La Mina de l'Arquebisbe: dos segles d'aigua : la instal·lació hidràulica que va ser concebuda, impulsada i finançada per l'arquebisbe Santiyán ha perviscut al llarg del temps i, des de la inauguració, ara fa dos-cents anys, que funciona / Roger Roig César, Dimas Balaguer (Il·l.)
Roig César, Roger


En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXX], Núm. 588 (novembre 1998), p. 4-6

Potash Extraction and Historical Environmental Conflict in the Bages Region (Spain) / Santiago Gorostiza Langa
Gorostiza Langa, Santiago


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 5-16
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'extracció de potassa a la regió del Bages (Espanya) ha estat la causa d'importants impactes ambientals al llarg de la història recent, com a mostra la progressiva salinització dels rius Cardener i Llobregat. Recentment, diversos projectes que augmentaran la producció de salmorres i els runams de residus salins han estat anunciats. Seguint a Martínez-Alier, en el present article caracteritzo els conflictes al voltant de l'extracció de potassa i els seus impactes soci-ambientals com a conflictes de distribució ecològica, i proposo un acostament històric que tingui en compte els fluxos d'aigua, potassi i clor. Malgrat la importància del potassi com un nutrient imprescindible per al creixement dels vegetals, al costat del fòsfor i el nitrogen, els conflictes relacionats amb l'extracció de sals potàssiques han rebut relativament poca atenció. Per al present cas d'estudi, s'utilitzen dades estadístiques i fonts d'arxiu per a mostrar l'extracció de potassa en relació amb l'augment de la salinitat de l'aigua a Barcelona al llarg del segle XX. Es dedica especial atenció a les infraestructures tecnològiques desenvolupades per a donar una solució tècnica al problema de la salinització de les aigües, com el col·lector de salmorres o els filtres d'osmosi inversa, alhora que es destaquen les relacions de poder darrere de l'elecció d'aquestes tecnologies. L'acostament històric a aquest cas d'estudi mostra que la definició de les externalitats com a èxits en la transferència de costos, defensada per Martínez-Alier, resulta adequada per als costos econòmics relacionats amb la remediació ambiental de les mines del Bages, bàsicament coberts per fons públics.

Changing patters of water consumption in the suburban Barcelona : lifestiles and welfare as explanatory factors / Elena Domene Gómez
Domene Gómez, Elena


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 39-53
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els jardins atlàntics i les piscines constitueixen una de les característiques més rellevants d'aquesta nova fase en la història del procés d'urbanització a la Regió Metropolitana de Barcelona, coincidint amb la bogeria constructora per la qual la tipologia d'urbanització tradicionalment compacta típica de les cultures mediterrànies perd terreny enfront dels tipus d'urbanització més dispersos, típicament característics dels països anglosaxons. El canvi en el model urbà també comporta una constatable relació amb els canvis en els estils de vida cada vegada més típics dels paisatges suburbans de moltes àrees de l'Europa atlàntica i sobretot de Nord Amèrica. Cases en urbanitzacions de baixa densitat, amb jardins i piscines estan directament associades amb una millor qualitat de vida i considerats com a béns posicionals, donant als seus propietaris un estatus i prestigi que no es troba en altres formes urbanes. En aquest document, per tant, il·lustraré com aquests nous estils de vida suburbans que estan relacionats amb un intens consum d'aigua estan guanyant terreny en un context geogràfic, social i cultural que tradicionalment ha estat bastant conservador en l'ús d'aquest recurs. També mostraré com aquests nous estils de vida estan així mateix interrelacionats amb un fort component de nivell de renda. De tal forma, llars d'alta renda prefereixen i es poden permetre jardins atlàntics més consumidors d'aigua, i amb piscina, mentre que les llars de baixa renda han de recórrer a espècies més adaptades climàticament, en el que constitueix una creixent diferenciació socioespacial.

