Els Premis Penedès i la Festa de la Recerca. Una iniciativa que ha arribat per quedar-se



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 7-10 : il.

Set-cents cinquanta anys de la Carta Pobla de Vilanova / Núria Jornet-Benito i Àngels Parés Corretger
Jornet i Benito, Núria


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 12-20 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Aquest article analitza l'origen i la significació històrica de la Carta Pobla de Vilanova de Cubelles, atorgada per Jaume I el 1274. El document, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, constitueix l'acta fundacional de la vila, que estableix privilegis fiscals, militars i comercials sota protecció reial. S'emmarca dins el procés de creació de "viles noves" planificades a la Corona d'Aragó, amb l'objectiu d'enfortir el poder monàrquic i dinamitzar l'urbanisme i l'economia. L'estudi revisa també la seva transmissió, conservació i valor patrimonial actual.

Cronologia del temple de Santa Maria de Vilafranca del Penedès / Manel Cervera Gallemí , Antoni Ribas Beltran i Fèlix Simon Paraiso
Cervera Gallemí, Manel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 21-57 : il. (Col·laboracions) 

L'any 2024 un grup de persones de la vila van fer el llibre Santa Maria de Vilafranca,1 el gran temple gòtic del Penedès. L'obra partia dels imporants treballs de restauració que s'havien emprès entorn el canvi de segle. Els autors descrivien la llarga història de la construcció de l'edifici i en destacaven els valors artístics, conservats uns i recreats altres, tot al costat d'una amplia descripció fotogràfica del temple. La cronologia havia de cloure el relat, i va sacrificar-se perquè el llibre hauria superat les 400 pagines establertes pels editors.

El Control del mercat en una vila de la Catalunya dels segles XVI i XVII. Els mostassafs de Vilafranca del Penedès / Jordi Vidal Pla
Vidal Pla, Jordi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 58-86 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

El comerç era un element permanent en la vida quotidiana i en l'economia de les viles i ciutats catalanes des de la baixa edat mitjana. Fires, mercats i el comerç diari, fos aquest en parada fixa o, fins i tot, ambulant, n'eren l'expressió concreta. Alguns municipis van crear una institució per reglamentar aquesta activitat i lluitar contra el frau que afectava tant el consumidor com el municipi. Es tractava del mostassaf. Aquest article se centra en la figura dels dos mostassafs de la Universitat de Vilafranca del Penedès durant els segles XVI i XVII. S'estudien les seves normatives i la seva actuació quotidiana, així com els conflictes que aquesta generava amb els vilatans, fossin comerciants o consumidors.

D'església a fortalesa. La capella-fortí de Sant Antoni, de Sant Quintí de Mediona / Marçal Díaz Ros
Díaz Ros, Marçal


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 87-113 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes de l'antiga capella-fortí de Sant Antoni s'aixequen al sud de Sant Quintí de Mediona, sobre d'un petit turó on també hi ha el cementiri de la població. Avui dia, només es conserven les parets perimetrals d'aquest edifici, herència d'un període convuls, la memòria del qual cada vegada ens és més llunyana. Els orígens de la capella, però, es remunten a finals del segle XVII, si bé el període més intens de la seva història correspon al segle XIX, quan fou militaritzada i reconvertida en fortí. Tot i el seu mal estat de conservació, les restes actuals encara permeten identificar les característiques bàsiques de l'edificació. Es tractava d'un edifici de planta rectangular amb un absis poligonal de tres cares, orientat vers el nord-est. L'accés original, avui tapiat, es trobava a la façana principal, encarada al sud-oest. Com hem dit, de tot l'edifici s'han conservat únicament els murs perimetrals, mentre que la teulada i els compartiments interiors es troben completament enrunats. Els seus murs, fets majoritàriament de maçoneria i recoberts amb morter de calç, presenten una alçària d'uns vuit metres en gairebé tot el recinte. També han desaparegut les edificacions que sembla que s'adossaven a aquesta estructura, de les quals només se'n conserven els retalls pels caps de biga i alguns indicis documentals. A continuació, doncs, es presenta el recorregut històric d'aquesta edificació, construïda inicialment com a capella, però que va funcionar com a fortí durant més de vint anys. Els resultats obtinguts són fruit de la recerca documental en diferents arxius catalans, així com de la lectura dels paraments de les restes actuals de l'edifici. Aquesta investigació fou duta a terme entre els anys 2022 i 2023 per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. A banda, però, cal agrair també l'ajuda desinteressada de Xavier Argemí, Teresa Sadurní, Joan Serra i Ramon Arnabat.

Educació i diferència de gènere al Vendrell (1802-1859) / Neus Oliveras Samitier
Oliveras Samitier, Neus


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 114-124 : il. (Col·laboracions) 
Referències bibliogràfiques.

