La Basílica de Sant Esteve d'Olot recupera l'esplendor / Josep Murlà
Murlà i Giralt, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 58-59 : il. (Art) 

Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) : historiador de l'art i col.leccionista / Bonaventura Bassegoda i Hugas
Bassegoda i Hugas, Bonaventura


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 51-66 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Aquest article analitza breument la personalitat de l'arquitecte Martinell des de la doble perspectiva d'historiador de l'art i de col.leccionista. El seu interès per l'art del passat va néixer per la curiositat entorn del notable escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó i es va desenvolupar fins a esdevenir un estudi global de tota l'arquitectura i l'escultura barroques a Catalunya. Alhora va mantenir una vinculació emocional i de reivindicació envers els grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, i també envers la figura i l'obra d'Antoni Gaudí. Com a col.leccionista va aplegar especialment materials vinculats al seu tema d'estudi, com va ser un conjunt de traces de retaules barrocs, que avui es conserva al MNAC.

Josep Llimona, escultor. Obra en terres tarragonines / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 67-74 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Josep Llimona és un dels escultors més destacats i coneguts del corrent modernista català; en el següent estudi apleguem les obres documentades al Camp de Tarragona, tant les realitzades per a diverses poblacions, com les que es troben en institucions museístiques.

Joan Llimona i l'ermita de Loreto de Bràfim / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 51-57 : il. (Quaderns de patrimoni) 
Resums en català i anglès.

Joan Llimona, destacat pintor del corrent modernista català i també germà del conegut escultor Josep Llimona, embellí amb el seu art l'ermita de Loreto de la població de Bràfim. Si bé en totes les monografies dedicades al pintor aquesta obra s'anomena breument, no se'n fa cap descripció. En aquest estudi en donem a conèixer tres testimonis gràfics.

El "Sant guerrer", l'obra més controvertida de l'escultor Andreu Sala, al Museu del Barroc de Catalunya / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 16-21 : il. (Història de l'art) 

L'anomenat "Sant guerrer" és una talla de fusta daurada i policromada de més de dos metres d'alçada que s'ha integrat en el catàleg d'obra de l'escultor barroc Andreu Sala després d'infructuosos intents d'atribuir-la a altres artífexs. Des que s'incorporà al patrimoni museístic català ha atret l'atenció de destacats estudiosos, que l'han convertit durant anys en objecte de controvèrsia. D'origen generalment silenciat en els textos que l'esmenten, forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Barcelona, i en l'actualitat es pot veure a Manresa, al recentment inaugurat Museu del Barroc de Catalunya.

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

Les Imatges de la façana de Santa Maria de Mataró / Xavier Alarcón i Campdepadrós
Alarcón i Campdepadrós, Xavier


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 138 (febrer 2024), p. 7-20 : il. (Estudis) 

L'actual façana de la basílica de Santa Maria, inaugurada fa 160 anys, conté vint-i-quatre imatges col·locades en dues fileres de fornícules, obrades per l'escultor Josep Anicet Santigosa entre 1863 i 1864. Les de la filera inferior, destruïdes l'any 1936, es van reposar l'any 1992. S'hi troben les representacions de Jesucrist, els quatre evangelistes i vuit Pares de l'Església. Les imatges de la filera superior són les originals. S'hi representen personatges de l'Antic Testament seguint un pla iconogràfic vertebrat pels coneixements bíblics i teològics com a base per a la seva realització.

Albert Velasco : "En origen, les pintures murals de Sixena van ser un manifest polític únic" / text de Caterina Úbeda Oltra i fotografia d'Enrique Marco
Ubeda Oltra, Caterina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 289 (maig 2026), p. 18-19 : il. (Entrevista) 
Ressenya de:
. Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema / Albert Velasco : Pòrtic, 2026

Dos Sants i un rei / Joan Mates
Mates, Joan


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 280 (juliol 2025), p. 80 : il. (Rere l'obra d'art) 

Incerta glòria de Sixena / Damià Amorós Albareda
Amorós Albareda, Damià


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 521 (juliol-agost 2025), p. 6-7 : il. (Bitllets) 

El Quadre de l'altar major de Santa Cristina / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 23 (juny 2024), p. 20-26 : il. (Els articles) 
Notes.

