Breu aproximació a les vies de comunicació i mitjans de transport dels segles XVIII, XIX i XX. Un exemple de via de comunicació al Maresme: el Camí Ral de la Marina (1761-1928) / Jordi Casanovas Berdaguer, Maria Teresa Sierra Fornells
Casanovas i Berdaguer, Jordi


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 199-210
 (Comunicacions) 

La comunicació que es presenta vol ser, en una primera part, una breu aproximació als conceptes, funcions i història de les vies de comunicació dels segles XVIII, XIX i XX amb pinzellades de referència a aspectes de la nostra comarca. La segona part es centra a tall d'exemple en la via de comunicació cabdal del Maresme, el Camí Ral de la Marina (1761-1926), en els seus aspectes històrics i actuals, i amb un apartat que aprofundeix breument en el tram del Camí Ral de la nostra vila, Vilassar de Mar.

Mitjans de transport de persones i mercaderies al municipi de Dosrius (1890-1960) / Neus Alsina Boix, M. Àngels Jubany Pinós
Alsina i Boix, Neus


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 121-143
 (Comunicacions) 

En aquest article, tal i com el seu títol indica, es parla dels diferents mitjans de transport de persones i mercaderies que circulaven pels camins Rals, pels camins rurals o veïnals de Dosrius, així com per les rieres de Rupit, de can Rimbles, de Canyamars, de Dosrius i de Rials i també per les carreteres de Dosrius a Llinars (1838-1851), la de Mataró a Granollers, ramal de Dosrius (1856-1884), la de Dosrius a Canyamars (1914-1917) o la que va fins a Cardedeu (1929), durant el període comprès entre 1890-1960. Així doncs, parlarem de cavalls, eugues, burres, mules, ruquets, someres, carros, tartanes, autos de línia, bicicletes, motos, cotxes, camions, tractors,... que van circular per les esmentades vies de comunicació transportant gent i tota mena de gèneres, de productes i d'articles. A la comunicació també hi apareixen els topònims de les masies i cases, amb els noms dels propietaris dels esmentats mitjans de transport, així com els oficis relacionats amb aquests (traginers, ferrers, conductors, revisors, camioners, recaders, taxistes,...).

El Tramvia de Montgat a Tiana / Josep M. Toffoli i Carbonell
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 113-119
 (Comunicacions) 

El tramvia va estar funcionant quasi quaranta anys, però després de la seva marxa ha quedat sempre en el record dels tianencs, de tal manera que avui és un dels símbols de la nostra vila. Al llarg de l'any 1911 el senyor Garí, que era l'alcalde de Tiana, ja havia fet algunes gestions per a aconseguir la prolongació de la línia de Badalona a Montgat fins a Tiana. Les converses però no arribaren a bon terme. L'Ajuntament de Tiana comptava amb la col·laboració del senyor Josep Ferrer, comandant d'enginyers i amic íntim del senyor Mariano de Foronda, gerent de Tramvies de Barcelona, que aquell mateix any s'havia fet càrrec de la línia Badalona - Montgat.

200 anys de transport de viatgers i mercaderies. La família Gibert de Canet / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 63-80
 (Comunicacions) 

Aquest treball intenta recuperar, per la via de la memòria i amb molts pocs elements documentals, tot allò relacionat amb l'activitat bicentenària de la meva ascendència materna, la família Gibert de Canet de Mar, que es dedicà al transport de persones i mercaderies amb elements de tracció animal. Aquesta activitat ha estat provada documentalment des del segle XVIII fins al XX (1784/1957), tot i que també hem utilitzat tots els elements que van pervenir-nos per transmissió oral. També recorda i descriu els vehicles aplicats a cada tipus de transport i les instal·lacions pecuàries - la majoria vellíssims- que hi havia a la casa. Al mateix temps se'n fa la descripció genealògica de la família, que començà a Canet de Mar el 22 de setembre de 1784, quan Joan Pau Gibert Torras, diligencier de Mataró, es va casar amb Anna Maria Baró Veya de Canet i va posar en marxa el primer servei regular amb carruatges des de Canet de Mar a Barcelona i altres destinacions.