Jardines privados y consumo de agua en las periferias urbanas de la comarca de La Selva (Girona) / Xavier Garcia, Anna Ribas Palom, Albert Llausàs Pascual
Garcia i Pujades, Xavier


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 55-69
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En els espais residencials de baixa densitat, la tipologia de jardí es converteix en un factor determinant del consum d'aigua en la llar. En aquest article s'utilitza l'anàlisi clúster per a identificar les diferents tipologies de jardí privat que es donen a les urbanitzacions del sud de la comarca de La Selva (Girona). La informació de base es va obtenir de 240 enquestes realitzades en habitatges unifamiliars d'urbanitzacions situades en 9 municipis de la comarca. Els resultats mostren l'existència de 4 tipologies de jardí: ornamental, hort, gespa i arbratge. A continuació es descriuen les relacions existents entre els diferents perfils sociodemogràfics dels seus propietaris i les diverses tipologies de jardins identificades. Finalment, una anàlisi de regressió logística va revelar com cada patró de jardí està clarament associat amb unes determinades característiques sociodemogràfiques de les famílies, com serien l'edat dels residents, el seu interès en la jardineria, la grandària de la família o el tipus d'ocupació (permanent/temporal) de l'habitatge.

Local regulations on alternative water sources : greywater and rainwater use in the Metropolitan Region of Barcelona / Laia Domènech, Maria Vallès
Domènech, Laia


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 87-96
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Les fonts alternatives d'aigua estan guanyant importància a Catalunya (nord-est d'Espanya) com a resultat de les noves polítiques locals que promouen la conservació de l'aigua i una major resiliència enfront d'episodis de sequera. Des de 2002, més de 50 municipis (incloent en total més d'1.3 milions de persones) han aprovat ordenances municipals d'estalvi d'aigua, les quals exigeixen la instal·lació de sistemes de captació d'aigües pluvials i reutilització d'aigües grises en edificis de nova construcció. Aquestes noves tecnologies transformen el cicle hídric existent i indueixen importants canvis institucionals i socials relacionats amb la descentralització de la gestió de l'aigua. A partir d'una sèrie d'entrevistes amb tècnics municipals i enquestes amb usuaris de sistemes d'aigües grises i pluvials, aquest article analitza l'aprenentatge soci-tècnic generat durant la implementació de les ordenances i els principals impediments i barreres que han de ser superats per a minimitzar els riscos per a la salut i promoure l'acceptació social d'aquestes fonts d'aigua alternatives.

Gobernanza deliberativa en la gestión de cuencas hidrográficas : analizando las consecuencias de la Directiva Marco del Agua en Cataluña / Marc Parés i Franzi, Alba Ballester Ciuró, Josep Espluga Trenc, Joaquim Brugué



En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 113-127
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els primers plans de conca prevists en la Directiva Marc de l'Aigua van ser aprovats a Espanya molt recentment, motiu pel qual encara no disposem d'estudis que avaluïn els resultats dels processos participatius duts a terme. En aquest article s'analitza una experiència participativa que, pel seu caràcter exemplar i atípic, ha estat considerada una bona pràctica: el procés deliberatiu del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Ens interroguem sobre les conseqüències de la deliberació i, més concretament, sobre si un bon procés de deliberació millora la política d'aigües. És a dir, investiguem la relació entre les característiques procedimentals de la deliberació i els seus resultats. Per a això combinem dades quantitatives amb informació qualitativa obtinguda a partir d'anàlisi documental i trenta entrevistes en profunditat. Les limitacions de l'estratègia comunicativa, la poca integralidad amb la qual es planifica la política d'aigües i la falta d'una cultura política deliberativa són algunes de les febleses identificades en el cas estudiat. Concloem que un bon procés deliberatiu és una condició necessària però no suficient per a garantir un impacte significatiu sobre la política d'aigües.

L'Aigua, estructura de la metròpolis / Pere Manubens Gil
Manubens Gil, Pere


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 13 (desembre 2022), p. 168-191 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'aigua és imprescindible per a qualsevol ecosistema. L'escolament de l'aigua de pluja es produeix tant en entorns naturals com en entorns antropitzats. L'aigua, per tant, també drena a la ciutat. Però com es produeix aquest drenatge? L'aigua desapareix sota els carrers a través de la xarxa de clavegueram. Es fa impercetible. Aquest article és fruit d'una recerca que té per objectiu comprendre millor les lògiques d'escolament de l'aigua en territoris fortament urbanitzats. L'estudi que es presenta consisteix en l'elaboració i anàlisi d'una cartografia de les traces d'escolament de l'aigua al territori metropolità de Barcelona. La metodologia de treball emprada ha consistit en l'elaboració d'una base de dades cartogràfica mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica i partint de la restitució de cartografies històriques. Les cartografies i el relat resultant esdevenen una base per donar resposta als nous reptes del disseny urbanístic de la metròpolis derivats de les diferents crisis que estem vivint.

