El Bressol d'Aliança Catalana / una ressenya de Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 787-788 (juliol-agost 2025), p. 69
Ressenya de:
. Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català / Xavier Torrens. Barcelona : Proa, 2024

Vint anys d'independentisme revolucionari al Vallès Oriental, 1992-2012 / Roger Prims
Prims i Vila, Roger


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 29 (2025)  (Ponències) 

La Guerra Civil a Alp / Pere Secases i Joan Peitx
Secases, Pere


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 39 (primavera 2026), p. 45-53: il. (El Bagul de la Guerra Civil) 
Notes a peu de pàgina.

L'Infiltrat : el secret més ben guardat de la Mancomunitat / text de Xavier Casals
Casals i Meseguer, Xavier


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 281 (agost 2025), p. 48-53 : il. (Segle XX) 

La Revolució segons Tísner i Kalders / Julià Guillamon
Guillamon i Mota, Julià


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 526 (gener 2026), p. 16-119 : il. (T'explico un acudit?) 

De la Catalunya republiana durant la guerra civil / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 523 (octubre 2025), p. 70-71 : il. (Històra) 
Ressenya de:
. Catalunya. La República en guerra (1936-1939) / Pelai Pagès i Blanch. Barcelona : Editorial Base, 2025

Encara més sobre Francisco Candel / Olga Sendra Ferrer
Sendra Ferrer, Olga


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 521 (juliol-agost 2025), p. 28-34 : il. (Focus) 

"Soy católico apostólico romano" : Ramón Merino Gracia o la conversión anticomunista del primer secretario general del Partido Comunista Español / Josep Pich i Mitjana, David Martínez Fiol, Julián Paniagua López
Pich i Mitjana, Josep


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 24 (2026) , p. 145-166 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La nostra recerca sobre Ramón Merino Gracia aporta noves fonts d'estudi provinents del seu expedient de depuració com a mestre nacional per les autoritats franquistes del AGA, de la premsa i d'ego documents. El nostre estudi s'emmarca en la nova perspectiva historiogràfica de la Història política. Aquest article és una aproximació a la trajectòria política de Ramón Merino Gracia (Cartagena, 1894-Barcelona, 1966). Aquest mestre de primària, vinculat a la innovació pedagògica impulsada per Freinet, va passar de dirigir les joventuts socialistes, a ser líder comunista, per a, posteriorment, formar part dels "lliures", el sindicat vinculat al sorgiment del primer feixisme espanyol, militar en la Unió Patriòtica de Primo de Rivera, impulsar una opció política laboralista durant la II República, afiliar-se en la CNT durant la Guerra Civil i superar la depuració franquista per a continuar la seva activitat docent durant el franquisme.

Nuestro hombre en Barcelona : la mirada británica ante la España republicana y en guerra a través del cónsul Norman King (1931-1939) / [ressenya de] Andreu Espasa
Espasa, Andreu


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 216-218 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Nuestro hombre en Barcelona. La mirada británica ante la España republicana y en Guerra a través del cónsul Norman King (1931-1939) / Arnau Gonzàlez i Vilalta, Josep Puigsech i Parràs, Enric Ucelay Da-Cal : Comares, 2025

Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII / [ressenya de] Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 157-158 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII. Barcelona : Edicions 62, 2023

El Fascio de las Ramblas : los orígenes catalanes del fascismo español / [ressenya de] Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 201-206 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Fascio de las Ramblas : los orígenes catalanes del fascismo español / Xavier Casals, Enric Ucelay Da Cal
: Ediciones de Pasado y Presente, 2023

Nuestro hombre en Barcelona. La mirada británica ante la España republicana y en guerra a través del cónsul Norman King (1931-1939) / [ressenya de:] Alba Segura Gómez
Doll i Petit, Rubèn


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 18 (2025) , p. 296-298 (Ressenyes i notes de lectura) 
Ressenya de:
. Nuestro hombre en Barcelona. La mirada británica ante la España republicana y en guerra a través del cónsul Norman King (1931-1939) / Arnau Gonzàlez i Vilalta, Josep Puigsech i Parràs, Enric Ucelay Da-Cal. Granada : Comares, 2025

La Impremta com a arma política : Ignasi Valls, un impressor vigatà al servei de l'Altar i el Tron (1814-1832) / Laura Corrales Burjalés
Corrales Burjalés, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 325-360 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Pels volts de 1814, el santpedorenc Ignasi Valls intenta guanyar-se la vida com a impressor i llibreter a Vic. Primer ho fa a l'ombra de noms ja consolidats com Joan Dorca, Felip Tolosa i Domingo Feyner, però cap a l'abril de 1823, amb l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya, es crea un nou marc polític que li permet ser el principal impressor de la ciutat i del Corregiment de Vic. No hi ha dubte que resseguir les trajectòries personal i professional d'Ignasi Valls, fins ara poc conegudes, ens apropa a entendre no tan sols la seva figura, sinó també la participació pública o encoberta d'alguns impressors i llibreters catalans en els conflictes polítics i bèl·lics de les primeres dècades del segle XIX.