El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 39-49
 (Comunicacions) 

El Maresme es va convertir en zona fronterera entre l'imperi carolingi i el poder musulmà des de 785 ?ns a 801 aproximadament. És durant aquest període, sobretot a partir de l'any 800, que la zona compresa per l'actual Maresme patirà les incursions bèl·liques per la conquesta de Barcelona per part de les tropes carolíngies. En l'estudi presentat s'analitza la possible ruta seguida per les tropes carolíngies, a partir de fonts literàries, com les cançons de gesta, i a partir de fonts hagiogrà?ques, que són les més importants. La situació a nivell topogrà?c de fundacions eclesiàstiques carolíngies demostra que la via utilitzada per al trasllat de les tropes i els seus diferents assentaments al pas pel Maresme no deuria ser la Via Augusta sinó per la via dita dels Contrabandistes.

El Tram de la Via Augusta des del mil·liari de Vilassar Mar fins a l'entrada d'Iluro / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 25-37
 (Comunicacions) 

La troballa d'un mil·liari romà a Vilassar de Mar va demostrar definitivament que, la Via Augusta, tenia un ramal que transcorria pel llarg de la comarca del Maresme que, en aquells temps llunyans, formava part de la Laietània. En aquesta comunicació es fa una valoració de les troballes arqueològiques enregistrades al llarg del trajecte que va des d'aquell punt de Vilassar de Mar fins a l'entrada a la ciutat romana d'Iluro (actual Mataró).

Comunicar-se arran de mar. Aproximació a les vies terrestres de la costa central catalana / Teresa Navas Ferrer
Navas i Ferrer, Teresa


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 7-23
 (Ponència) 

El sistema de transports modern a Catalunya va començar a configurar-se amb l'obertura d'unes primeres carreteres de llargs recorreguts les quals obeïen a una planificació viària inclosa en el que s'ha anomenat el programa il·lustrat esbossat des de les primeres dècades del segle XVIII. Com bé ha sintetitzat Vicenç Casals recentment, l'entrada de la dinastia dels Borbons a Espanya no només va comportar reformes polítiques, administratives i militars sinó que aviat va configurar una estratègia de foment de la producció que es va desplegar, entre altres aspectes, en la construcció de noves infraestructures territorials que eren l'instrument imprescindible de la consideració del territori com a recurs socioeconòmic per a la transformació de la societat heretada. El programa il·lustrat d'obres públiques es va començar a concretar a mitjan segle XVIII i va arribar al seu més gran desenvolupament durant el regnat de Carles III. En el cas de Catalunya es pot resseguir per la previsió i execució d'obres diverses com van ser l'abastament d'aigües a poblacions, intervencions urbanístiques i les propostes poc reeixides de canals de navegació per a transport de mercaderies i, també, de regadiu. Obres entre les quals va excel·lir la construcció de noves carreteres, deutores d'una estratègia territorial d'ampli abast, tant de control polític i administratiu com per beneficiar les transaccions comercials, que pretenia unir el centre peninsular i seu de la monarquia espanyola amb les ciutats portuàries i punts fronterers més importants del Regne d'Espanya. La missió va quedar sancionada amb un reial decret de l'any 1761 que dictaminava fer camins rectes i sòlids, és a dir, el que després s'ha conegut com el Pla radial de carreteres reials amb origen a Madrid com a capital.

Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (16a : 2023 : Tiana )


Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024
1 vol. : il., map. ; 21 cm
4 de novembre de 2023, Sala Albéniz, Tiana.

