Catalans, valencians i menorquins a Gibraltar al segle XVIII / per Martí Crespo
Crespo, Martí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 369-380

Bibliografia.

Gran Bretaña y la cuestión catalana : la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española / Manuel Alejandro Castellano García
Castellano García, Manuel Alejandro


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 42, núm. 2 (2020) , p. 329-363
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Política internacional a la Guerra de Successió / M. del Carme Bigorra i Trill
Bigorra i Trill, Maria Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Cinquena època, núm. 9 (juny 1988), p. 5 : il. (De col·laboració) 

La Historiografía actual sobre la Guerra de Sucesión y los tratados de Utrecht y Rastadt (1702-1714) / José Manuel de Bernardo Ares
Bernardo Ares, José Manuel de


En: Magallanica: revista de historia moderna. Mar del Plata (Argentina). Vol. 3, núm. 5 (2016) , p. 149-165
Bibliografia.

Partint dels tres llibres estudiats (González Mesquita, Albareda i León Sanz) i dels cinc congressos analitzats (París, Mar del Plata i Bordeaux en 2013, Barcelona en 2014 i Lisboa en 2015) s'extreuen dos paradigmes interpretatius i una conclusió envolupant. Aquells paradigmes o perspectives analítiques són l'estreta relació del local de cada país (Espanya, França, etc.) amb l'internacional del context euroamericano (l'univers atlàntic); i la interrelació estructural i complementària de l'econòmic amb el social i de tots dos aspectes amb el polític i cultural. En la conclusió es posa de manifest la desaparició d'una vella Europa i l'aparició d'una altra nova, caracteritzada per una única sobirania a cada país, la tendència progressiva a la uniformitat jurídica i la corresponent centralització administrativa al llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX.

"Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre" : Claus de la negociació d'Utrecht / Joaquim Albareda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 77-101 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La signatura de la Pau d'Utrecht (1713), que posava fi al llarg conflicte internacional iniciat el 1702, establí un nou equilibri europeu. Analitzarem com es van dur a terme les negociacions entre els plenipotenciaris de Felip V i els de la Gran Bretanya, sempre condicionades pels preliminars secrets que França i la Gran Bretanya havien negociat abans i que van comportar la pèrdua per part de la monarquia hispànica de Gibraltar, Menorca, els Països Baixos, Milà, Nàpols, Sicília, Sardenya i Sacramento, a banda d'importants concessions comercials als britànics (asiento de negros i navío de permiso a les Índies). Altres assumptes, en canvi, van quedar pendents de resolució, com el principat i la sobirania per a la princesa dels Orsini i el Cas dels Catalans, que van reaparèixer amb força a les converses de Rastatt.

Reus, ciutat austriacista, durant la guerra de Successió (1702 - 1715) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9, II època, núm. 25 (maig 2014), p. 39-62 : il. (Articles) 
Número especial dedicat a la guerra de Successió i al Tricentenari. Notes. Inclou apèndix amb la relació dels soldats de les 8 companyies creades a Reus durant l'any 1707. Resums en català, castellà, anglès, francès i italià.

La guerra de Successió a la corona espanyola consta de dues fases. En els primers anys triomfà la revolució austriacista i l'arxiduc Carles va poder coronar-se. En la segona fase, les tropes borbòniques es van imposar i la retirada dels aliats pel tractat d'Utrecht va accelerar l'ocupació definitiva del país. Reus, una de les ciutats més grans, va tenir una trajectòria al llarg de la guerra molt similar a la de la majoria de poblacions catalanes. El 1712 va rebre el títol de ciutat imperial, en base als serveis prestats a la causa de Carles III.

La guerra dels catalans : de les negociacions de la pau a la caiguda de Barcelona / Arnau Cònsul (text), Joaquim Albareda (assessorament), Albert García Espuche (assessorament), Josep Maria Torras (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 38-46 : il. (1714. El desenllaç) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Les converses de pau protagonitzades per anglesos i francesos van deixar de banda els catalans. A les autoritats del país només els quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior. Va imposar-se la segona opció.

Resistència i caiguda de Barcelona : Els acords de pau van deixar Catalunya a la deriva / Arnau Cònsul (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 38-44 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

L'any 1713, amb el tractat d'Utrecht signat per Anglaterra, França, Espanya i Àustria, Catalunya va quedar sola davant la força militar dels Borbons. Els ciutadans només van tenir dues sortides possibles: la rendició o la resistència. Malgrat la feblesa militar, els catalans van optar per la segona opció.

Qui manava a Barcelona el 1714? : El paper de les autoritats polítiques durant el setge de la ciutat / Arnau Cònsul (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 147 (setembre 2014), p. 10-18 : il. (Reportatges. Història Moderna) 
Número especial Onze de setembre : 414 dies de setge.

L'abril del 1713 els austríacs van pactar a Utrecht l'abandó de Catalunya, i tres mesos després va començar el setge a la capital. Des de llavors, i durant més d'un any, les institucions del país i de la ciutat van confiar en el debat polític per defensar-se de manera autònoma.

