Molins fariners i altres aprofitaments hidràulics al curs alt de l'Onyar (s. XIV-XVIII) / Ricard Teixidor i Palau
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 105-131 : il. (Notes i aportacions) 

Des de sempre l'aigua de l'Onyar ha estat aprofitada com a força motriu per fer anar molins fariners i també per regar. El present article té per objectiu fer un estudi del curs alt d'aquest riu, donar a conèixer l'existència d'aquests molins, a quins masos pertanyien i les dades històriques que n'hem obtingut, així com altres aprofitaments hidràulics. El període històric estudiat va del s. xiv al s. XVIII. La informació escrita ha estat obtinguda a l'AGDG (fons hospici), l'AHG (fons notarial) i als arxius patrimonials dels masos Horta del Molí, Oller i Parés. Testimonis orals de Brunyola. Sant Martí i Sant Dalmai també han aportat informació.

Carme Raurich, escultora entre Catalunya i l'Argentina (1940-1982) / Xènia Sancho Espigulé
Sancho Espigulé, Xènia


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 133-147 : il. (Notes i aportacions) 

El present article es basa en dues investigacions anteriors, el treball de final de grau "Carme Raurich, escultora" i el treball de final de màster "Carme Raurich. Escultora de genealogia femenina (1948-1965)". El resultat del treball de final de grau és la primera biografia que s'ha escrit sobre l'escultora Carme Raurich Saba, nascuda a Caldes de Malavella (la Selva) l'any 1920, construïda a partir de documents d'arxiu, la majoria dels quals no tractats amb anterioritat. Pel que fa al treball de final de màster, és un estudi de les obres artístiques que es coneixen de Raurich i una primera proposta d'interpretació del seu art, a través de la perspectiva de gènere. En l'article que es presenta s'han recollit les dades més rellevants d'ambdues investigacions per presentar aquesta escultora de casa nostra que havia quedat en l'oblit.

Fonts, biots, mines i basses. Afloraments d'aigua de Gaserans, Grions i Sant Feliu de Buixalleu / Jaume Fugarolas Masó
Fugarolas i Masó, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 151-197 : il. (Notes i aportacions) 

La finalitat d'aquest treball sobre les deus d'aigua de Gaserans, Grions i Sant Feliu de Buixalleu és de posar de relleu l'extraordinària abundància d'aigües subterrànies que surten a la superfície de la terra en indrets repartits pel territori de tot el municipi conjunt que formen aquests tres pobles. Hem identificat i recollit tots els afloraments d'aigua que ens ha estat possible de trobar, siguin fonts, biots, mines d'aigua o basses naturals. En el passat aquests havien constituït una riquesa fonamental per a la vida de la població.

Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions) 

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.

Conseqüències de la guerra entre Pere III el Cerimoniós i la República de Gènova (s. XIV) a Tossa i a les altres viles costaneres de la Selva / Mario Zucchitello Gilioli
Zucchitello Gilioli, Mario


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 215-223: il. (Notes i aportacions) 

L'episodi bèl·lic, fins ara desconegut, de la història de Tossa i de les altres viles costaneres de la Selva descrit en aquest breu article s'esdevingué -com veurem més endavant- en un any del llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387).1 Per comprendre'n les causes hem de fer un repàs succint de la política mediterrània de la monarquia catalanoaragonesa, especialment envers la República marinera de Gènova. L'antagonisme econòmic i comercial entre les dues potències començà a manifestar- se a causa de l'expansió assolida per la corona catalanoaragonesa els últims anys del regnat de Jaume II.

Valentí Carulla Margenat (1864-1923) i la seva empremta en l'ensenyament primari a la comarca de la Selva / Jordi Pujadas Ribalta
Pujadas Ribalta, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 225-245: il. (Notes i aportacions) 

Els aniversaris constitueixen sovint avinenteses favorables per fer memòria de persones i esdeveniments. L'any 2023 es va escaure el centenari de la mort del Dr. Valentí Carulla i el 2024 es compleixen 160 anys del seu naixement. Dediquem, doncs, aquesta aportació a recordar qui era, quina va ser la seva obra i el seu pensament i, especialment, l'empremta que la seva actuació va deixar a la comarca de la Selva en l'àmbit d'ensenyament primari.

Dames de Montsoriu : Ermessenda i Timbor. Política i poder en mans de dones a l'època medieval / Gemma Font i Valentí, Sandra Pujadas i Mitjà
Font i Valentí, Gemma


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 7-25 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En la societat medieval, dirigida per homes i on la noblesa era guerrera, és fàcil pensar que el paper de les dones era reduït, sobretot als castells. No era així: les dones tenien un paper destacat als castells i en l'administració de les senyories; intervenien en els afers polítics i eren grans promotores artístiques i religioses. En aquest article analitzarem la figura de dues vescomtesses de Cabrera que deixaren petja al castell de Montsoriu a través de les notícies que ens n'han arribat i establirem unes línies de relació (essencialment matrimonials) entre les famílies nobiliàries de l'època que van marcar la política, les relacions de vassallatge i l'expansió del vescomtat de Cabrera al segle XI i al segle XIV.

