Una Tonadilla ilustrada en contexto barcelonés : "El eclipse" (1778) de Jacinto Valledor / Aurèlia Pessarrodona i Pérez
Pessarrodona i Pérez, Aurèlia


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 335-366
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia. Inclou edició crítica de l'obra.

Malgrat l'interès sorgit en l'última dècada per rescatar de l'oblit la tonada del segle divuit, encara coneixem poc els vincles entre aquest gènere i la ideologia il·lustrada coetània. En el present article es mostra el cas de l'eclipsi, tonada amb música de Jacinto Valledor composta per al Teatre de Barcelona en ocasió de l'eclipsi de sol del 24 de juny de 1778. Dins d'un context teatral particular, aquesta tonada posa de manifest un curiós interès per divulgar el fenomen astronòmic de l'eclipsi, fins i tot en relació amb textos coetanis. Per tant, aquesta petita obra pot considerar-se "il·lustrada", encara que sempre dins de la catarsi humorística pròpia d'aquest gènere breu.

Un Mal presagi : el senyal de foc de 1704 / Salvador Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: País petit : revista de Verges. Verges, núm. 1 (gener 2004), p. 23-25 : il. (Noverint Universi.... Documents per a la història) 
Transcripció i traducció del document (Arxiu Històric de Girona, fons Notarial, Verges, núm. 83, f.385).

La Navegació a l'antiguitat [Fitxer informàtic] / Xavier Nieto
Nieto Prieto, Francesc Xavier


[Palamós] : Museu de la Pesca, 2009
1 recurs electrònic (video) (Actes i exposicions del Museu de la Pesca) 

Conferència d'obertura del Curs de Navegació Astronòmica organitzat pel Museu de la Pesca de Palamós.

La Contribución de la Sociedad Astronómica de Barcelona en la difusión de las observaciones metereológicas en Catalunya (1910-1923) / Marc Jaume Prohom Durán
Prohom i Durán, Marc


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 40 (2006) , p. 141-158
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

La Societat Astronòmica de Barcelona (1910-1923) es va fundar amb l'objectiu de desenvolupar i difondre el coneixement científic a la ciutat de Barcelona i, per extensió, Catalunya. Malgrat el pes majoritari dels estudis astronòmics durant els primers anys, l'observació meteorològica va passar a poc a poc a ser una de les seves activitats més destacades, deixant un llegat de gran interès climàtic. Gràcies a l'impuls dels seus socis i col·laboradors, es va ampliar de manera espectacular el nombre d'estacions meteorològiques (bona part d'elles pluviomètriques) arribant-se als 224 observatoris en 1918, es van uniformitzar mètodes i normes d'observació i instal·lació d'instruments, i es va popularitzar la meteorologia entre la població. En aquest article, i mitjançant l'estudi detallat del centenar de butlletins que va publicar aquesta institució durant la seva tala però intensa vida, s'analitza el paper determinant que va jugar en la instauració de la Xarxa Pluviomètrica Catalana, sens dubte de les de major densitat d'Espanya per a l'època i que ha deixat la seva petjada en el present.

Caiguda de meteòrits a Vilabella : 5 de novembre de 1851 / Enric Aragonès i Valls
Aragonès i Valls, Enric


En: Joc vell i voltes : la revista de Vilabella. Any XXI, Núm. 103 (hivern 1990-1991), p. 10-13

Un Fenomen natural extraordinari: la caiguda de meteorits del 5 de novembre de 1851 a Nulles i Vilabella (l'Alt Camp de Tarragona) / Enric Aragonès
Aragonès i Valls, Enric


Barcelona : [l'autor], 2002
[16] p. ; 30 cm (Notícies de Natura, 3) 

Noves dades sobre el meteòrit del 5 de novembre de 1851 / [Enric Aragonès i Valls]
Aragonès i Valls, Enric


En: Joc vell i voltes : la revista de Vilabella. Any XXII, Núm. 107 (hivern 1991-1992), p. 11-12
Bibliografia.

Astronomia al Garraf / Tòfol Tobal
Trobal, Tòfol


En: 113638 IV Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, DL 2004. p. 223-225
 (Educació ambiental) 

L'Observatori Astronòmic del Parc del Garraf (OAPG) a Can Grau té el seu rigen al 1997, any en què es mantenen els primers contactes. La gestió de l'equipament, propietat de la Diputació de Barcelona, és adjudicada a ESPAIGRAAF SL., empresa dedicada a la didàctica i recerca en els àmbits de l'astronomia i geografia.

Butlletí informatiu



Núm. 1 (1983, oct.)-
Vilanova i la Geltrú : Canàries, 23 : G.A.V, 1983-
30 cm. Mensual.
Text en català i castellà. Descripció basada en: 1997.

La Qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i el Montsant : oportunitats i necessitat de regulació / Joan Pons i Solé i Aleix Roig i Mateu
Pons i Solé, Joan


En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 317-326 : il., map.
 (Canvis i actuacions en el medi natural) 

El 2015 s'iniciaren a Prades els primers contactes per engegar un projecte de divulgació de l'astronomia i la protecció dels cels foscos, que donarà pas al Centre Astronòmic Muntanyes de Prades. Un dels eixos del projecte és la preservació i millora de les condicions naturals de foscor de les muntanyes de Prades i el Montsant, una extensa àrea que ja ha estat identificada per la Generalitat com a zona d'interès per la protecció de la foscor i el silenci. A finals del 2017, just en el moment en el qual la Generalitat regula la qualitat del cel al Montsant, des de diferents municipis de les muntanyes de Prades es decideix fer el pas per a garantir-ne la qualitat del cel.

Lluís Rodés i Campderà : director de l'Observatori de l'Ebre / Josep M. Mas i Solench
Mas i Solench, Josep M.


Santa Coloma de Farners : l'Ajuntament, DL 2002
170 p. : il. ; 21 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8492362413

Notes i lectures d'astronomia popular / Albert Aragonès Salvat
Aragonés Salvat, Albert


En: 142155 Terres de cruïlla : estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló : Onada, 2013. p. 79-90

L'Astronomia a l'Alt Urgell / Gustavo Ernesto García Pérez
García Pérez, Gustavo Ernesto


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 141-152 : il.

El Parc Astronòmic Montsec. Divulgació i recerca en un entorn privilegiat / Salvador J. Ribas i Rubio
Ribas i Rubio, Salvador J.


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 83-88 : il

L'Astronomia a la Cerdanya. 2010 / Enric Quílez i Castro
Quílez Castro, Enric


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 19-22

L'Any Internacional de l'astronomia / Andreu Martín
Martín, Andreu


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Vuitena època, núm. 0 (gener-febrer-març 2010), p. 18-19

Una Nova secció del museu : la d'astronomia i meteorologia / Joan Vicente
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. tercera època, núm. 3 (1980) , p. 65-66

Juan Roget, óptico gerundense, inventor del telescopio, y los Roget de Barcelona, constructores del mismo / [ressenya de:] S.S.V.
Sobrequés i Vidal, Santiago


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 13 (1959) , p. 413-414 (Notas bibliográficas) 
Ressenya de:
- Simon i de Guilleuma, Josep Maria. Juan Roget, óptico gerundense, inventor del telescopio, y los Roget de Barcelona, constructores del mismo. en: "Boletín del Instituto Histórico de Barcelona", núm. 775. Barcelona, octubre, 1958

Observaciones : Enero-diciembre 1871 / José J. Landerer
Landerer i Climent, Josep Joaquim


1871
48 f. no numerats: il. ; 22 cm
Custodiat a la Biblioteca de l'Observatori de l'Ebre. Naturalista, geòleg, astrònom i geofísic de finals del segle XIX i principis del XX. Nasqué a València (1841) i morí a Tortosa (1922), treballà a València i a Tortosa on va realitzar una important tasca científica. En aquesta darrera ciutat creà un important nucli científic i va mantenir una estreta relació amb l'Observatori de l'Ebre col·laborant en la seva fundació. Conegut internacionalment, fou un precursor dels estudis geofísics i astrofísics al nostre país i membre de diferents societats científiques nacionals i internacional.

Quadern manuscrit amb observacions i anotacions geològiques, astrònomiques, meteorològiques i hipsomètriques de l'any 1871. Inclou les observacions i estudis referents a la cartografia del plànol de Benifassà: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/290/rec/6.

Medieval Astronomy in Catalonia and the South of France : The "Improved" Lunar Kalendarium of Friar Raymond (Ramón) Bancal (ca. 1311) and Its Predecessors / Philipp Nothaft
Nothaft, Philipp


En: Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 38, núm. 81 (2015) , p. 101-125
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Durant la Baixa Edat Mitjana, una de les tasques més comunes dels astrònoms va ser el càlcul de les dades lunars, com sicigies i eclipsis, que van ser utilitzats comunament pels practicants de l'astrologia mèdica. Un exemple primerenc poc conegut d'aquest tipus de treball és el Kalendarium per als anys 1311 a 1386 atribuït a Ramon Bancal, que va ser ministre dels franciscans a la província d'Aragó el 1326/27. La seva obra és un calendari lunar "millorat" d'un tipus que es va originar inicialment al voltant de 1290 en resposta a les deficiències evidents del còmput lunar utilitzat per l'Església medieval. Aquest article analitza, per primera vegada, l'estructura i el contingut de l'obra de Bancal i la relaciona amb altres calendaris d'aquest període. També presenta evidències d'un origen francès meridional tant de l'obra com de l'autor. El treball es tanca amb una mirada al Tractat de Bahare, un text poc conegut català sobre el càlcul lunar segons el calendari jueu, demostrant la seva composició l'any 1300.