El Tractat d'Utrecht
Buyreu Juan, Jordi


En: 146675 La Guerra de Successió dia a dia : 1707 - 1713 : la traïció aliada. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 76-113 : il. col.

La Guerra de Successió dia a dia : 1707 - 1713 : la traïció aliada / [director del projecte: Oriol Soler ; direcció científica : Agustí Alcoberro ; Conxita mollfulleda i Vinyallonga, Josep M. Torras i Ribé, Jordi Buyreu Juan, [et al.] ; pròleg de Carme Forcadell Lluís]



Barcelona : Sàpiens, 2013
179 p. : il. col., map. ; 24 cm
Índex.
ISBN 9788415642565

Conté:
- 146676  Mollfulleda i Vinyallonga. Conxita. El Govern de Carles III.
- 146677  Torras i Ribé. Josep Maria. Les Etapes de la guerra i l'ocupació de Catalunya.
- 146678  Buyreu Juan. Jordi. El Tractat d'Utrecht.
- 146679  Alcoberro i Pericay. Agustí. La Junta General de Braços.
- 146680  Junqueras i Vies. Oriol. Les Autoritats del 1714.

La Guerra peninsular / Oriol Junqueras, Maria Antònia Martí Escayol
Junqueras i Vies, Oriol


En: 146666 La Guerra de Successió dia a dia : 1705 - 1707 : Catalunya contra Felip V. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 96-119 : il. col., map

Antecedentes y consecuencias de las negociaciones de Utrecht en Cataluña (1711- 1713) / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 38, Anejo XII (2013) , p. 15-34 (La monarquía de España y los Tratados de Utrecht) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article planteja el seguiment, entre els anys 1711 i 1713, dels rumors i notícies que arribaven de les negociacions d'Utrecht, que provocaven el desconcert dels ciutadans i inexplicables titubejos en la política catalana. Fites d'aquesta seqüela serien l'accés de l'arxiduc Carlos a la dignitat imperial, l'embarqui de les tropes aliades, i les negociacions del conveni d'Hospitalet per a l'evacuació de l'exèrcit imperial de Catalunya, donant compliment a les clàusules del Tractat d'Utrecht.

Malta i els cavallers hospitalers de l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem durant la Guerra de Successió (1702-1714). Notícies extretes de la correspondència diplomàtica / Francesc Amorós i Gonell
Amorós i Gonell, Francesc


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXVI, núm. 26 (2006) , p. 263-352
Notes. Inclou resums en català i anglès.

La Guerra de 1714 : la clau catalana d'un conflicte mundial / Joaquim Albareda, Joan Esculies
Albareda i Salvadó, Joaquim


Barcelona : Pòrtic, 2013
175 p. : il. ; 22 cm (Pòrtic visions, 65) 
Bibliografia.
ISBN 9788498092660

Quan l'any 1700, Carles II de la casa d'Àustria va morir sense descendència després de designar hereu Felip dAnjou, nét de Lluís XIV de França, l'equilibri internacional va sofrir un trasbals que va derivar en un conflicte bèl·lic d'abast europeu o fins i tot mundial, la guerra de Successió. Als territoris hispans la guerra era entre els regnes de la Corona dAragó (partidaris del candidat austríac) i la Corona castellana, defensora del candidat borbó. El Tractat d'Utrecht, l'any 1713, va posar fi a la guerra europea, però el conflicte va continuar a Catalunya fins al històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després dun llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i, dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar les lleis i les institucions de Castella.

Daniel Defoe y Cataluña 1713 / Virginia León Sanz



En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 89 (estiu 2013), p. 86-88 : il. (Dossier: Barcelona extramuros) 
L'article està també en català (p. 16) i anglès (p. 52).

Daniel Defoe and Catalonia, 1713 / Virginia León Sanz



En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 89 (estiu 2013), p. 16-18 : il. (Dossier: Barcelona behind the walls) 
L'article està també en català (p. 16) i castellà (p. 86).

Daniel Defoe i Catalunya, 1713 / Virginia León Sanz



En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 89 (estiu 2013), p. 16-18 : il. (Dossier: Barcelona fora muralles) 
L'article està també en anglès (p. 52) i castellà (p. 86).

La Postguerra oblidada de Catalunya. La Quadruple Aliança davant el revisionisme d'Utrech (1719-1720) / Enrique Giménez López
Giménez López, Enrique


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 20, núm. 52 (2005) , p. 623-649
Número dedicat a la Guerra de Successió.

Conflicto armado con Francia y guerrilla austracista en Cataluña (1719-1720) / Enrique Giménez López
Giménez López, Enrique


En: Hispania. Madrid. Vol. 65, núm. 220 (2005) , p. 543-600

La política revisionista del Tractat d'Utrech posada en pràctica pel primer ministre de Felip V Julio Alberoni el 1717 va provocar que el 1719 la Quàdruple Aliança (França, Anglaterra, Àustria i Holanda) declarés la guerra a Felip V. L'exèrcit francès va utilitzar a veterans fusellers catalans durant la seva invasió d'Espanya mentre la propaganda prometia el retorn de les Constitucions Catalanes; però quan França va aconseguir la destitució d'Alberoni es desféu ràpidament dels veterans fusellers catalans.