português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
MUNOZ I LLORET, JOSEP MARIA []
References found:
165   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 9
go to page                      


1 / 165
select
print

Bookmark and Share
Valentín Roma, llegir i escriure l'obra d'art / text i fotografia. Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 488 (març 2022), p. 16-27 : il. (Focus

L'arquitectura, durant el Seixantisme, viu una certa evolució. Encara que trobem un conjunt de professionals ja consolidats en la dècada anterior, també sorgeixen joves despatxos que pretenen sumar esforços per assolir un renom. Únicament Oriol Bohigas pretén crear un corrent col·lectiu, l'Escola de Barcelona, paral·lel a les tendències realistes d'altres disciplines artístiques en la qual suma el component ideològic al treball creatiu. L'Escola de Barcelona serà un model que crearà una tendència remarcable, però que serà superada ben aviat pels seus deixebles rebels, amb l'olfacte orientat cap a les innovacions internacionalsValentín Roma (Ripollet, 1970) és escriptor, historiador de l'art i comissari d'exposicions. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Filosofia por la Universitat de Southampton, ha comissariat nombroses exposicions. Va ser conservador en cap del MACBA, d'on va protagonitzar una sonada sortida el 2015, amb Paul B. Preciado, arran de la censura patida per l'exposició "La bèstia i el sobirà". Des del 2016, és el director de La Virreina Centre de la Imatge, on ha desplegat un programa ambiciós amb artistes poc exposats a Barcelona o revisitats al cap dels anys. Escriptor d'escriptura diària, als quaranta anys va començar a publicar: és autor d'un parell d'assaigs i de la trilogia de novel·les integrada per "El enfermero de Lenin", "Retrato del futbolista adolescente" i "El capitalista simbólico".



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Historiadors ; Art ; Exposicions artístiques
Matèries: Roma, Valentín (1970-....)
Àmbit:Ripollet ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1970 - 2022
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 165
select
print

Bookmark and Share
Jordi Cuixat, l'home sense retrets / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 487 (febrer 2022), p. 26-29 : il. (L'entrevista

Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és un empresari i activista social i polític, que des del 2015 ha estat president d'Òmnium Cultural. Nascut en una família castellanoparlant de classe treballadora, es va vincular a l'associacionisme i a l'activisme per la llengua catalana. Va estudiar formació professional a l'Escola Industrial de Sabadell i el 2003 va fundar la seva pròpia empresa. El 2010 va entrar com a tresorer a la junta directiva d'Òmnium Cultural presidida per Muriel Casals, i el desembre del 2015 va ser elegit president de l'entitat. Cuixart va esdevenir aleshores una de les cares visibles del moviment independentista. Acusat per la fiscalia de l'Estat pel seu rol, al costat de Jordi Sánchez, en la concentració davant la conselleria d'Economia, el 20 de setembre de 2017, en el judici al "procés" va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 9 anys de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició. Tot i que no va voler demanar l'indult, el juny de 2021 va ser indultat, com la resta de presos polítics, i va sortir de la presó després de 3 anys, 8 mesos i 7 dies. Durant el seu mandat, Òmnium Cultural ha conegut un augment espectacular de socis, fins als 190.056 de finals del 2021. Cuixart acaba d'anunciar que no es presentarà a la reelecció.



Matèries: Entrevistes ; Empresaris ; Associacionisme ; Polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Procés independentista ; Procés judicial ; Presos
Matèries: Cuixart, Jordi (1975-....)
Matèries:Omnium Cultural
Àmbit:Santa Perpètua de Mogoda ; Catalunya
Cronologia:1975 - 2022
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 165
select
print

Bookmark and Share
Eliseu Trenc. Fronterer entre cultures / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 486 (gener 2022), p. 20-32 : il. (L'entrevista

