col·laborarà també a Nit de Sant Joan (1981). El 1984, decideix retirar-se, amb un doble àlbum titulat Transcantautor: última notícia. Al cap d'un temps, a Madrid, reapareix com un cantant de boleros anomenat Ricardo Solfa, una experiència no del tot reeixida. El 2001, reapareix com a Sisa amb un disc, Visca la llibertat, gravat amb Pascal Comelade. Ara, als 71 anys, ha tancat el cercle amb l'edició de totes les seves cançons i tots els seus textos, agrupats sota el títol genèric d'Els llibres galàctics, 1966-2018 (Anagrama) (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Cantants ; Música ; Artistes ; Vida cultural
Matèries: Sisa, Jaume (1948-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:1948 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Francesc Badia i Batalla



En: El Foradot. Montblanc, núm. 112 (juny 2019), p. 8-15 : il. (L'Entrevista



Matèries: Entrevistes ; Memòries ; Guerra civil espanyola
Matèries: Badia i Batalla, Francesc (1921-....)
Àmbit:Montblanc ; Andorra
Cronologia:1921 - 2019
Localització: UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 22-34 : il. (L'entrevista

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l'ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l'arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l'Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d'Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els "plans especials de reforma interior", com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l'Eixample i la figura de Cerdà. Des de l'any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d'Europa i d'arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l'urbanisme i l'espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d'una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Ajuntament ; Planificació urbanística
Matèries: Busquets i Grau, Joan (1946-....)
Àmbit:Prat de Llobregat, el ; Barcelona
Cronologia:[1946 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Román Gubern, fill de la guerra civil / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 456 (abril 2019), p. 22-32 : il. (L'Entrevista

Román Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és un escriptor i historiador de la comunicació audiovisual i la cultura de la imatge, i ha estat pioner a Espanya en l'estudi de camps com el cinema i el còmic. Es defineix a si mateix com a fill de la Guerra Civil, en una família que reunia els dos bàndols oposats, i que es va haver d'exiliar durant la guerra. A la Universitat va esdevenir un cinèfil, alhora que afermava el seu compromís polític antifranquista. Va col·laborar en el cinema que es feia a Barcelona -ha estat guionista de pel·lícules de Jaime Camino- en l'ambient de la gauche divine. A l'inici dels anys setanta va anar als Estats Units, com a investigador a l'MIT i com a professor a CalTech i a la USC. Arran de la mort de Franco, va retornar a Barcelona, i va esdevenir catedràtic de la Universitat Autònoma fins a la jubilació. Influït per l'obra d'Umberto Eco, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació.



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Historiadors ; Professors ; Cinema ; Mitjans de comunicació ; Memòries
Matèries: Gubern Garriga-Nogués, Román (1934-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1934 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Joan Veny i Clar / Narcís Figueras i Capdevila, M. Carme Jiménez Fernández
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 36 (desembre 2018), p. 11-13 : il. (L'entrevista


Matèries: Entrevistes ; Filòlegs ; Llengua catalana ; Varietats dialectals
Matèries: Veny i Clar, Joan (1932-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1950 - 2018]
Autors add.:Jiménez i Fernández, M. Carme
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_159 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Xavier Sitjes i Molins



En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 35 (juny 2018), p. 12 (L'entrevista
Consta com autor: Signatura.


Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Advocats ; Escriptors
Matèries: Sitjes i Molins, Xavier (1921-....)
Àmbit:Sallent ; Manresa ; Catalunya
Cronologia:2018
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_157 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Eusebi Casanelles, primer director i creador del mNACTEC : "A Catalunya, el patrimoni industrial és part de la nostra identitat" / Text: Marc Serrano i Òssul ; fotos: Enrique Marco
Serrano i Òssul, Marc


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 4 (desembre 2017), p. 22-27 : il. (L'entrevista

L'expert en patrimoni industrial i museòleg Eusebi Casanelles i Rahola (Barcelona, 1948) va ser el primer director i creador del mNACTEC i del seu Sistema Territorial: el seu "pare", s'ha escrit. El va dirigir del 1983 al 2013. Per aquesta "paternitat", va rebre, a l'abril, la Creu de Sant Jordi.