Retalls d'art al Pla d'Urgell: l'església de Fondarella i marededéus barroques / Joan Yeguas Gassó
Caruso, Matilde


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 25-34 (Articles) 

El present article analitza deu aspectes d'art i un d'història, ordenats cronològicament. Com habitualment, es tracta de béns no catalogats i als quals es dedica poca atenció historiogràfica. En l'àmbit històric analitzem el Camí de Sant Jaume a la comarca a partir d'un document del segle XVI. En el terreny artístic, la major part d'obres són de l'època del Renaixement: plaques de guix (Linyola), creu processional (Barbens), església (Fondarella) i quatre piques baptismals (Preixana, el Bullidor, Fondarella i el Palau d'Anglesola). Finalment, comentem tres imatges marianes de l'època del barroc, procedents de Mollerussa, el Poal i el Palau d'Anglesola.

Com es va salvar la imatge de la Mare de Déu del Cor dels estralls de la guerra civil? / Josep Dalmau Moix
Dalmau Moix, Josep


En: El Foradot. Montblanc, núm. 152 (febrer 2026), p. 31 : il.

L'Escultura de Sant Pau de Narbona de la parròquia d'Anglesola. El procés de conservació - restauració / Carles Freixes i Codina, Ramon Solé Urgelés
Freixes i Codina, Carles


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 211-223 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Estampes que Jaume Fornés va utilitzar per fer el retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor i altres encàrrecs artístics per a la capella fins al 1650 / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 25-40 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, és l'autor del retaule de la capella del Roser de Sant Pere de Vilamajor, que ja estava instal·lat el 1610. En aquesta època, a les nostres contrades, l'estil renaixentista es va difondre en bona part gràcies als gravats internacionals, principalment originaris d'Itàlia i Flandes. Jaume Fornés, que era un pintor artesanal de categoria mitjana, va utilitzar mimèticament aquestes estampes per fer les seves composicions. Recorre a obres de gravadors com Gijsbert van Veen, Agostino Carracci, Aegidius Sadeler II o el reconegut i productiu Cornelis Cort. L'article recull també altres intervencions artístiques que es van fer per embellir la capella fins al 1650: la construcció d'un tabernacle per portar la Mare de Déu del Roser de processó, daurat per Joan Antoni Vilar; el daurat d'uns frisos del retaule per Cosme Ripoll, o la confecció d'uns canelobres de plata encarregats als argenters Gabriel i Cosme Comes.

Claudio Lorenzale, pintor. Una obra al cementiri municipal de Vilafranca del Penedès / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 136-142 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Estudi que documenta i analitza una pintura de temàtica religiosa, d'un dels destacats pintors catalans de l'anomenat corrent natzarenista. També s'esmenten d'altres obres del mateix artista que han estat o estan a Vilafranca del Penedès.

Mn. Anton de les Monges i Maria Esclasans Batet, dos penedesencs en el món de l'art / Joan Solé Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 172-187: il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

Notes biogràfiques sobre el col·leccionista d'art antic Anton Capdevila i a l'entorn de Maria Esclasans, una vilafranquina pràcticament oblidada, de les primeres dones que a principis del segle XX, possiblement a partir de la col·lecció de Capdevila, es va dedicar professionalment a l'activitat d'antiquària amb un reconegut establiment a Barcelona que els seus descendents van seguir gestionant gairebé fins als nostres dies.

Els Avatars i els artistes del retaule de Sant Pere de Reus : una revisió documental / Joan Bosch Ballbona, Joaquim Garriga i Riera
Bosch i Ballbona, Joan


En: D'art. Barceona, Núm. 16 (març 1990), p. 173-183

Las Pinturas del retablo mayor de la prioral de Reus / Ana Ávila, Ariel Santamaria
Avila, Ana


En: Boletín del Museo e Instituto "Camón Aznar". Zaragoza, núm. 42 (1990) , p. 39-71

La Capilla de Santa Bárbara en la Catedral de Tarragona, y su imagen titular atribuible a Guillem Seguer / Emma Liaño Martínez
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.