Millor mobilitat, més metròpoli / Irene Navarro Solé
Navarro Solé, Irene


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 9-12 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

El Baix Llobregat és una comarca plenament metropolitana, definida per un eix fluvial i travessada per infraestructures, viàries i ferroviàries, de gran capacitat paral·leles a la línia de costa. Una comarca connectada amb l'exterior, especialment amb Barcelona, però també amb una majoria de desplaçaments interns. L'anàlisi dels desplaçaments de la comarca, tant els interns com els que van més enllà dels límits comarcals, expliquen un model territorial no només relacionat amb les infraestructures de gran capacitat, sinó (i especialment) a les relacions entre els municipis comarcals i fins hi tot dins del propi municipi. Son aquests dos nivells territorials, un relacionat amb les dinàmiques de proximitat i l'altre expressat pels desplaçaments més allunyats, els que expliquen la comarca. I, potser, la disfuncionalitat entre uns i els altres, els problemes de connectivitat que avui té la comarca.

El Baix Llobregat : un eix i una cruïlla, en un entorn metropolità / Carme Miralles-Guasch
Miralles-Guasch, Carme


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 13-18 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

El Baix Llobregat és una comarca plenament metropolitana, definida per un eix fluvial i travessada per infraestructures, viàries i ferroviàries, de gran capacitat paral·leles a la línia de costa. Una comarca connectada amb l'exterior, especialment amb Barcelona, però també amb una majoria de desplaçaments interns. L'anàlisi dels desplaçaments de la comarca, tant els interns com els que van més enllà dels límits comarcals, expliquen un model territorial no només relacionat amb les infraestructures de gran capacitat, sinó (i especialment) a les relacions entre els municipis comarcals i fins hi tot dins del propi municipi. Son aquests dos nivells territorials, un relacionat amb les dinàmiques de proximitat i l'altre expressat pels desplaçaments més allunyats, els que expliquen la comarca. I, potser, la disfuncionalitat entre uns i els altres, els problemes de connectivitat que avui té la comarca.

Transició energètica i transport / Carles Riba Romeva
Riba Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 19-36 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball fa una reflexió sobre la transició energètica i el transport. A causa de la diferent naturalesa de les noves energies renovables respecte dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà un veritable canvi de paradigma i la construcció d'una nova civilització. La gran majoria de la població no percep la transcendència d'aquest canvi. Malgrat la implantació creixent d'energies renovables, no estem fent la veritable transició energètica (substituir fòssils per renovables), sinó que estem afegint renovables als fòssils. En els darrers 200 anys, a redós dels fòssils (i, especialment del petroli, el vector energètic més intensiu), les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s'ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre si com l'impuls del turisme i l'oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable. Amb la transició energètica, els derivats del petroli destinats al transport (gasolina, gasoil, querosè, fueloil), fàcils d'embarcar en vehicles i de densitats energètiques molt elevades, esdevenen els vectors energètics més difícils de substituir. L'article analitza algunes de les tendències actuals insostenibles que la transició energètica en el transport obligarà a canviar i algunes de les possibles alternatives als derivats del petroli.

El Futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat / Lluís Carrasco Martínez
Carrasco Martínez, Lluís


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 37-48 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Aquesta ponència analitza l'estat actual i el futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat, una comarca amb alta autocontenció de mobilitat però amb un sistema majoritàriament radial i dependent del vehicle privat. Es posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d'autobusos derivades dels diferents models de gestió. La presentació aborda les barreres físiques i de coordinació, i proposa un pla d'acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l'objectiu de cohesionar el territori, millorar l'accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Cap a una nova logística de distribució urbana de mercaderies impulsada pel comerç electrònic / Eduard J. Alvarez Palau
Alvarez Palau, Eduard J.


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 49-56 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'auge del comerç electrònic ha transformat profundament la distribució urbana de mercaderies (DUM), amb un augment exponencial dels lliuraments a domicili que genera fortes externalitats a les ciutats. Aquest article analitza aquest nou paradigma logístic per entendre com aquestes dinàmiques es manifesten a l'àrea metropolitana de Barcelona. D'una banda, s'hi observen processos d'especialització i desplaçament cap a la perifèria de les instal·lacions logístiques regionals. De l'altra, emergeix una nova geografia urbana d'instal·lacions i establiments vinculats a la DUM. Es descriuen aquestes iniciatives, les estratègies empresarials que les impulsen i les accions de les administracions públiques per donar resposta a aquest fenomen. Finalment, es defensa la necessitat d'un canvi cultural que impliqui la corresponsabilitat de tots els actors - inclosa la ciutadania- per avançar cap a un model de DUM més sostenible.