101 Gorgs de Catalunya / Cecília Lorenzo
Lorenzo Giber, Cecília


El Papiol : Efadós, 2023
256 p. : il. ; 24 cm (Km0) 
ISBN 9788419736079

Descobrir els gorgs d'aigua dolça que s'amaguen a les nostres muntanyes i valls és una excusa excel·lent per conèixer nous paisatges i gaudir del nostre patrimoni natural. Per això, en aquest llibre us convidem a fer un viatge per les conques de diversos rius, rierols i rieres catalans, i apropar-se a cent piscines naturals de totes mides i formes que s'amaguen als racons més insospitats de la geografia: de l'Albera als Ports de Tortosa, del Pirineu i el Cadí a les muntanyes de Prades o al massís del Montseny. En aquestes pàgines trobareu pistes, consells i indicacions per arribar a cadascun dels gorgs i gaudir de la contemplació o del bany amb respecte, i també recomanacions per conèixer altres indrets d'interès natural o cultural que queden a prop. L'objectiu és que tothom pugui fruir d'aquests espais idíl·lics i al mateix temps reivindicar la seva biodiversitat perquè els cuidem i els preservem intactes. (Editorial).

La Palma d'Ebre : una passejada per l'entorn : l'aigua i l'habitat de barranc / Joan Carles Abella, Raül Aymí, Antoni Galceran
Abella Ciuraneta, Joan Carles


La Palma d'Ebre : Associació Cultural l'Espona, 2016
61 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788460861225

Análisis preliminar de los esquemas de aprovechamiento hidráulico y energético en la comarca de la ribera del Ebro (Tarragona)



Madrid : Eyser, 1975
29 f. ; 30 cm
A la part superior de la portada: Comisión de Apoderados de la Ribera del Ebro.

Evaluación de las posibilidades de remoción de macrófitos mediante avenidas controladas / Marcos Sanz Ramos, Ernest Bladé i Castellet, Antoni Palau Ibars
Sanz Ramos, Marcos


En: XI Jornadas Españolas de Presas: libro de comunicaciones". [S.l.] : Comité Nacional Español de Grandes Presas (SPANCOLD), 2018. p. 359-368


La problemática asociada al crecimiento masivo de macrófitos en el Bajo Ebro ha llevado a autoridades y gestores a examinar la posibilidad de paliar los efectos negativos que producen sobre el sistema hídrico, y los usos del agua, mediante la realización de avenidas controladas periódicas que provoquen su remoción. El presente trabajo tiene como objetivo principal evaluar la capacidad erosiva de las avenidas controladas en el tramo del río Ebro comprendido entre la presa de Flix y la CN de Ascó. Este tramo se encuentra colonizado casi en su totalidad por macrófitos, un tipo de flora acuática que modifica considerablemente la morfodinámica del río. Empleando técnicas de modelización hidráulica (modelo Iber) se pudo contrastar cómo los macrófitos tienen una alta capacidad de fijación del sedimento, dificultando su eliminación. Además, fue posible determinar, para el tramo analizado, el caudal umbral a partir del cual se produciría movilización de sedimentos de manera generalizada, y previsiblemente de los macrófitos.

Distribución de temperatura y velocidad de embalses : análisis numérico-experimental aplicado a los embalses de Sau (Ter) y Ribarroja (Ebro) [Fitxer informàtic] / Marina Arbat Bufill ; [dirigit per: Martí Sánchez Juny, Ernest Bladé i Castellet]
Arbat i Bofill, Marina


