El Pont de Vilomara i Rocafort : aspectes històrics / Miquel Ballbè i Boada ; coordinació i producció editorial: Jordi Piñero Subirana
Ballbè i Boada, Miquel


Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, 1998
190 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 20) 
Bibliografia.
ISBN 8487618405

En època medieval trobem tres topònims que il·lustren l'origen del que és l'actual municipi del Pont de vilomara i Rocafort. La vall de Nespoa designava el territori per on passava la riera de Nespres i era delimitat pels termes de tres castells: el de Mura, el de Talamanca i el de Rocafort. Finalment, Villa Amara era un dels masos més antics que segles més tard donà nom al nucli urbà que es formà després de la instal.lació d'una fàbrica tèxtil al peu del riu Llobregat. Partint dels orígens medievals, aquest llibre fa un recorregut exhaustiu per tot el territori del Pont de Vilomara i Rocafort. Hi trobarem totes les esglésies i capelles, els jaciments arqueològics, les masies i les cases de pagès i d'altres elements característics del patimoni rural, com són les tines per elaborar el vi, stiuades al costat mateix de les vinyes, o les barraques de pedra seca. L'època contemporània també hi és present: la industrialització, el naixement d'un ric entremat d'associacions i agrupacions culturals que han donat vida al municipi, així com les festes itradicions i els esdeveniments més recents que marquen el curs d'aquests dos pobles en els últims anys.(CEB).

Escola diocesana de Navàs : 50 anys fent futur amb la formació professional / Josep M. Badia i Masgrau
Badia i Masgrau, Josep M.


Manresa ; Navàs : Centre d'Estudis del Bages : Escola Diocesana de Navàs, 2001
375 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del bages, 23) 
ISBN 8487618561

Enguany l'Escola Diocesana de Navàs celebra el seu cinquantè aniversari. per commemorar-ho Josep Mª Badia ha escrit la seva història. Es tracta d'un dens i documentat treball que, de manera a vegades quasi "notarial", va esgranant cadascun dels episodis, a vegades difícils, que aquest peculiar centre d'ensenyament professional ha anat vivint en el decurs del darrer mig segle. Nascuda al si del Casal Jesús Obrer, l'escola va ser ideada per Vicenç Vidal Casacuberta, un empresari del ram tèxtil que n'esdevingué alhora el seu principal mecenes. Tutelada inicialment per la parròquia de Navàs fou ben aviat traspassada al bisbat de Solsona, en temps del famós bisbe Tarancón. Des d'aleshores, i sota la direcció inicial de Lluís Badia i Torras, han estat nombrosos els alumnes i professors que han passat per les seves aules per estudiar mecànica, tèxtil, fusteria, electricitat, delineació, química, administració i altres branques de l'ensenyament mitjà i de formació professional. Una obra, en definitiva, que vol ser una crònica completa d'un centre que ha tingut i té encara un paper fonamental en l'aprenentatge dels joves de bona part de les poblacions de la conca del Llobregat.(CEB).

Memòria d'Aguilar de Segarra : recull de la vida d'un poble / Roser Parcerisas i Colomer
Parcerisas i Colomer, Roser


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2000
293 p. : il., map., gràf., taules; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 22) 
ISBN 8487618510

Roser Parcerisas ens planteja una obra poc convencional, que pretén fugir de l'aplec més o menys ben ordenat i complet de dades històriques. Ella vol sobretot guardar la memòria i recollir com explicita el títol, la vida d'aquest poble. I ho ha fet anant casa per casa, parlant amb la seva gent i recollint allí els documents que generació rera generació s'han anat conservant, mig oblidats, però sempre presents. D'aquesta recerca n'han sorgit veritables sorpreses, autèntiques "perles" el nostre patrimoni arxivístic: versos esquellots, remeis, cançoners, oracions, dietaris, històries divertides i dramàtiques, escrits referents a episodis bèl.lics del passat, etc. que demostren la riquesa i les possibilitats que presenta encara el nostre món rural si hi ha estudiosos disposats a resseguir pam a pam el territori i, sense presses, però amb constància, remenar aquí i allà. El resultat final, del qual aquest llibre és un magnífic resum, ha estat una veritable història del municipi d'Aguilar, l'Estació, Castellar o les Quadres, feta a partir de les seves pagesies. El lector trobarà el text repartit en tres grans capítols; les pedres, la gent i les festes. Al primer es descriu el patrimoni històricoartístic, amb les seves restes arqueològiques, les esglésies, cases i castells. Al segon bloc, el més gran, s'exposa la vida als masos des de l'edat mitjana fins als nostres dies utilitzant totes les fonts històriques de què es disposa, les ja conegudes i, sobretot, les que l'autora ha recuperat escampades arreu. El darrer capítol ens acosta a les festes, els costums i les tradicions, amb una especial atenció al testimoni de les persones grans, que guarden el record de la vida tradicional. Gràcies a aquest llibre bona part d'aquest patrimoni serà, si més no, conegut per les generacions futures i quedarà, doncs, a l'abast de tothom.(CEB).