La Mobilitat personal: com resolem les barreres? / Montserrat García Blasco
García Blasco, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 57-64 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Al llarg d'aquest text anirem qüestionant com es reflecteixen els valors i prejudicis que cada persona tenimno només en el nostredia a dia, sinó també en com pensem l'entorn urbà i planifiquem la mobilitat delnostre territori. Un territori que tampoc no és neutre ique és el reflex del context social, polític i econòmicen què estem actualment. I no només des de la visió de les polítiques públiques,sinó també des delsdiscursos d'odi i discriminació, el negacionisme climàtic, el que podríem denominar com "neomasclisme"i la influència dels grans interessos econòmics que sovint no són els mateixos que els de la ciutadaniaque habitem els municipis de la comarca del Baix Llobregat. Tanmateix, a la pregunta de "Com resolemles barreres?", hi hauríem de començar a respondre amb una altra pregunta: ¿Per què encara hi hadeterminades barreres si ja venim d'una normativa catalanad'accessibilitat dels anys 19911 i 19952 , i en teníem també d'estatals molt detallades de 20073 i 20104 ? ¿Per què encara estem així si, de fet, els primers textos normatius que parlen d'accessibilitat a Catalunya i a Espanya són dels anys vuitanta ? ¿Què hem fet i què no, i per què? ¿Què ha funcionat i què no, i per què? ¿En què ens hem equivocat i què hem après? Perquè dels errors (tant des de les administracions com des del tercer sector i els moviments socials) també se n'aprèn... i molt!

Taula Rodona. Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica / David Guerrero (Moderador)



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 65-69 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Els participants en una taula rodona sobre perspectives de futur en matèria de mobilitat en el marc de l'Escola d'Estiu del Baix Llobregat coincideixen a destacar l'important paper que té l'autobús en les connexions entre municipis de la comarca, especialment entre les dues ribes del riu. La dependència del vehicle privat continua sent elevada i això té repercussions mediambientals, socials i econòmiques, i arriba a limitar oportunitats laborals de joves i classes baixes a causa de la impossibilitat d'arribar a la meitat dels polígons industrials si no és amb cotxe o moto. Sindicats i patronal, juntament amb entitats socials, coincideixen en la importància de repensar el model de línies de bus per resoldre aquesta mancança, així com altres inversions per potenciar el transport públic al Baix Llobregat. Intervencions de: José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d'UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat - Unió Patronal Metal·lúrgica de l'Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l'òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l'empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

Energia en mans de la ciutadania, el futur del Baix Llobregat comença avui / Òscar Miquel Sicília
Miquel Sicília, Óscar


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 73-82 : il. (Articles) 
Resums en català i anglès.

La transició energètica al Baix Llobregat s'emmarca en un escenari on els objectius europeus apunten cap a la neutralitat climàtica el 2050 i amb una important participació de la ciutadania en projectes d'energies renovables. Aquest canvi de paradigma, de caràcter global, vol abandonar el model fòssil i donar prioritat a l'eficiència, la sobirania energètica i la justícia social mitjançant l'aprofitament dels recursos de proximitat i creant un model participat i distribuït. A Catalunya. la Prospectiva Energètica en l'horitzó 2050, i basada en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la llei 16/2017, han obert la porta a projectes d'energies renovables i han marcat el recorregut d'aquest nou sistema energètic. Diversos projectes a la comarca del Baix Llobregat donen forma a aquesta visió de canvi impulsant propostes de comunitats energètiques i d'autoconsums col·lectius que persegueixen la neutralitat climàtica i la màxima autosuficiència energètica. Malgrat l'ímpetu d'aquestes iniciatives, la participació ciutadana topa amb la manca d'una cultura col·laborativa, de traves administratives i d'elevades inversions inicials per arrancar els projectes. La no disposició d'una normativa transposada i d'un marc jurídic favorable, sumada als interminables terminis de tramitació, allarguen els processos i poden frenar l'escala dels projectes. Per superar aquests reptes, cal articular estratègies concretes: d'una banda, impulsar l'autoconsum col·lectiu en comunitats de veïns, gestionant generació, emmagatzematge i excedents per a serveis comuns i càrrega de vehicles; i, de l'altra, reconfigurar la mobilitat intracomarcal millorant el transport públic i les infraestructures per a una mobilitat sostenible en la qual vianants i usuaris de bicicletes i patinets gaudeixin d'una mobilitat atractiva, segura i eficient. Només amb una implicació activa i coordinada de l'administració i la ciutadania, el Baix Llobregat podrà liderar la seva sobirania energètica i avançar cap a un model sostenible i eficient.