Conté:
- 253672  Navas i Ferrer. Teresa. Comunicar-se arran de mar. Aproximació a les vies terrestres de la costa central catalana.
- 253673  Clariana i Roig. Joan Francesc. El Tram de la Via Augusta des del mil·liari de Vilassar Mar fins a l'entrada d'Iluro.
- 253674  Graupera i Graupera. Joaquim. El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX.
- 253675  López Silva. Héctor. El Gremi dels Traginers de Mataró al Monte Pío de Sant Antoni Abat.
- 253676  Mas i Gibert. Xavier. 200 anys de transport de viatgers i mercaderies. La família Gibert de Canet.
- 253677  Nubiola de Castellarnau. Xavier. La Primera estació de Mataró. Un símbol profanate.
- 253678  Ramis i Nieto. Josep. La Construcció de les quatre carreteres de Dosrius.
- 253679  Soldevila i Temporal. Xavier. Conflictes per camins i drets de pas a l'edat mitjana (Baronies de Palafolls i Montpalau, segles XV i XVI).
- 253680  Daví i Salvanyà. Daniel. Temptatives de construir la carretera de Mataró a Dosrius durant la segona meitat del segle XIX: obres públiques contra crisis fabrils i sanitàries.
- 253681  Toffoli i Carbonell. Josep M. El Tramvia de Montgat a Tiana.
- 253682  Alsina i Boix. Neus. Mitjans de transport de persones i mercaderies al municipi de Dosrius (1890-1960).
- 253683  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Projectes de trasllat terra endins del tren del litoral. Propostes raonables o fantasioses?
- 253684  Capdevila i Muntadas. M. Alexandra. Els Camins de migració i les condicions del viatge dels francesos arribats al Maresme als segles XVI i XVII.
- 253685  Casals i Coll. Gaspar. El Camí Ral entre la Marina i el Vallès: el Fondo de Can Rossell.
- 253686  Salvatierra Pujol. Isac. Les Tartanes d'en Feliu Barbeta.
- 253687  Casanovas i Berdaguer. Jordi. Breu aproximació a les vies de comunicació i mitjans de transport dels segles XVIII, XIX i XX. Un exemple de via de comunicació al Maresme: el Camí Ral de la Marina (1761-1928).
- 253688  Toffoli i Carbonell. Josep M. El Camí veïnal de Montgat a Tiana.
- 253689  Bosch Martínez. Laura. El Projecte de ferrocarril elèctric des de Premià de Mar a Cabrils. 1917-1918.
- 253690  Nubiola de Castellarnau. Xavier. Els Romàntics del tren.

Estatutos ; Reglamento interior : Sección Asistencial : Aprobado en Asamblea General Extraordinaria de Socios, de fecha 16 noviembre 1969

Cooperativa Transportes Amposta. Sección Asistencial


[Amposta] : [la Cooperativa], DL 1970
[20] p. ; 21 cm

La Petita història : la locomoció en el segle passat / Pere Castells
Castells i Pijoan, Pere


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1964) , 8 p. : il.

Carros, tartanes i galeres: carreters i ferrers : oficis en el record / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


[Torroella de Montgrí] : Museu del Montgrí i del Baix Ter, DL 1992
174 p. : il. col. ; 30 cm
Primera part de la trilogia sobre la carrosseria i el transport.
ISBN 8486377919

Un Segle de carrosseries gironines : oficis en el record / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


Torroella de Montgrí : Museu del Montgrí i del Baix Ter, DL 1992
2 vols. : il., taules, plàn. ; 29 cm
Segona i tercera part de la trilogia sobre la carrosseria i el transport. Bibliografia. Conté: vol. 2. Història de les carrosseries per al transport de viatgers ; L'òmnibus, la seva mecànica i legislació al llarg del segle ; Recull sobre la seva construcció (de l'Arxiu de Carrosseries Vert, de Torroella de Montgrí) -- vol. 3. Història dels tartaners, ordinaris i empreses de transport de viatgers de la província : organització, sistemes, constitucions i estructures respecte al transport, gamma bàsica des dels vells ordinaris gironins fins a les prepotents empreses. Amb el suport de: Diputació de Girona; Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Transports; Ajuntament de Torroella de Montgrí.
ISBN 8480670029 (vol. 2)
ISBN 8480670401 (vol. 3)

Temps de carros i carretes : s. XIX-XX / documentació i text: Àngel Jiménez
Jiménez Navarro, Àngel


[Sant Feliu de Guíxols] : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, [2000]
[22] p. : il. ; 22 * 24 cm

Trens, autocars i taxis / Roser Bech Padrosa, coordinació



En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 28 (tardor-hivern 2022), p. 29-71 : il. (Dossier) 

