Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal / Tània Álvarez Herraiz, Laura Fernández Macías
Alvarez Herraiz, Tània


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 7-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. La declaració afecta 758 jaciments del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els organismes públics responsables de la gestió d'aquests béns inscrits a la Llista han de complir amb un seguit d'obligacions per a la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l'anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava entre d'altres, l'establiment d'un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un projecte de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. En aquesta tribuna expliquem aquest projecte i exposem els primers casos que es van tramitar l'any 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i els conjunts de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l'Ebre.

Mobilitat logística al nivell P de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia): estudi tafonòmic i espacial de les restes faunístiques / Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuñal, Antonio Pineda, Edgar Tellez, María Gema Chacón, Eudald Carbonell, Palmira Saladié



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 34-71 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'estudi tafonòmic i espacial del registre faunístic del nivell P de l'Abric Romaní, es va definir que el conjunt va ser el resultat d'almenys dos tipus diferents d'ocupacions: 1) Un campament residencial transitori durant breus estades, centrat en l'explotació de cérvols; 2) Un campament de caça per a la captura especialitzada de cavalls. Els resultats caracteritzen els neandertals de l'Abric Romaní com a grups implicats en un sistema de mobilitat logística, que es desplaçaven per tot el territori en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.

Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

El Castell de Canals. Noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix / Eduard Píriz i González, Juan José Cortés García
Píriz i González, Eduard


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 113-137 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

La Vil·la romana dels Pompeu o Can Ring (Besalú, la Garrotxa) : balanç de les primeres campanyes de recerca (2017-2020) / Joan Frigola Torrent, Joaquim Tremoleda Trilla, Pere Castanyer Masoliver
Frigola i Torrent, Joan


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 138-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2017 es van reprendre els treballs d'excavació a la vil·la dels Pompeu, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava, essencialment, als resultats proporcionats per una única campanya portada a terme el 1960. Les intervencions recents, tanmateix, han permès amb només quatre anys (2017-2020) assolir una visió força completa de l'establiment, tant en l'àmbit cronològic com, sobretot, arquitectònic i econòmic. En aquest sentit, l'obtenció de vi centrava la major part dels esforços productius de la vil·la i suposava, sens dubte, la seva principal font d'ingressos.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.

Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.

Excavació arqueològica al carrer de López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre l'ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l'altimperi i la tardana antiguitat / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 214-227 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els treballs duts a terme al solar del carrer de López Peláez han contribuït a ampliar el coneixement de la realitat arqueològica del suburbi nord-occidental de la ciutat de Tàrraco. S'han documentat evidències materials i estructurals que s'emmarquen en un ampli període temporal, des del segle i aC fins al segle vi dC. Destaca la identificació d'un gran edifici d'emmagatzematge amb dos espais destinats a graner atribuïble a l'època altimperial.

Les Ocupacions prehistòriques a l'àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del neolític a la primera edat del ferro / Ramon Álvarez Arza, Anna Bach Gómez, Miquel Molist Montaña, Anna Maria Rauret Dalmau



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 228-247 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La represa de la recerca arqueològica d'època prehistòrica a l'àrea del Cabrerès i Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d'ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l'establiment d'una seqüència de neolític antic i mitjà a la Cova de les Pixarelles sincrònica a l'àrea dolmènica i la revisió de l'estratigrafia del poblat a l'aire lliure del pla del Castell evidencien la intensa continuïtat ocupacional en dos moments clau de transició dels primers pagesos i ramaders.

Noves espècies de sauròpodes al Prepirineu de Catalunya / Albert G. Sellés, Bernat Vila, Àngel Galobart
Sellés, Albert G.


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 248-262 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Durant els darrers anys s'han obtingut noves dades sobre els últims dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures que van poblar la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Catalunya) fa 70 milions d'anys. Malgrat trobar-se en curs, els estudis estan permetent identificar una gran quantitat de noves espècies de titanosaures. A l'espera de confirmar aquests resultats, les evidències apunten a una gran biodiversitat d'aquest grup de dinosaures, amb representants tant de mida gegantina com diminuta.

Pernafeites (Miravet, Ribera d'Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals / Anna Camats Malet, Gemma Domènech Casadevall, Sergi González Planas, Eulàlia Mesalles Godoy



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 263-284 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, promociona, coordina i finança el Pla de Fosses, amb l'objectiu de localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el marc d'aquest programa, l'excavació arqueològica de les fosses de Pernafeites i del Cementiri Vell ha permès recuperar les restes de 225 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d'evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la batalla de l'Ebre i la batalla del Segre.

Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 285-309 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En els darrers anys l'Ajuntament de Montblanc, amb l'objectiu de revitalitzar el sector nord del nucli antic, està portant a terme una sèrie d'obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d'aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica, que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora el nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses séquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies.

Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l'extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo / Iñaki Moreno i Exposito
Moreno Exposito, Iñaki


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 310-331 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Arran de la intervenció arqueològica efectuada entre els anys 2016 i 2017, vinculada a la construcció del lateral nord de l'autopista C-31 al seu pas per Badalona, s'ha pogut ampliar la ciutat romana de Baetulo en dues illes més en direcció muntanya a banda i banda del cardo maximus. Aquestes noves troballes obliguen a replantejar la planta i morfologia de la ciutat romana en el seu conjunt.