Mobilitat laboral i geogràfica dels menestrals i professionals a Bràfim (1661-1808) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 21-72

Corrents migratoris a partir dels sacramentaris : nuvis de l'Alt Camp a Barberà de la Conca (1701 - 1800) / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 73-80

Immigrants del Baix Camp a Valls (primera meitat s. XIX) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 252 (abril-juny 2025), p. 20-21 : il. (Història) 

Segons Jordi Andreu Sugranyes, el 1820 Reus comptava amb uns 24.000 habitants. La seva població activa es concentrava majoritàriament en la indústria i l'artesania (53,4 per cent), seguides a més distància per l'agricultura (23,9 per cent) i els serveis (22,7per cent). En el sector secundari destacava el tèxtil i continuava en importància la boteria i la pell. Al cap de dues dècades, Reus mantindria la població i la preeminència en la demografia i economia del Camp de Tarragona.

El Ferrocarril a Reus / Albert Pallarès Roig i Josep Maria Sánchez Blanco
Pallarès Roig, Albert


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il. (Territori i mobilitat) 

Anàlisi del passat, present i futur del tren a la ciutat. De la complexa història d'estacions i traçats, a les dades actuals d'usuaris i als reptes i projectes en una època de transformació de la mobilitat.

Tramvia i ruta, cosir la ciutat metropolitana / Marc Arza
Arza, Marc


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html (Territori i mobilitat) 

Aquest article analitza el projecte del tramvia del Camp de Tarragona com a infraestructura clau per a la construcció de la ciutat metropolitana del Camp. Partint de la tradició geopolítica de Jaume Vicens Vives i del concepte de ruta com a element vertebrador del territori, el text interpreta el tramvia no només com un sistema de transport, sinó com una eina d'articulació social, econòmica i urbana. S'examina la dualitat històrica entre Reus i Tarragona, la progressiva metropolitanització funcional del territori i el potencial de la nova infraestructura per superar bloquejos estructurals. L'article defensa el projecte com una inversió a llarg termini amb capacitat transformadora.

La Mobilitat metropolitana. Una visió des de Reus / Josep-Maria Arauzo-Carod
Arauzo-Carod, Josep Maria


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il (Territori i mobilitat) 

Aquest article analitza les dinàmiques de mobilitat al Camp de Tarragona des d'una perspectiva metropolitana, amb especial atenció al paper de Reus en un sistema cada vegada més policèntric. S'examinen els principals fluxos laborals i educatius, les limitacions actuals del transport públic i l'excés de dependència del vehicle privat, així com els desajustos espacials que generen mobilitat (in)necessària. També s'avaluen propostes com la "regió dels 30 minuts" i el desplegament del TramCamp com a oportunitats per avançar cap a una mobilitat més sostenible, eficient i coordinada. Finalment, es reflexiona sobre els reptes futurs i la necessitat d'una major coordinació de polítiques públiques per avançar cap a una mobilitat ambientalment responsable.

