português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
BELENGUER I CEBRIA, ERNEST []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 2
go to page        


1 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Jaume I el Conqueridor / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 36 (octubre 2008), p. 7-8: il. (Dossier. Els 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor) 


Matèries: Baixa edat mitjana ; Jaume I el Conqueridor ; Commemoració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1200 - 1300]
Accés: https://raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129226
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 31
select
print

Bookmark and Share
Jaume I geografia, fets i memòria [Fitxer informàtic] / [Stefano Maria Cingolani, Ernest Belenguer Cebrià, Gabriel Ensenyat Pujol]



Palma de Mallorca ; Barcelona : Consell de Mallorca : Museu d'Història de Catalunya : Generalitat de Catalunya, 2008
Dades electròniques textuals, gràfiques i audiovisuals
Web de l'exposició organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i el Consell Insular de Mallorca amb motiu dels vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I, celebrada al Centre de Cultura Sa Nostra (Palma de Mallorca) del 7 d'octubre al 29 de novembre de 2008, i al Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia) del 18 de gener al 19 d'abril de 2009. Modalitat d'accés: World Wide Web. Dades en format Adobe Flash Player i PDF. Bibliografia.

Conté: Introducció ; El món de Jaume I ; Els fets de Jaume I ; Audiovisuals (Stefano Maria Gingolani ; Ernest Belenguer ; Gabriel Ensenyat) ; Materials didàctics (Guia del professorat ; Quadern de l'alumne A ; Quadern de l'alumne B ; Material complementari) ; L'exposició.



Matèries: Exposicions culturals ; Webs ; Jaume I el Conqueridor ; Biografia ; Monarques ; Corona d'Aragó ; Edat mitjana ; Material didàctic
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya ; Balears, illes
Cronologia:1208 - 1276; 2008
Autors add.:Cingolani, Stefano Maria ; Belenguer i Cebrià, Ernest ; Ensenyat Pujol, Gabriel
Autors add.:Consell Insular de Mallorca ; Museu d'Història de Catalunya ; Generalitat de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bandits, banditry and royal power in Catalonia between the 16th and 17th centuries / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 45-57
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article is a synthesis of a phenomenon banditry in Catalonia which peaked in the century and a half between approximately 1500 and 1630. In this article, by banditry we mean the kind waged by both the upper classes and nobility and the lower classes. With forerunners in the late Middle Ages, banditry is ultimately part of a history of social transversality in all sectors, which seriously hindered its official repression from the Crown to the Diputació del General (General Deputation) because bandits had infiltrated all the institutions, including the Reial Audiència (Appellate Court). This article then describes the most vivid periods of banditry, its leading personalities or groups, including the nyerros and cadells, and the savage violence that it generated far and wide. Nonetheless, a minimal comparison with broad swaths of the Mediterranean reveals that banditry is not unique to the history of Catalonia.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Bandolers ; Nyerros i cadells ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya ; Virreis ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1630]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/89271
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 149-160
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

El present article és una síntesi d'un fenomen l'anomenat bandolerisme català que va tenir la seva puixança al llarg d'un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S'adverteix que per bandolerisme s'entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d'una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial des de la Corona fins a la Diputació del General perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d'altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet que apareix únicament en la història del nostre país.


Matèries: Edat moderna ; Bandolerisme ; Bandolers ; Nyerros i cadells ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya ; Virreis ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1630]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/89286
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 31
select
print

Bookmark and Share
La Fi de la dinastia catalana : Joan I i Martí l'Humà / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2021
272 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 101) 
Referències bibliogràfiques i índex.
ISBN 9788418618048

Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació -molta més en Martí que no pas en Joan-, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament "el descurat", i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana. (Editorial).



