português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
PLANIFICACIO URBANISTICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 83
ir a la página                         


1 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Oriol Nel·lo : combatre la segregació urbana / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 469 (juny 2020), p. 21-33 : il. (L'entrevista

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori. Va néixer en una família amb fortes inquietuds artístiques i culturals. Polititzat de molt jove, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va decantar per la Geografia, sota el mestratge d'Enric Lluch, amb qui va editar els materials de la Divisió Territorial de Catalunya de Pau Vila. És doctor en Geografia per la UAB i té un mestratge en Afers Internacionals per la Johns Hopkins University. Professionalment, ha combinat la vocació acadèmica amb la implicació en la definició de les polítiques públiques, des de la convicció que la ciència social ha de ser un coneixement aplicat. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011), en la conselleria dirigida per Joaquim Nadal. Actualment és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Matèries: Entrevistes ; Geògrafs ; Professors ; Urbanisme ; Planificació urbanística ; Política territorial ; Epidèmies ; Ciutats ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Nel·lo i Colom, Oriol (1957-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reactivació de l'activitat industrial a Organyà / Antoni Fiol i Colomar
Fiol i Colomar, Antoni


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 185-190 : il., map


Matèries: Indústria ; Política industrial ; Sòl industrial ; Planificació urbanística
Àmbit:Organyà
Cronologia:[1850 - 2010]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/341074
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Esterri d'Àneu; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Text refós de les Normes subsidiàries de planejament de la Cerdanya (Lleida)

Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme


[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme, 1993
176 p. ; 21 cm (Normes, 7) 
Carpeta amb: Normes urbanístiques de la Cerdanya (Girona) (monografia) i Mapa de les normes urbanístiques de la Cerdanya. Incorpora a l'annex les Normes subsidiàries del municipi de Prats i Sansor i el Pla parcial d'ordenació el Pla. Títol a la carpeta: Mapes i normativa del planejament intermunicipal de la Cerdanya.
ISBN 8439326467



Matèries: Urbanisme ; Dret ; Normes urbanístiques ; Planificació urbanística ; Ordenació del territori
Àmbit:Cerdanya ; Prats i Sansor
Cronologia:1993
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Carles Rahola (Girona); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca de Bellver de Cerdanya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Programació urbanística futura / por José Mª Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 63 (1973) , p. 76-79 : il. (Crónica del Ampurdán


Matèries: Planificació urbanística
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1973
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81376
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història del polígon Aiguacuit / ressenya de Cèsar Rodríguez i Solà
Rodríguez i Solà, Cèsar


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 50 (juny 1996), p. 32 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
- Butí i Albà, Jaume. Història del polígon Aiguacuit / Jaume Butí i Albà ; pròleg de Xavier Garcia. Vilanova i la Geltrú : Comissió d'antics propietaris, 1996



Matèries: Ressenyes ; Planificació urbanística ; Especulació urbanística ; Polígons residencials ; Expropiació urbanísitca ; Propietat urbana ; Associacions de propietaris
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:1962 - 1996
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
­Abajo las murallas! / Soledad Bengoechea Echaondo i Ricard Desola Mediavilla
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 58-65
 (La Barcelona revolucionària


Matèries: Muralles ; Estructura urbana ; Desenvolupament urbà ; Planificació urbanística ; Sanitat pública
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1840 - 1854]
Autors add.:Desola Mediavilla, Ricard
Accés: https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2016/02/10/abajo-las-murallas-per-soledad-bengoechea-i-ricard-desola/
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Llibre negre salvem la Diagonal : salvem l'Eixample, salvem Barcelona / Plataforma Salvem la Diagonal



[Barcelona] : Plataforma Salvem la Diagonal,
73 p. : il. ; 21 * 22 cm



Matèries: Transformació urbana ; Carrers ; Planificació urbanística ; Associacions de veïns ; Associacions reivindicatives
Matèries:Avinguda Diagonal de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2018 - 2019]
Autors add.:Plataforma Salvem la Diagonal


