Making Public History of the Spanish Civil Wa r: A Theoretical-Didactic Approach to the Case of the Air-Raid Shelters of Barcelona / Andrés Besolí
Besoli i Martín, Andreu


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 186-198 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Els Vigatans als camps de concentració nazis : una proposta didàctica des d'una perspectiva multidimensional / Judit Sabido-Codina, Joan Callarisa, Feride Durna
Sabido-Codina, Judit


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 243-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi presenta una proposta didàctica innovadora enfocada en la integració de la memòria històrica i el patrimoni de conflicte dins el currículum educatiu, emprant com a eix el projecte Stolpersteine, que commemora les víctimes del nazisme mitjançant la instal·lació de llambordes commemoratives. La proposta promou una anàlisi multidimensional d'esdeveniments històrics conflictius, amb l'objectiu de desenvolupar una ciutadania crítica i compromesa. A través de l'elaboració de rutes històriques al voltant de les Stolpersteine a Vic, aquest enfocament pedagògic facilita la connexió entre el passat conflictiu i el present social i polític, i incentiva la reflexió i el debat crític a l'aula. La metodologia adoptada fomenta la participació estudiantil en el disseny de propostes didàctiques que tracten des de la Guerra Civil espanyola fins a la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració, de manera que prepara els futurs educadors per impartir un ensenyament que enllaça el coneixement històric amb la promoció de valors humans universals. Aquest enfocament representa una aportació valuosa a la pedagogia de la memòria històrica, i ofereix una estratègia concreta per a la seva integració efectiva en l'educació formal, alineada amb les demandes contemporànies de formació ciutadana i consciència històrica.

Didàctica de la Guerra Civil espanyola : la guerra química / Álvaro Yegros Pérez, Franc Jaume Martín, Gemma Sebares-Valle, Laura Jiménez Martínez



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 261-272 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre's mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d'un taller pensat per l'ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d'una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s'implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

La Memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes / Lorena Maeso Blanco
Maeso Blanco, Lorena


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 273-286 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Les troballes d'objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l'objecte en si, però també per les dades d'informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d'una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el 'poder' d'explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat recent.Aquest article té per objectiu assentar les bases d'una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l'arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l'estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d'exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.S'analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l'actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d'una visió profess ional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s'han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n'ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l'impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

1936-1939. El tractament del conflicte a l'educació pública de Catalunya des de la memòria democràtica / Axel Baiget Morreres, Victor Ferreira Villalonga, Sònia Mañé Orozco
Baiget Morreres, Axel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 315-328 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Des d'alguns Camps i Entorns d'Aprenentatge del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, s'ha vist la necessitat de tenir en compte tant recordar i ensenyar a l'alumnat les lluites que hi ha hagut al nostre país per aconseguir i defensar una societat més justa i democràtica, com dignificar les persones que han patit o han mort en la lluita per aquests ideals. Les propostes didàctiques dissenyades s'emmarquen en els fets de la Guerra Civil, l'exili i la repressió franquista, sota una perspectiva vinculada a la memòria democràtica.

Fora de l'aula, dins de la facultat : preguntes i reflexions sobre una activitat amb Casa Àsia. Antropologia de la societat contemporània, 1r curs / Jordi Tomàs, Julieta Pérez, Rita Grau, Violeta Martos, Laura Díaz Cabrera, Gemma Aldabert, Yolanda Casanova



En: Con textos : revista d'antropologia i investigació social. Barcelona, núm. 13 (2024) , p. 195-218 (Articles) 
Referències bibliogràfiques. Títols i resums en català, castellà i anglès.

Aquest article té com a objectiu recollir el punt de vista d'alguns participants sobre la trobada que el 26 de febrer del 2024 va tenir l'alumnat de l'assignatura de primer curs d'Antropologia de la Societat Contemporània (grup de tarda) amb membres del Projecte AFEX (Aprenem Famílies en Xarxa-Escola de Bambú) vinculat a Casa Àsia. L'article també pretén reflexionar sobre les possibilitats d'aprenentatge actiu i col·laboratiu en antropologia social que pot oferir una activitat com aquesta, així com deixar constància d'alguns dels debats i reflexions que vam tenir a l'aula1. Escrit de forma col·laborativa per set persones, cap de les quals no havia participat mai en una activitat com aquesta, l'article no és un text estrictament acadèmic, sinó divulgatiu, amb reflexions que transiten entre la vivència personal, l'antropologia i la pedagogia, entre d'altres, i es focalitza estrictament en l'activitat duta a terme en el context de l'assignatura.

