Vestidos para morir. Una inhumación de entre los siglos XI y XII de Sidillà (Foixà, Baix Empordà, Girona) / Gisela Ripoll, Joan Tuset Estany, Izaskun Ambrosio-Arcas, María Rosa Arán Martínez, Núria Molist



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 235-259 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer una inhumació vestida del jaciment de Sidillà. La sivella de cinturó que acompanya a l'individu és un guarniment personal poc freqüent als segles XI i XII, cro-nologia proporcionada per la datació radio-carbònica. El conjunt de dades exposat permet augmentar el coneixement sobre els rituals i maneres de vestir els morts a inicis de l'època medieval.

Un Espacio simbólico : lecturas del ajuar de la tumba 69 de la Necrópolis Bonjoan, en Emporion (Empúries, Girona) / Margarita Moreno Conde, Ricardo Olmo, Alicia Perea, Marta Santos



En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 81-117 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La Memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes / Lorena Maeso Blanco
Maeso Blanco, Lorena


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 273-286 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Les troballes d'objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l'objecte en si, però també per les dades d'informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d'una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el 'poder' d'explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat recent.Aquest article té per objectiu assentar les bases d'una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l'arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l'estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d'exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.S'analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l'actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d'una visió profess ional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s'han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n'ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l'impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.

Pernafeites (Miravet, Ribera d'Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals / Anna Camats Malet, Gemma Domènech Casadevall, Sergi González Planas, Eulàlia Mesalles Godoy



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 263-284 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, promociona, coordina i finança el Pla de Fosses, amb l'objectiu de localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el marc d'aquest programa, l'excavació arqueològica de les fosses de Pernafeites i del Cementiri Vell ha permès recuperar les restes de 225 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d'evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la batalla de l'Ebre i la batalla del Segre.

Sobre els antics cementiris de Reus i sobre unes exhumacions fetes al del Roser / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any II, núm. 25 (Gener 1921), p. 43-48 : il.

Les Árees funeràries de l'ager Tarraconensis (segles I-III dC) / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 119-140
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és un estudi de cas sobre les pràctiques i els rituals funeraris a les necròpolis romanes de l'ager Tarraconensis durant l'època romana (segles i-iii dC). L'objectiu d'aquest article és identificar i analitzar els rituals celebrats in agro. En el territorium de Tarraco, les àrees funeràries eren una part important dels assentaments rurals. Unes foren ubicades a les fronteres dels fundi, d'altres al costat de la costa, arran de mar. Cada àrea funerària és un cas particular; per això és necessari estudiar la seva evolució de manera conjunta amb el paisatge rural circumdant. La dinàmica relacionada amb les relacions espacials entre enterraments, vies i assentaments rurals (villae o granges) es reflecteix molt clarament en els monumenta funeraris. A través d'aquestes construccions, els grans propietaris reforçaren el vincle entre la terra i la família. D'altra banda, també proposem una visió global dels rituals funeraris. S'han estudiat els objectes relacionats amb aquests i hem detectat pràctiques ituals com ara libacions i ofrenes d'aliments.

El Poblament preromà en el marc de l'ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià / Joan Canela Gràcia
Canela Gràcia, Joan


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 91-103
 (El poblament) 
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l'evolució del poblament en el curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (xii/vii) i l'ibèric ple (v-iii a. de la n. e.). Entre altres aspectes, es vol copsar quina va ser la trajectòria històrica de les societats del bronze final i quins van ser els motius que les van portar fins a l'aparició del protoestat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.

De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

La Necròpolis medieval de l'antic hospital del Coll de Balaguer : aportacions des de l'arqueologia i l'antropologia / Núria Armentano i Oller, Isidre Pastor i Batalla
Armentano i Oller, Núria


Valls ; Vandellòs i Hospitalet de l'Infant : Cossetània : l'Ajuntament, 2018
117 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413561936

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l'Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, ha comportat que s'hagin portat a terme un seguit d'actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d'aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s'hagin articulat els projectes arquitectònics d'algunes de les principals parts de l'edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l'estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d'època baixmedieval de l'Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016. (Editorial).

Anals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona / Joan Pié
Pié Faidella, Joan


Barcelona : Tipografía de Jaime Vives, [1900]

Anals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona / Joan Pié
Pié Faidella, Joan


En: Revista de la Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa. Año 3-4, Núm. 13-17, 19, 21 (mayo-junio, julio-agosto, septiembre-octubre, noviembre-diciembre, enero-febrero, mayo-junio, septiembre-octubre 1899-1900), p. 167-176, 209-224, 239-254, 297-312, 342-360, 490-504, 625-646

Los Mosaicos romanos de Tarragona [Fitxer informàtic] / Rosario Navarro Sáez ; [dirigida per Pere de Palol]
Navarro Sáez, Rosario


1980
Dirigida per: Palol, Pere de. Universitat de Barcelona, 1980
1 recurs electrònic (757 p.)
ISBN 978-84-694-5990-4

Bajo el citado título se estudian los mosaicos de Tarragona ciudad, incluidos los sepulcrales de la necrópolis paleocristiana, así como los que proceden de las cercanas "villae" romanas de La Pineda (Vilaseca), Paret Delgada (Selva del Camp) y Els Munts (Altafulla). La tesis está dividida en tres partes. En la 1a nos ocupamos de la topografía urbana de Tarragona en relación a los mosaicos. En la 2a, que constituye el cuerpo central del trabajo, son analizados desde el punto de vista de la composición y el estilo los 136 mosaicos del catálogo. Por último, en la 3a parte, y a modo de síntesis, hemos procurado trazar el desarrollo histórico de los mosaicos, que abarca desde el comienzo de la era cristiana en relación marcada con los mosaicos italianos que llega al final del s. II, seguida de un periodo de relaciones con el Mediterráneo oriental y el Norte de África (s. III) y acabando finalmente durante el Bajo Imperio en un señalado contacto con los centros norteafricanos.

Cuevas sepulcrales de Ciurana, en la sierra de Prades / S. Vilaseca Anguera
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Libro homenaje al Conde de la Vega del Sella. Oviedo : [s.n.], 1956. p. 199-205

Vestigios de un poblado y necrópolis prehistóricos de Riudecols / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Lledoner : Revista Local. Riudecols. Any 2, Núm. 12 (2001)
Reproducció de l'article publicat a "Archivo de Prehistoria Levantina" de València l'any 1946.

Vestigios de un poblado y necrópolis prehistóricos de Riudecols (Tarragona) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Archivo de Prehistoria Levantina. Vol. II (1945) , p. 81-86

Un Enterrament prehistòric a Riudecols (Camp de Tarragona) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Any XLIV, Núm. 474 (novembre 1934), p. 415-421 : il.

Dos sepulcres de lloses del terme de l'Albiol / Ramon Capdevila
Capdevila, Ramon


En: 271068 Miscel·lània en homenatge a Salvador Vilaseca i Anguera : 1975-1985. Reus : M.J. Massó : R. Capdevila : M. Magrinyà, [1985]. p. 57-61

Excavació i exhumació arqueològica de restes humanes : La Febró, Tarragona (el Baix Camp) : memòria [Fitxer informàtic]



[Tarragona] : Nemesis S.C.C.L Arqueologia i difusió cultural, 2012
1 recurs electrònic (57 p.)
Es requereix Adobe Reader. Document en format PDF disponible exclusivament des d'un disc dur portàtil.