Els Senyors de Sant Mateu / Albert Fàbrega i Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 4-11: il. (Història) 
Notes. Bibliografia.

Santa Maria de Manresa i el restabliment de la canònica amb el delme parroquial (1020-1080) / Josep M. Masnou Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 12-18: il. (Patrimoni) 
Notes.

El Conjunt patrimonial del Palau Prioral de Monistrol. Segles XIX i XX / Carlos Pizarro Carrasco
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 19-26: il. (Patrimoni) 
Bibliografia i notes.

El Canal industrial de Sant Joan de Vilatorrada / Marc Vilarnau i Masferrer
Vilarnau i Masferrer, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 27-32: il. (Patrimoni cultural) 
Bibliografia i notes.

Cercant la llibertat a les muntanyes : memòries del col·lectiu escalador al Bages (I) / Alícia Navalón
Navalón, Alicia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 33-40: il. (Història) 
Notes i bibliografia.

El Terme de Monistrol de Calders / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 41-46 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central) 

Els Inicis de la Capella de Música Burés / Joan Closas i Junyent
Closas i Junyent, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 47-49 : il. (Entitats històriques) 

Condicions per a la subhasta de les cases dels forns de pa a Manresa, l'any 1848 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 50-54 : il. (Document inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del document.

Gasòmetre de Manresa / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

El Castell de Boixadors l'any 1936 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 56 : il. (Imatges) 

Desmitificant els Masos. Reivindicant la Història / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 4-11 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

El mas és una institució molt mitificada a Catalunya, un element de memòria i identitat. En aquest article volem reivindicar una visió històrica i, per això, s'aporten elements que permeten entendre'ls des de la diversitat de la geografia, de les relacions socials, de les diferenciacions socials internes, dels usos al llarg del temps i altres elements que poden contribuir a aquesta visió històrica. Al final es proporciona una bibliografia per aprofundir en els aspectes que es desenvolupen.

Evolució dels espais interiors de les masies de la Catalunya Central / María del Agua Cortés Elía
Cortés Elía, Maria del Agua


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 12-19 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Notes i bibliografia.

Fem un breu repàs de l'evolució històrica de les masies per entendre els canvis de cada etapa, l'evolució de la distribució interna i la relació dels espais de la casa amb les activitats que s'hi han desenvolupat. Analitzar l'evolució dels diferents espais ens permet conèixer els usos i la voluntat d'especialització, així com altres aspectes relacionats amb la vida privada. La masia és un habitatge en contínua evolució, però l'adaptació i evolució el darrer mig segle ha provocat pèrdua d'informació. Aquest text ens ajudarà a entendre l'interès d'aquest patrimoni des d'una perspectiva poc freqüent i com afrontar el futur dels nous usos.

Mas la Culla, talaia de Manresa durant set segles / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 20-27 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 
Fonts.

S'exposen els resultats de l'estudi historicoarquitectònic i arqueològic fet el 2021 a la Culla, un mas fortificat amb categoria de bé cultural d'interès nacional (BCIN) que avui forma part del nucli urbà de Manresa. La intervenció tenia com a finalitat informar sobre l'afectació d'un projecte de millora de l'accessibilitat. Es traça una proposta evolutiva del mas en 10 fases, que s'inicia abans del segle XIII. Destaquen la reforma del segle XIV que dotà el mas original d'una estructura de palau gòtic, la construcció d'una primera torre defensiva al segle XVI i l'aixecament de la torre de la façana sud a inicis del segle XIX.

Can Font de la Serra. Un mas als límits del terme / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 28-33 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

Can Font és un dels pocs masos que ha sobreviscut dins la trama urbana de la ciutat de Manresa. Amb orígens clarament medievals, era conegut com el mas Serra i era una de petites masies del terme. Passades les crisis baixmedievals serà l'única gran propietat de la zona. L'article recull la successió familiar fins que al segle XVII esdevindrà Can Font de la Serra. L'estudi també ha permès saber de l'incendi que l'edifici va patir a mitjan segle XIX i aporta dades sobre les reformes posteriors que el van convertir en casa d'estiueig i posteriorment en centre d'interpretació.

Reflexions sobre les masies i el món pagès



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 34-36 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

Viure a Sant Jaume de Vallhonesta (c. 1900-1927) : Vivències de les famílies dels masovers / Jordi Suades Marigot



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 37-39 : il. (Història) 
Notes.

El mas Sant Jaume de Vallhonesta, el coneixem més com a mític hostal del camí ral que com a casa de pagès amb una important explotació agrària. Com a tal, es treia profit de les oliveres, la vinya i els ametllers, i se n'obtenia oli i vi, com evidencien els trulls i les tines de pedra seca amb les seves característiques boixes, que encara es conserven entre les ruïnes. En les explotacions grans era important i necessària la figura del masover i de la seva família, per gestionar bé la finca. De vegades, com veurem, la gestió anava a càrrec de dos germans i les seves famílies.

L'Escultor manresà Josep Sunyer i el gremi d'escultors de Barcelona (2a part) / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 40-45 : il. (Història de l'art) 
Notes.

A la primera part de l'article dedicat a la relació de Josep Sunyer (v. 1672-1751) amb el gremi barceloní -publicat en el número anterior de Dovella- vam descriure el tracte hostil que la corporació dispensà al mestre quan va obrir taller a la capital del Principat. Per donar un gir a la situació, l'any 1738 Sunyer decidí sol·licitar l'ingrés al gremi i, en superar el preceptiu examen de mestria, assolí els mateixos drets que qualsevol altre mestre de la ciutat. A les pàgines següents ens centrarem en l'afiliació de l'escultor al gremi i aportarem algunes dades relatives als últims anys de la seva estada a Barcelona.

El Terme de Navarcles / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 46-50 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central) 

Fins ara hem tractat la geodiversitat de molts dels municipis de l'altiplà del Moianès, però en aquesta ocasió ens referirem a un municipi que constitueix la perllongació d'aquest altiplà cap a ponent, fins arribar al riu Llobregat, que forma el límit occidental del terme de Navarcles.

Valoració de les terres i boscos del mas de l'Angle, de l'any 1798 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 51-54 : il. (Document Inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del doucment.

Al terme de Mura, dins de l'actual parc de Sant Llorenç del Munt, hi ha el mas del Puig de la Balma, la part més antiga del qual està construïda dins d'una gran balma o espluga que hi al mig d'una cinglera. Documentat, com a mínim des del segle XIII, actualment encara està habitat i en explotació.

Etiqueta comercial de la fàbrica del Guix / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 

A Sant Vicenç de Castellet, entre les línies ferroviàries de FGC i RENFE, al final del carrer Plaça de Catalunya, trobem un singular exemple arquitectònic relacionat, a la vegada, amb la indústria minera i el transport ferroviari. Es tracta d'un magatzem regulador de sals potàssiques construït entre 1939 i 1940 per compensar la pèrdua de l'enllaç entre ambdues amplades de via que es feia a Manresa-Nord i, a la vegada, solucionar el problema de diferent amplada de les vies de l'antiga CGFC i de RENFEAntiga etiqueta corporativa de la fàbrica tèxtil del Guix, a Manresa, que servia per identificar la marca comercial de l'empresa fabricant i indicar la llargada de les peces de roba fabricades. La mateixa, de gran qualitat, és una magnífica font d'informació on es veu representat el moment de màxim creixement físic del conjunt d'edificis de l'empresa.