L'Església Parroquial de Sant Miquel de Cardona : el gòtic al mig Cardener / Mercedes Juan i Verdejo, [et al.]



Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2003
195 p. : il., gràfics, map., plàn., taules; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 25) 
ISBN 8487618677

Aquest volum constitueix una nova aportació a la bibliografia històrica de Cardona, cada vegada més rica i interessant. Partint, doncs, d'un cicle de conferències preparat per a commemorar els sis-cents anys de la consagració de l'església gòtica de Sant Miquel, s'han aplegat i publicat, a manera de miscel·lània, tres treballs presentats als anys 1998 i 1999. Al primer, Mercedes Juan i Francesc X. Solé analitzen l'evolució històrica de la vila partint de la documentació històrica i l'arqueològica. Seguidament, Andreu Galera ens introdueix dins l'origen de la construcció, en la qual hi van tenir una importància cabdal les fundacions de beneficis eclesiàstics, acostant-nos al món economic i religiós de la baixa edat mitjana. Finalment, Anna Orriols exposa les característiques de la pintura gòtica allí conservada, destacant les del pintor cardoní Pere Vall. Cal destacar, per acabar, que l'edició d'aquest llibre ha estat possible gràcies al mecenatge de Manuel Sala, farmacèutic local. I avui dia una aportació d'aquest tipus no és corrent i mereix el nostre més sincer agraïment col·lectiu.(CEB).

L'Institut Lluís de Peguera de Manresa: 75 anys d'activitat docent: 1927 - 2002 / Ignasi Bajona i Oliveras
Bajona i Oliveras, Ignasi


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2003
289 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 26) 
ISBN 84-87618-70-7

L'emblemàtic Institut Lluís de Peguera de Manresa va assolir el proppassat 2002 els seus primers setanta-cinc anys de vida. A part de diversos actes commemoratius, la publicació d'aquest llibre, escrit per Ignasi Bajona, exalumne, exprofessor i exdirector d'aquest centre educatiu, n'ha estat una excel·lent aportació. Aquest institut va ser fins al 1977 l'únic centre públic d'ensenyament mitjà (o de segona ensenyança, com es deia inicialment), amb una influència que depassava de llarg tota la comarca. La seva construcció no fou, però, fàcil. Coincidint amb el centenari de les batalles del Bruc, l'any 1908, es col·locà la primera pedra. D'aquesta manera s'aconseguia de l'estat espanyol una obra molt més pràctica i útil que no pas un monument, tal com havien acordat les Corts de Cadis del 1812 per premiar l'esforç de la ciutat durant la Guerra del Francès. Tot i així, no fou fins al 1927 que es va poder inaugurar, després d'haver estat aturades les obres d'aquest "Grup Escolar" diverses vegades. D'aleshores ençà han passat moltes coses, que l'autor del llibre explica i analitza amb detall. A través de la seva lectura hom pot veure bona part dels protagonistes de la vida docent i es pot seguir perfectament la història dels successius plans d'estudi que ha tingut el nostre país al llarg del segle XX. Una obra, en definitiva, imprescindible per a l'enriquiment de la bibliografia històrica manresana.(CEB).