2015
Dirigida per: Sánchez Juny, Martí; Bladé i Castellet, Ernest. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

A més a més de tenir un gran impacte social, la presència i la construcció d'embassaments genera un impacte directe en els rius i sobre el paisatge sobre el qual flueixen. Els efectes de la presència d'embassaments, a més a més de la combinació d'aquests amb les centrals tèrmiques que utilitzen l'aigua del riu per a refrigeració o els efectes del Canvi Climàtic poden provocar canvis importants en el comportament tèrmic del riu i conseqüentment en les comunitats que d'ell depenen. La temperatura de l'aigua és una de les variables més importants des del punt de vista de la limnologia: els canvis en el perfil vertical de temperatura d'un sistema modifiquen la densitat de l'aigua i per tant, els patrons d'estratificació. La major part dels processos físics, químics i biològics que tenen lloc en un embassament vénen controlats per la hidrodinàmica i l'evolució tèrmica. La temperatura de l'aigua és la protagonista de la present tesi per ser el factor clau en la majoria dels processos físics, químics i biològics que tenen lloc en els ecosistemes aquàtics. El model hidrodinàmic d'un embassament ha de proporcionar informació sobre aquesta complexitat, per exemple: l'estratificació de l'aigua, mescla i velocitats. El coneixement de la hidrodinàmica inicial del sistema és necessari també per dur a terme estudis de la qualitat de l'aigua. El funcionament hidrodinàmic és crític en termes de transport de sediments en suspensió, contaminants dissolts o processos biològics. En resum, l'estudi de l'evolució hidrodinàmica d'un embassament és útil per conèixer la qualitat de l'aigua emmagatzemada. En aquesta tesi doctoral s'ha avançat en el coneixement del comportament hidrodinàmic i tèrmic dels embassaments. Per a això s'ha realitzat una primera campanya d'obtenció de dades de camp que mostra el comportament de dos embassaments catalans: l'embassament de Riba-roja (al riu Ebre) i l'embassament de Sau (al riu Ter). Tots dos embassaments són similars però difereixen en característiques morfològiques, hidrològiques, variació de nivell, criteris de gestió, aportació de sediments o presència d'espècies invasores. A més d'estudiar els embassaments de Riba-roja i Sau experimentalment mitjançant la presa de dades de camp, en ambdós casos l'estudi s'ha recolzat en la modelització numèrica 2D i 3D. Els models numèrics orientats a la hidrodinàmica d'embassaments són una eina útil tant per a l'estudi del comportament dels embassaments com per a les prediccions i la gestió sostenible dels mateixos. Després d'estudiar el comportament tèrmic i hidrodinàmic dels embassaments, s'han aplicat models numèrics per conèixer l'evolució tèrmica al llarg de la longitud i la profunditat dels embassaments d'estudi. Per a això s'ha utilitzat el model CE-QUAL-W2 (Cole & Wells, 2008) presentat un bon ajust a les dades de les campanyes de camp. En notar que la simulació 2D mitjançant CE-QUAL-W2 resultava massa simplificada per representar alguns dels fenòmens que tenen lloc en un embassament, com és el cas de la hidrodinàmica de la cua de l'embassament de Riba-roja d'Ebre (confluència entre els rius Segre i Ebre), s'ha estudiat la zona mitjançant un model 3D. El model hidrodinàmic 3D utilitzat és el FreeFlow (Cea et al., 2008), al qual en el context d'aquesta tesi se li afegit un mòdul que realitza el balanç tèrmic superficial en funció de les dades meteorològiques.

Estudi d'inundabilitat del sector S-8, al T.M. d'Ascó [Fitxer informàtic] / Laia Pujol Colet ; [dirigit per: Ernest Bladé i Castellet]
Pujol Colet, Laia


2010
Dirigida per: Bladé i Castellet, Ernest. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'actuació "Sector S-8 a Ascó", al terme municipal d'Ascó (Ribera d'Ebre) s'ubica al sud de la Central Nuclear d'Ascó i limita per l'est amb el riu Ebre. El nucli urbà d'Ascó es troba al sud de l'actuació. L'objecte d'aquest estudi és caracteritzar el comportament hidràulic del barranc de la Peixera i el barranc ubicat a la zona de "Los Aubals", en endavant barranc de Los Aubals, a fi i efecte d'avaluar les condicions d'inundabilitat i proposar, si s'escauen, les actuacions que calgui aplicar per a poder compatibilitzar els usos del sòl definits en el planejament amb la zonificació de l'espai fluvial i el risc associat a les inundacions, d'acord amb l'article 6 del Reglament de la Llei d'Urbanisme. La metodologia d'estudi que s'ha seguit en el present document es basa principalment en els criteris tècnics establerts per l'Agència Catalana de l'Aigua en el document "Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d'inundabilitat d'àmbit local", de març de 2003. Concretament, l'esquema d'estudi ha consistit en: - Realització d'un estudi hidrològic de la conca d'aportació del barranc de la Peixera i el barranc de Los Aubals mitjançant el Mètode Racional per tal de determinar els cabals punta d'avinguda que es produirien durant episodis de tempesta associats a diferents períodes de retorn (10, 100 i 500 anys). - Simulació de les avingudes del barranc de la Peixera i el barranc de Los Aubals en règim gradualment variat mitjançant el model matemàtic HEC-RAS, realitzat a partir de la informació topogràfica disponible -cartografia 1/5000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (en endavant ICC)- i d'una campanya de reconeixement per a la caracterització dels cursos fluvials i les estructures existents. - Aplicació de la directriu de preservació front als riscos d'inundació establerta al Reglament de la Llei d'Urbanisme (decret 305/2006 de 18 de juliol, Article 6), per determinar la compatibilitat d'ús del sòl en relació al risc d'inundabilitat i proposar aquelles actuacions que siguin necessàries per aconseguir aquesta compatibilitat d'usos d'acord amb el propi Reglament i l'aplicació de les recomanacions tècniques per al disseny d'infrastructures que interfereixen amb l'espai fluvial de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Anàlisis d'incerteses en un escenari de pèrdua total d'aigua d'alimentació a la central nuclear d'Ascó [Fitxer informàtic] / Moisès Subirana Iborra ; [dirigit per: Francesc Reventós i Puigjaner]
Subirana Iborra, Moisès


