português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
RIBERA D'EBRE []
References found:
546   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 28
go to page                         


1 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Sorgiment del sindicalisme agrari a la Ribera d'Ebre : els models de Flix, Ascó i la Palma d'Ebre / Josep Lluís Filella Cubells
Filella Cubells, Josep Lluís


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 45-56 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El primer quart de segle XX fou prolífic quant a la fundació de sindicats agrícoles arreu de Catalunya, també a la Ribera d'Ebre. Objectivament es donaren unes condicions favorables per a la creació d'aquest tipus d'associacions per atendre les necessitats de la pagesia, però també per apuntalar el model tradicional agrari, basat en una pretesa harmonia social, que ja feia aigües. A molts pobles, aquestes condicions desembocaren en la creació d'un sindicat agrícola. Però d'acord amb les especificitats de cada lloc i amb la manera d'encarar-ne la creació en els inicis, cada poble configurà un model propi de sindicat. En aquest treball analitzem com es va produir aquest procés, i ho fem comparant els models de Flix, Ascó i la Palma d'Ebre, tres pobles propers amb realitats distants, que configuraren propostes de sindicalisme agrari diferents. Valorarem, a més, com la configuració de cada model va ser determinant en l'esdevenir de cada sindicat, tant pel que fa a l'adaptació a les vicissituds que hagué d'afrontar com a la mateixa supervivència de l'entitat.


Matèries: Sindicalisme ; Sindicats agrícoles ; Cooperativisme ; Associacions pageses ; Pagesia
Àmbit:Palma d'Ebre, la ; Flix ; Ascó ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1900 - 1925]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397443
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Falange triomfal a Madrid, el 1953 : l'exponent personal de la Ribera d'Ebre / Antoni Gavaldà Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 169-190 : il. (Història
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El falangisme celebrà a Madrid el seu únic congrés en la seva llarga trajectòria, el 1953. Hi sumà una apoteòsica concentració falangista a l'estadi de Chamartín, complementària en xifres, que van de les cent cinquanta a les dues-centes mil persones assistents. El règim mostrà múscul després d'anys d'ostracisme, pel fet que els Estats Units de Nord-amèrica, les potències europees i els organismes internacionals havien obert el cercle que havia ofegat un Estat espanyol, tancat en si mateix, amb pocs aliats. En aquesta circumstància la Falange intentà recompondre forces front a altres grups del règim que postulaven vies menys dogmàtiques. La concentració a Chamartín va voler demostrar la potència de la Falange. S'hi indica l'acte en si, els discursos i les reaccions des del falangisme i la corresponsalia estrangera. En aquesta tessitura s'hi assenyalen els comandaments provincials i els falangistes de la Ribera d'Ebre que hi assistiren, poble a poble.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Falangisme ; Congressos ; Manifestacions
Àmbit:Madrid ; Ribera d'Ebre
Cronologia:1953
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397457
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Cognoms Desumvila i Bladé. Amb unes notes sobre l'escriptor gascó J.F. Bladé / Ventura Castellvell Díez
Castellvell Díez, Ventura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 233-245 : il. (Llengua i literatura
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest escrit està centrat en els orígens, els significats i les formes gràfiques dels dos cognoms de l'escriptor (cronista, biògraf, periodista, historiador i poeta) Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet (1907-1995). Ell mateix s'hi va interessar i va deixar escrit el que en sabia. La consulta de la seva obra i de fonts bibliogràfiques ha permès ampliar la informació que se'n tenia. S'ha establert l'evolució del cognom Desumvila a partir de les primeres formes conegudes i la seva presència a Catalunya. Es donen a conèixer els possibles significats que hi havia darrere el genèric blader en temps medievals i el caràcter predominant a la Ribera d'Ebre del cognom Blader primer i la variant Bladé després. Tanquen l'article unes notes que donen a conèixer l'escriptor gascó homònim, Jean-François Bladé, de Leitora (1827-1900), població del departament francès de Gars.