Canvi industrial i projectes de desenvolupament al Bages i al Berguedà: 1975 - 1998: contribució a una teoria del desenvolupament local en l'espai en Xarxa / Rafel Llussà i Torra
Llussà i Torra, Rafel


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2002
329 p. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 24) 
ISBN 84-87618-64-2

Aquest llibre marca, probablement, una fita dins de l'àmbit dels estudis d'anàlisi geogràfica a la conca mitjana i alta del Llobregat, espai natural i humà que comparteixen les comarques del Bages i el Berguedà. Realizat a partir d'una tesi doctoral de l'any 1999, adaptant-la i actualitzant-la per a poder-la presentar avui com a llibre. És el fruit d'una recerca innovadora, detallada i pacient que parteix del coneixement directe, aconseguit amb la recopilació ingent de dades. El seu autor analitza a fons les transformacions econòmiques que s'han donat durant un període temporal de gairebé un quart de segle. A partir de l'aproximació teòrica i la recerca detallada es posa de manifest l'evolució d'aquest territori, comparant-lo amb d'altres comarques de la Catalunya central i l'àrea metropolitana de Barcelona. Incideix alhora, a escala local, amb una anàlisi qualitativa de la indústria a l'entorn urbà manresà i també del Berguedà, presentant i valorant els projectes de desenvolupament en els quals hi tenen un important paper els agents socials, polítics i econòmics. Es tracta, doncs, d'un treball de marcat accent acadèmic, que vol i aconsegueix, tanmateix, un perfil clarament amè i divulgatiu, la qual cosa hauria de facilitar que fos tingut molt en compte a l'hora de treballar les futures estratègies de desenvolupament i la planificació del nostre espai sòcio-econòmic.(CEB).

L'Evolució de la població del Bages 1950 - 1996: del gran creixement a l'estancament. Un estudi de demografia territorial / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1999
158 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 21) 
Treball guardonat pel Centre d'Estudis del Bages en l'edició 1997 dels premis "Lacetània".
ISBN 84-87618-42-1

L'estudi de la població bagenca de la segona meitat del segle XX, és l'objectiu del demògraf Xavier Rubio, que ens ofereix les dades més importants en aquest llibre. Malgrat la seva importància inqüestionable a l'hora de projectar i optimitzar els serveis necessaris en un espai territorial determinat, com pot ser la comarca, no sempre la informació elaborada pels investigadors apareix amb diligència en publicacions a l'abast de tothom. Per això, és remarcable aquesta obra perquè ofereix a totes les persones potencialment interessades: estudiants d'ensenyament mitjà i universitari, ensenyants, polítics i tècnics e les administracions locals i comarcal, comerciants, industrials, economistes... la possibilitat de conèixer amb detall quants som, d'on venim i cap on pot anar possiblement, el futur immediat dels que vivim al Bages. El material aplegat i ben treballat, reflectic, naturalment, de la manera pròpia dels estudis demogràfics, on hi sovintegen mapes, taules i gràfics, ens acosta als índex de natalitat, mortalitat i l'emigració, analitzant-ne el comportament dels trenta-cinc municipis que conformen la comarca. S'estructura en tres parts: primerament una exposició de tota l'evolució demogràfica global des de principis de segle fins a l'actualitat; segueix l'anàlisi de 1950 a 1975, quan es produeix el gran boom a causa del fenomen de la immigració i, en tercer lloc, de 1975 a 1996 quan es detecta un gran estancament i es viu una biaxíssima natalitat. L'autor no es limita, però, a mostrar asèpticament les dades, sinó que pretén alhora reflexionar sobre el paper a desenvolupar de cara al propvinent segle XXI. Les xifres més recents són particularment importants ja que ens ofereixen un punt d'inflexió (segons Xavier Rubio, detectable ja l'any 1995, uns anys abans que al conjunt català) en els baixíssim índex de natalitat dels darrers anys i demostren un canvi d'implantació interterritorial. Es veu així una important emigració residencial de la capital, Manresa, cap als municipis del seu entorn immediat, la qual cosa permet comprovar el procés de formació de la ciutat plurimunicipal del Pla de Bages. (CEB).

La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1998
317 p., [16] làm. : il. col ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 19) 
ISBN 84-87618-39-1

Des del vinyar de Sant Benet de Bages constituït al segle X; als privilegis de la ciutat de Manresa en el segle XIV referents a la verema i el vi; als cellers i tines de moltes masies de la comarca; a les prets que aguanten marges en moltes vessants de les muntanyes; a les barraques de pedra seca que encara hom troba arreu; a les tines construïdes enmig de les vinyes... tot denota que la vinya ha estat un dels puntals de l'economia bagenca de l'Edat Mitjana i a finals del segle XIX, el Bages era una de les comarques que més vi produïa de Catalunya. Després de la fil.loxera, malgrat els esforços per renovar la viticultura amb la fundació de sindicats i cellers cooperatius, el vinyar bagenc va començar a disminuir incapaç d'adaptar-se als nous reptes del mercat i amb una competència econòmica directa d'altres sectors industrials fins que en els anys vuitanta es va produir la renovació que ens ha portat fins aconseguir la Denominació d'Origen Pla de Bages. Aquest llibre és la història de les vicissituds del vinyar bagenc al llarg del temps i vol ajudar a relligar els esforços actuals per rellançar l'elaboració de vi a través de la Denominació d'origen Pla de Bages amb una antiquíssima tradició vitícola que convé recordar.(CEB).