Encara que existeixen moltes llacunes sobre l'ensenyament en aquesta etapa, l'objectiu és subratllar, seguint un ordre cronològic, els i les diferents mestres que van exercir al Vendrell, des de la primera notícia del 1802 fins al 1859, any en què es consoliden dues escoles per a nens. El desenvolupament de l'escola introdueix també una marcada diferència de gènere. Atès els anys d'endarreriment escolar, la dècada dels cinquanta augura una embranzida important: gràcies a la primera mestra per a nenes, un nou impuls en política educativa del Consistori Municipal i també l'entrada en vigor de la llei Moyano.

La Duana del port de Sant Salvador segons el fons de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès / Joan M. Colet Duran
Colet i Duran, Joan M.


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 125-135 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

La platja de Sant Salvador (el Vendrell) es va habilitar com a port per al comerç d'exportació de vi i aiguardent i d'importació de fusta i de cèrcols per a la fabricació de botes. La seva activitat es va iniciar al final del segle XVIII i va finalitzar el 1924 amb el tancament de la seva duana. Aquesta oficina de control comercial costaner és l'objecte d'estudi d'aquest article amb motiu del centenari de la seva supressió, que vaig presentar en una conferència organitzada per l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès amb el títol Centenari del tancament de la Duana Marítima de Sant Salvador del Vendrell (1924-2024), que va tenir lloc el 18 de novembre de 2024, al Centre cívic L'Estació del Vendrell. En aquest acte també es va presentar l'inventari del fons d'aquesta duana al Portal Arxius en Línia.

Claudio Lorenzale, pintor. Una obra al cementiri municipal de Vilafranca del Penedès / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 136-142 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Estudi que documenta i analitza una pintura de temàtica religiosa, d'un dels destacats pintors catalans de l'anomenat corrent natzarenista. També s'esmenten d'altres obres del mateix artista que han estat o estan a Vilafranca del Penedès.

Els Soler de Roset : una poderosa nissaga carlina de Pontons / Ivan Ortiz Gordillo
Ortiz Gordillo, Ivan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 143-164 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

L'article ofereix una visió dels moviments contrarevolucionaris a Catalunya a través d'una de les famílies que van abanderar la causa reialista i carlina al territori: els Soler de Roset. Aquesta família, originària del mas Soler de Roset (Pontons, Alt Penedès), constituïa un veritable llinatge de terratinents que, aparentment, va aconseguir consolidar una notable ascendència social al llarg del segle XVIII. Aquesta influència local es va fer especialment palesa a la serralada Prelitoral i entre els seus pobladors durant la primera meitat del segle XIX, en el context dels conflictes cívicomilitars que van sacsejar el país. Aquests esdeveniments van ser aprofitats per aquesta nissaga per enriquir-se, reforçar la seva posició social, consolidar les seves xarxes clientelars i incrementar el seu poder polític, essent cabdals en els darrers episodis de la primera i la segona carlinada.

Un Exorcisme a Sant Quintí de Mediona / Joan Serra Arman
Serra i Arman, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 165-171 : il. (Col·laboracions) 

A continuació reproduïm el text aparegut al número deu, corresponent l'octubre de 1871, de la Revista espiritista. Es relata un fenomen inquietant en la persona de Maria Àngela Cardús, que patia una patologia que la ciència no va ser capaç de determinar. Fou aleshores quan la família demanà al capellà de la parròquia de Sant Quintí de Mediona que li administrés un exorcisme. No sabem del cert si tot el procés i les seves conseqüències, que s'expliquen a l'article, van ser de la manera relatada o van ser engreixats per la superstició o la imaginació dels testimonis. Però és clar que en aquell any de 1871 quelcom enigmàtic, pertorbador, s'esdevenia a la petita vila de Sant Quintí de Mediona, que tenia i tindria fins al final de la Guerra Civil una estreta relació amb el moviment espiritista.

Mn. Anton de les Monges i Maria Esclasans Batet, dos penedesencs en el món de l'art / Joan Solé Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 172-187: il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

Notes biogràfiques sobre el col·leccionista d'art antic Anton Capdevila i a l'entorn de Maria Esclasans, una vilafranquina pràcticament oblidada, de les primeres dones que a principis del segle XX, possiblement a partir de la col·lecció de Capdevila, es va dedicar professionalment a l'activitat d'antiquària amb un reconegut establiment a Barcelona que els seus descendents van seguir gestionant gairebé fins als nostres dies.

Els Fets d'octubre de 1934 al Baix Penedès / Daniel Clusa Lagunas
Clusa Lagunas, Daniel


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 188-211 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

L'article descriu els fets d'octubre de 1934 a la vila del Vendrell a través de la publicació local El Baix Penedès i de les actes del Consistori entre el mes d'octubre de 1934 fins al 1935, centrant-se els fets a peu de carrer i fent una aproximació a la proclamació de la República de Catalunya a través de la premsa de Barcelona, Madrid i de diversos documents de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Espanyola.