Matèries: Llengua catalana ; Onomàstica ; Escriptors ; Genealogia
Matèries: Bladé i Desumvila, Artur (1907-1995)
Àmbit:Benissanet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1907 - 1995]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397460
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rossend Escolà Cubells (1918-2013) / Pere Muñoz Hernández
Muñoz Hernández, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 277-296 : il. (Patxetins
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Rossend Escolà Cubells (1918-2013), nat i mort a la Palma d'Ebre, tingué una vida plena, llarga i fructífera, ja que visqué fins als 95 anys. És considerat un dels referents culturals de la Ribera d'Ebre del segle XX al costat dels recordats Artur Bladé i Desumvila, Dolors Cabré o Carmel Biarnés. Recordar la seua figura és redescobrir un dels grans mestres de la pintura contemporània ebrenca, els colors i records de la Palma d'Ebre, poble on va ser nomenat Fill Predilecte el 2014. Sirga d'Or de l'any 2006, Rossend Escolà va emprar gairebé totes les tècniques pictòriques des del fresc, passant pel tremp, fins a l'oli per a les pintures de caire religiós, per bé que amb els anys van destacar l'aquarel·la i la sanguina com a tècniques en què es trobà més còmode; amb tot, és recordat sobretot com un gran aquarel·lista i com un extraordinari restaurador d'obres religioses. Una trajectòria cultural a la qual s'han d'afegir importants treballs d'investigació, claus per conèixer el seu poble, des de la Guia de la Palma d'Ebre fins als llibres dedicats a les seues esglésies, com L'església romànica de la Palma d'Ebre.


Matèries: Biografia ; Pintors ; Pintura
Matèries: Escolà Cubells, Rossend (1918-2013)
Àmbit:Palma d'Ebre, la ; Ribera d'Ebre
Cronologia:1918 - 2013
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397462
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Urbanització condicionada : l'exemple de la comarca de la Ribera d'Ebre / Ismael Bentieb Mestre
Bentieb Mestre, Ismael


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 299-315 : il. (Geografia
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article tracta dos aspectes bàsics: el risc d'inunda cions i l'anàlisi del planejament territorial. En primer lloc, l'estudi del risc d'inundacions comprèn les variables de perill i vulnerabilitat dels municipis afectats i estableix una tipologia de risc per a cada municipi afectat. En segon lloc, s'estudia l'anàlisi del planejament, amb l'objectiu d'exposar com aquest s'ha adaptat a un fenomen natural com és el risc d'inundacions. Cal destacar que l'estudi ha estat realitzat amb programari SIG i. que inclou la bibliografia emprada, en l'apartat corresponent.


Matèries: Urbanisme ; Planificació urbanística ; Riscos naturals ; Medi geogràfic ; Inundacions ; Sistemes d'Informació geogràfica
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397464
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fluxos migratoris històrics entre la Ribera d'Ebre i Olesa de Montserrat / Carles Millàs Castellví
Millàs i Castellví, Carles


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 317-338 : il. (Geografia
Bibliografia, fonts i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article presenta els moviments migratoris entre Olesa de Montserrat i la Ribera d'Ebre. Entre les migracions històriques interiors a Catalunya s'han destacat els desplaçaments camp-ciutat i muntanya-litoral, però no s'han de menystenir els fluxos entre ambdós territoris, les migracions de retorn o les reemigracions dels nostres avantpassats.


Matèries: Migracions internes ; Població ; Moviments migratoris ; Dades estadístiques
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Olesa de Montserrat
Cronologia:[1500 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397465
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Set dels Cent Cims són a la Ribera d'Ebre / Maria Montané Montané, Manuel Aguilar Clufen
Montané Montané, Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 339-350 : il. (Geografia
Bibliografia, webgrafia. Resums en català, castellà i anglès.

