El Forn de vidre i vidriers de l'Albi al segle XVIII / Josep Gallart Fernández, Santi Arbós Gabarró, Ramón Miró Bernat
Gallart Fernández, Josep


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 67-74 : il. (Cabal d'afanys) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

En aquest treball es fa un estudi sobre els vidrers i el forn de vidre existent durant el segle XVIII en el municipi de l'Albi principalment a partir de la documentació que es conserva a l'Arxiu Parroquial dipositat a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), l'Arxiu Municipal i l'Arxiu del Baró de l'Albi, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, però també de l'Arxiu Parroquial de la Pobla de Cérvoles, dipositat també a l'AHAT. L'estudi parteix cronològicament de la darrera indústria vitria documentada, datada el 1725, any en que la baronesa de l'Albi i el seu fill, donen consentiment a Jaume Icart, pagès de la vila de Valls, i a Josep Rossellló, vidrier, fill de Vallbona prop Montserrat, per a la construcció d'un nou forn de vidre dins la població, junt a la muralla, prop del portal de Vinaixa.

Sequeres compartides / Anton Bundó i Nin
Bundó i Nin, Anton


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 105-110 : il. (Pels camins de l'aigua) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Mossèn Ramon Bergadà, diari d'un rector de poble (2a part) / Ramon Miró Bernat
Miró i Bernat, Ramon


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 141-148 : il. (Un mar de gent) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Contribució al coneixement de la Balma dels Punts (l'Albi, les Garrigues, Lleida) : "Ruptura o continuïtat" entre les tradicions rupestres postpaleolítiques de la mediterrània peninsular / Ramón Viñas i Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramón


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 25 (2006) , p. 9-19
Bibliografia.

Dalmau de Mur, rector de Valls i personatge de la història / Pere Català i Roca
Català i Roca, Pere


En: Cultura. Valls. Segona època. Any XLIX, Núm. 351 (juny 1976), p. 3-5 (Les nostres col·laboracions) 

Cosme Ribera i Miró, 1842-1928 / Lluís-Marc Herrera i Llop
Herrera i Llop, Lluís Marc


Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 2000
179 p. : il. ; 23 cm (La Banqueta : quaderns de divulgació ciutadana, 28)  /  (Banqueta, 28) 
Bibliografia.
ISBN 8489781354

En aquest número el lector descobrirà un personatge d'una dimensió enorme, d'una importància molt considerable. Cosme Ribera impulsà un notable desvetllament musical a la Lleida de 1900, mercès a la seva fecunda activitat i magisteri entre nosaltres, i fou un músic virtuós que ho va dominar quasi tot: la música religiosa, la música instrumental, l'òpera, la música teatral i la composició. Nascut a l'Albi, va formar-se musicalment a Barcelona on va exercir bona part de la seva activitat, però va residir a Lleida entre els anys 1892 i 1908 per tornar a l'Albi, on va morir el 1928. És justament durant els anys que residí a Lleida que es produeix una acceleració de l'activitat de tots els àmbits de la música. Aquells anys coincidiren amb el Modernisme. Els ambients lleidatans culturals, malgrat les mancances derivades, van sumar-se a la idea de "modernitat". Es tracta, doncs, d'una obra molt elaborada, en la qual el rigor científic, la recerca d'arxiu i, alhora, la prosa elegant i amena conformaren un bloc tan reeixit com desacostumat en tanta literatura científica dels nostres dies.

Restes d'estructures defensives protohistòriques al Castell de l'Albi (les Garrigues) / José Francisco Casabona Sebastián, Josep Gallart Fernàndez
Casabona Sebastián, José Francisco


En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 121-152 : il., gràf

Bibliografia.