La Reconstrucció del pont de Lavernó sota Torre Ramona / Lluís Eroles Benabarre
Eroles i Benabarre, Lluís


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 212-225 : il. (Col·laboracions) 

La contesa del 1936-1939 va tenir, com és ben conegut, conseqüències i repercussions per a moltes famílies de la vila que patiren el flagell d'una guerra fratricida amb assassinats i repressió social. Ja cap al final, tingué lloc la incorporació progressiva de les darreres lleves a mesura que les tropes de Franco (amb l'ajut d'Alemanya) conquerien els darrers trams territorials, i finalment els republicans, ja en retirada, van haver de passar la frontera. Famílies senceres enfilaren pel camí de l'exili per raó d'algun familiar que s'havia significat durant el període republicà. Si això no fos prou dissort, molts homes i dones foren detinguts i traslladats a la presó Model així com a la de les Corts, reblant encara més el clau amb moltes execucions al camp de la Bota. Apleguem aquí les referències sobre sadurninencs empresonats en acabar la guerra i específicament els que van formar part del destacament de Sant Sadurní per treballar a refer el pont de sota Torre Ramona.

Els Deportats penedesencs als camps nazis / Ramon Arnabat, Berta Llorens, Àngels Parés, Maria Peña i M. Teresa Sadurní



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 226-240 : il. (Col·laboracions) 

Aquest article sintetitza una recerca sobre les 125 persones del Penedès -124 homes i una dona- que van ser deportades als camps de concentració i d'extermini nazis entre 1940 i 1945. Basat en el llibre Del Penedès als camps d'extermini nazis (Institut d'Estudis Penedesencs, 2023), l'estudi reconstrueix les trajectòries d'aquests deportats des de l'exili republicà fins als camps, principalment Mauthausen, on van morir-ne el 76 per cent. S'hi analitzen les causes de la deportació, la seva distribució territorial, edats, professions i afiliacions polítiques, així com la seva participació a la Guerra Civil i a la Resistència francesa. L'article reflexiona també sobre el significat actual d'aquesta memòria en un context d'auge dels autoritarismes i banalització del feixisme, reivindicant el "Mai més!" com a compromís col·lectiu de defensa dels valors democràtics i humans.

Risc de la legionel·la en instal·lacions de baix risc (IBR) : anàlisi dels nebulitzadors en terrasses / Dr. Josep Antoni Herrera Sancho
Herrera i Sancho, Josep Antoni


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 242-255 : il. (Col·laboracions) 

El present estudi s'endinsa en els riscos de legionel·losi associats a l'ús indiscriminat de diferents tipus de nebulitzadors d'aigua a l'exterior en terrasses de bars, restaurants, centres comercials, zones urbanes, fonts ornamentals i rocalles, entorns de piscines, jardins, zones esportives, parcs d'atraccions, zoològics, diferents tipus de vies i d'espais públics, per refredar l'ambient i l'entorn proper. L'article planteja un nou enfocament en salut pública, sanitat pública i salut ambiental a partir dels coneixements d'enginyeria ambiental i de l'experiència investigadora de l'autor durant més de 50 anys. L'autor és membre del Grup d'Experts en Legionel·losi del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, i ha impartit cursos al Penedès, Vallès, Baix Llobregat, etc. sobre riscos de legionel·losi.

El Taller Dones amb memòria. 25 anys sortint del silenci i transmetent la nostra història / Judith Barbacil
Barbacil i Mestres, Judith


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 256-268 : il. (Col·laboracions) 

El curs 2024-2025 ha estat el del 25è aniversari del taller Dones amb Memòria de Vilanova i la Geltrú. Fa dues dècades i mitja que aquest grup de dones treballa per la recuperació de la vida quotidiana del segle XX des de la visió femenina, per complementar i engrandir la bibliografia local i nacional existent. El taller és una experiència de treball i de grup plenament consolidada. Bona part del seu treball queda reflectida en els volums i el material pedagògic que cada any s'editen. Format per una seixantena de dones d'entre 65 i 93 anys, cada dimarts es troben a la Universitat Politècnica de Catalunya de la ciutat per treballar i transmetre aspectes inèdits de la presència femenina a la ciutat al llarg de la nostra història més recent.

Descobrint la Marca al Castellot : història viva a través del teatre escolar, en el marc d'un projecte Erasmus+ / Cèlia Raventós Mestre
Raventós Mestre, Cèlia


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 269-275 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Pregó de sant Jordi pronunciat al saló de sessions de la Casa de la Vila de Vilafranca el divendres 21 d'abril de 2023.

La Festa de Sant Jordi vista per un vilafranquí de fora / Ramon Marrugat Cuyàs
Marrugat i Cuyàs, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 276-290 (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Pregó de sant Jordi pronunciat al saló de sessions de la Casa de la Vila de Vilafranca el divendres 21 d'abril de 2023.

Record d'Esteve Cruanyes i Oliver en el seu centenari / Joan Solé Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 291-293 (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Francesc Xavier Puig-Rovira



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 294-295 (Obituari)