Matèries: Monarques ; Edat mitjana ; Joan I el Caçador ; Martí I l'Humà ; Biografia
Matèries: Joan I el Caçador (1350-1396) ; Martí I l'Humà (1356-1410)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1387 - 1410
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull; B. Roca Umbert (Granollers)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 31
select
print

Bookmark and Share
Un Any decisiu en la història de Catalunya / per Ernest Balaguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 722 (febrer 2020), p. 71-72 (Lectures
Ressenya de:
- Simon i Tarrés, Antoni. 1640 / Antoni Simón Tarrés. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2019



Matèries: Ressenyes ; Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Vida política ; Diplomàcia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1641
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 31
select
print

Bookmark and Share
Ferran II i la Corona d'Aragó / edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià

Ferran II i la Corona d'Aragó (2016 : Barcelona )


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 108) 
Referències bibliogràfiques. Notes. Recull de les ponències presentades al congrés, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499654324

Aquesta publicació, a cura d'Ernest Berenguer i Cebrià, correspon al número CVIII de la col·lecció "Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica" i recull les ponències presentades al congrés celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Ferran II. Entre molts d'altres, hi trobem les ponències d'Antoni Furió, Gabriel Jover-Avellà, Miquel J. Deyà Bauzà, Jaume Dantí i Riu o David Igual Luis, que presenten estudis i investigacions sobre el rei i la Corona d'Aragó, a partir de sis àrees de treball: l'economia, la composició de la societat, la religió, les institucions polítiques, la cultura i la política exterior. També s'analitza la figura de Ferran II aportant diverses visions historiogràfiques. (IEC).



Matèries: Actes de congressos ; Ferran II el Catòlic ; Corona d'Aragó ; Economia ; Societat ; Pràctica religiosa ; Institucions polítiques ; Cultura ; Política exterior ; Biografia ; Monarques ; Edat moderna ; Historiografia
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1452 - 1516]
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Corte y el país : en torno a las últimas cortes catalanas de la Edad Moderna / Ernest Belenguer Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 6 (1988) , p. 399-410
Notes a peu de pàgina.

La més descarnada realitat posterior de l'incident de la no acceptació i, en conseqüència, no impressió de cinc capítols de Corts va fer veure la persistència de la tensió i dificultats, finalitzades les Corts. De retorn a Madrid, la no sanció del monarca als acords de la Cúria va generar el subsegüent conflicte del virrei, duc de Fira, i els nobles catalans que van ser detinguts: Joan de Vilanova i Josep de Castellvell, diputat i oïdor del braç militar de la Generalitat com si en si mateix el mecanisme constitucional fos insuficient, per molt necessari que seguís sent, si no anava acompanyat d'una voluntat i possibilitat de redreçar en tots els aspectes la pràctica quotidiana governamental, a la qual es desitjava menys autoritària en el seu conjunt i no foralista únicament en els parèntesis de legislatura.


Matèries: Edat moderna ; Monarques ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Felip V d'Espanya ; Cort General de Catalunya ; Diputació del General de Catalunya ; Braç reial ; Braç militar
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1599; 1701-1702
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=106595


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una frontera oblidada : atacs i desembarcaments de corsaris nordafricans a Catalunya , València i Balears : 1571-1650 [Fitxer informàtic] / Santiago Colomar Ferrer ; [dirigida per: Ernest Belenguer Cebrià]
Colomar Ferrer, Santiago


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
1 recurs electrònic (376 p.)

