A Sant Salvador de la Vedella ens van fer abandonar el poble / Josep Ramon López
López, Josep RamonEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 251-265 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.
Fa més de 40 anys que un poble berguedà, Sant Salvador de la Vedella, reposa sota lesaigües del pantà de la Baells. Va ser un procés dur, iniciat el 1971, quan es va parlar per primer cop de la construcció d'un nou embassament, que va allargar-se fins al 1978, quan les darreres famílies van traslladar-se de Sant Salvador al nou nucli de Sant Jordi. Es va crear el Patronat Local de l'Habitatge per impulsar la creació del nou poble i gestionar conjuntament les expropiacions dels habitatges i els terrenys, les operacions bancàries, la construcció del nou, la tria del nom. Tot en un procés col·lectiu i democràtic en uns anys en què no existia la democràcia. La construcció de la presa de la Baells, entre els municipis de Cercs, Vilada i la Quart, a la comarca del Berguedà, va afectar, especialment, un petit nucli de població del municipi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, que, exceptuant el castell, va quedar del tot inundat, i va provocar l'abandonament del lloc, però no per voluntat pròpia dels seus habitants. Quina solució hi havia per als afectats? Agafar el que paguessin d'indemnització i marxar cap a un altre indret? Exigir a l'Administració que ens busqués nou allotjament? O bé fer pinya entre tots per veure si érem capaços de construir un nou poble? Ara, amb la perspectiva que ens donen els anys, hem de dir que tot el que van fer la majoria d'afectats va ser una verdadera proesa: negar-se a desaparèixer com a comunitat i ser capaços de sentir-se més poble que mai. Ho vam fer ara fa prop de cinquanta anys, al final del Franquisme. És una llarga història que miraré de sintetitzar. Tothom va posar-hi la millor voluntat perquè tot sortís rodó.
