Ignacio Sánchez-Cuenca, entre la ciència política i la història / text i fotos: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 499 (març 2023), p. 24-39 : il. (L'Entrevista) 

El politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca és un dels intel·lectuals de referència de les esquerres espanyoles. Nascut a València l'any 1966, quan tenia quatre anys la família va retornar a Madrid. Va estudiar Filosofia a la Universidad Complutense i es va doctorar en Sociologia amb una tesi de politologia. Va fer recerca postdoctoral a la New York University (NYU) i, en tornar, va ser nomenat professor de la UPF. Retornat a Madrid, va ser professor de la Universidad Complutense. El 2013 va passar a la Universidad Carlos III, d'on és catedràtic de Ciència Política. Ha dirigit l'Instituto Carlos III-Juan March de Ciencias Sociales (2013-2021). És autor de nombrosos llibres acadèmics i d'assaig. Entre els primers destaquen Atado y mal atado (2014), un estudi sobre la Transició política espanyola, i The Historical Roots of Political Violence. Revolutionary Terrorism in Affluent Societies (2019). Entremig va publicar el seu assaig més conegut i polèmic, La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política (2016). En els darrers anys ha seguit reflexionant sobre la política amb assajos breus com La confusión nacional: la democracia española ante la crisis catalana (2018), La izquierda: fin de (un) ciclo (2019) i El desorden político. Democracias sin intermediación (2022). Escriu habitualment tribunes d'opinió a El País i La Vanguardia.

Una Conferencia de don Francisco Aguilar y Paz



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIV, Núm. 200 (noviembre 1962), p. 13-15 (A.A.E.E.M.I.) 

Cristina Vila Peñuelas : sociòloga especialitzada en igualtat de gènere, coeducació i prevenció de violències masclistes / text: Gemma Busquets Ros
Busquets Ros, Gemma


En: Revista de Girona. Girona, núm. 335 (novembre-desembre 2022), p. 12-19 : il. (Entrevista) 

Institucionalització / Xavier Ferré i Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (De llibres i altres) 
Ressenya de:
. Salvador Giner : dies i fets / Salvador Giner i Maite Montagut. Barcelona : Galerada : Institut d'Estudis Catalans, 2018

Crec recordar : memòries / Joan Estruch
Estruch i Gibert, Joan


Barcelona : Fragmenta Editorial, 2019
186 p., 16 p. làm. : il. col. ; 21 cm (Assaig, 52) 
ISBN 9788417796082

Després d'una llarga trajectòria dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ens ofereix un llibre de memòries sobri i intens. Hi explica el seu arrelament al si d'una família protestant, el seu acostament al catolicisme i la seva aposta per l'ecumenisme, els seus estudis a la Universitat de Barcelona i a Lovaina, la seva iniciació a la docència i la recerca universitàries, la seva dedicació a la traducció... Estruch és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des dels temps que era a Sant Cugat del Vallès (1971) i fins a la seva jubilació (2013). Això li permet explicar la universitat per dins, amb les seves grandeses i també les seves misèries, entre les quals destaca la creixent burocratització de la institució universitària. El llibre permet també conèixer de primera mà les principals aportacions de Joan Estruch a la sociologia de la religió, la disciplina acadèmica de la qual és el gran referent a Catalunya. Estruch polemitza amb alguns hàbits de la sociologia tradicional (com ara les enquestes d'opinió) i explica la metodologia emprada en el seu acostament a alguns dels temes que li han interessat com a investigador: el suïcidi, l'Opus Dei, la diversitat religiosa de Catalunya o el monacat femení contemporani.(Editorial).

El Procés de Cataluña en perspectiva histórica



En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 327-355 (Debate) 

Tres historiadors -Xavier Domènech Sampere, Javier Moreno Luzón i Joan-Pau Rubiés- i la sociòloga Mariona Lladonosa debaten el context històric del procés sobiranista (o independentista) de Catalunya. Les interpretacions que ofereixen els participants no són independents de les seves inclinacions polítiques i les seves especialitats temporals i temàtiques. No obstant això, el seu ofici compartit d'historiador (i sociòloga històrica) els permet arribar a un cert consens al final.

Catalunya amb ulls estranyats / Joan Ramon Resina
Resina, Joan Ramon


Barcelona : Comanegra, 2020
376 p. ; 21 cm
ISBN 9788418022531

"Aquestes són les reflexions d'un desarrelat que comparteix amb alguns lectors, els de la seva quinta, una infantesa i una adolescència en una Catalunya que ja no existeix o que existeix incorporada de manera inconscient -en hàbits heretats, en reflexos involuntaris, en apriorismes inexplicats i en definitiva en la memòria cultural, o sigui imaginada- a la vida de les generacions posteriors, per a les quals aquell passat que encara és casa meva ja és un país estranger. Amb aquella Catalunya que es desfà amb el pas dels anys hi estic vinculat per la memòria i la fascinació amb el seu destí. I malgrat que no es pugui dir objectivament que miro la realitat catalana amb ulls estrangers, sí que es pot dir que la miro amb ulls estranyats. Seria natural, doncs, que aquests articles poguessin semblar desenfocats respecte de la realitat vista de prop, que, tot i no ser l'única manera de veure-la, és l'única manera de viure-la".