A finals del segle XVI, la Mediterrània es va convertir en una frontera políticament oblidada. Els problemes de l'Imperi Turc, les dificultats financeres de la Monarquia Hispànica, la situació a Flandes i les aspiracions de Felip II a la corona portuguesa propiciaren la signatura de diverses treves entre els dos imperis (1577-1581). Aquest oblit polític i els problemes econòmics deixaren en un estat precari la defensa dels territoris mediterranis de la Monarquia Hispànica, provocant el retard en l'acabament de les obres de fortificació, la degradació de les guarnicions de soldats i la falta d'armes i municions. Aquest fet i l'aparició d'un corsarisme barbaresc cada vegada més intens, va provocar la militzarització de la societat civil, amb diferents intensitats segons les zones. Aquest fenomen es va intensificar a la primera meitat del segle XVII, quan el problema del bandolerisme es va accentuar a Catalunya, València i Balears. En aquesta etapa d'oblit polític i precaritetat defensiva, les torres es convertiren en l'element més important per fer front a les noves formes de guerra corsària, basades en les incursions a petita escala. Malauradament, aquesta xarxa de torres només oferia garanties al regne de València i la defensa per mar era deficient perquè no sempre existiren flotes de vigilància litoral. Aquesta situació va deixar la costa de Catalunya, València i Balears amb poques opcions davant el corsarisme barbaresc, que va culminar a la dècada de 1640. Aquesta activitat corsària procedia sobretot de la Regència d'Alger, que a finals del segle XVI es va convertir en una província perifèrica i autònoma de l'Imperi Turc. Entre 1571 i 1610, els corsaris nordafricans utilitzaren sobretot vaixells tradicionals i la pràctica més habitual foren les petites incursions. Entre 1611 i 1650, amb l'aparició dels vaixells a vela, rodons i d'alt bord, augmentaren les captures en alta mar, però els musulmans continuaren utilitzant embarcacions tradicionals, de manera que no desaparegueren les petites ràtzies per sorpresa. Els magrebins ocasionaren nombrosos danys a les poblacions costaneres perquè, a més de fer captius, assaltaren i cremaren viles, destruïren collites, robaren i mataren ramats, profanaren esglésies, enderrocaren torres, atacaren barques de pesca, perjudicaren el comerç marítim i tallaren comunicacions per mar. L'impacte humà i material d'aquests atacs corsaris va agreujar la situació econòmica de les famílies i poblacions de la costa, especialment delicada a la primera meitat del segle XVII.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Defensa ; Litoral ; Pirateria ; Vaixells ; Musulmans ; Ràtzies
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes ; Africa del Nord ; Mediterrània, mar
Cronologia:1571 - 1650
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398537
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494) [Fitxer informàtic] / Francesc Xavier Riera Hernández ; [dirigida per: Ernest Belenguer Cebrià]
Riera Hernández, Francesc Xavier


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Belenguer Cebrià, Ernest. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L'estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s'inicia l'any 1488 fins el 1494, i la posterior reforma que es va dur a terme amb la introducció del sistema insaculatori per a escollir als seus alts càrrecs, mesura acordada a les Corts celebrades a Barcelona, l'any 1493. L'objectiu de la investigació és analitzar de forma detallada tota la correspondència que es conserva entre el sobirà i els diputats per a conèixer, de primera mà, els motius que van portar al rei d'Aragó a prendre la seva decisió, plantejant també fins a quin punt aquesta va ser necessària. La decisió d'intervenir la Generalitat va generar, des de la segona meitat del segle XIX, un ampli debat entre els historiadors catalans, no sense polèmica. Per una banda estaven els que veien, en la determinació reial, una clara voluntat de controlar i "castellanitzar" la Diputació després dels anys que aquesta havia liderat la oposició al seu pare, el rei Joan II, en el transcurs de la Guerra Civil entre els anys 1462 i 1472. Per l'altra banda estaven els que consideraven, amb Jaume Vicens Vives al capdavant, que la monarquia només buscava reorganitzar -redreçar- la institució sanejant-la econòmicament i modificant el seu sistema de renovació de càrrecs per evitar irregularitats i favoritismes entre els seus membres.


Matèries: Ferran II el Catòlic ; Diputació del General de Catalunya ; Historiografia ; Guerres remences ; Pagesia de remença ; Inquisició ; Cort general de Catalunya ; Vida corporativa ; Insaculació ; Corona d'Aragó ; Tesis doctorals
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1479 - 1494
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/321105
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 31
select
print

Bookmark and Share
Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387) / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Lleida : Pagès, 2015
368 p. ; 24 cm (Història. Monografies, 64) 
ISBN 9788499756233

