150 Años del Gran Teatre del Liceu, un recuerdo cinematográfico / Rafel de España
España, Rafael de


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 7, núm. 3 (1997) , p. [3] p.

Llorens Pagans i Julià : tenor : en la commemoració del centenari de la seva mort



[S.l.] : Associació de Joves de Camallera, Cervià de Ter, Colomers, Medinyà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens i Vilopriu, 1983
23 p. : il. ; 28 cm
Edició especial dedicada a Ll. Pagans de: Paraules al vent, núm. 36, any 1983.

Maria Barrientos, a Valls / Francesc Costas i Jové
Costas i Jové, Francesc


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLI, Núm. 294 (octubre 1970), p. 4-7

Valls, ciudad melómana / F. Ballester Castelló
Ballester Castelló, Francesc


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XVIII, Núm. 20 (octubre 1946), p. 8-9 (Monografias vallenses) 

El Gran Teatre del Liceu desaparegut / Albert Torras i Corbella
Torras i Corbella, Albert


El Papiol : Efados, 2022
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda, 158. Comarca del Barcelonès) 
A portada: Palau de la Música, Orfeó Català; Ajuntament de Barcelona.
ISBN 9788419239426

El Gran Teatre del Liceu commemora el 2022 els seus 175 anys d'història. El llibre ressegueix aquesta trajectòria, des del 1847 fins a la segona crema del teatre, el 1994, i la seva història. Des dels grans balls de màscares del segle XIX fins a la creació d'Amics del Liceu, passant per l'incendi del 1861, la bomba del 1893, la Guerra Civil, l'única funció de Maria Callas, o l'arribada de grans veus com Tebaldi, Caballé, Carreras, Aragall, Pavarotti, Kraus i Victòria de los Ángeles. Una història de grans vetllades però també d'algunes tragèdies. (Editorial).

Joan Riba Vallés, el tenor d'Almatret (1904-1992) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 104-115 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Riba Vallés (1904-1992), tenor d'Almatret, entre els anys 1930 i 1936 va ser una gran figura de l'espectacle. Va actuar al costat de les figures més prestigioses i en els teatres més importants de l'estat, sobretot de Barcelona i València, interpretant les sarsueles i operetes de més èxit del moment. Va ser també un gran innovador amb un nou gènere de cant que es va anomenar cançons impressionistes. Després de la Guerra Civil va ser represaliat pel franquisme i la seva extraordinària carrera es va veure arruïnada per sempre.

Montserrat Fabra,una soprano gironina de la postguerra / text: Joan Manuel Barceló Sitjes ; fotos: Fons Família Fabra
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 331 (març-abril 2022), p. 34-36 : il. (Música) 

Montserrat Fabra Bassegoda (Portbou, 17 de gener de 1922 - Girona, 26 de febrer de 2012) va ser una cantant lírica gironina molt notable. Amb una bona veu i una formació important, va emprendreuna carrera en l'àmbit de l'òpera i la sarsuela. Va ser una persona coneguda i reconeguda a la seva ciutat, com a cantant i, per a més persones, com a artesana de la rellotgeria, professió a la qual va retornar quan va veure que ja no li quedava recorregut en el món del cant. Quan es compleixen deuanys de la seva mort, volem recordar la soprano que va ser.

Jaume Tribó, memòries d'un apuntador : records des de coverol del Gran Teatre del Liceu / Jaume Radigales
Radigales i Babí, Jaume


Barcelona : Huygens Editorial, 2021
221, 20 p. : il. ; 20 cm (La Sonata de Vinteuil) 
Bibliografia.
ISBN 9788417580254

La vida d'en Jaume Tribó (Barcelona, 1945) és la d'un home lligat a l'òpera des de la infantesa. Des de 1975 té la responsabilitat, com a mestre musical assistent, de ser l'apuntador del Gran Teatre del Liceu, un ofici únic i indispensable en molts teatres d'òpera d'arreu del món. En aquest llibre, el crític musical i professor universitari Jaume Radigales ens descobreix el Tribó farcit d'anècdotes i de records, que permet traçar bona part de la memòria operística del Liceu dels darrers cinquanta anys. Oficis i beneficis d'un apuntador, que apunta també records personals i familiars i que acaben convergint en el fascinant món de l'òpera, punt de partença i d'arribada de la vida d'en Jaume Tribó. (Editorial).