Eliseu Trenc Ballester (Maseras, País de Foix, 1944) és un historiador de l'art i professor de literatura hispànica francès, ja jubilat. És fill d'exiliats republicans, anarcosindicalistes, procedents de la Franja de Ponent. A París, on viu des dels deu anys, es va llicenciar, l'any 1968, en Lletres a la Sorbona. El 1980 es va llicenciar també en Història de l'Art. A la dècada dels 1970 va viure a Barcelona, on va entrar en contacte, a través de Jaume Sisa, amb la cultura underground del moment. Va fer-hi també la seva tesi de doctorat, Les Arts Graphiques de l'époque moderniste à Barcelone (1974), que d'aleshores ençà ha estat un llibre de referència en la matèria. Ha estat professor a l'Université de Haute-Bretagne, Rennes 2, a l'Université de la Sorbonne-Nouvelle, París III i a l'Université de Reims Champagne-Ardenne. Com a investigador, el seu camp principal de recerca és la Història de l'art català dels segles XIX i XX, amb un èmfasi especial en les arts gràfiques, el Modernisme i el Simbolisme, dels quals és un dels més grans especialistes. D'ençà del 1994 ha comissariat la major part de les exposicions del Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París-Sorbona.



Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Art ; Professors ; Memòries ; Exili
Matèries: Trenc Ballester, Eliseu (1944-....)
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:[1944 - 2022]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 165
select
print

Bookmark and Share
Marina Garcés. Pensar el possible / text i fotografies de Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 16-28 : il. (L'entrevista

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa. Nascuda en una família de l'Eixample amb una tradició arrelada en la cultura i la política, va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Després de 15 anys com a professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza, actualment és professora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva labor principal es reparteix entre la docència, l'escriptura, els seus fills i la dedicació al pensament pràctic, crític i col·lectiu. Després de la publicació de la seva tesi doctoral, En las prisiones de lo posible (2002), a partir de l'aparició de Un mundo común (2013) ha publicat amb una assiduïtat que ha anat paral·lela a la seva presència en l'esfera pública, on és considerada com un dels referents del pensament crític, amb llibres com Nova Il·lustració radical / Nueva ilustración radical (2017), guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona, Ciutat Princesa / Ciudad Princesa (2018) o, el més recent, Escola d'aprenents / Escuela de aprendices (2020).



Matèries: Entrevistes ; Filòsofes ; Professores ; Memòries ; Filosofia ; Societat ; Pensament polític
Matèries: Garcés, Marina (1973-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1973 - 2021]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 165
select
print

Bookmark and Share
Memòria de Barcelona / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 38-39 : il. (Focus

Des de L'Avenç, es proposa d'examinar amb una sèrie d'articles que volen oferir una lectura crítica de com s'ha construït la memòria de la Barcelona contemporània a través de la literatura i el cinema.



Matèries: Ciutats ; Vida quotidiana ; Societat urbana ; Literatura ; Cinema
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1896 - 2021]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 165
select
print

Bookmark and Share
Juan José Lahuerta. Art, arquitectura i ideologia / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 484 (novembre 2021), p. 20-33 : il. (L'entrevista

Juan José Lahuerta Alsina (Barcelona, 1954) és arquitecte, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i professor d'Història de l'Art i l'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha publicat llibres sobre temes d'història de l'art i l'arquitectura dels segles XIX i XX, amb una atenció especial a arquitectes com Gaudí o Le Corbusier, de qui manté una visió crítica, però també Mies i Loos, i ha escrit i comissariat exposicions sobre artistes com Salvador Dalí i escriptors com Carl Einstein. Ha sigut assessor del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, senior curator del Museu Picasso de Barcelona i cap de col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ha col·laborat a nombroses revistes d'arreu del món. És fundador i director de l'editorial Mudito & Co. Actualment està a punt d'inaugurar una gran exposició sobre Gaudí, que es veurà al MNAC i posteriorment a París, al Musée d'Orsay.