Les intervencions arqueològiques dutes a terme al castell de l'Albi els anys 2008 i 2011, en el decurs de les obres de restauració integral i recuperació de les restes del monument, van significar un gran avenç en la caracterització i el coneixement de les diferents fases de l'evolució constructiva de l'edifici, des del període feudal fins a la seva ruïna el 1937, durant la Guerra Civil, passant per les importants reformes realitzades al segle XVI. Però una de les novetats més transcendentals que van aportar aquestes intervencions va ser l'aparició de nivells d'ocupació a la part oest, que es poden situar cronoculturalment en la fase del grup Segre-Cinca III o bronze final III, i restes d'estructures d'un sistema defensiu de la primera edat de ferro a la part nord molt afectades per les reformes i les ampliacions d'època baixmedieval. En aquest treball es fa l'estudi i la valoració d'aquestes restes i la seva vinculació amb altres assentaments propers de la plana occidental catalana amb estructures defensives complexes similars.

La Família Sans Feliu, un exemple de migració rural a Montblanc / Francesca Solé Sans
Solé Sans, Francesca


En: El Foradot. Montblanc, núm. 121 (desembre 2020), p. 31-33 : il.
Fonts.

El Combat i la pluja d'obusos a l'Albí : vivències del veterà Lluís Noguer Pastó. Aleshores tenia 15 anys (1) / Lluís Noguer Pastó
Noguer Pastó, Lluís


En: El Foradot. Montblanc, núm. 65 (març-abril 2011), p. 25-26 : il. (La Guerra Civil a les nostres contrades) 

Les Confraries de la Minerva i el Roser a l'Albi / Ramon Miró
Miró, Ramon


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 171-191
 (Etnologia - Antropologia) 

Les confraries varen ésser durant un temps la forma que tenia la gent d'unir-se per trobar solució als seus problemes, tant els materials com els espirituals, ja que sempre estaven vinculades a advocacions religioses. Les que es funden o estableixen als segles XIX i XX són de caràcter més religiós i no tant d'ajut humanitari com ho eren en els segles anteriors. De les que es té documentació a l'Albi parlem de la del Cos Preciós de Jesucrist, que es va fundar el dia 15 d'abril 1496, i de la qual en faré un petit comentari, ja que sembla que es va fusionar amb la de la Minerva. La de la Verge Maria existia l'any 1510. La de Sant Cosme i Sant Damià ja existia l'any 1523. La de Sant Isidre ja hi era l'any 1692. La de Nostra Senyora dels Dolors es va establir el 18 de juliol de 1847. La de les Filles de Maria, fou fundada el 27 d'agost 1875. L'Apostolat de l'Oració es creà el 17 de gener de 1891. La de la Doctrina Cristiana fundada el 19 de juny de 1906. La de Sant Josep fundada 20 d'agost de 1911. I les dos en què faig aquest treball, la del Roser i la de la Minerva.

Albi al segle XVII. 1700-1750 / Ramon Miró
Miró, Ramon


En: 028739 Traces : X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Arbeca, 24 d'octubre de 2015. [Borges Blanques] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2016. p. 247-265
 (Història) 

En aquest article s'explica com era la Vila de l'Albi al segle XVIII, concretament, en el període comprès entre els anys 1700 i 1750. L'estudi té dues parts; la primera, fins al 1750 és la que es presenta en aquest article; i la segona, amb l'estudi dels darrers cinquanta anys, es presenta en una trobada posterior.

L'Escola a l'Albi del 1912 al 1962 / Eva Martí, Montserrat Ribé, Hombelina Rius
Martí, Eva


En: 160848 Recerques i testimonis : IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Fulleda, 29 d'octubre de 2013. [Lleida] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2014. p. 317-345 : il


El primer apartat d'aquesta publicació tracta sobre la construcció de l'edifici de l'escola. Mentre que la segona part tracta sobre els records i el material gràfic que fa prendre consciència del que volia dir no tenir escola i de com havia canviat el concepte d'educació al llarg dels anys.