Una de les receptes per estimar a fons un territori és caminar-lo, com ja han fet i relatat escriptors cèlebres com Jacint Verdaguer o Josep M. Espinàs. La FEEC, l'IEC i l'ICC ens proposen assolir cent cimsd'una llista de 308 per veure i conèixer més a fons les contrades més encisadores del nostre país. En el cas de la nostra comarca, la Ribera d'Ebre, set d'aquests cims ens permeten gaudir, conèixer i valorar a vista de moixó tot el nostre entorn -"com l'Ebre s'allunya i s'acosta en una ondulació constant aprofitant els camins més baixos", en paraules de Josep M. Espinàs-, mentre fem esport.


Matèries: Medi geogràfic ; Muntanyes ; Excursionisme
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[2021]
Autors add.:Aguilar Clufen, Manuel
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397467
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Joan Ramon Vinaixa



En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 42 (desembre 2021), p. 11-13 : il. (L'entrevista


Matèries: Entrevistes ; Mestres ; Historiadors ; Investigació científica ; Centres d'estudis locals
Matèries: Vinaixa i Miró, Joan Ramon (1956-....)
Matèries:Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Àmbit:Benissanet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:1956 - 2021
Accés: https://www.frontissa.cat/documents/frontissa.cat/revistes/frontissa-42-web.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 546
select
print

Bookmark and Share
Llaguts de la Ribera d'Ebre : segles XIX i XX / Joan Pujol Pedret
Pujol Pedret, Joan


[S.l.] : Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), 2022
154 p. : il
ISBN 9788409382934

El llibre és el resultat de diversos anys de treball de camp amb entrevistes als darrers representants d'alguns dels oficis (patrons de llagut, llaguters, peons, sirgadors) que van protagonitzar fins a les dècades centrals del segle XX el nombrosíssim tràfic fluvial de mercaderies per l'Ebre, riu amunt i riu avall, principalment des de Móra d'Ebre; uns oficis ja desapareguts, però que es mantenen en la memòria i la identitat de la població propera a les riberes de l'Ebre.



Matèries: Navegació ; Vaixells ; Oficis ; Transport fluvial ; Rius ; Barquers
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:[1800 - 2000]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 546
select
print

Bookmark and Share
L'Islam a Ascó (s. X-XVII) : aportacions i herència / Felip Fucho i Pascual
Fucho i Pascual, Felip


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2021
230 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 20) 
Obra guanyadora del XXè Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Bibliografia.
ISBN 9788409354825

L'obra és una notable aportació historiogràfica per conèixer la presència musulmana a la població d'Ascó entres els segle X i XVII, que posa de relleu la importància del llegat musulmà a nivell local. L'obra es submergeix en la societat musulmana instal·lada a Adkun (Ascó), després de la invasió d'Hispània, allà al segle VIII, una cultura que perdurà, no tant sols fins a la conquesta cristiana de mitjans de segle XII, sinó fins a la seva expulsió definitiva. Cal tenir en compte que la conquesta suposà un canvi de propietat del territori, però no pas un canvi o eradicació de la cultura islàmica, atès que el seu tarannà perduraria ben viu fins a primers del segle XVII, tot i no gaudir de la mateixa llibertat d'acció que quan formaven part d'Al-Andalus. A més, el treball de Fucho posa en relleu que les aportacions musulmanes a la vila d'Ascó es van produir en molts aspectes, com ara el patrimoni local, la llengua o la toponímia.



Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Islam ; Aljama ; Població ; Mesquites ; Vida quotidiana ; Administració local ; Conquesta cristiana ; Edat moderna ; Cultura ; Toponímia
Àmbit:Ascó ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[900 - 1700]
Autors add.:Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Localització: B. Municipal (Ascó); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Edat mitjana ; Vi ; Denominació d'origen
Matèries:DO Empordà ; DO Tarragona ; DOQ Priorat
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà ; Baix Empordà ; Alt Camp ; Baix Camp ; Ribera d'Ebre ; Tarragonès ; Priorat
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Villoro Armengol, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394425
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37347
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 546
select
print

Bookmark and Share
Els Noms del caragol i altres paraules pròpies de la comarca de la Ribera d'Ebre