Testimoni d'un creient que recorda / per Josep Murgades
Murgades Barceló, Josep


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 724 (abril 2020), p. 77-78 (Lectures) 
Ressenya de:
- Estruch i Gibert, Joan. Crec recordar : memòries / Joan Estruch. Barcelona : Fragments, 2019

La Ciutat invisible : 9 converses sobre la dècada que va canviar Lleida. Ángeles Ribes, Albert Velasco, Magda Ballester, Francesc Serés, Mariona Lladonosa, Simeó Miquel, Montse Macià, Joan Cal i Ignasi Calvo, Àngel Ros / Jordi Sebastià Pla ; Pròleg: Josep Vallverdú, Epíleg: Joan Maria Morros
Sebastià Pla, Jordi


Lleida : Pagès, 2019
266 p. ; 21 cm (La Guspira, 5) 
ISBN 9788413030906

Part de la societat lleidatana ha girat com un mitjó. Què els ha portat a fer un gir polític de 180 graus? Com es pot entendre que d'una majoria absoluta socialista es passi al "Ros dimissió" als carrers de la ciutat? Lleida s'ha convertit en un focus mediàtic en els darrers anys. En una dècada ha passat de tenir un dels alcaldes estrella de la política estatal i catalana a ser símbol de l'1 d'octubre. Ja no és aquella ciutat invisible que tots coneixíem per la boira. Què ha canviat? A través de 9 entrevistes a 10 personalitats de diversos àmbits fem una petita reflexió sobre el passat, el present i el futur de la ciutat. Un repàs de la història recent que ajudarà a conèixer millor una ciutat, per a molts, desconeguda... fins i tot per a molts dels seus veïns. (Editorial).

Emili Boix i Selva (1917-1999) in memoriam / per Salvador Giner
Giner i de San Julián, Salvador


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 696 (desembre 2017), p. 28-29 : il. (Fets i opinions) 

El Llibre roig de Vicenç Navarro / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 428 (novembre 2016), p. 30-33 : il. (L'Opinió. Perfil) 

Vicenç Navarro (Gironella, Berguedà, 1937) és una veu de referència a nivell internacional per als moviments polítics progressistes, així com un reputat acadèmic -actualment encara actiu a la Johns Hopkins de Baltimore i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Gràcies a la interacció electrònica (un diàleg per escrit amb l'Atlàntic pel mig), podem fer-nos una idea del seu recorregut vital.

Joaquim Sempere, l'ambientalisme, una economia moral / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 421 (març 2016), p. 12-26: il. (L'Opinió. l'Entrevista) 

Joaquim Sempere (Barcelona, 1941) va néixer en una família de classe mitjana. Educat en un ambient liberal, va ser alumne del Liceu Francès i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, una carrera que va veure interrompuda pel seu empresonament per motius polítics. Llavors va descobrir la figura del filòsof Manuel Sacristán, de qui ha estat un dels deixebles més destacats. El 1968 va marxar a París, on es va titular en Sociologia a Nanterre. El 1972 va tornar a Barcelona, va estar uns anys casat amb Montserrat Roig, i va treballar com a traductor. Va dirigir la revista teòrica i cultural del PSUC, Nous Horitzons, que va saber obrir a noves problemàtiques, però va abandonar el partit arran de la crisi del 5è Congrés, el 1981. Als anys 1990 es va especialitzar en sociologia i medi ambient, i ha estat, fins a la jubilació, professor de la facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels impulsors de la revista mientras tanto.

Roger Bartra, cultura i política / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 409 (febrer 2015), p. 10-20 : il. (L'Opinió. L'Entrevista) 

Roger Bartra, és un antropòleg i sociòleg que s'ha destacat per l'originalitat de la seva aportació com investigador i assagista. El 1961 va ingressar al Partit Comunista Mexicà, que ell mateix va contribuir a dissoldre. D'aleshores ençà ha restat un crític de l'esquerra mexicana. El 1981 publica La redes imaginarias del poder político, en què analitza les formes de mediació política en les societats avançades, entesa com una forma complexa que explica l'estabilitat, la cohesió i la legitimitat dels sistemes polítics. La seva obre fa un gir i analitza, com antropòleg i amb una aproximació històrica, crítica amb l'estructuralisme, el mite del salvatge europeu (...) Darrerament ha investigat les relacions entre cultura i xarxes neuronals. Bartra és investigador emèrit de l'Instituto de Investigaciones Sociales de la UNAM, honorary research felow de Birkveck College de la Universitat de Londres i membre de l'Academia Mexicana de la Lengua (...).

Catalunya demà : 10 personalitats responen sobre el futur del nostre país: Salvador Cardús, Ramon Tremosa, Joan B. Culla, Guillem Vidal, Miquel Calçada, Joan Martí i Castell, Joel Joan, Pare Bernabé Dalmau, Xavier Rubert de Ventós i Joan Laporta / [ed.] Josep Gimeno



Badalona : Ara Llibres, 2006
132 p. ; 21 cm
ISBN 9788496201736

In memoriam Josep Espona i Bayés (1927-2011) i Modest Reixach i Pla (1931-2011)



En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 168 (2011) , p. 489-491 : il

Salvador Giner. El sociòleg noucentista / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 382 (setembre 2012), p. 22-34 : il. (L'Entrevista) 

Marina Subirats. L'educació d'una dona / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 367 (abril 2011), p. 16-28 : il. (L'Entrevista) 

Manuel Sales i Ferré, l'ulldeconenc il·lustre / Per Antoni Manuel Muñoz Borràs
Muñoz Borràs, Antoni Manuel


En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 27 (2011) , p. 30-37 : il.

Recordant Manuel Sales i Ferré: Pensament i obra intel·lectual / Per Gregori Siles Molina, Ramón Flecha García
Siles Molina, Gregori


En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 27 (2011) , p. 7-29
Bibliografia.

Baldomer Solà i Seriol, Jaume Solà i Seriol, Lluís Solà i Escofet, / Salvador Alsina Valls
Alsina Valls, Salvador


En: Revista de Badalona. Badalona, núm. 1730 (abril 1975), p. [18-19] (Badalonins a la toponímia badalonina) 
Número Extra Festes de Primavera.