Inducir en lugar de deducir. Reflexiones sobre el supuesto mitreo de Els Munts (Tarragona) / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 81-108 : il. (Documents) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Anàlisi palinològica del jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell, NE península Ibèrica) / Francesc Burjachs Casas, Isabel Expósito Barea
Burjachs i Casas, Francesc


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 111-125 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Del Foix al Francolí. Variacions del paisatge vegetal i de la costa des de fa 7.000 anys a conseqüència dels canvis climàtics / Francesc Burjachs, Santiago Riera, Isabel Expósito, Cristina Val-Peón, David Albalat, Lothar Schulte



En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 7-25

Aquest treball presenta una síntesi de les anàlisis efectuades, fins ara, en dipòsits holocènics del litoral català, a les desembocadures del riu Foix, la riera de Cunit, la riera de la Bisbal, el torrent de la Murtra i el riu Francolí. Els resultats obtinguts mostren que la vegetació i les maresmes es van veure afectades pels canvis climàtics globals. La màquia i alzinars regionals s'obrien o tancaven, en major o menor grau, en funció de les fluctuacions climàtiques i l'ús del territori per part de la nostra espècie. Durant els períodes de crisi d'aridesa/fred els estanys de les maresmes se salinitzaven o dessecaven estacionalment. A partir d'ara fa uns 4.000 anys, la tendència a l'aridesa per manca de pluges regulars es fa cada vegada més evident, sent més acusada als dipòsits de les planes fluvials de Cunit i el Vendrell. Aquesta tendència a la sequera queda demostrada per la corba decreixent dels arbres caducifolis. D'altra banda, els incendis forestals són continus al llarg del temps i incrementen la seva freqüència i extensió a les èpoques de crisi climàtica global.

Construyendo un redil; tras el rastro de los microrrestos vegetales de un fumier experimental / Aitor Burguet-Coca, Isabel Expósito
Burguet-Coca, Aitor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 187-194 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball és una aproximació tafonómica als conjunts de fitolitos, pòl·lens i palinomorfos no pol·línics (NPP) d'un projecte experimental que reprodueix les condicions d'una cleda prehistòrica tipus fumier. La crema del fem provoca la disminució quantitativa dels conjunts de fitolitos, així com l'alteració de les morfologies més fràgils pertanyents a les inflorescències de les gramínies. Pel que respecta a l'espectre pol·línic, essencialment format per espècies anemòfiles, aquest presenta una baixa conservació, i les espores fúngiques són les dominants en el conjunt de NPP identificat. Els resultats mostren la importància de la comprensió dels processos tafonómicos en els conjunts microarqueològics per a la correcta interpretació de les pràctiques ramaderes prehistòriques.

Estudio del Jardín funerario de la necrópolis de la plaza Vila de Madrid a partir de las investigaciones arqueobotánicas / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Francesc Burjachs i Casas, Isabel Expósito Barea, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 102-113 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Resum en castellà, català i anglès.

Els estudis arqueobotànics realitzats en la necròpoli de Vila de Madrid de Barcelona han permés conèixer el seu entorn vegetal, segurament un hàbitat més o menys ajardinat per a que els morts, com ens diuen les fonts clàssiques, puguin reposar en un lloc agradable. Precisament l'estudi de les fonts literàries, testaments i "tituli sepulchrales", així com de la iconografia funeraria, ha ajudat a contextualitzar i donar sentit a moltes de les plantes o testimonis d'ofrenes funeràries detectades en la necròpoli mitjançant disciplines arqueobotàniques.

L'Excavació i restauració del dolmen del Puig d'Arques, l'any 2001 (St. Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà) / J. Tarrús, E. Carreras, I. Puidevall, [et al.]; annex a cura de F. Burjachs, I. Expòsito



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 25 (2006) , p. 5-24 : il., gràf., map.
Bibliografia. Inclou Annex. Anàlisi palinològica a cura de F. Burjachs i I. Expòsito.

A final de l'any 2001 i principi del 2002 el grup Geseartt es va ocupar de la reexcavació del dolmen del Puig d'Arques (St. Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà). Com a resultat dels treballs, es va descobrir l'accés original del dolmen, un corredor amb murs de pedra seca, i l'estructura esglaonada del seu túmul. La restauració del megàlit va implicar la recol·locació al seu lloc del fragment de coberta que restava i la consolidació dels murs de pedra seca del corredor i dels esglaons del túmul. Actualment, aquest sepulcre de corredor o galeria catalana, amb les parets convergents o en V, és un dels monuments megalítics més interessants de visitar del Baix Empordà.