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Professors ; Arquitectura ; Art ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Pensament polític ; Memòries
Matèries: Lahuerta Alsina, Juan José (1954-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1954 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 165
select
print

Bookmark and Share
Vicens, l'eina i la feina / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 483 (octubre 2021), p. 44-51 : il. (Focus

La commemoració, ara fa uns mesos, del 70è aniversari de la fundació del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona esdevé una bona ocasió per tornar a parlar de la figura i l'obra del seu fundador, l'historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Malgrat la seva vida prematurament escapçada, i a pesar de les dificultats amb què va topar en la seva carrera acadèmica, la trajectòria de Vicens impressiona per la claredat dels seus propòsits, servits amb una capacitat de feina i de lideratge ingents. La creació d'infraestructures com el CEHI van servir a Vicens per apuntalar el seu projecte de renovació historiogràfica, que passava en primer terme per l'obertura cap a Europa.



Matèries: Historiadors ; Historiografia ; Centres d'investigació ; Commemoració
Matèries: Vicens i Vives, Jaume (1910-1960)
Matèries:Centre d'Estudis Històrics Internacionals : CEHI
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1910 - 1960; 1949 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 165
select
print

Bookmark and Share
Antoni Franco, un xava de barri que volia ser periodista / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 482 (setembre 2021), p. 14-31 : il. (L'entrevista

Antonio Franco Estadella va néixer l'any 1947 a Barcelona, tot i que ell es defineix com a lleidatà. La família del pare eren militars espanyols que havien viscut a les Filipines. La família materna feia part del republicanisme lleidatà. Establert a Barcelona, al barri de la Sagrada Família, Antonio estudia als claretians. La identificació amb els personatges de les novel·les de Marsé i la lectura d'A sang freda de Truman Capote, a més de la seva passió pel futbol, el decanten cap al periodisme. El 1968 es va llicenciar a l'Escola de Periodisme de l'Església, i l'any 1969 va entrar a treballar al Diario de Barcelona. A la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser professor de disseny de diaris. El 1972 va fundar les revistes satíriques Barrabás i El Papus. El 1978 es fa càrrec del projecte d'un nou diari popular i d'esquerres, El Periódico de Catalunya, que publicarà l'editor Antonio Asensio, i que es convertirà, per un temps, en el de més difusió a Catalunya. El 1982, però, va passar a El País, com a director adjunt, amb l'encàrrec de tirar endavant l'edició per a Catalunya. El 1988 va retornar com a director a El Periódico, on, en plena crisi de model periodístic, es va jubilar l'any 2006.



Matèries: Entrevistes ; Periodistes ; Personal directiu ; Premsa general ; Premsa diària ; Vida política ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Pensament polític ; Memòries
Matèries: Franco Estalella, Antoni (1947-2021)
Matèries:País, El. Diari ; Periódico, El. Diari
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1947 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 165
select
print

Bookmark and Share
Pere Gabriel, per una història contemporània / text i fotografies: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 481 (juliol-agost 2021), p. 20-35 : il. (L'Entrevista
Notes.

Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945) és historiador. Fill d'una família obrera de la Barcelona vella, va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, d'on va ser un dels responsables del Comitè d'Estudiants del PSUC. El 1966, arran de la 'Caputxinada', va ser expulsat de la Universitat. El 1967-69 va fer el servei militar a Mallorca, on va iniciar la recerca que va culminar en el seu primer llibre, El moviment obrer a Mallorca. En tornar, es va doctorar amb una tesi en què estudia la formació i desenvolupament de la CNT. Influït pel doble mestratge de Josep Termes i Josep Fontana, ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític de la Catalunya treballadora del segle XIX i el primer terç del segle XX, i ha estat, durant quaranta anys (1975-2015), professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dirigit la publicació d'una important obra col·lectiva en deu volums, Història de la cultura catalana (1994-99). És autor d'una obra prolífica, que inclou diversos llibres i que es troba disseminada en nombrosos articles en revistes, pròlegs i col·laboracions en obres col·lectives. Actualment dirigeix l'edició de l'obra completa de Rossend Arús, maçó i lliurepensador, catalanista i republicà.



Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Edat contemporània ; Historiografia ; Moviments socials ; Moviment obrer
Matèries: Gabriel i Sirvent, Pere (1945-....)
Àmbit:Terrassa ; Catalunya
Cronologia:[1945 - 2021]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 165
select
print

Bookmark and Share
Diari de la guerra i Barcelona viscuda / Manuel Reventós Bordoy ; edició i notes de Josep M. Muñoz ; introducció de Borja de Riquer
Reventós Bordoy, Manuel


Barcelona : L'Avenç, 2021
XLVII, 259 p. ; 24 cm (Assaig, 107) 
Índex.
ISBN 9788418680021

Diari de la guerra és la transcripció anotada d'un valuós dietari, que l'autor comença l'octubre de 1936 i que s'estén fins al gener de 1939, en les setmanes prèvies a la caiguda de Barcelona. El text, conservat per la família i totalment inèdit fins ara, permet seguir gairebé a diari el curs del conflicte, amb les dificultats diverses de la vida quotidiana. Al mateix temps, ofereix una visió molt crítica sobre l'actuació de Companys i Tarradellas en el govern de la Generalitat, i en general amb el bàndol republicà i el govern de Negrín. Barcelona viscuda és també la transcripció anotada d'un text inèdit, unes estampes sobre la Barcelona de 1900, que l'autor escriu simultàniament al dietari de la guerra, prenent com a referència el Paris vécu de Léon Daudet. Amb una escriptura elegant i a voltes elegíaca, Reventós evoca la ciutat antiga i l'incipient Eixample modern. En el seu recorregut, recorda diversos personatges dels seus anys de joventut i retrata figures com Cambó o Prat de la Riba. (Editorial).



Matèries: Memòries ; Dietari ; Vida quotidiana ; Economistes ; Guerra civil espanyola ; Generalitat republicana ; Vida política ; Vida social
Matèries: Reventós Bordoy, Manuel (1888-1942)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Muñoz i Lloret, Josep Maria (Ed.) ; Riquer i Permanyer, Borja de (Pr.)
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 165
select
print

Bookmark and Share
August Gil Matamala, la radicalitat tranquil·la / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 480 (juny 2021), p. 12-27: il. (L'entrevista

L'advocat i activista polític August Gil Matamala (Barcelona 1934) té una llarga trajectòria en la defensa dels treballadors i dels polítics represaliats. Fill d'un mestre republicà, la seva infantesa va estar condicionada per l'absència del pare, militant del PSUC, que va ser mobilitzat a l'exèrcit republicà i el 1939 va passar a França, on va ser internat a Argelers. El 1944 va tornar clandestinament a Barcelona i el 1945 va ser detingut i empresonat, però va sortir indemne del consell de guerra. August Gil Matamala va formar part, el 1956, de la primera cèl·lula comunista a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat, la direcció del PSUC el va encaminar cap a l'exercici de l'advocacia com a laboralista. El 1968 va abandonar el PSUC per l'orientació reformista que anava prenent el partit. Des del seu despatx d'advocat va seguir defensant, però, militants de partits d'esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel Tribunal d'Ordre Públic. Després de la Transició, va defensar militants de Terra Lliure i els detinguts de l'"operació Garzón". Políticament, es va aproximar a l'independentisme d'esquerres i va participar en la creació de l'Assemblea d'Unitat Popular, un precedent de la CUP, candidatura a la qual ha donat suport.