Fondarella : Palestra, 1997
12 p. : il. ; 21 cm
Separata de: Estudis de dialectologia catalana.
ISBN 8487293534



Matèries: Fauna ; Mol·luscs ; Vocabularis ; Zoologia ; Llengua catalana
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[0000 - 1997]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 546
select
print

Bookmark and Share
La Catalunya nova : el Tarragonès i l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Camp i el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, el Segrià, la Llitera i l'Urgell / Jesús Mestre i Godes, Joan Albert Adell
Mestre i Godes, Jesús


Barcelona : RACC : Edicions 62, 2001
216 p. : il. col., map., plan. ; 22 cm (Viatge al romànic català, 6) 
Inclou un glossari.
ISBN 8495571366



Matèries: Arquitectura religiosa ; Romànic ; Guies monumentals
Àmbit:Tarragonès ; Alt Camp ; Conca de Barberà ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Segrià ; Llitera - Osca ; Franja, la ; Urgell
Cronologia:[0000 - 2001]
Autors add.:Adell i Gisbert, Joan Albert
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Marià Vayreda (Olot); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Carles Morató (Solsona); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 546
select
print

Bookmark and Share
Guia de la comunicació 1992-93 : Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès, Terra Alta



Tarragona : Col·legi de Periodistes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, DL 1993
137 p. ; 21 cm



Matèries: Directoris ; Mitjans de comunicació ; Administració local
Àmbit:Alt Camp ; Baix Camp ; Baix Ebre ; Baix Penedès ; Conca de Barberà ; Montsià ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Tarragonès ; Terra Alta
Cronologia:1992 - 1993
Autors add.:Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 546
select
print

Bookmark and Share
El Trobador de la Mare de Deu : per les comarques de Terra Alta, El Montsià, Baix Ebre, la Ribera, El Priorat, i la Conca de Barberà / J. Benet Petit
Benet i Petit, Joan


Barcelona : Torrell de Reus, 1965
160 p. ; 17 cm



Matèries: Devoció mariana ; Tradicions populars
Àmbit:Terra Alta ; Montsià ; Baix Ebre ; Ribera d'Ebre ; Priorat ; Conca de Barberà
Cronologia:[1965]
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 546
select
print

Bookmark and Share
Comarques i subcomarques de Catalunya : vol. 2.1 : comarques meridionals : 1a part : Conca de Barberà - Priorat - Ribera d'Ebre / autor: Ricard Serra i Feu
Serra i Feu, Ricard


Mollerussa : Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista, 1998
294 p. : il. ; 21 cm (Aprofundiment Comarques Catalanes, 1) 



Matèries: Ordenació del territori ; Comarques ; Medi geogràfic ; Excursionisme
Àmbit:Conca de Barberà ; Priorat ; Ribera d'Ebre
Cronologia:1998
Autors add.:Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 546
select
print

Bookmark and Share
Els Moriscos i els derivats del raïm / Carmel Biarnès i Biarnès
Biarnès i Biarnès, Carmel


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 220-228


La prohibició del vi i d'altres begudes alcohòliques per la religió mahometana i el cultiu de la vinya pels sarraïns, moros i moriscos a les vores de l'Ebre, des d'abans de la Reconquesta (s.XII) fins la seva expulsió al segle XVII, incitaren a l'autor la investigació per descobrir quina transformació operaven amb els derivats del raïm, en considerar que tota la producció no podia consumir-se com fruita fresca o panses.



