Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

El Nivell de vida de la pagesia medieval a la Catalunya central. L'inventari del mas Coromina de Viladordis (1397) / Adrià Mas Craviotto
Mas Craviotto, Adrià


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 111-154 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció del document. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la qualitat de vida, així com de la cultura material i l'estatus econòmic que caracteritzaren i distingiren el mas Coromina de Santa Maria de Viladordis, una parròquia rural propera a la ciutat de Manresa, capital de l'actual comarca del Bages. Aquests aspectes s'han analitzat a través de l'inventari de béns relictes del mas pertanyents al seu hereu i propietari, un document que fou redactat entre els dies 6 i 15 de març de 1397 a instància de la seva vídua. Així, a escala quantitativa i qualitativa, aquest document proporciona dades i informacions d'una excepcionalitat poc comuna les quals, al seu torn, ens han permès aprofundir en el nivell econòmic i patrimonial d'alguns dels membres de la pagesia grassa i benestant de finals del segle xiv en aquesta zona de la Catalunya central.

L'Atzebra : un intent d'assignació taxonòmica / Pere M. Parés-Casanova, Mário Eduardo Viaro, Nelson Papavero, Josep Ramon Nebot Cerdà



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 179-204 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Fins al segle XVI hom pot documentar a la península Ibèrica l'existència d'un èquid, l'atzebra, la taxonomia de la qual no és clara. A partir de les escasses fonts documentals existents, els autors en fem un intent de reconstrucció fenotípica i la seva adscripció taxonòmica. La descrivim com a eumètrica, sublongilínia, cromàticament amb pelatge pèl de llop, pangaré (punts distals aclarits), amb presència constant de marques de zebra, ratlles dorsal i creuada, peülles petites, clina curta i erecta, extremitats llargues i orelles proporcionalment curtes; externament semblant a l'extingit ase salvatge de l'Atles (Equus africanus atlanticus). Per això situem taxonòmicament l'atzebra com a subespècie de Equus africanus.

Població, riquesa i treball en una parròquia rural a la baixa edat mitjana (Llagostera, c. 1460-1490) / Lluís Sales Favà
Sales i Fava, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi analitza les formes de treball i les fonts de renda en una comunitat rural a la darreria del segle XV. Ho fa mitjançant la descripció de diferents activitats agropecuàries i menestrals que tenien lloc al terme de Llagostera. Les principals fonts documentals que hi són emprades són les actes del notari i els registres de la cort jurisdiccional d'abast local. A la vegada, s'hi descriu l'impost sobre la renda (o redelme), instrument fiscal a mans de la comunitat local i que tenia com a objectiu gravar la totalitat de la riquesa produïda al terme.

El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.

Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 45-72 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n'hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s'analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s'estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s'eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l'endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.

Las Desigualdades agrarias en la comarca del Vallès Occidental y la Guerra de Sucesión : Castellar del Vallès, 1688-1723 / Antonio López Estudillo
López Estudillo, Antonio J.


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 71-105 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En les dècades finals del segle xvii va començar una expansió vitícola que es va basar en l'explotació familiar i que a llarg termini va transformar l'agricultura comarcal i les relacions de producció. Aquí, s'estudia la desigualtat a Castellar del Vallès de la distribució de la riquesa en la fase inicial del procés. Aquesta desigualtat va experimentar un descens en les dècades que van precedir la Guerra de Successió i es va estancar durant el conflicte, i el procés va recomençar quan va acabar la guerra, quan es van multiplicar els nous contractes de rabassa morta. Cap al 1716, la desigualtat assolia nivells elevats, atès que aquestes transformacions tot just començaven, però superava amplament la reflectida en el cadastre per l'exclusió d'un gran nombre de famílies pobres que s'han identificat en fonts coetànies. Una deficiència que no es limita al cas estudiat i que qüestiona les tendències destacades per G. Alfani i el seu mètode. L'article utilitza repartiments de talles, cadastre i plets, però la seva interpretació respon també a l'estudi de l'expansió vitícola, la contractació agrària i l'evolució de les càrregues senyorials que aquí no s'abordaran.

Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d'en Bas a Catalunya, segle XVI / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 185-222 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La força de l'exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d'una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s'esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d'altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d'en Bas durant el segle XVI creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.

Impactos y gestión de las epidemias de fiebres y de sarampión en un contexto de fuerte irregularidad climática : el caso de Barcelona (1793-1794) / Kevin Albert Pometti Benítez, Mariano Barriendos
Pometi Benítez, Kevin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 63-97 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present treball mostra un episodi de forta irregularitat climàtica, manifestada en una seqüència d'esdeveniments de pluja torrencial i sequera. Dins d'aquest episodi es produeixen tensions en la producció agrícola i dificultat per assegurar la qualitat del recurs hídric. La situació es complica pel conflicte bèl·lic existent amb França, i les mobilitzacions de recursos i tropes. El resultat dels diferents factors adversos és un complex equilibri sanitari amb múltiples brots epidèmics agreujats per les malalties ja pròpies i una tensió en la disponibilitat de recursos materials i humans per atendre la situació.