Matèries: Entrevistes ; Museus especialitzats ; Patrimoni cultural ; Museologia
Matèries: Casanelles i Rahola, Eusebi (1948-....)
Matèries:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1983 - 2013
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: http://mnactec.cat/ca/recerca/publicacio-detall/eix-4 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jordi Nadal : "Porto la indústria a la sang" / Text: Montse Armengol ; fotos: Enrique Marco
Armengol, Montse


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 3 (maig 2017), p. 22-27 : il. (L'entrevista

Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i doctor honoris causa per les universitats de París XII, Pompeu Fabra i Girona, Jordi Nadal és el gran estudiós de la història econòmica a Catalunya i Espanya. Els seus llibres són de lectura obligada per a tots els historiadors contemporanis d'avui dia.


Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Historiografia ; Economia ; Industrialització
Matèries: Nadal i Oller, Jordi (1929-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1929 - 2017]
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: http://mnactec.cat/ca/recerca/publicacio-detall/eix-3 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Luisa Elena Delgado, la crítica de la normalitat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 454 (febrer 2019), p. 12-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Luisa Elena Delgado va néixer a Caracas, en el si d'una família de pare canari i mare madrilenya. Quan era petita, la família va tornar a Espanya, on ella es va educar. Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universidad Complutense de Madrid i va marxar a fer el doctorat als Estats Units, on resideix d'aleshores ençà. És catedràtica de Literatura, Teoria Crítica i Estudis de Gènere de la Universitat d'Illinois (Urbana-Champaign), on dirigeix l'Escola de Literatures, Cultures i Lingüística. Entre 2013 i 2015 va viure a Barcelona, on va poder observar de prop, com segueix fent, el "procés" independentista català. Especialista en anàlisi i història cultural, amb un èmfasi en la construcció retòrica, ideològica i política de la cultura de normalitat de la democràcia espanyola, és autora del llibre La nación singular: Fantasías de la normalidad democrática española (1996-2011), amb el qual va ser finalista del premi Nacional d'Assaig el 2015 (...).



Matèries: Entrevistes ; Professores ; Literatura ; Universitat ; Cultura ; Pensament polític
Matèries: Delgado, Luisa Elena
Àmbit:Caracas - Venezuela ; Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:[1950 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quico Pi de la Serra, lladre de paraules, fabricant de cançons / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 453 (gener 2019), p. 14-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Valero (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Artistes ; Cantants ; Música popular ; Nova cançó
Matèries: Pi de la Serra i Valero, Francesc (1942-....) ; Pi de la Serra, Quico
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1942 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Vila, llengua i societat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 452 (desembre 2018), p. 12-24 :il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Moreno (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Filòlegs ; Sociolingüística ; Llengua catalana ; Catalanisme ; Política lingüística ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1966 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 300
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Victòria Combalia, a l'avantguarda artística / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 451 (novembre 2018), p. 16-30 : il. (L'entrevista

Victòria Combalia Dexeus (Barcelona, 1952) va néixer al barri de la Bonanova, en una família burgesa, però ben aviat va voler ser una dona independent i va marxar de casa als vint anys, alhora que començava a col·laborar en els mitjans i iniciava una dilatada trajectòria com a crítica d'art. Va participar en el moviment de l'art conceptual que es va desenvolupar a Catalunya a l'inici dels anys 1970. El 1974 es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a partir d'aquell any i fins a la seva jubilació el 2013, va ser professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 1979 va marxar a Nova York, a l'Institute of Fine Arts, on va fer una recerca que va culminar en la seva tesi doctoral sobre Courbet i la modernitat (1983). Va ser cofundadora de les revistes Artilugi (1977-1982) i Ampit (1982-1984) i va exercir la crítica d'art al diari El País. Del 1996 al 2002 va ser directora artística del centre d'art Tecla Sala. És membre fundadora de l'Associació Catalana de Crítics d'Art. En els últims anys ha dedicat una atenció especial a les dones artistes i ha protagonitzat un redescobriment de la fotògrafa i pintora Dora Maar, a qui ha dedicat una biografia, Dora Maar. Más allá de Picasso (2014). Ha comissariat més d'una seixantena d'exposicions.



Matèries: Entrevistes ; Crítica artística ; Art contemporani ; Crítics ; Dona
Matèries: Combalia i Dexeus, Victòria (1952-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1952 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 15
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3