El Cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa : anatomia d'una crisi frontissa / Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l'Ermità i emprendre, a finals de 1095, l'èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d'una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d'Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d'al-Andalus i d'una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.

Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 45-72 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n'hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s'analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s'estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s'eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l'endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.

Las Desigualdades agrarias en la comarca del Vallès Occidental y la Guerra de Sucesión : Castellar del Vallès, 1688-1723 / Antonio López Estudillo
López Estudillo, Antonio J.


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 71-105 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En les dècades finals del segle xvii va començar una expansió vitícola que es va basar en l'explotació familiar i que a llarg termini va transformar l'agricultura comarcal i les relacions de producció. Aquí, s'estudia la desigualtat a Castellar del Vallès de la distribució de la riquesa en la fase inicial del procés. Aquesta desigualtat va experimentar un descens en les dècades que van precedir la Guerra de Successió i es va estancar durant el conflicte, i el procés va recomençar quan va acabar la guerra, quan es van multiplicar els nous contractes de rabassa morta. Cap al 1716, la desigualtat assolia nivells elevats, atès que aquestes transformacions tot just començaven, però superava amplament la reflectida en el cadastre per l'exclusió d'un gran nombre de famílies pobres que s'han identificat en fonts coetànies. Una deficiència que no es limita al cas estudiat i que qüestiona les tendències destacades per G. Alfani i el seu mètode. L'article utilitza repartiments de talles, cadastre i plets, però la seva interpretació respon també a l'estudi de l'expansió vitícola, la contractació agrària i l'evolució de les càrregues senyorials que aquí no s'abordaran.

Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d'en Bas a Catalunya, segle XVI / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 185-222 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La força de l'exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d'una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s'esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d'altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d'en Bas durant el segle XVI creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.

Impactos y gestión de las epidemias de fiebres y de sarampión en un contexto de fuerte irregularidad climática : el caso de Barcelona (1793-1794) / Kevin Albert Pometti Benítez, Mariano Barriendos
Pometi Benítez, Kevin


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 63-97 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present treball mostra un episodi de forta irregularitat climàtica, manifestada en una seqüència d'esdeveniments de pluja torrencial i sequera. Dins d'aquest episodi es produeixen tensions en la producció agrícola i dificultat per assegurar la qualitat del recurs hídric. La situació es complica pel conflicte bèl·lic existent amb França, i les mobilitzacions de recursos i tropes. El resultat dels diferents factors adversos és un complex equilibri sanitari amb múltiples brots epidèmics agreujats per les malalties ja pròpies i una tensió en la disponibilitat de recursos materials i humans per atendre la situació.

La Inundación de Tortosa de octubre de 1787 : extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 99-133 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els dies 8 i 9 d'octubre de 1787, Tortosa va patir la pitjor de les inundacions conegudes fins aquella data. La van provocar el gran cabal del riu Ebre i el fortíssim temporal que va caure sobre el seu tram final i desembocadura. El desastre fou terrible, i la ciutat i el seu entorn van estar submergides sota les aigües durant dies. En aquest article s'estudien les circumstàncies que van provocar aquest esdeveniment extrem, les seves conseqüències, la gestió de la catàstrofe per part dels diferents responsables politico-administratius i la resposta de l'Estat.

La Presència de la immigració francesa al bisbat de Girona : una aproximació a partir de les Dispenses de Proclames (1593-1640) / Arnau Baquer Cerdà
Barquer Cerdà, Arnau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 137-160 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El bisbat de Girona és una de les zones amb menys estudis pel que fa a la immigració francesa a l'edat moderna. La font de Dispenses de Proclames ofereix dades interessants per al seu estudi des de finals del segle xvi i inicis del XVII. Aquesta aproximació té la particularitat que es realitza des d'una font que abraça tot el territori i permet superar l'atomització dels registres parroquials. A partir del seu estudi, discutim la presència de la migració, la distribució territorial i la procedència dels immigrants. L'objectiu és oferir una visió complementària a altres fonts tradicionals i que permeti efectuar comparacions amb altres zones del Principat.

Els Drets sobre la pesca a l'Alt Maresme (terme de Montpalau). Delme, castellatge i peix senyoriu (segles XIII-XVI) / Antoni Ginot Julià
Ginot Julià, Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 161-188 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En la història de la renda senyorial, els drets sobre la pesca tenen un paper importantíssim en les senyories que comptaven amb activitat pesquera. Aquí ens centrarem en els drets que es documenten al llarg de quatre segles (XIII-XVI) a la baronia de Montpalau (Maresme), integrada al vescomtat de Cabrera. L'objectiu de l'estudi present és copsar com van evolucionar, entendre la vinculació que mantingueren amb la senyoria jurisdiccional i documentar drets poc estudiats: el castellatge del peix, per exemple.

Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).

La Revolució vitivinícola del Priorat : l'exemple de Porrera / Esteve Abelló, Jordi Planas
Abelló, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 13-39 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l'atenció en el municipi de Porrera, que n'ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l'any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l'inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.

Els Fages de Figueres i els inicis de l'associacionisme agrari català (1845-1851) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 41-67 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Societat d'Agricultura de l'Empordà, fundada el 1845, tenia l'objectiu de representar la veu dels propietaris davant la nova administració liberal, la qual, des del 1847, voldrà canalitzar-los a través de les juntes provincials d'agricultura. A través d'El Bien del País, del qual va ser director l'advocat Narcís Fages de Romà, es va mobilitzar els propietaris empordanesos perquè es posessin al davant de les seves explotacions i perquè s'associessin. I també per mostrar els greuges del sector agrari davant el govern liberal moderat. L'experiència empordanesa i més tard gironina acabà influint en la fundació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1851.

