Llegir i restaurar : cent anys de la rehabilitació de l'església de Verges / text: Laia de Quintana i Vilà, Joaquim Rabaseda i Matas
Quintana Vilà, Laia de


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 40-43 : il. (Arquitectura) 

Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

Els Nens de Gaudí / text de Chiara Curti
Curti, Chiara


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 289 (maig 2026), p. 30-38 : il. (Segle XX) 

El Ábside mayor de la catedral románica de Girona : una reconstrucción virtual para la recuperación del patrimonio perdido / Antonio Á. Ledesma, Marc Sureda i Jubany, Gerardo Boto Varela
Ledesma, Antonio A.


En: Revista de Humanidades Digitales, núm. 9 (2024) , p. 155-166 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Al llarg dels anys 2021-2022 s'ha dut a terme la restitució virtual de l'absis major de la catedral romànica de Girona, desapareguda a causa de la construcció de l'edifici gòtic conservat. La restitució té com a objectiu la reflexió científica sobre les arts de l'altar i la configuració espacial i decorativa dels escenaris litúrgics en el context de l'art romànic català (segles XI-XIII), a través de l'estudi d'aquest espai concret, de les diferents possibilitats *restitutivas a partir de les dades disponibles i del debat crític al seu entorn. A més, permet transitar sobre altres qüestions tocants a l'àmbit de les Humanitats Digitals.

De monjos a militars : la transformació d'una capella del monestir de Sant Domènec en un espai de servei / Ana Costa Solé
Costa Solé, Ana


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 74-84 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi examina l'evolució històrica i arquitectònica del convent de Sant Domènec de Girona, amb especial èmfasi en l'antiga sagristia. Fundat el 1252 i ampliat gràcies a nombroses donacions, el convent esdevingué un referent religiós fins a la desamortització de 1835, que en propicià la transformació en caserna militar. Aquesta nova funció comportà alteracions estructurals profundes, com la conversió de la sagristia en cuines i en latrines, fet corroborat per plànols del segle xix i per la recerca arqueològica. Les dades obtingudes evidencien la degradació patrimonial derivada dels usos militars i subratllen la importància de l'arqueologia per reconstruir la memòria urbana.

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques / Joan Yeguas Gassó
Caruso, Matilde


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 25-34 (Articles) 

El present article analitza deu aspectes d'art i un d'història, ordenats cronològicament. Com habitualment, es tracta de béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric analitzem el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són de l'època del Renaixement: plaques de guix (Linyola), creu processional (Barbens), església (Fondarella) i quatre piques baptismals (Preixana, el Bullidor, Fondarella i el Palau d'Anglesola). Finalment, comentem tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

La Recuperació i valorització de l'enllosat de la nau de l'església de Santa Maria de Linyola (Pla d'Urgell): les intervencions arqueològiques dels anys 2021 i 2022 / Andreu Moya i Garra, Izaskun Ambrosio Arcas, Elna Clua Novials, Javier Escuder Sánchez, Sergi Gonzàlez Planas, Ferran Piró Miret, Marina Prats Sanjuan, Maria Clua Mercadal, Gemma Piqué Palacín



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 35-58 (Articles) 

El 2019 va posar-se al descobert un tram de l'enllosat original de la nau de l'església tardogòtica de Santa Maria de Linyola i van sondejar-se tres tombes. El 2021 va redescobrir-se la resta del paviment de pedra i va desenvolupar-se una intervenció arqueològica de documentació de l'enllosat i les làpides de les tombes que s'hi emplacen. El 2022 va rehabilitar-se el tram d'enllosat situat sota el cor, a l'entrada de l'església, cosa que va permetre enregistrar dades inèdites sobre el monument. Aquest article dona a conèixer els resultats més rellevants de les intervencions arqueològiques de 2021 i 2022.

Capilla dedicada a la Beata Maria Rosa Molas Vallvé : J. Reig Molas



En: Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 125 (1977) , p. 28 : il.
Notes.

El Campanar de Reus



En: Urbs : Boletín de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus, núm. 102 (junio-julio 1959)
Número extraordinari dedicat al Campanar de Reus.

Proyecto de iglesia parroquial en Reus



En: Construcción Moderna. Año 9, núm. 8 (1911) , p. 149-153 : il.

Edifici per a serveis parroquials = Parish services building : Pau Pérez, Rafael Bertrán



En: Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 207-208-209 (1995) , p. 82-85 : il.

La Capilla de Santa Bárbara en la Catedral de Tarragona, y su imagen titular atribuible a Guillem Seguer / Emma Liaño Martínez
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Obras Románicas para la iglesia de Forés en el siglo XIV / Emma Liaño, Norbert Miracle, Montserrat Sanmartí
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 327-332
Inclou apèndix documental.