L'Esclat de la Guerra dels Segadors a la Selva. La crema i destrucció de Riudarenes i Santa Coloma de Farners segons el procés notarial del bisbe Gregorio Parcero de 1640 / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 27-66 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina.

A finals d'abril de 1640 el tercio napolità de Leonardo Molas acampava a les Mallorquines, a la plana de la Selva, de tornada en la recuperació de Salses. El dia 3 de maig els seus soldats assaltaven l'església de Sant Martí de Riudarenes, després de robarne el contingut, i calar-hi foc fins a deixar-la destruïda del tot. A partir de llavors el capítol de canonges de la Seu de Girona, amb Francesc Pijoan al capdavant, i el bisbe Gregorio Parcero emprenen un procés judicial d'excomunicació dels soldats, tot considerar-los sacrílegs. El 13 de maig, per ordre reial, van destruir i cremar la vila de Santa Coloma de Farners com a revenja per la mort de l'agutzil Montrodon. S'hi afegirà una segona excomunió als mateixos soldats que van profanar l'església de Sant Sadurní de Montiró, a l'Empordà, abans de poder entrar a la fortalesa de Roses.

Les Muralles de Tossa, fil d'Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936) / Rosa M. Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 67-84 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

La muralla de Tossa envolta el Mont Guardí i la vila. Es tracta d'una de les icones més ben fixades del que avui anomenem Costa Brava, amb uns valors evocadors ben consolidats. Construïda en l'època medieval, i des de 1931 Bé Cultural d'Interès Nacional, aquest element patrimonial va tenir també la seva etapa d'obsolescència i abandó. La segona meitat del segle XIX, però, algunes ments preclares del consistori, entre la preocupació per la inseguretat de les ruïnes i la pruïja cultural davant el seu caràcter identitari, varen capgirar el seu destí. La seva singularitat va atraure mirades cultes, locals i foranes, i la fortuna i la coincidència de fets i persones varen ser l'embrió de la nova percepció de la vila que, a partir d'aleshores va adquirir valors patrimonials de primer ordre.

Mestres itinerants i escoles rurals a la vall d'Arbúcies (fi s. XIX - primers anys 80, s. XX) / Jordi Pujadas Ribalta
Pujadas Ribalta, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 85-98 : il. (Notes i aportacions) 
Fonts i bibliografia.

L'objectiu de l'estudi és documentar la figura i l'activitat del mestre itinerant a la vall d'Arbúcies, la implantació d'escoles rurals unitàries en diversos veïnats del municipi (Cerdans, Joanet i Lliors) i, finalment, la supressió d'aquestes en favor de l'assistència a un únic centre escolar graduat, ja existent, al nucli urbà els anys 70-80 del segle XX coincidint amb una millora de les comunicacions i de les possibilitats de desplaçament. L'àmbit territorial és el del municipi d'Arbúcies, excepte la zona urbana i les cases properes a la vila. L'abast temporal s'inicia a la fi del segle XIX i finalitza a l'inici de la dècada dels 80 del segle XX.

Dades sobre Can Bernadí o mas Ballester del Pla (Caldes de Malavella). Precedents del barri d'Aigües Bones, de l'edat mitjana fins abans de la urbanització / Marc Martínez i Comas
Martínez i Comas, Marc


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 101-118 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La descripció registral d'una finca (la que encapçala aquestes ratlles, en especial el text en cursiva), llegida casualment, em va interessar, d'entrada, i em va portar a prosseguir la recerca. Molts propietaris del barri d'Aigües Bones, de Caldes de Malavella, deuen tenir referències semblants a les seves escriptures i potser ni se n'han adonat. Ara bé, aquesta breu descripció aclaria moltes coses. En les consultes i cerques d'informació sobre la història antiga dels masos de Caldes no havia aparegut mai un mas Bernadí. Això volia dir que de ben segur antigament tenia un altre nom, ara ja sabia quin, mas Ballester, i això em permetia indagar més sobre la masia de can Bernadí i les terres on després s'urbanitzaria Aigües Bones.

Vies d'entrada de l'esport a la comarca de la Selva a la fi del segle XIX i l'inici del segle XX / Jaume Busquets Artigas
Busquets Artigas, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 119-125 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La revolució industrial que va viure el Regne Unit la segona meitat del segle XIX va generar uns canvis socials, econòmics i de mentalitat que van transformar la societat britànica. Aquests canvis van desencadenar el naixement d'alguns esports moderns tan importants com el futbol, el golf, el tennis o el tennis taula, entre d'altres, que van gaudir d'una difusió a nivell mundial. Alguns d'aquest esports van arribar a Catalunya de la mà d'estrangers residents al Principat.

El Procés urbanitzador a Santa Coloma de Farners (s. XVIII-XIX). Els carrers de Dalt, Campjoli i Sant Joan / Jaume Curbasí Deulonder
Curbasí Deulonder, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 127-139 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest estudi analitzaré el desenvolupament del nucli per la part sud-est de l'actual plaça de Farners, o sigui els carrers de Lluis Mon, d'Anselm Clavé (conegut com a carrer d'en Joli o Campjoli) i el de Sant Joan. Cal tenir present que, quan se'n va iniciar la urbanització, el carrer Lluis Mon formava part integrant del Camp d'en Joli i així se'l coneixia. També faré referència a una part del carrer conegut com de Dalt.