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Projecte d'Urbanització de la Unitat d'Actuació n. 3 Calafell Sud [Fitxer informàtic] / Rafel Solé Miró ; [dirigit per: Daniel Rodríguez Aranda]
Solé Miró, Rafel


2011
Dirigida per: Rodríguez Aranda, Daniel. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2011
1 recurs electrònic
Projecte fi de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

L'àmbit objecte d'aquest Projecte Urbanístic, en el terme municipal de Calafell (Baix Penedès), és la Unitat d'Actuació "Calafell Sud" dins de Calafell Poble. Es distingeixen tres grans parts a Calafell: Calafell Poble, Calafell Platja i Segur de Calafell. Entre aquestes tres parts, els serveis s'han anat desenvolupant, per una banda, entorn al nucli de Segur de Calafell, i per una altre banda, entre els nuclis de Calafell Platja i Calafell Poble. Això es deu, a la distribució de la població dins a Calafell.Calafell ha estat un dels municipis que més ha crescut en els últims anys. El fet de trobar-se en un extrem de la corona metropolitana i a la vegada la seva situació a primera línia de mar, són alguns dels motius d'aquest creixement. Això comporta la creació d'un gran nombre de serveis per arribar a tota la població.El projecte d'urbanització de la Unitat d'Actuació n. 3, Calafell Sud, es desenvolupa al sud de Calafell Poble, pròxim al nucli de Calafell Platja. En aquest punt, és on s'han col·locat la majoria dels serveis públics.


Matèries: Planificació urbanística ; Desenvolupament urbà ; Infraestructures de serveis ; Projectes
Àmbit:Calafell
Cronologia:[2011]
Autors add.:Rodríguez Aranda, Daniel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/24308
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
[Plans d'ordenació urbanística municipal] [Fitxer informàtic]



2007-
[Barcelona] : AAUC Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, [2007]-
1 recurs electrònic. Mensual.
"El plànol adjunt s'actualitza mensualment, prenent com a font la publicació de les aprovacions de planejament general publicades al DOGC ... Per contra, la documentació proporcionada per cadascun dels municipis depèn del lliurament per part de l'ajuntament que correspongui ..."-Pantalla inicial. Plans generals i/o normes subsidiàries de: Aguilar de Segarra -- Alamús -- Albi -- Albinyana -- Altafulla -- Avinyonet del Penedès -- Begur -- Bell-lloc d'Urgell -- Bellcaire d'Empordà -- Benissanet -- Berga -- Bot -- Bràfim -- Caldes de Montbui -- Calella -- Cambrils -- Campllong -- Castellet i la Gornal -- Corbera d'Ebre -- Esparraguera -- Espolla -- Esponellà -- Fontcoberta -- Golmés -- Granollers -- Ivars d'Urgell -- Jonquera -- Lladorre -- Llagostera -- Llorac -- Malgrat de Mar -- Marçà -- Mieres -- Mollet del Vallès -- Mont-ral -- Olot -- Os de Balaguer -- Palafrugell -- Porrera -- Port de la Selva -- Puigcerdà -- Puigverd d'Agramunt -- Regencós -- Riba -- Rosselló -- Salou -- Sant Feliu de Guíxols -- Sant Feliu de Pallerols -- Sant Llorenç d'Hortons -- Sant Joan de Vilatorrada -- Santa Oliva -- Selva de Mar -- Sitges -- Tàrrega -- Terrassa -- Torres de Segre --Tossa de Mar -- Vall de Bianya -- Viladamat -- Vilafranca del Penedès --Vilajuïga -- Vilamacolum -- Vila-Rodona. Títol secundari: Documentació : planejament.


