português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
VALLES ORIENTAL []
References found:
1137   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 57
go to page                         


1 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Vallès: Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès: octubre-novembre 2016 / [ressenya d']Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2017-2018) , p. 242-243 (Ressenyes
Ressenya de:
. El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosh i Cardellach, 2017


Matèries: Ressenyes ; Congressos ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:1931 - 1945
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/343272
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; B. Can Puiggener (Sabadell); B. Vapor Badia (Sabadell); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Carboners : antics oficis avui desapareguts / Joan Ballart Clos
Ballart i Clos, Joan


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 51 (2015) , p. 18-22 : il.


Matèries: Aprofitament dels boscos ; Oficis ; Carboners
Àmbit:Maresme ; Vallès Oriental ; Selva
Cronologia:[0000 - 1950]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/293122
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1137
select
print

Bookmark and Share
1001 curiositats del Vallès / Núria Miret
Miret Antolí, Núria


Teià : L'Arca, Redbook Ediciones, s.l., 2019
264 p. : il. ; 23 cm (Les Comarques de Catalunya
ISBN 9788494928666

Territori fecund emmarcat per dues serralades, la Prelitoral i la Litoral, travessat de rieres, custodiat pel Tordera i el Llobregat, el Vallès històricament ha estat considerat com una sola comarca administrativament dividida en dues, l'Occidental i l'Oriental. Aquest llibre neix amb la voluntat d'explicar aquesta importantíssima regió des de la seva totalitat i repassa, amb cura, quins són els trets que la caracteritzen, tant pel que fa al paisatge, al singular món dels seus masos, als històrics que l'han sacsejada, les persones i les famílies que l'han poblada i, per descomptat, les seves celebracions, tan engrescadores i especials. (Editorial).



Matèries: Història general ; Anecdotari
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:[0000 - 2019]
Localització: B. Carles Rahola (Girona); B. Mestre Martí i Tauler (Rubí); B. de La Llagosta; B. de les Franqueses del Vallès; B. de La Llagosta


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) : de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X) / Marta Flórez Santasusana, Josep M. Palet Martínez
Flórez i Santasusana, Marta


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 85 (2008) , p. 167-192 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Prehistòria ; Alta edat mitjana ; Paisatge ; Medi geogràfic ; Arqueologia ; Sistemes d'informació geogràfica ; Cartografia
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[600 aC - 1000 dC]
Autors add.:Palet i Martínez, Josep Maria
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4145802
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Una Reflexió sobre els inventaris regionals a Catalunya. El cas de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès / Mireia Guil Egea
Guil Egea, Mireia


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 22, núm. 2 (2017) , p. 136-150
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article proposa una reflexió crítica sobre l'elaboració d'inventaris regionals de patrimoni cultural immaterial a Catalunya a través del cas de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès. L'article s'inicia amb un recorregut per l'interès de la UNESCO per aquest patrimoni en el qual cal s'emmarquen aquest tipus de projectes i acaba amb una aportació personal sobre la viabilitat d'aquest tipus d'inventaris. La part central del text reflexiona sobre alguns dels problemes metodològics amb què ens podem trobar a l'hora d'iniciar un inventari de patrimoni cultural immaterial a partir del cas concret de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, del qual he format part durant quatre mesos.


Matèries: Patrimoni cultural ; Inventaris
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:2017
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Periferia/article/view/331648
https://doi.org/10.5565/rev/periferia.625


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Canvis temporals en la fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès / Jordi Ruiz-Olmo, David Camps
Ruiz i Olmo, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 7-32 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La comunitat natural de fauna vertebrada del Vallès Oriental i del Moianès té unes característiques pròpies de la zona de transició entre la Catalunya mediterrània i l'eurosiberiana, així com de les dues conques hidrogràfiques petites que desemboquen a la Mediterrània. La urbanització d'aquest territori, el desenvolupament industrial i les activitats humanes en general, van afectar aquesta fauna d'una forma severa. Moltes espècies es van extingir o van esdevenir rareses a partir de mitjan segle XX, i en alguns casos fins i tot abans. Aquesta ponència analitza els canvis al llarg del temps en l'estructura de les comunitats de peixos, amfibis, rèptils i tres ordres dels mamífers (artiodàctils, carnívors i lagomorfs), tot incidint en les extincions, la recuperació o el retorn de determinades espècies, i també el cas de les espècies invasores.


Matèries: Fauna ; Vertebrats
Àmbit:Vallès Oriental ; Moianès
Cronologia:2019
Autors add.:Camps, David
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366653
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Qualitat de l'aire al Vallès Oriental / Fulvio Amato, Andrés Alastuey, Eva Pérez, [et al.]