Matèries: Entrevistes ; Advocats ; Pensament polític ; Franquisme ; Antifranquisme ; Transició democràtica ; Independentisme ; Esquerra política ; Memòries
Matèries: Gil Matamala, August (1934-....)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1934 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 165
select
print

Bookmark and Share
Antoni Vila Casas, l'últim mecenes / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 478 (abril 2021), p. 12-21: il. (L'entrevista

Antoni Vila i Casas (Barcelona, 1930) és un empresari farmacèutic i mecenes. Fill d'una família d'industrials manresans del tèxtil, als onze anys va quedar orfe de pare. Va estudiar als Jesuïtes de Casp, i el 1956 es va llicenciar en Farmàcia. L'any 1960 va fundar els Laboratoris Prodes que, constituït el 1986 en el hòlding Prodesfarma, es va acabar fusionant, el 1997, amb els Laboratoris Almirall. En l'entremig va presidir la patronal espanyola del sector, Farmaindustria. El 1986 va crear la Fundació Vila Casas, de la qual és president, destinada primer a qüestions de salut i que, ara fa vint anys, després d'abandonar el negoci farmacèutic, va refundar amb el propòsit d'incorporar-hi l'àmbit artístic, el qual ha anat prenent cada cop més rellevància. A més de les exposicions que organitza periòdicament, ha reunit la col·lecció més àmplia d'art català entre el 1945 i avui mateix i compta amb cinc espais museístics i expositius [...].



Matèries: Entrevistes ; Empresaris ; Farmacèutics ; Mecenatge ; Cultura
Matèries: Vila i Casas, Antoni (1930-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1930 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 165
select
print

Bookmark and Share
Toti Soler, una música pròpia / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 477 (març 2021), p. 16-28 : il. (L'entrevista

Toti Soler va néixer a Vilassar de Dalt, l'any 1949. Guitarrista extraordinari, amb una trajectòria de més de cinquanta anys i gairebé quaranta discos editats, autor d'algunes cançons que han passat a formar part del patrimoni col·lectiu, ell és considera, per damunt de tot, un músic, un compositor que a vegades canta. Nascut en una família impregnada per la música, a finals dels anys 60 va entrar a formar part de l'escena musical barcelonina. Aviat va desenvolupar una de les trajectòries més sòlides a la música moderna catalana, amb una evolució intensa que el va portar cap a una música acústica, que va incorporar elements del flamenc, del jazz i la música popular brasilera, així com de la tradició catalana. Una part important de la seva obra està en les col·laboracions amb altres intèrprets, com Jordi Sabatés, Cinta Massip, Ester Formosa, Francesc Pi de la Serra, Sílvia Pérez Cruz, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet i, darrerament, Gemma Humet. La seva col·laboració més llarga i sostinguda va ser, però, amb Ovidi Montllor, que va esdevenir una de les relacions artístiques més reeixides de la cançó catalana. La seva discografia, des del seu debut l'any 1968 amb Petita festa, passa per títols tan destacats com Liebeslied, Lydda, M'aclame a tu i Vida secreta.



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Música popular
Matèries: Soler, Toti (1949-....)
Àmbit:Vilassar de Dalt ; Catalunya
Cronologia:1949 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 165
select
print

Bookmark and Share
Joaquim Carbó : l'escriptor com a espectador / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 476 (febrer 2021), p. 15-23 : il. (L'entrevista

Joaquim Carbó va néixer l'any 1932 a Caldes de Malavella, malgrat que els seus pares residien habitualment a Barcelona, al barri de Gràcia. A Caldes hi va passar part de la Guerra Civil, mentre el seu pare estava mobilitzat a l'exèrcit. Retornada la família a Barcelona, després de la primària va estudiar Comerç a la Escuela de Altos Estudios Mercantiles, i el 1949 va entrar a treballar a La Caixa, a la secció de Personal, entitat on va restar fins a la jubilació l'any 1992. Allà mateix va iniciar la seva trajectòria literària, en guanyar l'any 1958 un certamen literari que La Caixa organitzava entre els empleats, i que d'aleshores ençà va compatibilitzar, durant trenta-cinc anys, amb la feina a "l'oficina", com en diu ell. El 1961 va ser un dels fundadors de la revista Cavall Fort, i el 1966 va iniciar, amb La casa sota la sorra, una novel·la que Josep M. Madorell va convertir tot seguit en un còmic, una trajectòria fecunda que l'ha portat a ser un dels autors més prolífics i exitosos de la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, camp en el qual ha publicat més d'un centenar de títols (...).



