português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
LUQUE I FERNANDEZ, RAFAEL []
References found:
Showing:
1 .. 16   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Comissió i el Jurat del Ram de Cintes de Manresa (1900-1911) i les Juntes de Reformes Socials / per Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 129-176 : fràf.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.


Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Indústria tèxtil ; Treball ; Obrers industrails ; Moviment obrer ; Condicions de treball ; Política social ; Conflictivitat laboral ; Restauració
Àmbit:Manresa
Cronologia:1900 - 1911
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/326396
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals : la Junta de Reformes Socials de Mataró (1900-1923) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


Mataró : Fundació Iluro, 2013
396 p. : il. ; 21 cm (Premi Iluro, 77) 
Accèssit del Premi Iluro 2012. Bibliografia.
ISBN 9788493799236

Creades per la Llei de 13 de març de 1900 sobre les condicions de treball de les dones i dels nens, les Juntes de Reformes Socials tenen la virtut d'haver contribuït a un procés d'articulació organitzativa de patrons i obrers força més estable que l'existent fins llavors en el món del treball. Van ser els primers organismes paritaris entre obrers i patrons, amb intervenció de l'Estat, per tal de negociar la conflictivitat laboral, la legislació sociolaboral i l'aplicació d'aquesta.


Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Treball de la dona ; Treball infantil ; Legislació ; Obrers industrials ; Associacions obreres ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Política social ; Restauració
Àmbit:Mataró
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Fundació Iluro
Accés: http://www.premiluro.cat/portfolio-item/77-estat-patrons-i-obrers-davant-la-modernitzacio-de-les-relacions-laborals-la-junta-de-reformes-socials-de-mataro-1900-1923-accessit-premi-iluro-2012/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. de Cabrils; B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 [Fitxer informàtic] / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788469400000

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
596 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 16
select
print

Bookmark and Share
El Despatx Lluch (Sabadell, Vallès Occidental) / Anna Albó, Rafael Luque i Gemma Ramos
Albó i Riera, Anna


[Sabadell] : Ajuntament, cop. 2004
108 p. : il. ; 30 cm (Quaderns de patrimoni, 8) 
Bibliografia.
ISBN 84-87221-80-7



Matèries: Instal·lacions industrials ; Edificis ; Modernisme ; Botigues i comerços ; Indústria tèxtil ; Famílies ; Empresaris
Matèries: Lluch, família ; Batllevell Arús, Juli (1864-1928)
Matèries:Despatx Lluch de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:[1850 - 1920]
Autors add.:Luque i Fernández, Rafael ; Ramos i Serra, Gemma
Autors add.:Museu d'Història de Sabadell
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900-1923 (I) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 22 (hivern 1999), p. 11-32 (Estudis


Matèries: Política social ; Restauració ; Govern central ; Conflictivitat laboral ; Obrers industrials ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203262/280599
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900 - 1923 (i III) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 24 (primavera 2001), p. 37-64 (Estudis

La darrera part de l'estudi repassa l'evolució de la Junta de Reformes Socials de Sabadell entre 1906 i 1923, aprofundint sobre els seus integrants. Es confirma l'interès per part de les organitzacions patronals (Unió Industrial de Sabadell) i obreres (Federació Obrera Sabadellenca) d'enviar els seus principals representants. S'analitza l'activitat de la Junta i el paper que va jugar en la conflictivitat sòcio-laboral local entre 1906 i 1923, tot aportant nous elements per a la comprensió de les relacions laborals, el moviment vaguístic i els mecanismes de consens que es feien servir en els primers anys del segle XX.


Matèries: Condicions de vida ; Condicions de treball ; Sindicats ; Conflictivitat social ; Obrers ; Vagues ; Relacions laborals ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta de Reformes Socials de Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1906 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203283/280628
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell, 1900 - 1923 (II) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 23 (tardor 2000), p. 45-74 (Estudis

En aquest segon lliurament, l'autor se centra en el període de constitució de la Junta de Reformes de Sabadell (1900-1904), que ell mateix anomena l'"arrencada". Anys caracteritzats per un procés d'articulació organitzativa sindical -tant patronal com obrera-, relacionada amb el procés de formació de la Junta de Reformes. L'autor posa en escena les dues principals organitzacions locals de classe -la Unió Industrial de Sabadell i la Federació Obrera Sabadellenca-, així com les estratègies sindicals d'ambdues. S'endinsa en la participació en el procés de constitució de l'Institut de Reformes Socials, en l'estreta relació entre obrers i republicans locals, i introdueix una novetosa reflexió: que les Juntes de Reformes Socials foren elements d'estabilitat organitzativa, de cohesió i de legitimació per a les societats obreres i patronals que hi participaren.


Matèries: Sindicats ; Moviment obrer ; Condicions de vida ; Obrers ; Condicions de treball ; Conflictivitat social ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta de Reformes Socials de Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203273/280610
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 16
select
print

Bookmark and Share
Les Condicions de vida i de treball de les dones sabadellenques del primer quart del segle XX / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: 080175 Dona i treball tèxtil. Sabadell, 1900-1960. Sabadell : Museu d'Història de Sabadell : Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, 1999. p. 49-68 : il., gràf.

Bibliografia. Notes.