Cultura i ideologia. La dreta de Figueres (1858-1936) / [ressenya de] Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 266-271 (Ressenyes) 
Intervenció de l'autor de la ressenya en l'acte de presentació del llibre al Casino Menetral de Figueres el 18 de juliol de 2025.
Ressenya de:
. Cultura i ideologia. La dreta de Figueres (1858-1936) / Albert Testar i Guri. Catarroja : Afers, 2025

Ramon Calm Musoll, un viladrauenc de soca-rel / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 89-101 : il.
Títols i resums en català i anglès.

En Ramon Calm és un viladrauenc de vuitanta anys que ha viscut i treballat sempre a Viladrau. La seva vida ens mostra la manera com es vivia en una casa de pagès del Montseny i com han evolucionat les feines de la ramaderia i del bosc. En aquest article li fem una entrevista per conèixer aquesta forma de vida passada, però també els inicis de la jardineria al poble de Viladrau, i una visió de la política local que ell ha representat durant setze anys. Tal i com ens explica, es pot estar d'acord amb ell o no, però en Ramon sempre diu el que pensa, i sempre ha actuat mirant pel bé del poble. Com en Ramon segur que hi ha molts altres homes i dones grans en els diferents pobles del Montseny, a qui convé escoltar per no perdre el coneixement d'una forma de vida dura, que avui en dia ens queda molt lluny del nostre imaginari.

Els Consistoris franquistes a Mollet del Vallès (1939-1979) / M. Àngels Suárez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 149-180 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix amb dades estadístiques i relació de regidors. Resums en català i anglès.

En aquest article volem donar a conèixer les persones que van formar part dels ajuntaments franquistes a Mollet del Vallès de 1939 a 1979 i la seva procedència, l'edat, la professió que exercien i el temps que van estar al consistori, entre altres característiques. També analitzem quin va ser el sistema d'elecció d'alcaldes i de regidors, què eren les juntes municipals i quina composició tenien, així com els períodes en què aquestes van funcionar.

Els Regidors "demòcrates" de l'Ajuntament de Mollet (1973 -1979) : Teresa Giralt, Joan Planellas i Arcadi Viñas / Marcel Planellas Aran
Planellas i Aran, Marcel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 181-197 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article segueix la història de tres molletans coneguts popularment com els regidors "demòcrates" -Teresa Giralt, Joan Planellas i Arcadi Viñas-, que van aprofitar l'escletxa de les eleccions municipals al terç familiar de l'any 1973 per entrar a l'ajuntament franquista de la ciutat. La seva nova posició els va permetre portar a la institució la lluita per la democràcia. L'escrit dona a conèixer els debats que es van haver de superar amb aquest propòsit i les singularitats de les respectives candidatures, així com algunes de les activitats dutes a terme en la campanya electoral i els bons resultats obtinguts. També explica la lluita per canviar les dinàmiques de l'Ajuntament i com els regidors "demòcrates" es van convertir en portaveus de les reivindicacions socials.

Teresa Giralt Martín, l'única veu femenina en el darrer ajuntament franquista de Mollet / M. Àngels Suàrez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 199-206 : il. (Miscel·lània) 
Resums en català i anglès.

Teresa Giralt Martín va ser l'única dona regidora a l'Ajuntament de Mollet del Vallès durant tot el període franquista. Va concórrer a les eleccions de 1973 com a regidora pel terç familiar. Va sortir elegida i va formar part del consistori durant cinc anys, de 1974 a 1979. Aquesta petita biografia permet conèixer una dona que va ser pionera en la política molletana, demostrant que a la nostra ciutat també hi tenim dones que fan història futures generacions.

El Front d'Esquerres al Camp de Tarragona / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 233-242
Notes a peu de pàgina.

Aliadòfils, germanòfils i pacifistes el 1914 a Reus : posicions ideològiques davant l'esclat de la Gran Guerra / Albert Arnavat
Arnavat Carballido, Albert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VII (1985) , p. 143-157

El primer d'agost del 1914 esclatà la La Guerra Mundial, el ressó de la qual fou extraordinari en tots els àmbits a Catalunya. El govern conservador de l'Estat, presidit per Dato, declarà la neutralitat espanyola, que obrí una nova conjuntura i un nou plantejament dels problemes. L'opinió pública del país es dividí hnmediatament en aliadòfils, germanòfils i pacifistes, que mantingueren una auténtica batalla durant els quatre anys de guerra.