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Literatura infantil
Matèries: Carbó i Masllorens, Joaquim (1932-....)
Àmbit:Caldes de Malavella ; Gràcia - Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1932 - 2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 165
select
print

Bookmark and Share
RCR arquitectes, sentir l'arquitectura / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 474 (desembre 2020), p. 20-35: il. (L'entrevista

RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot, i integrat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Des de la capital de la Garrotxa han desenvolupat una concepció pròpia de l'arquitectura, que concentra la seva intensitat expressiva en formes i volums essencials i en la relació que mantenen els edificis amb el paisatge i el context. Després de formar-se, sense mestratges concrets, a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, i d'una etapa en què van assimilar la concepció espacial del que anomenen els "grans mestres", Louis Kahn i Mies van der Rohe, van anar a buscar els seus referents més en l'art que en l'arquitectura mateixa, fins al punt que podria afirmar-se que practiquen una arquitectura considerada com una de les belles arts. La reforma del restaurant Les Cols, a Olot, va significar un punt d'inflexió en la seva obra, amb la plena assumpció de l'impacte que havien rebut en un viatge iniciàtic al Japó, l'any 1990. En els últims anys, la seva obra, molt arrelada i circumscrita a un territori concret, s'ha internacionalitzat, amb projectes a França, Bèlgica o els Emirats Àrabs Units. L'equip ha rebut reconeixements internacionals diversos, el més destacat dels quals ha estat la concessió, l'any 2017, del premi Pritzker, el guardó d'arquitectura més prestigiós del món (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Arquitectura ; Projectes d'arquitectura ; Empreses
Matèries:RCR Arquitectes
Àmbit:Olot ; Catalunya
Cronologia:1988 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 165
select
print

Bookmark and Share
Quina mena de país volem? / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 474 (desembre 2020), p. 36-38 : il. (Focus. Quina mena de país volem?) 

En aquest context de pandèmia, a "L'Avenç" vam conðvenir que, més que preguntar-nos "com serà el futur que ens espera després de la crisi?", seria més útil, pertinent i necessari afirmar "com volem que sigui el nostre futur".



Matèries: Pandèmies ; COVID-19 ; Societat ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 165
select
print

Bookmark and Share
Simona Levi, la política a l'era digital / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 472 (octubre 2020), p. 20-30 : il. (L'entrevista

La primera dada que Simona Levi fa constar en el seu currículum és que la revista Rolling Stone la va triar, en la seva condició de cofundadora de la plataforma Xnet i del col·lectiu 15MpaRato, com una de les 25 persones al món que estan donant forma al futur. Nascuda a Torí l'any 1966, membre d'una família d'intel·lectuals antifeixistes d'origen jueu, va estudiar teatre a l'escola de Jacques Lecoq, a París. L'any 1990, als vint-i-quatre anys, es va establir a Barcelona. Al barri del Raval va obrir un espai, Conservas, on va desplegar les seves propostes teatrals. Els seus espectacles s'han representat en teatres de tot Europa i va crear festivals com InnMotion, al CCCB. La seva faceta de directora teatral i dramaturga s'ha anat decantant en els últims anys cap a un activisme centrat en la renovació de la democràcia a l'era digital i la cultura lliure, l'ús estratègic de les eines digitals per a l'organització, la comunicació, l'acció col·lectiva i la lluita contra la corrupció. És iniciadora de projectes com Xnet o 15MpaRato, que van impulsar el judici a la cúpula de Bankia. Va ser membre del moviment del 15-M i va participar en els moviments per al dret a l'habitatge. És coautora de diversos llibres, entre els quals #FAKE YOU - Fake News i Desinformació (2019).