Ramon Carnicer : actes de les Jornades d'Estudi : Tàrrega, 26 i 27 de novembre de 2005 / edició a cura de Màrius Bernadó i Francesc Cortés



Tàrrega : Ajuntament de Tàrrega, 2008
285 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788495284235

Cartell del Centenari de l'òpera Marina, 1955 Pere Clapera i Argelaguer / Marina García i Carbonell
Domènech i Moner, Joan


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 21 (juny 2022), p. 48 : il. (Imatges i documents de Lloret) 

Nits d'estiu a Peralada : 30 anys Festival Castell Peralada - Catalunya Música [Enregistrament sonor]



Lloret de Mar : Solfa Recordings, [2017]
1 disc àudio (76 min) : estèreo ; 12 cm + 1 fullet

Benjamin at Portbou : òpera en dos actes i tretze escenes = opera in two acts and thirteen scenes = ópera en dos actos y trece escenas [Material especial] / Antoni Ros Marbà, Anthony Carroll Madigan ; Francesc Cortès]
Ros Marbà, Antoni


Barcelona : Dinsic Publicacions Musicals, S.L., 2021
1 partitura (303 p.) ; 43 cm
Òpera sobre Walter Benjamin. "(A Josep Cruells, in memoriam)". Relligat en espiral. Notació en pentagrama. Amb la col·laboració de fundació sgae. Introducció sobre l'autor de Francesc Cortés. llibret a dues columnes i personatges en anglès; orquestració en italià i en anglès; biografies i sinopsi en català i anglès.

L'Òpera a Girona a inicis del segle XX (1900-1919) / Joan Manel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 561-611

Es revisa la presència de l'òpera a la ciutat de Girona en una vintena d'anys inicials del segle XX. Va ser un moment en què al coliseu de l'Ajuntament, el Teatre Principal, li sortiren uns quants locals i nous espectacles competidors, competència que en algun moment també afectà l'oferta d'òpera. Hom apreciarà una forta variabilitat pel que fa a l'empresariat i companyies que van intervenir, amb artistes gairebé sempre forans que acudien a fer la temporada. No tan variada, en canvi, era l'oferta de títols tot i que en vint anys es van sobrepassar les cent seixanta representacions, amb un ventall de compositors representats no gaire ampli i entre els quals es reforçà l'hegemonia italiana en detriment de la francesa. Cal ressenyar també que es van oferir les dues primeres, i últimes, representacions d'òperes de Wagner a la ciutat.

Garraf : poema líric en quatre actes / Ramón Picó y Campamar ; [música de Joseph García Robles]
Picó i Campamar, Ramon


Barcelona : Boileau y Bernasconi, [cop. 1920]
1 reducció per a cant i piano (251 p.) ; 27 cm

Garraf : poema líric en quatre actes / Ramón Picó y Campamar ; [música de Joseph García Robles]
Picó i Campamar, Ramon


Barcelona : Impr. Elzeviriana, 1917
44 p. ; 19 cm

Garraf : poema dramátich en cinch actes / Ramón Picó y Campamar
Picó i Campamar, Ramon


Barcelona : Estampa La Ilustración á c. de Fidel Giró, 1892
13 p. ; 21 cm
Títol a la coberta: Recort del ensaig del primer acte del poema dramátich Garraf tingut á casa del senyor Don Eusebi Güell y Bacigalupi lo dia 4 d'agost de 1892 baix la direcció del mestre compositor Don Joseph García Robles.

Cantants lírics de Vilanova : 25 anys dels Amics de la Lírica i de la Música, Vilanova i la Geltrú, 1990-2015 / Miquel Altadill Giner
Altadill i Giner, Miquel


Vilanova i la Geltrú : [Miquel Altadill Giner], [2016]
119 p. : il. ; 24 cm

Centenari Eduard Toldrà : el Giravolt de Maig, òpera còmica en un acte, llibret de Josep Carner i Música d'Eduard Toldrà / Joan Alemany i Moyà
Alemany i Moià, Joan


En: Reembres, Plecs d'Història i cultura. Vilanova i la Geltrú, núm. 10 (abril 1996), p. 27-32 : il.

Gaudí, entre Wagner i el cant gregorià / Joaquim Rabaseda
Rabaseda i Matas, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 78-79 : il. (Música) 

Una exposició al Museu d'Art Nacional de Catalunya revisa la figura de l'arquitecte per reivindicar un artista que va interactuar amb les diferents estètiques de seu temps, algunes d'elles aparentment contraposades, com poden ser la música moderna de Wagner i l'antiga del cant gregorià.

El Meu Liceu abans del foc : crònica històrica d'una vivència personal (1985-1992) / Josep M. Busquets
Busquets, Josep M.


Barcelona : Viena Edicions, 2021
168 p. ; 24 cm (Assaig, 13) 
ISBN 9788418908125

El meu Liceu abans del foc s'endinsa al Gran Teatre del Liceu els anys anteriors que es cremés, un 31 de gener de 1994, en un incendi que va commocionar la cultura i la societat del país. Josep Maria Busquets, màxim responsable del coliseu líric entre 1985 i 1992, ens obre les portes del teatre per explicar-nos la història del Liceu, mostrar-nos els espais més coneguts, i descobrir-nos un bon grapat de secrets que s'amaguen darrere el teló de l'escenari, entre els decorats, i fins i tot sota les butaques de platea. Una crònica amena i divertida -i amb una pila de noms coneguts- que ens ajuda a entendre l'estructura i el funcionament del teatre d'aquella època i de com es van establir les bases del Liceu actual. (Editorial).