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 33-64 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Malgrat la gran millora de la qualitat de l'aire en la darrera dècada, la comarca del Vallès Oriental incompleix alguns dels valors límit i objectius de les directives europees en aquesta matèria. Aquest incompliment afecta el diòxid de nitrogen i l'ozó però també les partícules en suspensió, de les quals s'enregistren sistemàticament concentracions per damunt dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. En els darrers anys s'han dut a terme algunes campanyes d'investigació que han permès aclarir que el trànsit rodat i la indústria són les fonts principals de les partícules en suspensió, mentre que pel que fa a l'NO, els vehicles dièsel són la font dominant, però no es pot descartar una contribució industrial. És necessari intensificar la recerca per tal d'identificar la contribució de la combustió de biomassa residencial, industrial i agrícola, i per avaluar l'eficàcia de mesures de millora a escala local, regional i estatal.


Matèries: Qualitat del medi ambient ; Contaminació atmosfèrica
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:2019
Autors add.:Amato, Fulvio ; Alastuey, Andrés ; Pérez, Eva
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366656
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Retirada i l'exili republicà al Baix Montseny (1939) / Montserrat Garriga Paituví
Garriga i Paituví, Montserrat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 65-90 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

A finals del mes de gener de 1939, a la fi de la Guerra Civil espanyola començà la retirada, l'èxode de prop de mig milió de republicans espanyols, dels quals uns cent mil eren catalans. Quan aconseguiren travessar la frontera francesa, foren traslladats a diversos camps de concentració que es van improvisar a França per contenir l'allau humana, i van viure moltes penalitats. Uns mesos després, van veure's sorpresos per l'esclat de la Segona Guerra Mundial; alguns d'aquests exiliats foren enquadrats en companyies de treballadors estrangers; altres van participar en la resistència francesa i també n'hi va haver que foren deportats a camps de concentració nazis. Aquest treball vol fer una contribució al coneixement d'aquest episodi de la història, tot traient a la llum alguns exemples de l'exili de refugiats i refugiades del Baix Montseny.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Ocupació de Catalunya ; Refugiats de guerra ; Exili
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366657
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pèrdua de sostenibilitat de l'agricultura industrial. El cas del Vallès (1956-2009) / Claudio Cattaneo, Enric Tello, Joan Marull
Cattaneo, Claudio


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 91-116 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els problemes de sostenibilitat ambiental associats a la industrialització de l'agricultura i a la societat de consum són típics de la dinàmica recent de la producció agrària. El Vallès és un exemple paradigmàtic d'aquest procés i del creixement dels paisatges urbans i periurbans a costa dels espais agraris i naturals oberts, amb deteriorament de la qualitat ecològica. Aquesta ponència explica l'evolució de l'agricultura a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental entre 1956 i 2009, és a dir durant el període de màxima expansió de l'agroindústria, i analitza les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals. S'observen els canvis d'usos del sòl, l'increment de la ramaderia, la caiguda del nombre d'agricultors i la pèrdua d'eficiència energètica de l'agricultura in-dustrial, que han donat lloc a la desintegració del sistema agrari del Vallès i a la pèrdua de circularitat en els fluxos de biomassa, i es conclou que, des d'una perspectiva agroecològica del paisatge, el sector agrari ha empitjorat.


Matèries: Agricultura periurbana ; Paisatge ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:1956 - 2009
Autors add.:Tello Aragay, Enric ; Marull, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366658
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vallesans a la carrera d'Índies (1783-1830) / Diego Sola
Sola i Garcia, Diego


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 161-172 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La presència creixent d'habitants de l'actual Vallès Oriental a Amèrica a partir de la dècada de 1780, coincidint amb la liberalització del comerçamb les Índies, és una realitat documentada als arxius. A l'Arxiu General d'Índies es conserven set expedients d'un petit grup de vallesans que van enrolar-se en l'aleshores anomenada carrera d'Índies amb la intenció de sostenir i expandir les seves pròpies cases de comerç i companyies. L'estudide la documentació permet identificar els protagonistes d'aquesta aventuraamericana així com establir unes característiques comunes i, alhora, explicarcom era el procés d'obtenció de llicència de pas a Amèrica, i quines circumstàncies socials, familiars i polítiques podien concórrer en la concessió o elrefús de l'autorització.


Matèries: Comerç colonial ; Indians ; Fonts documentals
Matèries: Vallesans
Àmbit:Granollers ; Mollet del Vallès ; Vallès Oriental ; Amèrica
Cronologia:1783 - 1830
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366661
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1137
select
print

Bookmark and Share
El Corpus de Sangre / Ivan Gracia Arnau
Gracia Arnau, Ivan


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 20-25 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Després de la presa de la fortalesa de Salses i la retirada dels francesos d'aquest enclavament, allò que s'intuïa com una victòria que podia restaurar les relacions entre la cort i el principat de Catalunya acabaria tornant-se en la llavor d'una insurrecció popular. El Corpus de Sang, dia en què una revolta popular va posar fi a la vida de Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya, va constituir, sense lloc a dubte, una de les mobilitzacions pageses de major transcendència política que havia viscut i viuria la Monarquia Hispànica. La raó? La crisi generada en poblacions de les comarques del Vallés i la Selva per la presència de tropes reals durant els mesos d'hivern i primavera de 1640.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Revoltes populars ; Crònica
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental ; Selva ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1640
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1137
select
print

