Anàlisi de la mortalitat al voltant de l'epidèmia gripal de 1918, en el municipi de Vandellòs-Hospitalet / J.L. Saez i Aguelo, M. Romeu i Maré, M. Dolors Montañés i Bescompte
Saez i Aguelo, J.L.


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. 17 (1992) , p. 343-350 : gràf

L'Hospital del Coll de Balaguer a través d'un inventari de l'any 1350 / Gerard Marí i Brull, Soledad Farnés Julià
Marí i Brull, Gerard


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. vol. XIII (1990) , p. 157-176

L'hospital del Coll de Balaguer esta situat a l'actual població de l'Hospitalet de 1'1nfant, del terme de Vandellos, al sud de la comarca del Baix Ebre i sobre l' antiga via de comunicació que uneix Barcelona i Tarragona amb Tortosa i Valencia. Va ser fundat per l'infant Pere (1305-1381), comte de les Muntanyes de Prades i fill de Jaume 11 i Blanca d'Anjou, mitjanqant carta de dotació datada a Barcelona, el a de novembre del 1344, amb l'aprovació previa de Climent VIe, segons carta papal datada a Avinyó el 13 de juny de l' any anterior. Aquest hospital va ser confós amb el seu veí de la Font del Perelló, fins que Ferran Valls i Taberner els va diferenciar clarament l'any 1927 (1), publicant la documentació fundacional que va trobar a l'Arxiu Capitular de Tortosa, on consten les motivacions del fundador, el regim i l'organització que se li va conferir i les concessions i béns amb que se'l va dotar.

Nota sobre Bernat Sentís i Toldrà, cirurgià de Riudoms en el segle XIX / Edelmira Domènech, Jacint Corbella
Domènech Argemí, Edelmira


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. 2 (2004) , p. 105-110

Un Ungüent utlitzat a la Selva del Camp (Baix Camp) a començaments del segle XVIII i d'altres receptes farmacològiques / Anna Borruel Llovera, Carles Llop Margalef
Borruel i Llovera, Anna


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, Núm. 17 (1992) , p. 141-146

Metges jueus del vell Comtat de Besalú / Manuel Grau Montserrat
Grau Monserrat, Manuel


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. vol. 8 (1987) , p. 81-90

La confiança que la medicina que exercien els jueus va mereixer per part deIs pobles de l'Edat Mitjana, esdevingué tan remarcable que, al llarg dels segles XI al XIV i en acabat de la Disputa de Tortosa, va engendrar severes prohibicions de practicar-la per part dels hebreus, que tenien cura no solament de la saIut deIs magnats, sinó que també feinejaven per diverses localitats i fins, de vegades, en llurs credits i serveis, com a prestamistes, substituint eIs antics arquiatres populars. Treballaven contractats pels municipis o bé exercint lliurement l' art medic. És cIar que les freqüents prohibicions valen dir més que res que no sempre eren respectades. El mateix Ha Lurquí que en batejar-se en 1412 prengué el nom de Jeroni de Santa Fe i fou l'anima de la pseudo-Disputa tortosina, era el metge personal del Sant Pare Benet XIII. A desgrat de la interdicció de la butlla de Pe re de Luna, sabem que el 2 de desembre de 1423 la Reina va escriure a la muller del batlle de Tortosa donant-li les gracies per una certa aigua que li havia trames, composta segons la recepta d'una jueva, i que Cresques Abi Atar va operar de cataractes a Joan Ir.

Bibliografia de la mandíbula de Banyoles / Josep Maria Ustrell i Torrent, Cristina Figueras i Vall-Llosera
Ustrell i Torrent, Josep M.


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. vol. 21, núm. 1, p. 137-149

L'objectiu d'aquest treball és fer una recopilació, el més exhaustiva possible, de tot el que s'ha descobert, escrit, estudiat i publicat sobre la mandíbula de Banyoles des del 1887, any en que fou descoberta, al Pla de la Formiga, fins als nostres dies. Per tal d'assolir l'objectiu del tema, es buscà documentació al Museu Arqueològic de Banyoles, 1'Arxiu Arqueològic de Girona i a les Biblioteques Municipals, cal dir perb que aquestes fonts d'informació ens serviren de ben poc. Virem recórrer llavors a la família descendent del farmacèutic, considerat primer historiador de Banyoles, Pere Alsius i Torrent. Així doncs, la font d'informació l'hem extreta única i exclusivament de l'actual casa Alsius on guarden com a relíquia tot el que s'ha publicat sobre la "Mandíbula de Banyoles".

125 aniversari de la farmàcia Ferré d'Amposta : els seus primers llibres copiadors de receptes : 1874-1880 / Anton Pujol Bertran
Pujol i Bertran, Antoni


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència. XXX-2 (1998) , p. 299-316

The Impact of Gimbernat's work in the Europe of his age (18th century) / Pedro J. Mestres Ventura
Mestres i Ventura, Pere


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 11-24 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Antoni de Gimbernat nascut a Cambrils (Tarragona) va ser el primer anatomista i cirurgià espanyol que al segle XVIII va gaudir d'un gran renom internacional. Aquest article intenta respondre la pregunta de com Gimbernat va aconseguir una gran popularitat dins dels cercles europeus de la cirurgia i la medicina, que va ser rellevant no només per a ell personalment i professional, sinó també per a la medicina i la cirurgia espanyoles, que fins aleshores vivien d'esquena a la resta d'Europa i, per tant, al món.

