El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

La Seca ibèrica de KERE (la Cerdanya). Noves aportacions a la numismàtica ibèrica catalana / Marc Carol Vendrell
Carol Vendrell, Marc


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 59-63 : il
Bibliografia.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions) 

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.

La Problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano / Carles Padrós Gómez
Padrós Gómez, Carles


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 34 (2016) , p. 221-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Las Importaciones griegas en la costa ilercavona / Florencio Mayoral Franco
Oliver Foix, Arturo


En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 15 (1991) , p. 173-188
Notes a peu de pàgina.

La Qüestió del "Reus Ibèric" a la historiografia reusenca dels segles XVIII i XIX / Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 1 (abril 1984), p. 9

Evolució constructiva i material arqueológic de la casa núm. 3 del poblat ibéric de Darró (Vilanova i la Celtrú), segles II-I aC / Alberto López Mullor
López i Mullor, Albert


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 367-391
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

La casa número 3 era un edifici d'ús mixt. D'una banda, es feia servir com a taller, amb instal·lacions per a l'obtenció de ferro a través de la cocció de l'argila local dins d'uns forns situats a la planta baixa, i d'altra banda s'utilitzava com a habitatge familiar, amb algunes cambres al nivell del carrer i les altres al pis alt. Aquesta construcció estava situada dins un barri artesanal del poblat ibèric, que s'estenia als peus del turó de Sant Gervasi, al cim i els vessants del qual se'n trobava el nucli original, establert cap al segon quart del segle v aC. El barri dels ferrers va començar a funcionar al segle iv aC, però va ser remodelat profundament cap als primers decennis del segle ii aC. És llavors quan s'hi va bastir de bell nou la casa 3, la qual va tenir una activitat remarcable i va ser objecte de fins a nou reformes entre circa 195 i 80/70 aC, segons que va palesar l'excavació duta a terme.

Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament) 
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.

El Poblament en época antiga a l'Argilaga i els seus voltants (segles V aC-V dC) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 105-117
 (El poblament) 
Bibliografia.

És l'estudi d'un territori situat a 12 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, a l'interfluvi entre el riu Francolí i el riu Gaià, a partir dels diferents assentaments que el configuren. L'estudi dels assentaments ha permès recrear el poblament d'aquesta zona en quatre fases cronològiques (ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial) i estudiar les relacions d'aquests assentaments entre si a partir de la teoria els polígons de Thiessen. A més a més, també ha estat possible estudiar la seva posició sobre el territori a partir de l'anàlisi geogràfica i geològica, la jerarquia que ocupaven a partir de la seva extensió, la seva ubicació a partir de la fertilitat del sòl i l'adopció del model romà d'establiment a partir de les restes constructives conservades. D'aquesta manera s'han obtingut dades que han permès conèixer millor el poblament d'aquesta zona entre els segles que van del V aC al VI dC.

El Poblament preromà en el marc de l'ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià / Joan Canela Gràcia
Canela Gràcia, Joan


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 91-103
 (El poblament) 
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l'evolució del poblament en el curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (xii/vii) i l'ibèric ple (v-iii a. de la n. e.). Entre altres aspectes, es vol copsar quina va ser la trajectòria històrica de les societats del bronze final i quins van ser els motius que les van portar fins a l'aparició del protoestat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.

Bibliografia d'interés sobre l'arqueologia ibérica i romana del sector occidental del Camp de Tarragona, per ordre cronològic, fins a l'any 1976 / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 37-44
 (El paisatge) 

Fins a la segona meitat del segle XIX i l'inici del XX no es van donar a conèixer les primeres obres que hom pot qualificar pròpiament com a bibliografia arqueològica del territori que ara ens interessa. Per capir l'abast de la gran tasca de descripció i àdhuc d'inventari local o comarcal, sempre amb informació aprofitable, portada a terme per diversos estudiosos i coneixedors del territori (com Bonaventura Hernández Sanahuja, Andreu de Bofarull, Cosme Vidal, Agustí Maria Gibert, Guillem Maria de Brocà, Artur Masriera, Ricard Ferraté, Salvador Vilaseca, Pere Rius, Joan Serra i Vilaró, Miquel Carreras Dexeus, Lluïsa Vilaseca o José Sánchez Real), en aquest treball s'inventarien onze manuscrits (del segle XVI ençà, inèdits o ja editats) i prop de dues-centes publicacions (en forma d'articles i llibres), que els investigadors haurien de tenir en compte i consultar per a les seves anàlisis historiogràfiques i intervencions o excavacions in situ.