2009
Dirigida per: Reventós i Puigjaner, Francesc. Universitat Politècnica de Catalunya, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de Màster (Màster universitari en Enginyeria de l'Energia).

Hydrodynamics strudy of the Flix Reservoir by physical an numerical modelling [Fitxer informàtic] / Tamara Lema ; [dirigit per: Ernest Bladé]
Lema, Tamara


2009
Dirigida per: Bladé i Castellet, Ernest. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. Intensificació Enginyeria hidràulica i hidrològica, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El objetivo principal de este trabajo es el estudio de los diferentes aspectos hidráulicos asociados a los trabajos de descontaminación de los residuos situados en el margen derecho del embalse de Flix en el río Ebro. Dichos trabajos requieren la construcción de un recinto para aislar la zona afectada por la obras del resto del embalse. Además se comparan los resultados experimentales con los de un modelo numérico bidimensional con el objetivo de evaluar la adecuación y la precisión del modelo numérico, en especial, si es aceptable la hipótesis de bidimensionalidad que el modelo numérico utiliza.

Hydrodynamics strudy of the Flix Reservoir by physical an numerical modelling / Tamara Lema ; [dirigit per: Ernest Bladé]
Lema, Tamara


2009
Dirigida per: Bladé i Castellet, Ernest. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. Intensificació Enginyeria hidràulica i hidrològica, 2009
203 p. : il. col., gràf., taules ; 30 cm
Treball final de carrera. Referències bibliogràfiques.

El objetivo principal de este trabajo es el estudio de los diferentes aspectos hidráulicos asociados a los trabajos de descontaminación de los residuos situados en el margen derecho del embalse de Flix en el río Ebro. Dichos trabajos requieren la construcción de un recinto para aislar la zona afectada por la obras del resto del embalse. Además se comparan los resultados experimentales con los de un modelo numérico bidimensional con el objetivo de evaluar la adecuación y la precisión del modelo numérico, en especial, si es aceptable la hipótesis de bidimensionalidad que el modelo numérico utiliza.

Estudi experimental del funcionament hidraulic de l'embassament de Flix, en relació al dipòsit de residus industrials ubicat al seu marge dret [Fitxer informàtic] / autor: Raül Carmona Gálvez ; tutor: Marí Sanchez Juny, Ernest Bladé Castellet
Carmona Gálvez, Raül


Dirigida per: Carmona Gálvez, Raül. Universitat Politècnics de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona ; Universitat de Barcelona. Facultat de Geologia, 2008
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El principal objectiu d'aquest treball és fer un estudi experimental del funcionament hidràulic de l'embassament de Flix, en relació al dipòsit de residus industrials ubicat al seu marge dret. A partir de l'estudi de l'entorn i amb la ralització d'una campanya experimental de la zona, ha permès analitzar la incidència en el riu de les actuacions previstes en el projecte per la retirada dels residus.

La Lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes / [ressenya de:] Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 189 (abril 2023), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià : regadiu, molins i conflictes / Ricard Ramon Sumoy. Valls : Cossetània Edicions, 2022

Les Aigües de l'Ebre a la zona litoral catalana : l'aqüeducte que hi ha projectat afecat la comarca de Valls / R. Castells i Miquel
Castells i Miquel, Rafael


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVII, Núm. 327 (marzo 1974), p. 3-5

El Plan de Aguas de Cataluña : el "Plan Muñoz" y nuestras comarcas / R. Castells
Castells i Miquel, Rafael


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIX, Núm. 148 (diciembre 1957), p. 4-5