Matèries: Urbanisme ; Planificació urbanística ; Plans d'ordenació municipal ; Dret
Àmbit:Aguilar de Segarra ; Alamús ; Albi, l' ; Albinyana ; Altafulla ; Avinyonet del Penedès ; Begur ; Bell-lloc d'Urgell ; Bellcaire d'Empordà ; Benissanet ; Berga ; Bot ; Bràfim ; Caldes de Montbui ; Calella ; Cambrils ; Campllong ; Castellet i la Gornal ; Corbera d'Ebre ; Esparreguera ; Espolla ; Esponellà ; Fontcoberta ; Golmés ; Granollers ; Ivars d'Urgell ; Jonquera, la ; Lladorre ; Llagostera ; Llorac ; Malgrat de Mar ; Marçà ; Mieres ; Mollet del Vallès ; Mont-ral ; Olot ; Os de Balaguer ; Palafrugell ; Porrera ; Port de la Selva, el ; Puigcerdà ; Puigverd d'Agramunt ; Regencós ; Riba, la ; Rosselló ; Salou ; Sant Feliu de Guíxols ; Sant Feliu de Pallerols ; Sant Llorenç d'Hortons ; Sant Joan de Vilatorrada ; Santa Oliva ; Selva de Mar, la ; Sitges ; Tàrrega ; Terrassa ; Torres de Segre ; Tossa de Mar ; Vall de Bianya, la ; Viladamat ; Vilafranca del Penedès ; Vilajuïga ; Vilamacolum ; Vila-rodona
Autors add.:Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Accés: http://www.coac.net/AAUC/documentacio/planejament.html


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Entorn el Segon Cinturó i el seu pas per Santa Coloma / Jordi Olivés i Juanola
Olivés i Juanola, Jordi


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. quarta època, núm. 3-4 (juny 1992), p. 52-61 : il.

Resum del projecte de fi de carrera presentat el setembre de 1990 amb algunes actualitzacions (Octubre 1991).



Matèries: Obres públiques ; Xarxa viària ; Carreteres ; Planificació urbanística
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:[1991]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Zona sur II. Intervención integrada en una zona urbana de Santa Coloma de Gramenet. 1997-1999 : propuesta para su inclusión en los programas operativos de la ampliación 97-99 de la iniciativa comunitaria "Urban" : anteproyecto



Santa Coloma de Gramenet : Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet, 1996
45 f., [5] f. de map. pleg. : il. ; 30 cm



Matèries: Urbanisme ; Planificació urbanística
Àmbit:Santa Coloma de Gramenet
Cronologia:1997 - 1999
Autors add.:Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Localització: B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Estudis del medi natural en la planificació urbanística i la gestió territorial. L'exemple de set municipis gironins / Josep Maria Mallarach i Carrera, Miquel Riera i Tusell
Mallarach i Carrera, Josep Maria


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 215-234 : map., plàn


Matèries: Medi geogràfic ; Medi ambient ; Ordenació del territori ; Planificació urbanística ; Política territorial ; Geologia ; Clima ; Vegetació ; Boscos ; Usos del sòl ; Recursos hídrics ; Mapes i plànols
Àmbit:Santa Pau ; Olot ; Vall d'en Bas, la ; Besalú ; Vall de Bianya, la ; Maià de Montcal ; Preses, les
Cronologia:[1976 - 1980]
Autors add.:Riera i Tusell, Miquel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352139/443352
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paseo arqueológico de Gerona / por Jaime Marqués Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 16 (1963) , p. 123-184 : il.
Inclou apèndix.


Matèries: Carrers ; Reforma del casc antic ; Planificació urbanística ; Arquitectura
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 1963]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53734
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 22-34 : il. (L'entrevista

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l'ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l'arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l'Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d'Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els "plans especials de reforma interior", com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l'Eixample i la figura de Cerdà. Des de l'any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d'Europa i d'arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l'urbanisme i l'espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d'una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Ajuntament ; Planificació urbanística
Matèries: Busquets i Grau, Joan (1946-....)
Àmbit:Prat de Llobregat, el ; Barcelona
Cronologia:[1946 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història d'un desgavell : la deconstrucció de la gran via Diagonal / Jesús Portavella : [pròleg de Lluís Permanyer]
Portavella i Isidoro, Jesús


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2019
125 p. : il. col., plànols ; 21 * 22 cm
ISBN 9788491562115

En aquest llibre trobareu les claus per comprendre com la Diagonal que va pensar Ildefons Cerdà va acabar desviada del traçat original. Una història desconeguda i silenciada fins ara. La investigació, portada a terme per l'arquitecte Jesús Portavella, resulta tan irrebatible com aclaparadora. (Editorial).