El Parlar de l'Albi. Estudi fonètic, morfològic i lèxic / Glòria Albes Murt
Albes Murt, Glòria


En: 160848 Recerques i testimonis : IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Fulleda, 29 d'octubre de 2013. [Lleida] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2014. p. 269-288


Aquest estudi és fruit d'un treball de camp realitzat a la població de l'Albi per tal de descriure, a grans trets, el parlar dels seus habitants. La recerca lingüística fou possible gràcies a l'activa participació de tres albinencs que, molt amablement, respongueren les qüestions demanades i em privilegiaren de la narració d'algunes històries que il·lustren ben bé el català parlat a l'Albi.

L'Evolució del castell de l'Albi, a la llum de les darreres investigacions / José Francisco Casabona Sebastián, Josep Gallart i Fernàndez
Casabona Sebastián, José Francisco


En: 160848 Recerques i testimonis : IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Fulleda, 29 d'octubre de 2013. [Lleida] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2014. p. 203-220


A partir de les intervencions arqueològiques realitzades durant el transcurs dels treballs de restauració, especialment a partir de l'any 2008, s'ha pogut avançar en la caracterització de les diferents fases d'ocupació del castell de l'Albi (Les Garrigues).

Moviment demogràfic a l'Albi al segle XVIII / Ramon Miró
Miró, Ramon


En: 160848 Recerques i testimonis : IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues : Fulleda, 29 d'octubre de 2013. [Lleida] : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2014. p. 43-56


Les primeres notes trobades del habitants que tenia l'Albi a principis del segle XVIII són del fogatge de 1708 de Josep Apari on apareixen 128 llars (uns 500 habitants). En un informe de mossèn Josep Martí, el 1715, diu que hi ha 86 cases habitades, tres d'abandonades i del tot enrunades, 12 vídues pobres, un home cec i, dels restants albergs, 22 els ocupaven famílies pobres de solemnitat. En el cadastre ordenat per Felip V el 1716, l'Albi tenia 227 habitants.

Cooperativa Agrícola de l'Albi : (1919-2019) / Ramon Miró
Miró, Ramon


L'Albi : Cooperativa Agrícola de l'Albi, 2019
92 p. : il. ; 28 cm

El llibre recull la història del que han sigut aquests cent anys de cooperativisme, centrats principalment en els seus orígens i com els fundadors van tirar endavant l'àrdua tasca que representava el moviment cooperatiu encaminat a defensar els interessos dels pagesos, malgrat les dificultats de l'època i la posterior Guerra Civil. Una cooperativa no és només un edifici, sinó que el més preuat que té són les persones que l'hi donen vida, amb el seu esforç i treball. La vida del pagès no ha sigut mai fàcil, però són precisament aquestes dificultats les que fan que els pagesos siguin persones fortes, que no abandonen davant les adversitats i que continuen treballant cada dia esperant que l'endemà sigui millor.Cent anys després que un grup de persones inquietes van afrontar moments difícils per crear una cooperativa, la Cooperativa de L'Albi continua endavant amb la mirada posada al present i al futur.

L'Escola a l'Albi : més de 100 anys d'història i 50 anys d'edifici escolar / Eva M. Martí, Montserrat Ribé, Hombelina Rius
Martí, Eva M.


Albí : Ajuntament, 2013
53 p. : il. ; 25 cm

25 anys de la Mare de Déu de la Cova : font de la Teula, riu de Set : [1980-2005] / [textos: Josep Ma. Capdevila Vives, [et al.]



L'Albi : Ajuntament de l'Albi, 2005
38 p. : il. ; 24 cm

L'Albi : cruïlla d'història, d'oli i d'emocions [Enregistrament de vídeo] / Videograma ; direcció, Toni Quintana ; imatge i realització, Ramon Torralba



L'Albi : Ajuntament de l'Albi, DL 2007
1 videodisc (DVD) (26 min) : col., so
Guió: Ceci Artigues ; locució: Paquita Oto, Manel Javierre.

Les Construccions de pedra en sec a l'Albi : inventari / Josep Gallofré Cornadó
Gallofré Cornadó, Josep


L'Albi : l'autor, 2004
251 p. : il. ; 31 cm
Inclou glossari.