Matèries: Entrevistes ; Directores de teatre ; Dramaturgs ; Dona ; Militància política ; Pensament polític
Matèries: Levi, Simona (1966-....)
Àmbit:Itàlia ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1966 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 165
select
print

Bookmark and Share
Salvador Sunyer, repensar el sistema cultural / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 471 (setembre 2020), p. 23-35 : il. (L'entrevista
Notes.

Salvador Sunyer Bover (Salt, 1957) és un gestor i productor teatral i director del festival Temporada Alta, de Girona i Salt. Fill de l'escriptor i activista Salvador Sunyer i Aimeric i d'una bibliotecària, es va educar entre llibres i lectures, fins al punt que afirma que la seva gran afició és la literatura, més que el teatre. L'any 1991 va muntar, conjuntament amb Josep Domènech, Jaume Curbet i Joaquim Masó, l'empresa Bitò Produccions, des de la qual s'ha fet càrrec, entre altres projectes, de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya (que dirigeix des de l'inici, l'any 1992) i del Teatre de Salt (1997-2007). L'any 2007 va dirigir el nou Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona, i va elaborar un projecte d'escena catalana transfronterera amb Perpinyà, un projecte que va codirigir entre el 2009 i el 2011. Ha rebut diversos premis i reconeixements, entre els quals el premi Nacional de Teatre atorgat per la Generalitat de Catalunya.



Matèries: Entrevistes ; Directors de teatre ; Gestió cultural ; Festivals de teatre ; Teatre ; Vida cultural
Matèries: Sunyer Bover, Salvador (1957-....)
Àmbit:Girona ; Salt ; Catalunya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 165
select
print

Bookmark and Share
Antoni Plasència, la Covid-19: el món com a comunitat de veïns / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 470 (juliol-agost 2020), p. 18-33 : il. (L'entrevista
Notes.

Antoni Plasència Taradach (Barcelona, 1957) és metge epidemiòleg i la seva activitat professional s'ha centrat en l'epidemiologia i la salut pública en diferents llocs directius, combinant pràctica, recerca, formació i gestió. Fill d'un pare advocat, que va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i d'una mare francesa, d'origen jueu, que es va acabar llicenciant en Teologia, és llicenciat en Medicina per la UB, doctor per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat de Yale. Del 2004 al 2011 va ser Director General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, on va estar molt implicat en el disseny de la Llei de Salut Pública, així com en la creació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. D'ençà del 2014 és director general de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on encapçala un equip de 400 persones de 36 nacionalitats diferents. En aquests mesos de pandèmia ha estat assessorant els governs d'Espanya i de Catalunya.



Matèries: Entrevistes ; Metges ; Salut pública ; Epidèmies
Matèries: Plasència Taradach, Antoni (1957-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 165
select
print

Bookmark and Share
Oriol Nel·lo : combatre la segregació urbana / text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 469 (juny 2020), p. 21-33 : il. (L'entrevista

Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori. Va néixer en una família amb fortes inquietuds artístiques i culturals. Polititzat de molt jove, va estudiar Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va decantar per la Geografia, sota el mestratge d'Enric Lluch, amb qui va editar els materials de la Divisió Territorial de Catalunya de Pau Vila. És doctor en Geografia per la UAB i té un mestratge en Afers Internacionals per la Johns Hopkins University. Professionalment, ha combinat la vocació acadèmica amb la implicació en la definició de les polítiques públiques, des de la convicció que la ciència social ha de ser un coneixement aplicat. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011), en la conselleria dirigida per Joaquim Nadal. Actualment és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Matèries: Entrevistes ; Geògrafs ; Professors ; Urbanisme ; Planificació urbanística ; Política territorial ; Epidèmies ; Ciutats ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Nel·lo i Colom, Oriol (1957-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1957 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 9
go to page                      

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3