L'Ermita Verge de la Riera : Borges del Camp / Domènec Solé
Solé i Gasull, Domènec


En: Façana : Revista del Gremi de la Construcció del Baix Camp. Any XXI, Núm. 240 (març 2000), p. 7

L'Arquitecte Federico Llorca Mestre i l'església de Sant Pere Apòstol (l'Hospitalet de l'Infant, 1963) / per Antoni López Daufí
López Daufí, Antoni


En: Quaderns d'Història Local. L'Hospitalet de l'Infant, Núm. 3 (2024) , p. 51-66

1984-2004 : vint anys de recuperació arquitectònica de la Prioral de Sant Pere de Reus / Joan Figuerola Mestre
Figuerola i Mestre, Joan


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 28 (octubre 2004), p. 11-14: il. (Tema central) 

Sant Benet d'Espiells : el romànic nostrat / text i documentació: F. Xavier Roig Cantí
Roig Cantí, Francesc X.


Sant Sadurní d'Anoia : Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 2022
26 p. : il. col. ; 21 cm (Publicacions de l'Arxiu Municipal, 3) 

L'Art de l'època del barroc a la Seu de Manresa / Anna Nadal Tenllado, Illán Holgado García
Nadal Tenllado, Anna


Manresa : Amics de la Seu Manresa : Zenobita Edicions, 2025
148 p. : il. col. ; 25 cm
ISBN 9791399015409

L'art de l'època del Barroc a la Seu de Manresa és una obra dedicada íntegrament al patrimoni barroc del temple manresà. Escrita pels historiadors de l'art Anna Nadal Tenllado i Illán Holgado García va ser guardonada, l'any 2024, amb el Premi Berenguer de Montagut destinat a treballs de recerca o divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l'àmbit de la basílica de la Seu. El volum analitza els principals episodis que han marcat la història de la Seu en època moderna -com l'incendi de 1714 o les destruccions de 1936- i ofereix una revisió detallada de retaules, escultures, mobiliari litúrgic, orfebreria, indumentària, pintura i música. Entre els artistes tractats hi destaquen Josep Sunyer i Raurell, Josep Lluch i Antoni Viladomat, entre d'altres, que situen el temple en el mapa del barroc català. (Editorial).

El Somni de Gaudí / Coia Valls
Valls, Coia


Barcelona : Rosa dels Vents, 2026
419 p. ; 24 cm
ISBN 9791387653743

arcelona, 1883. L encàrrec d un temple encara inimaginable transforma el destí d una nissaga que creixerà al ritme de la Sagrada Família. Cinc generacions marcades per l amor, la pèrdua i el pes de la història veuen com l obra esdevé el fil que les uneix. Des de l Anna i en Guillem, presents des dels primers anys de la construcció, fins a l Anna Maria, la baula que manté viva la memòria familiar, El somni de Gaudí recorre més d un segle de Barcelona: epidèmies, guerres, silencis i renaixements. Ho fa mostrant la construcció del temple com un personatge capaç de deixar empremta en tots els que s hi acosten. Un viatge emocional que parla d allò que persisteix quan la vida s esquerda: els vincles que ens sostenen, la passió que ens empeny i el propòsit que dona sentit al camí. (Editorial).

La Sagrada Familia: análisis conceptual de la estructura para resistir la acción sísmica [Fitxer informàtic] / Agustín Daniel Prodríguez Alfonzo ; [dirigit per: Maria Elena Oliver Saiz]
Rodríguez Alfonzo, Agustín Daniel


2025
Dirigida per: Oliver Saiz, Maria Elena. Universitat Politècnica de Catalunya, 2025
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquest treball final d'estudis té com a objectiu analitzar i identificar els mecanismes del Temple Expiatori de la Sagrada Família per fer front a les accions sísmiques. Per a abordar aquest tema, primer s'ha definit l'acció sísmica i els paràmetres que influeixen en la seva resposta. Després, s'ha dut a terme una anàlisi de terratrèmols a Europa que hagin ocasionat danys en edificis monumentals per a detectar la problemàtica d'aquestes construccions. A més, com es tracta d'una obra que fa més de 140 anys que està en construcció, s'han estudiat les normatives sísmiques espanyoles per a la ciutat de Barcelona i s'ha relacionat amb les fase constructives del projecte per a comprendre com s'ha projectat la Basílica. Finalment, amb tota aquesta informació i amb l'anàlisi dels materials que s'han utilitzat, es determina el funcionament sísmic del temple de manera qualitativa.