L'Expedició cartogràfica de Juli Serra (1890). Resseguint el camí d'Arbúcies a Matagalls, 133 anys després / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 141-152 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Proveït d'un nouexemplar del magnífic llibre de Tarrés i Rams, vaig poder rellegir les aventures del tinent Serra, i les interpretacions que en fan els autors. La segona part del llibre, dedicada al Montseny, és menys explícita que la dedicada a Santa Coloma de Farners i al conjunt de les Guilleries, i rellegint-la, és quan vaig pensar que seria interessant refer sobre el terreny la ruta que els militars fan entre Arbúcies i el Matagalls i escriure'n un article sobre el mateix recorregut 133 anys després.

L'Estany de Sils i el setcentista Viatge de Pere Porter a l'infern en la Balada del sabater d'Ordis (1954) de Carles Fages de Climent / Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 153-165 : il. (Notes i aportacions) 

Segons1 un cert consens dels estudiosos de l'obra de Carles Fages de Climent (1902-1968), la Balada del Sabater d'Ordis és la millor producció del poeta empordanès publicada en vida de l'autor.2 El llarg poema narratiu es basa en la peripècia vital d'un personatge de carn i ossos, Antoni Iglésias Cels (1875-1943), que fou sabater de la vila d'Ordis i que, havent perdut sis fills dels nou que havia tingut amb la seva dona Francisca Adroguer Rodeja i encara, més endavant, un dels altres tres -a causa del tret d'un fill de bona casa; diuen si va rebre diners per no remenar més el fet-, abandonat de la dona, va perdre el seny i vagarejava pels pobles de l'Empordà, on sovint dirigia la música d'un piano de maneta, d'una cobla o d'una banda militar amb una canya i, segons Fages, pretenia dirigir també la tramuntana.

Contribució al catàleg dels pous de gel de la Selva / Gener Aymamí Domingo
Aymamí i Domingo, Gener


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 33-34 (2022) , p. 171-184 (Notes i aportacions) 

En la relació que presentem s'han inventariat 21 pous de gel i una congesta. Esperem que sigui un punt de partida per a una catalogació d'aquesta mena a la comarca. Les coordenades que hi figuren són UTM (ETRS89).

L'Arribada de la llum elèctrica a Hostalric / Ramon Reyero Pla
Reyero i Pla, Ramon


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 33-34 (2022) , p. 185-194 (Notes i aportacions) 

A Hostalric la primera referència sobre l'enllumenat públic data de 1859.

Centenari de la inauguració de l'edifici de l'escola per a nens i biblioteca popular de Caldes de Malavella (1920) / Marc Martínez i Comas
Martínez i Comas, Marc


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 33-34 (2022) , p. 195-212 (Notes i aportacions) 

Aquest text, de caràcter descriptiu i adreçat sobretot al públic local de Caldes, fou preparat amb motiu de la commemoració a la qual fa referència. Quaderns de la Selva ha considerat d'interès incloure'l pel conjunt de dades que aporta, cosa que ens satisfà i agraïm. Es va poder elaborar gràcies a la consulta de nombrosos articles periodístics de publicacions dipositades a les hemeroteques de l'Arxiu Municipal de Girona i de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona que hem consultat a través dels seus repositoris digitals, tal com s'indica al final. He de fer constar el meu agraïment a Josep Maria Casas, Mercè Barnadas, Josep Gauchia, Quim Puigdemont, Antoni Vilà, David Moré i Núria Massa. Igualment agraeixo a Narcís Figueras l'interès i la revisió i adaptació del text per a la present publicació.

La Creació de Col·legis Lliures Adoptats a la Selva interior a la fi del anys 60 el segle XX : els casos d'Amer i Arbúcies / Jordi Pujadas i Ribalta
Pujadas i Ribalta, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 33-34 (2022) , p. 213-227 (Notes i aportacions) 

L'objectiu d'aquest article és fer una exploració comparativa inicial sobre els orígens dels dos centres d'educació secundària més antics de la Selva: els instituts Castell d'Estela d'Amer i Montsoriu d'Arbúcies, en el benentès que es tracta d'una primera aproximació que pot servir de punt d'inici per a una recerca més àmplia en aquest camp, d'àmbit comarcal. Una dificultat ha estat que la documentació dels primers anys s'ha conservat molt parcialment, sobretot a causa de la provisionalitat dels espais de secretaria i arxiu i dels canvis d'edificis. La base de la informació local per aquest article són el llibre de Joan Sala (1) i els extractes elaborats per M. Àngels Obiols i Germán Àlvarez (2), professors dels respectius centres.

La Força de Franciac, una cellera fortificada / Marc Martínez i Comas
Martínez i Comas, Marc


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 32 (2020) , p. 155-167 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.