Grafits parietals d'embarcacions i vaixells a Catalunya des de l'antiguitat fins a l'època contemporània / Gemma M. Garcia Hernando
Garcia Hernando, Gemma M.


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 372-384 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Museu Marítim de Barcelona, concretament la seva Àrea de Gestió de Col·leccions i Coneixement, va endegar un projecte de recerca que va néixer l'any 2016 titulat "Corpus de grafits parietals d'embarcacions a la Catalunya continental, des de l'època antiga fins al món contemporani". Són tals l'envergadura i les dimensions d'aquest projecte que s'ha convertit en una tesi doctoral que ha dut a terme Gemma M. Garcia Hernando, la conservadora que va iniciar i que dirigeix aquesta recerca. Els grafits es converteixen en documents i "fotografies històriques" que ens diuen com es tripulaven les naus, de quina manera es navegava i quines tècniques s'utilitzaven. És molt important intentar conservar i preservar aquest patrimoni.

Les Ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al pla de Barcelona / Isabel Pereira Hernández, Anna Gómez Bach, Jordi Nadal Lorenzo i Miquel Molist Montaña



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 356-371 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els treballs arqueològics fets al carrer de Berenguer de Palou, situat al barri de la Sagrera de Barcelona, han permès documentar, en diferents estats de conservació, un conjunt de 14 estructures negatives d'emmagatzematge. El material recuperat correspon a restes de ceràmica, d'indústria lítica tallada i de malacofauna que permeten situar aquesta ocupació entre les més antigues de la ciutat, a mitjans del 6è mil·lenni cal. aC, en l'horitzó del neolític antic cardial.

Intervencions al jaciment ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre el 2014 i el 2019 / Rafel Jornet Niella, Maria Carme Belarte, David Asensio Vilaró, Jordi Morer de Llorens, Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 300-321 : il.
Bibliografia.

Els treballs que es van dur a terme entre el 2014 i el 2019 en aquest jaciment van combinar l'excavació en extensió amb la prospecció intensiva de l'assentament i del seu entorn immediat, així com la revisió de les intervencions anteriors. Els resultats permeten precisar i reinterpretar l'ocupació i evolució del jaciment: es va iniciar al primer ferro, amb una superfície reduïda, i tenia una funció de control territorial que s'exercia des d'una gran torre. Al segle iii aC va assolir la màxima extensió (3 ha). En època romana, s'hi va construir un edifici fortificat que en va permetre recuperar la funció de control. Finalment, durant l'alt imperi, l'indret va ser ocupat de manera esporàdica.

El Castell de Segur / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 264-299 : il.
Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació que s'ha generat sobre el castell de Segur a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques que es van dur a terme entre el 2015 i el 2018. Les dades obtingudes s'han compaginat amb l'estudi històric i documental del castell que vam fer l'any 2015. El castell de Segur va desaparèixer com a edifici funcional entre el mes de maig i el mes de juny de l'any 1616. El 29 de maig d'aquell any, el diumenge de la Trinitat, cap al migdia, es van presentar al castell de Segur les tropes a cavall i d'infanteria que Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque, lloctinent general de Catalunya, havia demanat al rei Felip III per combatre els fautors del bandolerisme al Principat. Francisco de Atiensa, capità de les tropes, va treure del castell les senyores Dionísia i Maria Anna, mare i esposa, respectivament, de Miquel de Calders, senyor de Segur, que estava absent. Tot seguit -tal com comenta un dels soldats de les tropes que va escriure una mena de diari de la seva estada a Catalunya-, aquest mateix dia, van iniciar les feines d'enderroc del castell. Van trigar 11 dies i, per tant, a mitjans del mes de juny del 1616, el castell de Segur ja era a terra (...).

La Muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès) : l'establiment visigot i el cementiri altmedieval / Josep Burch, Neus Coromina Bujons, Jordi Sagrera Aradilla i Jordi Vivo Llorca



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 246-263 : il.
Bibliografia.

La recerca endegada els darrers anys per la Universitat de Girona a la muntanya de Sant Julià de Ramis s'ha concentrat en el recinte de l'antic cementiri parroquial del veïnat de l'església. A banda de restes de l'oppidum ibèric, cal destacar l'excavació d'un establiment visigòtic dels segles v-vii dC i d'una fase funerària notable dels segles viii al xii que aporta dades rellevants sobre les característiques de la població del període.

El Vapor Gordils i Dalmau (Mataró). Arqueologia i evolució arquitectònica d'un vapor de la primera industrialització / Òscar Matas i Pareja
Matas Pareja, Òscar


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 196-229 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La intervenció arqueològica que es va dur a terme l'any 2017 va permetre identificar el sector energètic (sala de calderes, àmbit de la màquina de vapor, sector hidràulic i carbonera) i altres àmbits del vapor Gordils i Dalmau, posteriorment, Hilaturas Viñas SA, des del seu origen, el 1838-1839, en plena revolució industrial, fins a finals del segle xx. El vapor Gordils i Dalmau va ser una de les primeres indústries que van funcionar amb la força del vapor a Catalunya i actualment és un dels més antics que es conserva a la Península.