Matèries: Vi ; Vinya ; Indústria vinícola ; Pràctica religiosa ; Musulmans ; Moriscos
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:1101 - 1700
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 546
select
print

Bookmark and Share
Portadores d'un cicle sense fi : Dones i pràctiques funeràries a la Ribera d'Ebre (s. XX) / Sandra Ordoño, Elena Parra
Ordoño, Sandra


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2021
200 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 19) 
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788492294640

L'obra, que posa el focus en les tradicions funeràries de la Ribera d'Ebre durant el segle XX, s'hi aproxima des d'un enfocament feminista, que posa les dones en primer terme per tal que esdevinguin l'agent principal del treball. El llibre de Sandra Ordoño i Elena Parra aborda la qüestió dels rituals funeraris des d'una perspectiva feminista, tot destacant les experiències de les dones de la Ribera d'Ebre en el context del segle XX. L'obra recull un grapat de vivències i records personals de diferents dones de la comarca que descriuen els episodis que tenien lloc durant els esdeveniments funeraris i que han marcat intensament les seves vides. Les seves aportacions permeten detectar una diferenciació entre les dones funcions que desenvolupen homes i dones en les activitats que conformen el procés funerari, com ara la preparació del difunt, la vetlla, el funeral i el trasllat de fèretre cap al cementiri. Tot això sumat a les nombroses referències simbòliques i comparacions etnogràfiques fan d'aquest llibre un exemplar únic que empeny a fer diverses reflexions al voltant d'allò femení i allò natural i cultura, a la vegada que desemmascara els estereotips de gènere tan arrelats a la nostra societat. (Editorial).



Matèries: Dona ; Estudi antropològic ; Ritus funeraris ; Mort ; Exèquies ; Entrevistes ; Història de la dona
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:[1900 - 2000]
Autors add.:Parra, Elena
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Renda senyorial i evolució agrícola a les Terres de l'Ebre : la batllia de Miravet als segles XVII i XVIII / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 63-92 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els segles XVII i XVIII la batllia de Miravet es va veure marcada per diferents esdeveniments que van transformar el seu sistema senyorial i la seva evolució econòmica. Les guerres dels Segadors i de Successió van generar episodis crítics que van fer retrocedir els ingressos i el desenvolupament agrícola. En la segona meitat del segle XVIII es va esdevenir una expansió dels cultius i la producció que va millorar els recursos. L'expansió de la vinya i l'olivera seria un dels motors bàsics d'aquesta evolució a l'alça, juntament amb la proliferació d'altres cultius, tant de secà com de regadiu, i de petites manufactures artesanals que generaven una major pluriactivitat familiar. El poder senyorial va deixar que arrendataris i companyies comercials monopolitzessin part dels beneficis i de la seva comercialització, fins que a principis del segle XIX tot el sistema va començar a desestabilitzar-se, fet que ja marcava el seu final.


Matèries: Règim senyorial ; Renda de la terra ; Propietat rural ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Agricultura ; Conreus ; Delmes
Àmbit:Miravet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380376
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 546
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Escultures, memòria i didàctica de la Batalla de l'Ebre / Mar H. Pongiluppi
Pongiluppi, Mar H.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 209-223 (Patrimoni, didàctica i recreació
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

D'ençà del 1939 els espais històrics de la Batalla de l'Ebre van estar sotmesos a un procés de monumentalització. Plaques i monòlits diversos, com també grans monuments, com l'aixecat a Tortosa, van perpetuar la memòria dels vencedors. En acabar la Dictadura franquista van continuar les intervencions al territori amb monuments discrets i plaques que, en general, responien a iniciatives privades. Aquestes peces estaven dedicades, de manera genèrica, a persones d'ambdós bàndols, com també a unitats republicanes o persones concretes víctimes de la contesa. A partir del 2011 el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) de la Universitat de Barcelona va iniciar una nova dinàmica pel que fa a la memòria històrica ubicant, per primera vegada, plaques escultòriques en bronze dedicades a l'entorn militar de l'Exèrcit Popular de la República, i en relació amb projectes de recerca desenvolupats pel grup.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Memòria històrica ; Escultura ; Monuments ; Metodologia històrica ; Metodologia didàctica ; Commemoració de fets històrics
Àmbit:Ribera d'Ebre ; Baix Ebre ; Terra Alta ; Matarranya
Cronologia:1938 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ebre/article/view/382858
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/33679
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 28
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3