Conté: Al Volant! / Roser Bech Padrosa ; Diligències i primers autocars / Antoni Egea ; Traçats i parades a Figueres / Josep M. Bernils Vozmediano ; Autos Sala / Núria Trobajo ; Transports públics de proximitat / Enric Tubert ; Els Terradas, de Vilamorell / Xavi Rour Cegarra ; Més de 100 anys de la Teisa / Anna PUjol Batllosera ; Viatgers a la vall de la Muga / Maria Baig Aleu ; David i Manel / Jaume Canyet ; Figueres-Darnius-Maçanet / Pere Roura Saba ; Ampudán Bus / Jordi Canet Avilés ; La família Barceló, de Palau / José Luis Bartolomé ; Vocabulari de la locomoció / José Luis Bartolomé ; Tartanes i ordinaris a l'Escala / Lurdes Boix Llonch ; Els cotxes de línia a Sant Pere / Marisa Roig Simon ; Passeig en barca a Roses / Ester Seguí Brunet ; Bus, tren i taxi a Garrigàs / Joan Ferrerós ; De la Hispano Cadaquesense a la Sarfa / Erika Serra Coba ; Perfil. Santi Vila / Lluís Serrano ; L'Origen ferroviari de Portbou / Josep Clara ; Perfil. Josep M. Moradell / Ramon Iglésias ; Propera parada: Sant Miquel / Anna Pi Vilà ; El tren del Vallespir / Alexandre Escudero Cailà ; Una línia fèrria fallida / Marisa Roig Simon.

El Transport a la Bisbal del segle XIX / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 37 (juny-setembre 2012), p. 18-24 : il. (El tema) 

La Xarxa viària històrica al territori de Palafrugell / Ramir Lacasa
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 37 (juny-setembre 2012), p. 33-38 : il. (El tema) 

La Via romana de la Ganga dins el context empordanés d'aleshores / Joan Botey Serra
Botey i Serra, Joan


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 37 (juny-setembre 2012), p. 45-52 : il. (El tema) 
Bibliografia.

Josep Vert i Planas. Una persona apassionada per l'estudi i per als transports / Antoni Roviras Padrós
Roviras i Padrós, Antoni


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 37 (juny-setembre 2012), p. 68-69 : il. (El tema) 

Implantación de un sistema tranviario en la rama sur del anillo de las Gavarres [Fitxer informàtic] / Jorge Guillermo Casanovas Bermejo
Casanovas Bermejo, Jorge Guillermo


2011
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2011 () 
Projecte final de carrera.

El presente estudio informativo tiene como base la propuesta expuesta en el Pla d'Infraestructuras del Transport de Catalunya (PITC) 2006-2026, publicado en junio de 2006. En el "Apartado 06: Propuesta de Red Ferroviaria" del PITC se propone la implantación, previo estudio de viabilidad, en primera fase de un tren-tranvía entre el aeropuerto de Girona, la ciudad de Girona y Flaçà. Este tranvía podría aprovechar parcialmente la línea convencional entre un punto anterior a Girona y Flaçà, y precisaría de un nuevo tramo de acceso al aeropuerto. En una segunda fase, el PITC recoge la posible implantación de dos corredores que unan el anterior tramo con la Costa Brava. La Línea Sur une el Aeropuerto de Girona con St. Feliu de Guíxols, mientras que la Línea Norte une Flaçà con Palamós, pasando por la capital de la comarca del Baix Empordà, La Bisbal de l'Empordà. El estudio de viabilidad al que hace mención el PITC fue realizado por la empresa MOST Enginyers en noviembre de 2008, con el título "Estudi de viabilitat d'un tramvia intercomarcal a les comarques gironines". Las conclusiones extraídas del trabajo, son favorables para el tramo sur, objeto del presente Estudio Informativo.

Observaciones a la memoria de la compañia de los ferrocarriles econónimcos de la Selva y Ampurdan con referencia a los intereses de la villa de Begur



Barcelona : Establ. tipográfico de Luis Tasso, 1880
[30] p. ; 30 cm
Text fotocopiat.