Pautes de consum i condicions de vida dels treballadors de la terra a partir dels inventaris post mortem a Catalunya : el cas de la Selva (1750-1805) / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 69-96 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present estudi es mostra l'anàlisi de prop d'un centenar d'inventaris post mortem d'individus etiquetats com a treballadors de la terra, redactats en notaries selvatanes al llarg de la segona meitat del segle XVIII, en tres talls cronològics concrets: 1750-1755, 1775-1780 i 1800-1805. L'objectiu és explorar l'evolució de les seves pautes de consum, així com la de les possibilitats d'accés a la propietat de la terra. També reflexionem sobre els processos de diferenciació social i el sorgiment d'una etiqueta nova per identificar els treballadors de la terra enriquits: els menestrals.

La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.

L'Expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l'Olla i Segalers, a Alàs i la Seu d'Urgell (1817-1818) / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 115-137 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La plana de l'Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d'Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l'aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle XVIII, la xarxa de petits recs documentats des de l'edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle XIX, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l'Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.

L'Evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX : el cas del Pla d'Urgell / Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 139-172 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII i XIX la comarca del Pla d'Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d'aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l'arribada de qualsevol epidèmia (algunes d'elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.

Famílies pageses, elits rurals i remença a Catalunya : el cas de Mollet del Vallès / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 173-209 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de l'acta de la reunió dels pagesos remences de Mollet, Gallecs i Parets de l'any 1448 es pot fer una anàlisi del paper de les famílies pageses remences de Mollet en la vida de la localitat abans i després de la trobada. Els pagesos més preeminents de Mollet estaven sotmesos al domini senyorial del bisbe de Mollet des de segles abans, com queda constatat en capbreus dels segles XII i XIII. Les famílies remences que trobem en la reunió de 1448 van formar part del grup de nissagues locals que van controlar el poder a Mollet, van assumir un protagonisme destacat en la formació de l'entitat municipal i van dirigir les institucions locals més enllà de la Sentència Arbitral de Guadalupe.

Les Relacions vassall-senyor al priorat de Meià en temps del prior Josep de Jalpí i Julià (1633-1678) / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 13-35 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En primer lloc, situem en l'espai i en el temps el priorat de Meià i les poblacions que estaven sota la jurisdicció temporal de la baronia del monestir en temps del prior Josep de Jalpí i l'evolució de la demografia fins a aquell moment. Aprofundim després en la biografia del prior per contextualitzar les aportacions. Finalment, a partir de les actes de la presa de possessió del prior Jalpí com a senyor jurisdiccional dels pobles de la baronia coneixem els diversos aspectes de la jurisdicció temporal que exercia sobre els seus vassalls. Donem molta importància, per la seva singularitat, als documents de la presa de possessió, redactats en primera persona i amb tota mena de detalls pel mateix prior.

Fires a Catalunya. A Solsona, una fira cada mes / Enric Bertran Gonzàlez
Bertran i Gonzàlez, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 37-61 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball és una síntesi de les recerques de l'autor sobre les fires de Solsona. Els objectius principals de dita investigació eren escatir les raons de la celebració d'una dotzena de fires en aquesta població i la seva rodalia, establir-ne la tipologia segons l'origen i comprovar en quin moment històric coincidiren. El resultat fou constatar la filiació medieval de quatre fires vilatanes, la reunió en època moderna de cinc fires de camp, relacionades amb la transhumància, i l'aparició de cinc més a la ciutat els segles xix i xx, aprofitant una nova legislació que permetia de crear-ne de noves. Així, doncs, els primers decennis del segle xx Solsona feia fira cada mes.

Renda senyorial i evolució agrícola a les Terres de l'Ebre : la batllia de Miravet als segles XVII i XVIII / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 63-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els segles XVII i XVIII la batllia de Miravet es va veure marcada per diferents esdeveniments que van transformar el seu sistema senyorial i la seva evolució econòmica. Les guerres dels Segadors i de Successió van generar episodis crítics que van fer retrocedir els ingressos i el desenvolupament agrícola. En la segona meitat del segle XVIII es va esdevenir una expansió dels cultius i la producció que va millorar els recursos. L'expansió de la vinya i l'olivera seria un dels motors bàsics d'aquesta evolució a l'alça, juntament amb la proliferació d'altres cultius, tant de secà com de regadiu, i de petites manufactures artesanals que generaven una major pluriactivitat familiar. El poder senyorial va deixar que arrendataris i companyies comercials monopolitzessin part dels beneficis i de la seva comercialització, fins que a principis del segle XIX tot el sistema va començar a desestabilitzar-se, fet que ja marcava el seu final.

Les Torres, propietats agrícoles grans amb orígens en alous i territoris de vil·les altmedievals (Vallès Occidental, segles XI-XIX) / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 93-136 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inlcou annex. Resums en català i anglès.

L'estudi descriu el procés històric i cronològic d'unes propietats agrícoles grans, per al que és la comarca del Vallès Occidental, que s'anomenen torres, segons les dues accepcions d'estructura defensiva vertical, i de segona residència, i també segons l'accepció d'època moderna de gran finca amb casal, propietat d'amos forans. Els seus orígens es remunten a domus medievals i alous del segle XI. Coincideixen territorialment amb part dels termes d'algunes de les vil·les dels segles X i XI. Tot i les transformacions i la disgregació de la propietat aloera, un nombre significatiu d'aquestes finques continuaran poc alterades, pel que fa a l'extensió de les terres pròpies, fins al segle xix, situades enmig del paisatge de masos, parròquies i castells de plana.