Matèries: Treball de la Dona ; Dona ; Condicions de vida ; Condicions de treball ; Jornada laboral ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Mercat de treball ; Dret laboral ; Legislació ; Organització del treball ; Economia domèstica ; Treball infantil
Matèries:Federació Obrera Sabadellenca
Àmbit:Sabadell
Cronologia:[189? - 1925]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach; Museu d'Història de Barcelona; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; UAB: Sibhil·la; B. Vapor Badia (Sabadell); B. Can Puiggener (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 16
select
print

Bookmark and Share
El Moviment vaguístic a Sabadell, 1900-1923 / Rafael Luque
Luque i Fernández, Rafael


En: 070147 Actes del IV Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona : L'Avenç, 1999



Matèries: Vagues ; Dades estadístiques ; Moviment obrer ; Associacions patronals ; Associacions obreres ; Ajuntament ; Política social ; Vida política ; Sindicats ; Repressió política ; Conflictivitat laboral ; Indústria tèxtil
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 16
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Estadística de las Huelgas: fonts per a la recerca de la conflictivitat laboral a la primeria del nostre segle / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 17 (tardor 1995), p. 85-88 : il (Documents
Referències bibliogràfiques. Fonts. Notes.

El "Interrogatorio de las huelgas" és una font d'informació històrica especialment rica car dóna dades claus sobre les vagues de principis d'aquest segle XX i, alhora, sobre l'actuació de les autoritats polítiques al respecte. L'"Interrogatorio de las huelgas" consta de cinquanta-dues preguntes que persegueixen esbrinar les causes que motiven les vagues i els esforços que es fan per conjurar-les. A partir de 1910 s'ompliren molts d'aquests "interrogatoris" per part de la Junta de Reformes Socials de Sabadell (filial local de l'Instituto de Reformas Sociales creat a l'any 1903). Les Juntes Locals de Reformes Socials, organismes ja creats l'any 1900, estaven integrades per sis representants dels obrers i sis dels patrons, per l'alcalde, del capellà i del metge de cada ciutat.


Matèries: Vagues ; Conflictivitat social ; Negociació col·lectiva ; Relacions laborals ; Política laboral ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1894 - 1910
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204026/280513
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 16
select
print

Bookmark and Share
La Ratlla de la precarietat: Condicions de vida de les famílies obreres a una ciutat industrial catalana: Sabadell, 1919 - 1925 / Direcció i coordinació: Rafael Luque i Fernández ; Andreu Vinyals i Miró, Joaquim Sanesteban, Ester Martí, [et al.] ; presentació: Francesc Bonamusa, Joan Serrallonga



[Sabadell : s.n.], DL 1996
49 p. : il. ; 24 cm
Edició realitzada amb la col·laboració de Fundació Caixa de Sabadell. Bibliografia i fonts. Inclou annex documental i estadístic.



Matèries: Família ; Obrers industrials ; Indústria tèxtil ; Salaris ; Pobresa ; Condicions de vida ; Conflictivitat social ; Vagues ; Cost de la vida
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1919 - 1925
Autors add.:Luque i Fernández, Rafael (Dir.) ; Vinyals i Miró, Andreu ; Sanesteban i Estremera, Joaquim ; Martí, Ester ; Bonamusa i Gaspà, Francesc (Pr.) ; Serrallonga i Urquidi, Joan (Pr.)
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; B. Vapor Badia (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 16
select
print

Bookmark and Share
El Moviment vaguístic i la Junta de Reformes Socials de Sabadell, 1900 - 1923: Conflictivitat social i mecanismes de consens / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


[199?]
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, [199?]
3 vol. (430 f.) : gràf. ; 30 cm
Treball de recerca del màster "Estat i nació". Bibliografia i fonts. Notes. Inclou annexos (legislació, estadística de la conflictivitat, documentació generada per la la Junta de Reformes, etc).



Matèries: Obrers industrials ; Conflictivitat social ; Vagues ; Moviment obrer ; Associacions patronals ; Associacions obreres ; Política social ; Govern central ; Sindicalisme ; Negociació col·lectiva ; Setmana Tràgica ; Indústria tèxtil ; Relacions laborals ; Política laboral ; Ajuntament ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca ; Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Patronal de Sabadell ; Ajuntament de Sabadell ; Casa Seydoux
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 16
select
print

Bookmark and Share
El Moviment vaguístic i la Junta de reformes socials de Sabadell, 1900 - 1923: conflictivitat social i mecanismes de consens / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1996
430 f. ; 30 cm
Treball de recerca. Màster: "Estat i Nació". Document llistat. Bibliografia.



Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Vaga general 1902 ; Vagues ; Conflictivitat social ; Política social ; Relacions laborals ; Obrers industrials ; Empresaris
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 16
select
print

Bookmark and Share
La Conflictivitat obrera a Sabadell abans i després de la Junta Local de Reformes Socials 1900 - 1912 / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


1994
21, [95] f. ; 30 cm
Treball del curs de tercer cicle, dirigit per Pere Gabriel, "Sobre sociabilitat, política obrera i associacionisme popular...". UAB 1993/94. Inclou apèndix documental.



Matèries: Moviment obrer ; Conflictivitat social ; Obrers industrials ; Política social ; Vagues ; Empreses industrials ; Associacions patronals ; Associacions obreres ; Indústria tèxtil ; Govern central ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Fàbrica Buxó i Fill d'Eugeni Guixà de Sabadell ; Fàbrica Vídua Casanovas de Sabadell ; Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1912
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 16
select
print

Bookmark and Share
Condicions de vida de les famílies obreres a una ciutat industrial catalana: Sabadell, 1919 - 1925 / Josep Castilla, Josep Francisco Escalero, Esther Martí, [et al.] ; direcció i coordinació: Rafael Luque i Fernàndez



1995
39 f. ; 30 cm
Treball del curs de tercer cicle de la UAB: "Condicions de vida de les classes populars al segle XX. Fonts documentals i línies de recerca II", impartit per Francesc Bonamusa i Joan Serrallonga. Bibliografia i fonts.



Matèries: Condicions de vida ; Obrers industrials ; Família ; Salaris
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1919 - 1925
Autors add.:Luque i Fernández, Rafael (Dir.) ; Castilla, Josep ; Escalero, Josep Francesc ; Martí, Ester
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3