Dues visions de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1756-1786) / Reis Fontanals Jaumà
Fontanals i Jaumà, Reis


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 25-48 : il. (Articles) 
Notes.

L'article vol mostrar les dues imatges de l'Hospital de la Santa Creu que ofereixen, d'una banda, els metges de la institució, avaluant les noves ordinacions de 1756 i, de l'altra, la descripció d'un viatger anglès que el 1786 visita l'hospital. Dues visions que posen de manifest la renovació de la pràctica. mèdica que es va produir a Barcelona en la segona meitat del segle XVIII.

Higiene i Sanitat a Vilafranca del Penedès entre 1860 i 1870 / Daniel Sancho París
Sancho i París, Daniel


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 67-82 : il. (Articles) 
Notes.

La Junta Municipal de Sanitat de Vilafranca del Penedès entre els anys 1860 i 1870 va haver de fer front a un conjunt de problemes que afectaven la ciutadania. Alguns d'aquests problemes eren comuns a altres municipis, com les epidèmies i l'estat dels aliments, però altres eren característics d'una població vitivinícola on els residus procedents dels processos d'elaboració de vins i aiguardents molestaven els veïns.

O roteiro das relações Catalunha em Portugal, na área da Estomatologia / Manuel Alberto Moreira Falcâo
Moreira Falcâo, Manuel Alberto


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 83-104 : il. (Articles) 
Notes.

Les relacions en l'àrea de l'Estomatologia, entre Catalunyai Portugal, van començar amb la fundació de la Sociedade Portuguesa deEstomatologia. Es caracteritzen per períodes d'intenses col·laboracions, queen les dues últimes dècades van adquirir un caràcter permanent, amb elsuport institucional de la Universitat de Barcelona.

Història de la ressonància magnètica a Catalunya / Anna Sierra i Vinuesa, Aleksander Radosevic
Sierra i Vinuesa, Anna


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 105-122 : il. (Articles) 

La imatge per ressonància magnètica (RM) és una tècnica creada per físics, químics, metges i enginyers, que ha revolucionat completament el diagnòstic per la imatge dels darrers 50 anys. El primer aparell de RM va arribar el 1983 a Barcelona, al Centre Diagnòstic Pedralbes. Aquest article es basa en bona part en la història oral mitjançant entrevistes i records personals dels introductors de la RM a Catalunya.

Víctor Juli Marí i Balcells. Metge i historiador / Lluís Guerrero i Sala
Guerrero i Sala, Lluís


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 123-140 : il. (Glosssa) 

Víctor Juli Marí Balcells neix a Atuntaqui (Equador) el 16 de setembre de 1926 i a partir del 1930 resideix a Barcelona, on estudia Medicina i es gradua el 1951 amb Premi Extraordinari. S'especialitza en Cirurgia General, en Ortopèdia i Traumatologia i en Cardiologia, Dedica la seva vida a la Cirurgia General, que exerceix quasi sempre a l'Hospital de Creu Roja i durant uns anys al de Sant Pau, i a la medicina general. És soci fundador de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i president entre el 2004 i 2008. La seva producció acadèmica com a professor, conferenciant, traductor editorial, articulista i autor de llibres és extensa, en part centrada en la història de la cirurgia catalana del segle XX. Mor a Barcelona el 23 de febrer del 2023.

La Premsa tarragonina del segle XIX davant el curanderisme / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 181-194 (Scripta Manent) 
Notes.

Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) / [ressenya de] Jaume Benages i Pàmies
Benages i Pàmies, Jaume


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 200-202 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816) / Pere Mestres i Ventura. Tarragona : Arola Editors, 2022

Josep Laporte, la grandesa d'un estil de fer política / [ressenya de] Josep Eladi Baños i Díez
Baños i Díez, Josep Eladi


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 203-204 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. Josep Laporte, la grandesa d'un estil de fer política / Xavier Trias, Miquel Bruguera, Josep Arqués (Coord.). Barcelona : Col·legi de Metges de Barcelona, 2022

Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses... / [ressenya de] Joan Pujol i Ros
Pujol i Ros, Joan


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 205-206 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses / Elisenda Albertí. Barcelona : Albertí Editor, 2022

Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) / [ressenya de] Salvador Redó i Martí
Redó i Martí, Salvador


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 207-209 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
- Rius i Bou, Àngels. Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) : Publicacions de l'Abadia de Monterrat, 2022 (Biblioteca Abat Oliva, 315)

Monjos de Santes Creus administradors de l'Hospital del Perelló al segle XVI / Gerard Marí i Brull
Marí i Brull, Gerard


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència, Núm. 51-1 (2009) , p. 61-77

Els Antecedents mèdics de la família Giné / Jaume Teixidó i Montalà
Teixidó i Montalà, Jaume


En: Gimbernat : Revista Catalana d'Història de la Medicina i de la Ciència, Núm. 31 (1999) , p. 111-114
Conté: Xarxa de parentiu (arbre genealógic dels habitants de Cabra de Camp i la seva situació l'any 1939).