Pere el Cerimoniós és, sense cap mena de dubte i a excepció del seu tresavi Jaume I el Conqueridor, el rei més important de tota la dinastia catalanoaragonesa fins el Compromís de Casp. Ho és tant pel seu llarg regnat com per la continuïtat d'esdeveniments que no el deixaven respirar. I, malgrat els nombrosos articles, congressos i revistes especialitzades, sobta que fins ara no hi hagués cap síntesi del seu regnat des de l'estudi de Ramon d'Abadal, entre 1966 i 1971, cenyit tan sols a Catalunya. El lector veurà desenvolupades totes les qüestions que caigueren sobre les espatlles d'un rei, estimat o desqualificat per diversos historiadors, però mai oblidat. D'un rei que va defensar fins el darrer metre els territoris que pertanyien a la seva Corona, tot i que els seus esforços es pagaren molt cars. Aquesta obra, molt actual historiogràficament, inclús amb treballs de l'any 2104, aporta novetats que no començaren a ser investigades fins la dècada dels anys vuitanta. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Monarques ; Pere III el Cerimoniós ; Corona d'Aragó ; Baixa edat mitjana
Matèries: Pere III el Cerimoniós (1319-1387)
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya
Cronologia:1319 - 1387
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 31
select
print

Bookmark and Share
Jaume I a través de la història / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


2a ed. rev.
València : Publicacions de la Universitat de València, 2009
307 p. : map., quadres (Història
Referències bibliogràfiques. Índexs.
ISBN 9788437073590



Matèries: Jaume I el Conqueridor ; Corona d'Aragó ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:[0000 - 2009]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 31
select
print

Bookmark and Share
Història de la Corona d'Aragó / dirigida per Ernest Belenguer



Barcelona : Edicions 62, 2007
2 vols. (439, 447 p.) : il. ; 25 cm
Bibliografia. Índex. Conté: Volum 1. L'Època medieval (1137-1479): de Peronella i Ramon Berenguer IV a Ferran II / coordinació d'Antoni Furió; Volum 2. L'Època moderna (1479-1715): Ferran II i els Àustria / Joaquim Albareda, [et al.].
ISBN 9788429760347



Matèries: Corona d'Aragó ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Monarques
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya
Cronologia:1137 - 1715
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Ed.) ; Furió i Diego, Antoni (Dir.) ; Albareda i Salvadó, Joaquim (Dir.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 31
select
print

Bookmark and Share
Ferran el Catòlic : un monarca decisiu davant la cruïlla de la seva època / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Barcelona : Edicions 62, 1999
398 p. ; 21 cm (Llibres a l'abast, 330) 
Bibliografia.
ISBN 8429744460

Aquesta obra és una síntesi històrica rigorosa que analitza la personalitat de Ferran el Catòlic, monarca de la Corona d'Aragó per herència patrimonial però també de Castella pel seu matrimoni amb Isabel. Sense menyscabar la figura de la reina, el llibre insisteix en la de Ferran al llarg de les etapes que van marcar la seva vida: els conflictes a Castella i a Catalunya que van portar a la unió dinàstica de 1479, la consolidació de la monarquia a l'interior i a l'exterior amb el lideratge del rei a Europa i, finalment, l'aguda crisi de la Corona amb la mort d'Isabel. Amb un estil amè i seriós alhora, Ernest Beleguer ha escrit una biografia esplèndida que dóna llum a les accions d'un polític excepcional i repassa els esdeveniments d'una època decisiva de la història.



Matèries: Ferran II el Catòlic ; Biografia ; Monarques ; Corona d'Aragó ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1479 - 1516
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 31
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Antoni Simòn Tarrés, del 1640 al 1705 : L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana / [ressenya de:] Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 30 (2012) , p. 175-179 (Ressenyes
Ressenya de:
- Simon Tarrés, Antoni. del 1640 al 1705 : L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana / Antoni Simon Tarrés. València : Publicacions de la Universitat de València : Institut d'Estudis Catalans, 2011


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Política ; Identitat nacional ; Relacions internacionals ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1705
Accés: http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/manuscrits_a2012n30/manuscrits_a2012n30p175.pdf
http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/263033/350490
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 31
select
print

