Fou Aurembiaix d'Urgell amistançada de Jaume I? / Ferran Soldevila
Soldevila i Zubiburu, Ferran


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. V, núm. 28 (octubre 1926), p. 399-410
Inclou apèndix documental.

La Segona i tercera estades de Jaume I a Mallorca / Ferran Soldevila
Soldevila i Zubiburu, Ferran


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. V, núm. 27 (setembre 1926), p. 268-279

Sobre la teoria dels poemes històrics : cròniques rimades catalanes medievals / Manuel de Montoliu
Montoliu de Togores, Manuel de


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. IV, núm. 22 (abril 1926), p. 401-411
Notes a peu de pàgina.

Jaume I el Conqueridor : com vaig arribar a ser rei / versió de Raül Garrigasait
Garrigasait, Raül


Barcelona : Editorial Barcino, 2020
107 p. ; 18 cm (Tast de clàssics, 19) 
ISBN 9788472268562

A la conquesta de Mallorca. Sabadellencs a les hosts de Jaume I / Mercè Argemí Relat
Argemí i Relat, Mercè


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2019-2020) , p. 86-91 : il. (Notes (Dossier)) 
Notes.

Bibliografia sobre el rei Jaume I / Emili Samper Prunera
Samper i Prunera, Emili


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 42 (setembre 2008), p. 37-39 (Miscel·lània) 

El Mausoleu de Jaume I. Una obra oblidada de Domènech i Muntaner / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 28 (2009) , p. 19-23 : il.

Descobriment, arrencament i restauració de les pintures murals del segle XIII sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I, trobades al carrer de Montcada / Josep M. Xarrié i Rovira
Xarrié i Rovira, Josep M.


En: 088513 Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya : Institut d'Estudis Catalans : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998-1999. Vol. I, p. 287-293

Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).

Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l'Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 195-203 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Bibliografia i notes.

El Centenario de la "Carta Pobla" / José Mª Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 41 (1967) , p. 28-31 : il. (Crónica de Figueras) 

La Antigua ciudad de Balaguer en el "Libre dels feyts" de Jaume I el Conquistador / Ma Dolores Villalba Baró
Villalba Baró, M. Dolores


1961
Universitat de Barcelona, 1961
176 f. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Notes referides a les relacions de Jaume I, per les terres de l'antic Comtat de Besalú / Francesc Grabolosa i Roura
Grabolosa i Roura, Francesc


En: 006816 III Assemblea d'estudis sobre el Comtat de Besalú (1976) : Actes. [Besalú] : Amics de Besalú i el seu Comtat, DL 1980. p. 161-172

Uns Privilegis reials del segle XIII / Victor Hurtado
Hurtado Cuevas, Víctor


En: Muntanya. Barcelona. Vol. 87, Núm. 697 (Juny 1978), p. 128-130 : il.

Historia genealógica de la Casa de Híjar. Los descendientes del Rey Don Jaime I el Conquistador (siglos XIII - XXI) / Pedro Moreno Meyerhoff
Moreno Meyerhoff, Pedro


Barcelona : Difusión Publicaciones y Vídeos, 2018
1 vol
ISBN 9788409062348

Glòria senar moritur resa la divisa de la Casa ducal de Híjar; i en efecte, la glòria i el valor mai moren doncs avivar-los és missió de la memòria i del record. Aquest il·lustre llinatge aragonès ha estat un dels grans desconeguts de la Història d'Espanya i aquest treball té com a objectiu valorar la seva extraordinària importància i col·locar-lo en el lloc que històricament li correspon. L'obra s'estructura entorn de la descendència directa del llinatge Fernández de Híjar, sorgit d'un fill del Rei Jaume I el Conqueridor, al llarg de prop de vuit segles i de vint-i-cinc generacions. Va ostentar primer el senyoriu de Híjar des de 1268 i després el ducat del mateix nom a partir de 1483 fins avui. Com la majoria de les grans Casas de la Monarquia espanyola, va participar en tots els moments clau de la nostra Història. Els seus membres van alternar el servei directe als Reis i a la societat, exercint llocs rellevants en la Cort, en la milícia, la política, la diplomàcia, les arts, la beneficència i fins i tot els negocis. La Casa va aconseguir el seu zenit patrimonial a principis del segle XIX i va arribar a reunir prop de quaranta-cinc Títols nobiliaris, nou Grandeses d'Espanya, cinquanta-vuit baronies jurisdiccionals i al voltant de tres centenars de pobles, viles, fortaleses i castells, a més de cent cinquanta-sis capellanies i patronats eclesiàstics i un nombre de vassalls pròxim a les cent mil persones. Alternant períodes de dificultat i decadència al costat d'uns altres de marcada prosperitat i brillantor, el llinatge continua donant avui testimoniatge de la seva vitalitat.

Les Franqueses de Jaume I a Tortosa per la presa de Borriana / [J. Massip]
Massip i Fonollosa, Jesús


En: [Festes de la Cinta]. Tortosa (1985) , p. [39-41]
Inclou resum de la transcripció del document.

Jaime I eth Conquridor e Aran / Lourdes Santacruz Alís
Santacruz Alís, Lourdes


En: Terra aranesa. Viella. II Època, n§ 8 (Junh 2009), p. 55-62 : il. (Articles) 

Et Rei Jaime i era Val d'Aran / Isabel Maria Pena
Pena Deó, Isabel María


En: Terra aranesa. Viella. [1a. època], núm. 1 (Octubre 1977), p. [6-7]

La Marina catalana a la Baixa Edat Mitjana : Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


[Barcelona] : Diputació de Barcelona], 2018
203 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 2) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Glossari.
ISBN 9788498038200

La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala el primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure. Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.

Dels dos centenaris : dos parlaments / de mossèn Jaume Collell
Collell i Bancells, Jaume


Vich : [s.n.], 1909
44 p. ; 17 cm