Matèries: Urbanisme ; Carrers ; Transformació urbana ; Planificació urbanística
Matèries:Avinguda Diagonal de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1850 - 2019]
Autors add.:Permanyer i Lladós, Lluís
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Protecció del patrimoni arqueològic des de l'administració local a Catalunya / Gemma Hernández Herrero, Magí Miret i Mestre
Hernández i Herrero, Gemma


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 340-341 (Debat


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Patrimoni cultural ; Administració local ; Urbanisme ; Planificació urbanística
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1993 - 1999]
Autors add.:Miret i Mestre, Magí
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251145
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Implicació municipal en la conservació del patrimoni arqueològic : el cas de Tarragona / M. Teresa Miró i Alaix
Miró i Alaix, Maria Teresa


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 347-349 (Debat


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Patrimoni cultural ; Restauració i conservació ; Ajuntament ; Urbanisme ; Planificació urbanística
Matèries:Ajuntament de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1966 - 1999]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251148
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Polèmica construcció de la Via Laietana / text de Cristina Masanés amb l'assessorament de Daniel Venteo
Masanés, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 204 (març 2019), p. 54-61 : il.
Tot i que era una obra llargament reivindicada per urbanistes i certa burgesia, l'obertura de la via Laietana, prevista al projecte d'Ildefons Cerdà, no va iniciar-se fins al 1908 i va comportar el desplaçament de 10.000 barcelonins i l'enderroc d'edificis de gran valor històric.



Matèries: Planificació urbanística ; Reforma del casc antic ; Carrers ; Patrimoni històric i artístic
Matèries:Via Laietana de Barcelona
Àmbit:Ciutat Vella - Barcelona
Cronologia:[1908 - 1913]
Autors add.:Venteo i Meléndrez, Daniel (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1652
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Barcelona : la construcció urbanística d'una capital compacta [Fitxer informàtic] / Joan Busquets ; traducció: Gabriel Genescà Dueñas
Busquets i Grau, Joan


Barcelona : Laboratori d'Urbanisme de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya : Ajuntament de Barcelona : Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2018
1 recurs en línia (492 p.)
ISBN 9788498807400 (UPC)
ISBN 9788491561361 (Ajuntament de Barcelona)

Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles. (Iniciativa Digital Politècnica).


Matèries: Urbanisme ; Desenvolupament urbà ; Planificació urbanística
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1850 - 2018]
Autors add.:Genescà Dueñas, Gabriel (Trad.)
Autors add.:Universitat Politècnica de Catalunya ; Laboratori d'Urbanisme de Barcelona ; Ajuntament de Barcelona
Accés: http://hdl.handle.net/2117/127168 [Accés restringit als usuaris de la UPC]


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1652
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelona : la construcció urbanística d'una capital compacta / Joan Busquets ; traducció: Gabriel Genescà Dueñas
Busquets i Grau, Joan


Barcelona : Laboratori d'Urbanisme de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya : Ajuntament de Barcelona : Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2018
492 p. : il. (algunes en color) ; 23 cm
ISBN 9788498807172 (UPC)
ISBN 9788491561361 (Ajuntament de Barcelona)

Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles. (Iniciativa Digital Politècnica).



Matèries: Urbanisme ; Desenvolupament urbà ; Planificació urbanística
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1850 - 2018]
Autors add.:Genescà Dueñas, Gabriel (Trad.)
Autors add.:Universitat Politècnica de Catalunya ; Laboratori d'Urbanisme de Barcelona ; Ajuntament de Barcelona
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 83
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3