Estudi del poblament per períodes cronológics i per tipologies / Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Monclús, José Ignacio Fiz Fernández
López i Vilar, Jordi


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 372-403

Bibliografia.

Inscripció ibèrica de Molins Nous / M. Isabel Panosa
Panosa i Domingo, Maria Isabel


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti ; J. Guitart.. Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 266-270

Poblat ibèric de Santa Anna : Castellvell del Camp Baix Camp / Ester Ramon i Sariñena
Ramon i Sariñena, Ester


Barcelona ; Tarragona ; Castellvell : Diputació de Tarragona : Servei d'Arqueologia Generalitat de Catalunya : Ajuntament de Castellvell, [1991]
[4] p. : il. ; 21 cm

Noticia del poblado ibérico de Santa Anna : Castellvell del Camp (Tarragona) / por Jaume Massó y Esther Ramon
Ramon i Sariñena, Ester


En: XIX Congreso Nacional de Arqueología : ponencias y comunicaciones. Zaragoza : [s.n.], 1989. p. 565-572

La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio / Núria Rafel i Fontanals, Xosé Lois Armada
Rafel i Fontanals, Núria


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2023
190 p. : il. col., map., taules ; 32 cm (Bibliotheca praehistorica Hispana, 39) 
També disponible en versió digital. Bibliografia.
ISBN 9788400112349

La cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio. Se presentan en esta obra los resultados de un proyecto de larga dura ción dedicado al estudio del área minero-metalúrgica Molar-Bellmunt-Falset en la protohistoria, así como a la caracterización de las comunidades locales del Baix Priorat (Tarragona) y de la incidencia del fenómeno comercial fenicio en su seno. En los capítulos iniciales se analizan los datos conocidos sobre las explotaciones mineras y el poblamiento prehistórico, una antesala de lo que serán a partir del siglo IX ane los desarrollos que constituyen el núcleo del libro. La presentación de los datos relativos a los yacimientos protohistóricos del Baix Priorat (Avenc del Primo, Puig Roig, Tosseta y, sobre todo, la necrópolis y el poblado de Calvari) es la base sobre la cual se analizan e interpretan diversos procesos que tienen lugar en este ámbito geográfico entre los siglos IX y VI ane: el abastecimiento de cobre y la explotación y circulación del plomo, la interacción de las comunidades locales con el mundo fenicio (la cronología, las causas, los modos de los contactos y los productos intercambiados) o la estructuración territorial y social del poblamiento protohistórico. Los autores enfatizan el carácter endógeno de las transformaciones que posibilitaron la integración de estas comunidades en unas redes suprarregionales que abarcan desde el sur de Francia hasta el sudoeste ibérico o algunas islas del Mediterráneo.

Noves dades sobre el jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme) / Ramon Coll Monteagudo, Jordi Bagà Pascual
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 21-32 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia. Inclou apèndix gràfic.

La Nuevas formas de hábitat ibérico en los siglos III y II a. C. y la irrupción del mundo romano en el yacimiento del Turó de Peralada (Peralada, Girona) / Jaume Puigredon Boixadera, Arnau Sirvent Ferrés, Montse Baiges Minguella
Puigredon Boixadera, Jaume


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 16 (2023) , p. 111-146 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les últimes excavacions realitzades en la part baixa del Turó de Peralada han posat al descobert dos nous habitatges de l'Ibèric Ple i Tardà que modifiquen la interpretació que es tenia actualment de l'hàbitat domèstic d'aquest període en el jaciment. Per aquesta raó, amb base en aquestes noves evidències i el seu posterior abandó intencionat a mitjan segle I a. C. per la irrupció del món romà, s'evidencien importants canvis en el Turó de Peralada dels quals fins ara es tenien molt poques dades.