L'Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa : una cònica de les seves vicissituds / Ignasi Bajona Oliveras
Bajona i Oliveras, Ignasi


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1997
327 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 18) 
Inclou apèndix documental i rectorologi.
ISBN 84-87618-35-9

La ciutat de Manresa no disposava fins ara de cap història detallada i exhaustiva d'un dels seus edificis d'interès historico-artístic: l'antic col.legi de Sant Ignasi, seu actual de l'Arxiu Històric de la Ciutat i del Museu Comarcal de Manresa. Per això, l'aportació que ha fet Ignasi Bajona mitjançant la publicació d'aquest llibre és digne d'esment. Es tracta d'una de les institucions docents de major tradició a la ciutat, fundada a principis del segle XVII i regida durant uns dos-cents cinquanta anys per la Companyia de Jesús. L'edifici, aixecat entre la segona meitat del segle XVIII i mitjan segle XIX, ha acollit, tantmateix, altres usos que els purament escolars. El treball de l'autor -regit tothora per un afany de detall i rigor- dóna lloc a una minuciosa exposició, fidelment cronològica, de totes les vicissituds que han envoltat la vida d'aquest col.legi durant tres-cents anys. A través de la seva lectura es pot anar seguint -amb l'aval dels documents que se'ns mostren en cada cas- la història particular d'aquesta institució acadèmica, d'on es desprenen les contínues i constants problemàtiques viscudes al seu si, a causa dels canvis socials i polítics i també de les lluites ideològiques. Una bona eina, doncs, al servei dels historiadors i dels simples ciutadans interessats a conèixer la vida interna -l'oficial i també la quotidiana- d'una escola (que tingué diverses denominacions i on s'impartiren diversos tipus d'estudis segons l'època) per on passaren tantes generacions de joves manresans.(CEB).

Història de la indústria tèxtil a Castellbell i el Vilar / per Joan Masats i Llover
Masats i Llover, Joan


Manresa ; Castellbell i el Vilar : Centre d'Estudis del Bages : El Brogit, 1997
207 p. : il (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 17) 
ISBN 84-87618-33-2

Aquesta monografia local, dedicada a la indústria tèxtil de Castellbell i el Vilar, i escrita per l'estudiós que millor coneix la història del seu poble, és una magnífica aportació a l'estudi de la gran transformació -econòmica, urbana i social- que visqueren tots els pobles de la conca fluvial del Llobregat al segle passat. La revolució industrial, que transforma en pocs anys viles i llogarrets que fins aleshores vivien bàsicament dels fruits de la terra, arriba a tots els racons on l'aigua del riu permet ésser utilitzada com a força motriu. I Castellbell i el Vilar, amb els nuclis del Burés, el Borràs i la Bauma, n'és un exemple destacat. Tant és així que la història de la producció tèxtil no és només un aspecte de la vida municipal, sinó que n'és, de fet, la vida. Tot es mou a l'entorn de les fàbriques i les colònies que sorgeixen al seu costat. Joan Masats va resseguint amb detall cadascun dels establiments fabrils del municipi, però no es contenta a explicar-nos les seves característiques i llurs vicissituds, sinó que recull també aspectes socials que hi són directament relacionats. Tot plegat fa que sigui una obra atractiva, no només per als convilatans, sinó també per a tot aquell que vol conèixer de prop l'atrafegada vida quotidiana d'uns pobles, els habitants dels quals es veien abocats a treballar, dia i nit, amb el constant i ensordidor soroll dels telers.(CEB).