La Inundación de Tortosa de octubre de 1787 : extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 99-133 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els dies 8 i 9 d'octubre de 1787, Tortosa va patir la pitjor de les inundacions conegudes fins aquella data. La van provocar el gran cabal del riu Ebre i el fortíssim temporal que va caure sobre el seu tram final i desembocadura. El desastre fou terrible, i la ciutat i el seu entorn van estar submergides sota les aigües durant dies. En aquest article s'estudien les circumstàncies que van provocar aquest esdeveniment extrem, les seves conseqüències, la gestió de la catàstrofe per part dels diferents responsables politico-administratius i la resposta de l'Estat.

La Presència de la immigració francesa al bisbat de Girona : una aproximació a partir de les Dispenses de Proclames (1593-1640) / Arnau Baquer Cerdà
Barquer i Cerdà, Arnau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 137-160 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El bisbat de Girona és una de les zones amb menys estudis pel que fa a la immigració francesa a l'edat moderna. La font de Dispenses de Proclames ofereix dades interessants per al seu estudi des de finals del segle xvi i inicis del XVII. Aquesta aproximació té la particularitat que es realitza des d'una font que abraça tot el territori i permet superar l'atomització dels registres parroquials. A partir del seu estudi, discutim la presència de la migració, la distribució territorial i la procedència dels immigrants. L'objectiu és oferir una visió complementària a altres fonts tradicionals i que permeti efectuar comparacions amb altres zones del Principat.

Els Drets sobre la pesca a l'Alt Maresme (terme de Montpalau). Delme, castellatge i peix senyoriu (segles XIII-XVI) / Antoni Ginot Julià
Ginot Julià, Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 161-188 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En la història de la renda senyorial, els drets sobre la pesca tenen un paper importantíssim en les senyories que comptaven amb activitat pesquera. Aquí ens centrarem en els drets que es documenten al llarg de quatre segles (XIII-XVI) a la baronia de Montpalau (Maresme), integrada al vescomtat de Cabrera. L'objectiu de l'estudi present és copsar com van evolucionar, entendre la vinculació que mantingueren amb la senyoria jurisdiccional i documentar drets poc estudiats: el castellatge del peix, per exemple.

Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).

La Revolució vitivinícola del Priorat : l'exemple de Porrera / Esteve Abelló, Jordi Planas
Abelló, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 13-39 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l'atenció en el municipi de Porrera, que n'ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l'any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l'inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.

Els Fages de Figueres i els inicis de l'associacionisme agrari català (1845-1851) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 41-67 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Societat d'Agricultura de l'Empordà, fundada el 1845, tenia l'objectiu de representar la veu dels propietaris davant la nova administració liberal, la qual, des del 1847, voldrà canalitzar-los a través de les juntes provincials d'agricultura. A través d'El Bien del País, del qual va ser director l'advocat Narcís Fages de Romà, es va mobilitzar els propietaris empordanesos perquè es posessin al davant de les seves explotacions i perquè s'associessin. I també per mostrar els greuges del sector agrari davant el govern liberal moderat. L'experiència empordanesa i més tard gironina acabà influint en la fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1851.

Pautes de consum i condicions de vida dels treballadors de la terra a partir dels inventaris post mortem a Catalunya : el cas de la Selva (1750-1805) / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 69-96 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present estudi es mostra l'anàlisi de prop d'un centenar d'inventaris post mortem d'individus etiquetats com a treballadors de la terra, redactats en notaries selvatanes al llarg de la segona meitat del segle XVIII, en tres talls cronològics concrets: 1750-1755, 1775-1780 i 1800-1805. L'objectiu és explorar l'evolució de les seves pautes de consum, així com la de les possibilitats d'accés a la propietat de la terra. També reflexionem sobre els processos de diferenciació social i el sorgiment d'una etiqueta nova per identificar els treballadors de la terra enriquits: els menestrals.

La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.

L'Expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l'Olla i Segalers, a Alàs i la Seu d'Urgell (1817-1818) / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 115-137 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La plana de l'Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d'Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l'aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle XVIII, la xarxa de petits recs documentats des de l'edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle XIX, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l'Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.

L'Evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX : el cas del Pla d'Urgell / Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 139-172 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII i XIX la comarca del Pla d'Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d'aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l'arribada de qualsevol epidèmia (algunes d'elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.