Bookmark and Share
El Com i el perquè del Compromís de Casp (1412). Història i debat / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Barcelona : Rafael Dalmau, 2011
104 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 356) 

Mort Martí l'Humà el 1410, i no reconegut com a successor el nét bastard, la dinastia catalana de la Corona d'Aragó quedà sense hereu. Després de dos anys de tensions, amb morts, pressions bèl·liques i la intervenció de Benet XIII, el 1412 s'escollí rei a Casp mitjançant la votació de nou compromissaris, talment un conclave. I aquest trià el castellà Ferran d'Antequera, Trastàmara, en detriment del català Jaume d'Urgell, entre altres candidats.



Matèries: Compromís de Casp ; Corona d'Aragó ; Successió ; Noblesa ; Poder polític ; Ferran I el d'Antequera
Matèries: Jaume I d'Urgell (1320?-1347)
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya
Cronologia:1412
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 31
select
print

Bookmark and Share
La Comunitat pagesa catalana a través dels documents (1349-1871) / Ernest Belenguer Cebrià, Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual Vilà
Belenguer i Cebrià, Ernest


Barcelona : Rafael Dalmau, 1999
78 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 322-323) 

Una variada gamma de documents (ordinacions, concòrdies, afillaments, tabes d'arrendaments, repartiments, establiments, sentències arbitrals, confessions generals en capbreu, acords del consell de les universitats, compravendes...), provinents dels arxius Històric de Poblet, Comarcal de Puigcerdà, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Municipal de Berga, Municipal de Pardines i Municipal de Vielha, i la Biblioteca de Lés, permet de configurar una aproximació a la realitat pagesa entre els segles XIV i XIX.



Matèries: Pagesia ; Fonts documentals ; Contractes de conreu
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1349 - 1871
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 31
select
print

Bookmark and Share
Els Béns comunals a la Catalunya moderna : segles XVI-XVIII / a cura de: Ernest Belenguer, Jaume Dantí i Valentí Gual



Barcelona : Rafael Dalmau, DL 1998
177 p. ; 22 cm
Bibliografia. Notes.
ISBN 8423205983



Matèries: Béns comunals ; Tinença de la terra ; Edat moderna ; Dret consuetudinari ; Societat rural ; Economia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1800
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Ed.) ; Dantí i Riu, Jaume (Ed.) ; Gual i Vilà, Valentí (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 31
select
print

Bookmark and Share
Institucions i conflictes a la Catalunya moderna : entre el greuge i la pragmàtica (1542-1564) / Jordi Buyreu Juan ; [pròleg d'Ernest Belenguer]
Buyreu Juan, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau, 2005
495 p. ; 20 cm (Bofarull, 10) 
Publicació inscrita en el projecte d'investigació BHA 2002-02560 del Ministerio de Ciencia y Tecnología. Dirección General de investigación. Bibliografia. Índex onomàstic.
ISBN 8423206904

S'ha dit que el Principat i els Comtats estaven situats en un racó de l'Imperi de Carles, però aquesta recerca demostra la força de les institucions catalanes durant aquella època; després de les abdicacions de Brussel·les no solament mantingueren els seus postulats davant Felip II, sinó que iniciaren la pugna amb les institucions reials pel control del territori.



Matèries: Bandolerisme ; Conflictivitat social ; Institucions polítiques ; Felip II de Castella i I d'Aragó ; Cort General de Catalunya ; Edat moderna ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1542 - 1564
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Pr.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 31
select
print

Bookmark and Share
Al voltant de les Corts de Sant Cugat / Ernest Belenguer i Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: 096165 XLII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Sant Cugat del Vallès, 23, 24 i 25 d'octubre de 1998. [Sant Cugat del Vallès] : Arxiu Nacional de Catalunya, 2000. p. 258-261

Notes.



Matèries: Alfons IV el Magnànim ; Cort General de Catalunya ; Monestirs
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1419 - 1420]
Localització: UAB: Humanitats; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 2
go to page        

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3