Caminar la ciutat: anàlisi de la mobilitat peatonal a Reus [Fitxer informàtic] / Juan Busquets Sanromà ; [dirigit per: Francisco Peremiquel Lluch]
Busquets Sanromà, Juan


2024
Dirigida per: Peremiquel Lluch, Francisco. Universitat Politècnica de Catalunya, 2024
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

"Caminar la ciutat" se centra en l'anàlisi de la mobilitat peatonal a la ciutat de Reus. S'ofereix una breu contextualització del Camp de Tarragona, on s'ubica el municipi, per tal de comprendre millor el marc urbà i les seves característiques principals. S'analitzen els diferents tipus de mobilitat estructurada presents a la ciutat, centrant-se en la mobilitat peatonal. Aquesta elecció es fonamenta en la convicció que el futur de l'urbanisme exigeix millorar la qualitat de vida en les ciutats i revertir els urbanismes de "destrucció urbana" del segle XX centrats en l'automòbil. Es prenen en consideració les idees d'importants arquitectes com Jane Jacobs, Jan Gehl i Stephen Marshall. En el marc del cas d'estudi, es diferencia i s'estudia la mobilitat peatonal obligada i l'esporàdica, examinant els fluxos educatius i els d'oci que aquestes generen. A través d'aquesta recerca, s'intenta proporcionar una comprensió més profunda de la mobilitat peatonal a la ciutat, establint connexions entre els diferents fluxos i la configuració urbana. Les conclusions obtingudes pretenen servir de base per a futures propostes de millora del disseny urbà i de la planificació de la mobilitat a la ciutat.

Pla d'intermodalitat a Reus [Fitxer informàtic] / Joaquim Bertran Gutiérrez ; [dirigit per José Magin Campos Cacheda]
Bertran Gutiérrez, Joaquim


2015
Dirigida per: Campos Cacheda, Jose Magin. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Proposta metodològica per a l'aprofitament de les dades de La Ganxeta, el servei de bicicletes públiques de Reus [Fitxer informàtic] / Oriol Boronat Fernández ; [dirigit per: Benito Zaragozí Zaragozí]
Boronat Fernández, Oriol


2025
Dirigida per: Zaragozí Zaragozí, Benito. Universitat Rovira i Virgili, 2025
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

L'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible guanya rellevància, però encara presenta limitacions en molts contextos. A Reus, el servei públic de bicicleta compartida La Ganxeta, actiu des del gener de 2024, genera dades valuoses per a la seva millora. Aquest treball proposa una metodologia per estructurar aquestes dades mitjançant un model de base de dades adaptable, que facilita l'anàlisi i la definició d'indicadors. La col·laboració amb Reus Mobilitat i Serveis ha aportat retroacció útil sobre els indicadors proposats, contribuint a un model obert a l'evolució i alineat amb les necessitats del servei.

La Mobilitat residència-treball de les comarques de Tarragona : notes sobre l'àrea metropolitana de Tarragona-Reus-Cambrils de 1991 i 1996 i els sistemes urbans / Joaquim Clusa
Clusa i Oriach, Joaquim


En: 121308 Dinamisme econòmic d'un territori: Les comarques de Tarragona. Tarragona : Diputació, 1998. p. 323-340 : il

Trabajos de investigación : estudios IV



Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics. Unitat de Geografia, 2000-2002
5 vols (59, [14] p., 248 p., 33 p., 155 p., 59 p. : taules, map., il., gràf. ; 30 cm + 2 discs òptics (CD-ROM) (Projectes GRATET per al desenvolupament turístic. Biblioteca EUTO ) 
En contenidor.

Conté: Informe sobre la imatge turística de les Terres de l'Ebre; Estudis previs a la presentació de la memòria per a optar a leader+ : consorci lidebre; Proposta d'adequació dels molins de Riudecanyes per a usos recreatius i turístics; Directrius per al desenvolupament del turisme a la comarca del Priorat; Estudi proposta per a la ubicació d'equipaments i serveis d'ús públic en els espais naturals de Catalunya : muntanyes de Prades.

Transformació d'infraestructures obsoletes: el cas del Tramcamp [Fitxer informàtic] / Antoni Walton de Atela ; [dirigit per: Àlvar Garola Crespo]
Walton de Atela, Antoni


2018
Dirigida per: Garola Crespo, Àlvar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2018
1 recurs electrònic
Projecte final de màster.

L'objectiu principal del treball és estudiar com replantejar una infraestructura que s'ha tornat obsoleta per tal d'acomodar-se a les noves necessitats. L'enfocament és bàsicament de planejament, en el sentit d'analitzar quins són els factors que fan obsoleta una infraestructura, els elements de modelització que poden utilitzar-se per preveure els canvis i facilitar la seva adequació a les noves circumstàncies, i la viabilitat de l'adequació. Es farà una aplicació a un cas d'estudi en el corredor Cambrils-Tarragona.