Els Retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781) / per Josep Galobart i Soler ; fotografies per: Valentí Sala i Burdó
Galobart i Soler, Josep


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1996
149 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 16) 
Notes. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-87618-25-1

Oló és un municipi bagenc que, com altres de la nostra comarca, ja tenia una monografia dedicada al poble i terme, però on, incomprensiblement, gairebé no es parla del seu major atractiu artístic, dels nombrosos retaules que es van poder salvar de la gran crema de l'any 1936, perquè va ser a Oló, precisament, on se'n van salvar més, al Bages. Valia la pena de dedicar-los un estudi i Josep Galobart ho ha fet, aportant-hi moltíssimes dades, que refan la història de la contractació i construcció d'aquelles inestimables peces i en un temps, ara, quan és general la revalorització de l'art barroc, tan menyspreat fins no fa gaire. De les tres parròquies del terme d'Oló, dues van ser relativament afortunades durant la revolució: Santa Maria i Sant Joan. Relativament, perquè, si bé van poder evitar que les flames fessin desaparèixer per sempre els baixos relleus historiats i els complements decoratius del retaules, no va passar el mateix amb la imatge exempta, que va ser cremada en la seva totalitat, com també ho foren els conjunts retaulístics de Sant Feliu de Terrassola, l'altra parròquia, la que va tenir més mala sort. Josep Galobart estudia, podríem dir gairebé exhaustivament, cadascun dels retaules existents: els dos barrocs de l'església de Santa Maria, el major i el de Sant Isidre; els tres del temple de Sant Joan: el renaixentista procedent de l'església vella i com va ser modificat arran del trasllat a la nova; el major d'aquesta, que s'hi va fer exprés, i el que també hi tenia i té el patró dels pagesos; alhora, fa una reconstrucció hipotètica, però amb base documental, dels retaules dels sants Joan i Sebastià, de Terrassola. I tot això és present amb una abundant i excel.lent part gràfica, que fa de la publicació del Centre d'Estudis del Bages una molt bona monografia del nostre art barroc comarcal.(CEB).

L'Arqueologia al Bages / per Antoni Daura ; Joan Galobart ; Jordi Piñero
Daura i Jorba, Antoni


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1995
347 p. : il. ; 23 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 15) 
Bibliografia. Index alfabètic, cronòlogic i municipal.
ISBN 84-87618-24-3

L'any 1978 dos estudiants universitaris, Antoni Daura i Joan Galobart, s'embarcaren a l'aventura de fer un recull dels diferents jaciments arqueològics existents a la comarca del Bages, entre l'època prehistòrica i la romanització, i amb la voluntat de continuar amb els jaciments plenament romans i també els d'època medieval. Aquests treballs d'investigació esdevingueren dos volums editats per la delegació a la comarca del Bages del Col.legi de Doctors i Llicenciats. Des de llavors Les Fonts, nom genèric de la col.lecció en què s'inserien aquests dos volums, han estat una eina de treball fonamental per als estudiants i per a tots aquells desitjosos de conèixer l'arqueologia bagenca. D'alguna o altra manera, tots els que ens hem interessat per la investigació històrica i arqueològica de la comarca hem utilitzat aquests textos com a eina de consulta i treball. I és aquest mateix caire d'eina el que torna a adquirir la nova publicació del Centre d'Estudis del Bages. Més enllà d'un simple llibre de lectura o consulta ràpida, el text articula el coneixement dels jaciments o punts d'interès arqueològic de la comarca amb una estructura de fitxes que agiliten el seu ús. Com els mateixos tres autors reconeixen en la seva introducció: "es tracta, en definitiva, d'un banc de dades, d'un aplec de jaciments que hem volgut fer el màxim de complet possible i posar-lo així a l'abast de tothom. (CEB).

Enric Prat de la Riba i Leonci Soler i March: correspondència inèdita (1899 - 1916) / estudi preliminar i edició per Pilar Martínez i Ascaso
Prat de la Riba i Sarrà, Enric


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1991
208 p. : il. ; 23 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 6) 
Bibliografia. Index.
ISBN 84-87618-03-0

La publicació de fonts materials directes és de gran importancia per al coneixement de la nostra història i, per dissort, no sempre és possible accedir a segons quin tipus de documentació, especialment quan es troba dipositada en mans privades. Per això, cal valorar molt positivament l'edició d'aquest llibre, que recull l'epistolari -degudament comentat- entre Prat de la Riba i Soler i March, el qual és guardat a l'arxiu familiar d'aquest darrer. L'autora del recull no es limita només a transcriure les cartes (autografes o mecanografiades), sinó que també les contextualitza i aprofita l'avinentesa per realitzar un apunt biogràfic de Soler i March. Possiblement l'estudi de les cartes i del seu temps pot ésser ampliat i millorat. En qualsevol cas, però, els investigadors d'aquesta etapa del catalanisme polític (finals del segle XIX, principis del XX) tenen per fi, a l'abast material, poder conéixer amb detall com i que pensaven llurs protagonistes sobre episodis que visqueren al seu temps.(CEB).

El Jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí, Bages) / per Antoni Daura i Jorba, Eduard Sánchez Campoy, Dolors Pardo Circuns, [et al.]



Manresa : Associació Cultural Dovella, 1987
109, [1] f. pleg. : il. ; 24 cm (Monografics. Centre d'Estudis del Bages, 1) 
Amb el suport de: Departament de Cultura. Servei d'Arqueologia, amb la col·laboració de: Museu Comarcal del Bages i Centre d'Estudis del Bages.
ISBN 84-398-7962-8

El llogaret de Boades, seu d'un important jaciment d'època ibèrica i romana, conegut des de principis del nostre segle, no havia gaudit encara d'una publicació que ens informés sobre les seves característiques materials i cronològiques, bàsica, sens dubte, per a poder emmarcar aquest punt dins del conjunt historigràfic. Tal com bé explica Josep Mª Gasol en les pàgines preliminars que presenten el llibre, la gran discreció dels seus primers investigadors, d'entre els quals en sobresurten els noms de Joan Simó i Valentí Santamaria, ha estat el principal obstacle per a que tot allò que havien anat aportant les excavacions restés en el més absolut anonimat. Ara aquests quatre autors, que varen fer-se càrrec de l'estudi i escavació de Boades a partir de 1984, assolint ja el nombre de quatre campanyes consecutives realitzades, ens ressumeixen el seu treball i, a més, classifiquen tot el cabal de peces guardades al Museu Comarcal de Manresa des de la dècada dels anys trenta. L'afany de rigor i exhaustivitat dels autors, pot suposar un cert parany per al lector no avesat als tecnicismes lingüístics de l'arqueologia o a les representacions gràfiques de la ceràmica. Amb tot, cal dir qe el llenguatge emprat és prou planer i que les conclusions són, en definitiva, la part del volum més sucosa de cara a assolir un coneixement real del present jaciment.(CEB).

L'Art funerari medieval a la conca alta del Llobregat / per Xavier Sitjes i Molins
Sitjes i Molins, Xavier


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1994
171 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 13) 
Amb el suport de: Ajuntament de Manresa, Consell Comarcal del Bages, amb la col·laboració de: Consell Comarcal del Solsonès. Bibliografia.
ISBN 84-87618-16-2

Interessant estudi de les nombroses, però poc conegudes, manifestacions d'art funerari medieval a casa nostra. El seu autor recull, doncs, tot l'ampli ventall de restes pètries com són les esteles, les foses hosseres, els pedrissos tombals, les làpides murals, arcosolis, sarcòfags, cenotatls i edicles que portin gravats epitafis i/o símbols (sagrats, solars, heràldics...). Per això, no es recullen les tombes més humils o sense expressió artística d'interès només arqueològic.(CEB).

La Qüestió de les colònies industrials: l'exemple de l'Ametlla de Merola / per Ignasi Terradas i Saborit
Terradas i Saborit, Ignasi


Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ambit de Recerques del Berguedà, 1994
242 p., [1] f. pleg. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 14) 
Amb el suport de: Fundació Caixa de Manresa, Ajuntament de Puig-reig i Consell Comarcal del Bages. Edició revisada i ampliada de: Les colònes industrials : un estudi entorn del cas de l'Atmella de Merola. Barcelona : Laia, 1979.
ISBN 84-87618-19-7

Reedició actualitzada del treball publicat l'any 1979 que ha esdevingut un clàssic a l'hora d'estudiar el fenomen de les colònies industrials tant a nivell històric. com econòmic i antropològic agafant com a mostra l'Ametlla de Merola (Puig-reig).(CEB).