Bookmark and Share
L'Accés de les elits rurals al monopoli senyorial de la metal·lúrgica a principis de l'època moderna : el cas de la farga de Can Caselles de la Garriga / Jaume Oliver
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 32 (2017) , p. 83-100



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Indústria del metall ; Farga catalana ; Règim senyorial ; Monopolis senyorials ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Caselles, família
Matèries:Farga de Can Caselles de la Garriga
Àmbit:Garriga ; Vallès Oriental
Cronologia:[1450 - 1800]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La "Lauro" monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona) / por José Estrada y Leandro Villaronga
Estrada i Garriga, Josep


En: Ampurias : revista de prehistoria, arqueología y etnología. Barcelona, núm. 29 (1967) , p. 135-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Moneda ; Numismàtica ; Seques ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Cànoves i Samalús ; Vallès Oriental
Cronologia:[1967]
Autors add.:Villaronga i Garriga, Leandre
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/103267
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1137
select
print

Bookmark and Share
Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs : el grup megalític del Maresme i el Baix Vallès / Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall, Toni Lou i Martínez



Barcelona : SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) Universitat de Barcelona, 2018
390 p. : il. col., map. ; 30 cm (Monografies, 13) 
Referències bibliogràfiques.



Matèries: Cultura megalítica ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Art prehistòric ; Arqueologia
Àmbit:Maresme ; Vallès Oriental
Cronologia:[2018]
Autors add.:Bassols i Fernàndez, Imma ; Daví i Salvanyà, Daniel ; Font i Cot, Josep Oriol ; Lleonart i Casadevall, Robert ; Lou i Martínez, Toni
Autors add.:Universitat de Barcelona. Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. Popular (Tordera)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1137
select
print

Bookmark and Share
Vuitanta anys després / Jordi Casas Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 50 (2017) , p. 166 (Ressenyes
Ressenya de:
. El Vallès : Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945) : recull de ponències del 3r Curs d'Història del Vallès : octubre-novembre 2016. Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2017



Matèries: Ressenyes ; Congressos ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:1931 - 1945
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Successió de Guillem Umbert de Basella / J. M. Pons Guri
Pons i Guri, Josep Maria


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 22 (1974-1975) , p. 153-176
Número dedicat a: "Homenaje a Santiago Sobrequés y Vidal". Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Noblesa ; Famílies ; Successió ; Baronies ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Testaments
Matèries: Umbert, família ; Umbert de Basella, Guillem (1???-1151)
Àmbit:Girona ; Selva ; Maresme ; Vallès Oriental
Cronologia:1151; 1157
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53818
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1137
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme / Joaquim Graupera Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 73-92

Bibliografia.

Els molins medievals del Maresme ja són força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat: les moles. A partir d'estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que estan en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuïc, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d'elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi va ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s'anomenessin "molers".


Matèries: Molins ; Pedreres ; Comerç ; Edat mitjana ; Materials de construcció ; Picapedrers ; Tècniques de construcció ; Construcció
Àmbit:Maresme ; Vallès Occidental ; Vallès Oriental ; Baix Llobregat ; Montjuïc - Barcelona
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353566/444576
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1137
select
print

Bookmark and Share
Sant Joan de les Abadesses i el repoblament del Vallès / Gaspar Feliu
Feliu i Montfort, Gaspar


En: 000761 Miscel·lània Fort i Cogul: Història monàstica catalana. Història del Camp de Tarragona. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984. p. 129-135



Matèries: Monestirs ; Senyoria ; Repoblament ; Alta edat mitjana ; Actes de consagració ; Esglésies ; Fonts documentals
Matèries:Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:[913 - 1006]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Central Comarcal (Tàrrega); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Pública de Torreforta (Tarragona); B. Josep Fontbernat i Verdaguer (Bescanó); Biblioteca Popular de Valls; B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); B. Municipal (Cambrils); B. Joan Miró (Mont-roig del Camp); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1137
select
print

Bookmark and Share
50 Plantes medicinals del Vallès : Etnobotànica del Jardí del CAP de Santa Eulàlia de Ronçana / Maria Àngels Bonet
Bonet i Galobart, M. Àngels


[Santa Eulàlia de Ronçana] : Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, 2019
144 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788494718861

Les 50 plantes que trobareu en aquest llibre són espècies que gaudeixen d'una llarga tradició com a plantes remeieres. Cadascuna d'elles va ser motiu, entre els anys 2010-2018, d'una trobada botànica al jardí del centre mèdic de Santa Eulàlia de Ronçana per parlar de les seves propietats curatives.



Matèries: Plantes medicinals ; Catàlegs ; Botànica ; Medicina popular
Àmbit:Santa Eulàlia de Ronçana ; Vallès Oriental
Cronologia:[2010 - 2018]
Autors add.:Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 57
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3