Sant Antoni de Calonge, assentat sobre l'arenal del mar / Joan Molla Callís, Esther Loaisa Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIII, núm. 50 (desembre 2021), p. 25-26 (Dossier especial: 50 butlletins) 

Sant Antoni de Calonge + turisme = transformació territorial / Esther Loaisa Dalmau
Loaisa i Dalmau, Esther


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 39 (juny 2020), p. 3 : il. (Una imatge, una història) 

Els Bronzes del Collet de Sant Antoni. En part en mans de l'enginyer Rafael Coderch i en par en mans del Museu Arqueològic de Girona / Esther Loaisa Dalmau
Loaisa i Dalmau, Esther


En: 189808 Actes de la jornada d'estudi L'obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes i impacte modernitzador. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2019. p. 269-278
 (Comunicacions) 

La transformació territorial de Sant Antoni de Calonge pel turisme / Esther Loaisa Dalmau
Loaisa i Dalmau, Esther


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 23 (2004) , p. 199-228 : il., plàn.
Notes.

L'arribada dels primers estiuejants a Sant Antoni ha canviat el tarannà de la seva gent i també el seu paisatge. S'ha augmentat la superfície construïda i s'ha modificat simultàniament el caràcter de la seva arquitectura. Una exhaustiva anàlisi per les seves principals artèries mostra com aquesta invasió ha seguit unes pautes. Primer apareixen els colossals edificis a primera línia de mar, després s'ocupen els horts del carrer Sant Antoni i finalment comença la fase d'enderrocament per reconstruir, fe t que encara continua vigent. A més, en els últims vint anys el nucli de la població ha crescut cap enfora fins a ajuntar-se amb zones emblemàtiques que sempre havien estat separades.

Els cavallers de Bedós i les seves possessions a Caldes de Malavella, Calonge, Sils i Vidreres (s. XII-XIV) / Josep Formiga i Bosch, Esther Loaisa i Dalmau, Joan Molla i Callís
Formiga i Bosch, Josep


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 24 (2012) , p. 67-96 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Estudi dels cavallers de Bedós amb origen a Maçanet de la Selva (s. XII), que després posseïren la torre de Bedós situada entre Sils i Vidreres (s. XIII-XIV), i el castell de Malavella (s. XIII). Es van expandir pel Baix Empordà, així foren amos del feu de les Fonts a Calonge i serviren al rei en el segle XIII. S'emparentaren amb una família de cavallers d'Eivissa. La torre de Bedós de Vidreres en el segle XIV passà a la família dels Cruïlles, que vivien a Caldes de Malavella.

El senyoriu dels cavallers Bedós a Sant Antoni de Calonge als segles XIII i XIV / Joan Molla Callís, Esther Loaisa Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 32 (2013) , p. 121-165 : il.
Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Donem a conèixer un senyoriu feudal medieval a la carena de Coma de Fonts i San Daniel (Sant Antoni de Calonge), que pertanyé successivament als Santvicenç de Cabrera de Mar, i després als cavallers Bedós (des del segle XIII fins al segle XIX). Els Bedós provenien de la Selva, amb possessions a Caldes de Malavella, Sils i Vidreres en els segles XIII i XIV, i aprofitaren les de Sant Antoni de Calonge per participar en l'expansió mediterrània. Destaquem dues escriptures de 1293 entre Bernat de Bedós i la seva muller, Prous (natural d'Eivissa), i posem de relleu que les possessions d'aquesta nissaga de cavallers eren pròximes a aiguamolls, tan a vora de l'Estany de Sils com prop de l'avui dessecat Pla de Sant Antoni de Calonge.

Dos cents cinquanta anys d'ets i uts de l'Hospital de Pobres de la Vila de Tossa: un vincle entre Tossa i Calonge / Esther Loaisa Dalmau, Joan Molla Callís, David Moré Aguirre



En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 21 (2009) , p. 241-282 : il. gràf. (Estudis) 
Notes. Inclou epíleg.

Puig Ses Forques 1958 (Sant Antoni de Calonge) / Joan Molla Callís, Esther Loaisa Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 27 (2008) , p. 291-326 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Apèndix en castellà.

A Sant Antoni de Calonge les Gavarres arriben al mar pel Collet, i al cim de la carena hi ha el Puig de ses Forques. Ambdós, el collet i el Puig ses Forques, són l'origen de Sant Antoni. Fa ciqnuanta anys de l'aixecament del menhir i del dolment per grups liderats per Lluís Esteva i Pere Caner. La història del segle XV i la toponímia evoquen penes de mort executades en forques. En els segles XVIII i XIX Puig ses Forques forma part del mas Sant Daniel, anomenat en el segle XX mas Falet. Induït pel turisme, aquell mateix any 1958 s'incien els tràmits de la seva urbanització, i es salva el turó com a zona verda, avui dia un dels punts d'interès per al turisme cultural.

Reminiscències feudals al Baix Empordà cap al 1907 / Joan Molla Callís, Esther Loaisa Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: 118501 Miscel·lània Pere Caner. [Sant Feliu de Guíxols] : Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2007. p. 123-166

Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental i estadístic.

Els Remences de Calonge / Joan Molla i Callís, Esther Loaisa i Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 26 (2007) , p. 81-102 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Trets bàsics per arribar al fons de la qüestió remença: ho eren al voltant d'un 40 per cent de calongins. Hi havia a Calonge bastants senyor aloers. Quan fou Vila Reial envià un síndic a les Corts de Catalunya. La Sentència Arbitral de Guadalupe no acabà amb l'ordre feudal establert, sinó que el reglamentà, i provocà que la pagesia remença arribés a quasi propietària. Finalment com a record ens queda el paisatge humà de caire ancestral on encara es té costum de reivindicar els drets.

Visions de la pagesia de Calonge des de la fi del segle XVIII a la fi del segle XX / Joan Molla i Callís, Esther Loaisa i Dalmau
Molla i Callís, Joan


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 25 (2006) , p. 185-224: il., gràf
Notes a peu de pàgina. Inclou cronologia.

La pagesia calongina, a final del segle XVIII, va viure uns anys esplèndids, va simultanejar l'augment, la transformació i la comercialització dels seus productes amb altres feines complementàries com les que estaven relacionades amb el glaç, el rocall de les rieres o amb el tèxtil. Dos segles més tard, els descendents d'aquelles famílies pageses encara conserven molts trets. Entre ells, el fet de vendre els seus productes directament als clients. Són una petita minoria, encara rural, amenaçada d'absorció al món urbà i substitució per l'empresariat agroalimentari. Aquest lligam entre passat, present i futur fonamenta la proposta de declaració d'un conjunt de masos Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Zona d'Interès Etnològic.