português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
DONA I EDUCACIO DURANT LA MONARQUIA ALFONSINA I LA II REPUBLICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 6   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Quaderns d'estudi" : l'aportació del gènere / Isabel Miró Montoliu, Xavier Ferré i Trill
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 199-213 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació defineix les línies metodològiques de la revista orientada i dirigida per Eugeni d'Ors i Eladi Homs, Quaderns d'Estudi (1915-1923). D'altra banda, s'hi ressegueixen les contribucions de pedagogues i mestres pel que fa al procés de modernització de l'ensenyament i institucionalització d'una pedagogia nova, precedent de la planificació educativa republicana. En aquest apartat es fa especial esment a la recepció de les teories de Maria Montessori dins la concepció interna de la revista.


Matèries: Premsa científica ; Revistes ; Educació ; Ciències de l'educació ; Renovació pedagògica
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954) ; Homs i Oller, Eladi (1886-1973)
Matèries:Quaderns d'Estudi
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Ferré i Trill, Xavier
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278962/366694
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dona i educació en el moviment llibertari (1931-1939) : el foment de l'estudi i la lectura / Ariadna Munté Pascual, Gregori Siles Molina
Munté Pascual, Ariadna


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 183-198 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. Altres àmbits socials) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquesta comunicació s'emmarca dins de diferents treballs d'investigació que s'estan realitzant des del Centre d'Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats de la Universitat de Barcelona CREA, entorn a les aportacions educatives de les dones del moviment llibertari. En el primer terç del segle XX les reivindicacions socials i educatives de les dones es van fer sentir als carrers de Barcelona, mitjançant vagues i revoltes. Una bona part d'aquestes demandes foren recollides pel moviment llibertari, que denunciava la triple esclavitud "social, educativa i com a treballadores" que aquestes patien. Una de les eines que proposà la pedagogia racionalista perquè les dones assolissin l'emancipació fou el foment de la lectura i l'estudi, realitzant diferents campanyes i activitats, com ara tertúlies literàries als ateneus i organitzacions llibertàries. Aquest aprenentatge solidari i compartit produí un intercanvi d'idees i experiències entre les dones participants, que van desenvolupar un pensament crític que contribuí a la creació d'organitzacions anarcofeministes que continuaren desenvolupant-les. Algunes d'aquestes experiències han estat recuperades després del 1975 per alguns autors i autores, així com des dels moviments socials, fet que ens mostra que la història no és una sèrie de fets tancats i determinats sinó, seguint Paulo Freire, la "història és possibilitat", i la nostra obligació com a historiadors i historiadores, educadors i educadores, és donar-la a conèixer en tots els seus vessants.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Dona ; Educació ; Educació de la dona ; Hàbits culturals ; Lectura ; Anarquisme ; Moviment feminista ; Discriminació social ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Siles Molina, Gregori
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278961/366693
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Solà de Sellarès : teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 165-181 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Solà de Sellarès, nascuda l'any 1899, va integrar el nucli més actiu del moviment teosòfic català. Va estar vinculada a l'escola Damon i va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona durant la Segona República. L'any 1939 va emprendre el camí de l'exili cap a França. Més tard es va traslladar a El Salvador i Guatemala, on va dirigir l'Escuela Normal femenina España i l'Escuela Normal femenina Belén, i va impulsar l'activitat teatral. Després d'exercir com a professora a la Universitat de San Carlos a Guatemala (1948- 54), es va traslladar a Mèxic i es va vincular al moviment de les escoles Waldorf i va escriure i publicar diversos assaigs pedagògics. En el llibre Vers la nova educació: la integritat de l'infant (1987) sintetitza el propi pensament educatiu fonamentat en la interpretació de Cousinet, Xirau i Steiner, entre d'altres. Va morir a Mèxic l'any 1998.


Matèries: Biografia ; Dona ; Educació ; Espiritisme ; Renovació pedagògica ; Centres d'ensenyament ; Institucions educatives
Matèries: Solà Ferrer, Maria Mercè (1899-1998)
Matèries:Escola Nova Damon
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1899 - 1998
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278960/366692
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona : combats de la professora Montserrat Bertran Vallès / Cristina Magriñà Salvat, Antoni Gavaldà Torrents
Magriñà Salvat, Cristina


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 117-133 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'aportació tracta del perfil professional de Montserrat Bertran, professora de la Normal de Tarragona. Passà per les Normals de mestresses de Lugo (1916), Tarragona (1922), Jaén (1924) i Terol (1925). El juliol del 1929 retornà a Tarragona, i hi prestà serveis fins l'any 1939, essent la darrera directora de l'Escola Normal que tancà el cicle republicà. En aquest període Montserrat Bertran esdevingué un membre molt actiu en la vida de la comunitat educativa de la Normal tarragonina. Va exercir com a professora numerària de pedagogia i la seva història, i el seu pas per l'Escola Normal de Tarragona en el claustre de professors o a les aules no deixà indiferent ningú. Aviat fou el centre de fortes controvèrsies entre els seus companys de professió, sobretot en l'actitud mostrada al costat dels alumnes en defensa dels seus interessos com a col·lectiu, i el seu posicionament davant el sector més dur del claustre davant els canvis que la reforma educativa havia aportat. Es caracteritzà pel seu tarannà professional i humà en el context pedagògic de l'època i de la ciutat, i destacà la seva participació en la implantació, no exempta de dificultats, de l'ensenyament del català a les Escoles Normal i en el camp del magisteri. El 1939 fou depurada i separada del servei.


Matèries: Biografia ; Mestres ; Professores ; Pedagogues ; Dona ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; República espanyola II ; Franquisme ; Repressió política ; Depuracions polítiques
Matèries: Bertran Vallès, Montserrat (1891-)
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Torrelles de Foix ; Tarragona ; Lugo ; Jaén ; Terol
Cronologia:1891 - 1967 (esp. 1916 - 1961)
Autors add.:Gavaldà i Torrents
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278938/366670
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Elvira Godàs i Vila : l'experiència del CENU en primera persona / Jordi García i Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Mercès a les vivències de la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila (1917), la present comunicació pretén tornar a transitar per alguns dels passatges que componen aquells anys tan tràgics (1936-1939). En aquest cas, fa referència al que s'establí amb l'adveniment del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Per tant, l'experiència de l'Elvira servirà per donar un xic de llum a l'obra del CENU realitzada a les localitats de Barcelona, les Borges Blanques i Figueres i, així mateix, percebre les virtuts i dificultats d'aquell projecte educatiu tan engrescador que tenia el propòsit de superar l'escola tradicional. És important no oblidar que l'aparició d'aquesta organització educativa (29 de juliol del 1936) fou rebuda amb gran entusiasme, ja que aglutinà totes les forces polítiques contràries a l'aixecament feixista del general Francisco Franco i, al mateix moment, intentà unificar els dos moviments de renovació pedagògica més importants d'aquella època a casa nostra: l'escola nova i l'ensenyança racionalistaferreriana.


Matèries: Memòries ; Mestres ; Dona ; Institucions educatives ; Política educativa ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Renovació pedagògica ; Antifeixisme
Matèries: Godàs i Vila, Elvira (1917-....)
Matèries:Consell de l'Escola Nova Unificada : CENU
Àmbit:Barcelona ; Borges Blanques, les ; Figueres ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278937/366669
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3