El Potencial de desenvolupament de la comarca del Bages: una visió general / per Marcel Grifell i Tatjé
Grifell i Tatjé, Marcel


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1992
223 p. : gràf. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 10) 
Accèssit del Premi Oms i de Prat 1990, de la Caixa de Manresa. Amb el suport de: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Fundació Caixa de Manresa, Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, Ajuntament de Manresa i Consell Comarcal del Bages. Bibliografia.
ISBN 84-87618-18-X

La publicació d'aquest treball que havia gaudit prèviament de reconeixement mitjançant un accèssit al Premi Oms i de Prat de la Caixa de Manresa en l'edició de 1990, per part del Centre d' Estudis del Bages, ha suposat realment una important novetat a nivell comarcal. Si exceptuem algunes monografies encarregades sobretot per entitats bancàries, treballs d' anàlisi sectorial i el document consensuat per entitats públiques (especialment el Consell Comarcal del Bages) i privades que va formar part del programa El Bages cap a l'any 2000, la veritat és que els estudis econòmics han estat molt minsos i, pitjor encara, poc divulgats. Per aquesta raó el llibre que ara presentem ve a emplenar un gran buit. Val a dir, abans de res, que es tracta d' una obra molt especialitzada. L'estudi s'ha realitzat a través de la utilització d'una complexa i acurada metodologia, que no és corrent aplicar en àmbits tan reduits -humanament i físicament- com és cl cas d'una comarca. Això fa que el seu contingut no sigui de lectura fàcil per a qui s'hi atansi amb pocs coneixements d'economia. La profusió de dades, estadístiques, gràfics... és percentualment molt notable. Tot i així, és bo que una tasca tan laboriosa i exhaustiva vegi la llum pública. És evident, per altra banda, que sense anàlisis d'aquesta mena difícilment es poden fer valoracions sobre l'estat de la nostra economia i les perspectives de futur. Les conclusions del seu autor són clares: l'arca administrativa del Bages no es correspon totalment amb la funcional, pcrò s'hi acosta moltíssim; la seva situació és bona i no s'observen els efectes de la congestió; el nivell de renda és positiu; hi ha una discreta qualitat de les inversions industrials i s'ha produit un clar refomament dc l'especialització industrial tradicional (tèxtil i construcció de maquinària i elèctrica). Marcel Grifell aposta, finalment, per una estratègia de desenvolupament basada en la potenciació industrial, més que no pas en el sector terciari o de serveis. (CEB).

Masos, safrà, occitans i pesta negra: estudis d'història de la Catalunya central / per Francesc Rafat i Selga
Rafat i Selga, Francesc


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1993
373 p. : il. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 11) 
Amb el suport de: Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa, Consell Comarcal del Bages i la família Rafat Selga. Conté un recull de 45 articles de temàtica diferent.
ISBN 84-87618-14-6

Vinya, fil·loxera, propietat i demografia a la Catalunya central / per Llorenç Ferrer i Alòs ; Carme Alvarez i Arróniz ; Carme Santmartí i Roset ; [et al.]



Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1992
148 p. : il. ; 23 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 9) 
Amb el suport de: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Ajuntament de Manresa i Consell Comarcal del Bages.
ISBN 84-87618-07-3

Conté:
- 043823  Alvarez i Arróniz. Carme. La Fil·loxera al Bages: demografia, canvis en la propietat i desnonaments.
- 043824  Ferrer i Alòs. Llorenç. Fil·loxera i propietat en una explotació agrícola: el mas Paloma d'Artés (Bages).
- 043825  Sanmartí i Roset. Carme. La Contractació agrària de la vinya després de la fil·loxera a la comarca del Bages.
- 043826  Güell i Sabata. Angela. El Conreu de la vinya i la plaga de la fil·loxera a Santa Maria d'Oló.
- 043827  Ferrer i Alòs. Llorenç. Canvis i permanències en la propietat de la terra a l'entorn de la fil·loxera: l'exemple d'Artés.

El Foc, un desastre ecològic?: Els efectes dels incendis a la Catalunya Central / Anna M. Vicente Velasco, Bernat Soler Antich
Vicente Velasco, Anna M.


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1993
185 p. : il., gràf. ; 24 cm (Monogràfics. Centre d'Estudis del Bages, 12) 
Treball guardonat amb la Beca d'Investigació de la Caixa de Manresa (1989-1991). Amb el suport de la Fundació Caixa de Manresa, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages. Bibliografia.
ISBN 84-87618-15-4

Aquest treball és el resultat d'una beca d'investigació otorgada per la Caixa de Manresa. Fa un estudi de diversos indrets afectats pels incendis forestals dels anys vuitanta de cara a observar el seu procés de regeneració. La conclusió més important és que si es frena o minimitza l'erosió posterior a l'incendi, el foc no s'ha de considerar pas un fenomen ecològicament nefas i irreversible.(CEB).