El Camp d'aprenentatge de la Garrotxa : paisatge, recursos i procediments al servei de la didàctica de les Ciències Socials / Neus Colomer, Jordi Espadalé, Susanna Serbosa
Colomer, Neus


En: Balma, núm. 1 (juliol 1995), p. 117-128

Arxius i fonts primàries. Rialles Olot s'acomiada de l'escenari [Fitxer informàtic] / Sandra Dieguez Díaz, Bruna mas Codina, Clàudia Piella Vilanova, Pau Riera Osuna, Sandra Solé Badosa, Sara Reinhardt Codina ; [dirigit per: Lada Servitja Tormo]
Dieguez Díaz, Sandra


2024
Dirigida per: Servitja Tormo, Lada. Universitat de Girona. Facultat d'Educació i Psicologia, 2024
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Rialles Olot aquest any diu adéu, després de 45 anys formant part de la vida cultural de la ciutat oferint espectacles infantils i activitats de lleure als més joves, de dos a dotze anys. Així doncs, ens hem decantat per tractar aquest tema d'interès local a partir de fonts primàries i secundàries amb motiu de l'acomiadament i en homenatge a la seva tasca cultural dins la ciutat. A més, esdevé un fet que pot ser proper als nens i nenes de cicle superior d'una escola d'Olot, ja que alguns potser han pogut tenir l'oportunitat d'assistir als espectacles i activitats que oferien de més petits i segurament han vist representada l'entitat en les festivitats de la ciutat a través de la faràndula. A partir d'aquesta temàtica s'ofereix l'oportunitat de conèixer la importància i la implicació que té una entitat com aquesta per a una ciutat i també descobrir i valorar el motiu del seu origen, el qual aportarà una pinzellada històrica sobre les represàlies que va comportar la dictadura franquista i el règim a la llengua catalana. Per tant, els alumnes podran entendre el motiu de la seva fundació, la importància que aquesta ha tingut al pas del temps i la seva evolució fins avui.

Discurs de cloenda de l'acte de reconeixement al Dr. Antoni Gavaldà / Antoni Gavaldà Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 35 (2022) , p. 59-75 (Converses) 

El doctor Antoni Gavaldà va pronunciar el 26 de novembre de 2021 el discurs de cloenda en l'acte de reconeixement a la seva trajectòria, celebrat a l'aula Magna de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Gavaldà, historiador i membre del grup de recerca ISOCAC, ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la URV, ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats i l'Educació, i és membre actiu de la revista Comunicació Educativa, a més de ser-ne un dels fundadors l'any 1990.

La Memòria de l'espai públic : una experiència didàctica sobre el nomenclàtor del primer franquisme a Tortosa (Baix Ebre) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 35 (2022) , p. 117-139 : il. (Articles) 
Referències bibliogràfiques.

En aquest article presentem una seqüència didàctica portada a terme durant el curs 2020-21 en un grup de segon de batxillerat a l'INS Dertosa (Tortosa). Es treballen conceptes com memòria i espai públic arran de la reflexió sobre el nomenclàtor d'època franquista de la capital del Baix Ebre. S'ha elaborat un informe fictici per a l'Ajuntament de Tortosa sobre el compliment de la Llei de memòria històrica (2007) i s'han treballat fonts primàries del primer franquisme. Els alumnes han obtingut unes conclusions d'acord amb les activitats que han desenvolupat, tot evidenciant la importància de la història en la configuració de les identitats col·lectives contemporànies.

Entrevista a Antoni Gavaldà / Albert Irigoyen
Florenza Satorres, Patrícia


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 33 (2020) , p. 7-28 : il.

Entrevista al doctor Antoni Gavaldà Torrents, que ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i que ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats. Mestre de mestres, un cop arribada la jubilació, en repassem la trajectòria en una entrevista on respon a quùestions sobre el futur de l'educació i de l'ensenyament-aprenentatge de la Didàctica de les Ciències Socials. També sobre conceptes com ara treball cooperatiu i valors cooperatius, virtualització i digitalització, el món de la docència i la recerca universitària. I, encara, sobre què significa ser mestre. Antoni Gavaldà, historiador i membre del grup d'investigació ISOCAC, és un dels fundadors de la revista Comunicació Educativa.

L'Ensenyament al cicle superior a partir d'un projecte patrimonial : un estudi de cas al Monestir de Sant Pere de Casserres / Joan Callarisa Mas
Florenza Satorres, Patrícia


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 33 (2020) , p. 41-52 : il.
Bibliografia.

Aquest article parteix d'una recerca sobre la didàctica del patrimoni, en què, a partir del seguiment d'un projecte interdisciplinari amb alumnes de sisè del cicle superior de primària en una escola d'Osona, s'observa com es treballa el patrimoni cultural centrat en un monestir i com es desenvolupen totes les àrees curriculars durant el curs. S'hi observen i analitzen, d'una banda, els resultats del treball curricular desenvolupat amb projectes interdisciplinaris i, d'una altra banda, el treball metodològic de la mestra.

Filosofia a primària. Ensenyar a pensar / Maria Guix
Guix, Maria


En: Comunicació Educativa, n. 25 (2012) , p. 40-45 : il.

En l'article s'hi dóna resposta a una sèrie d'interrogants que es plantegen quan hom diu "fem filosofia a primària". Per què? D'on surt? En què consisteix? Què es pretén? Com es treballa? Aquesta experiència, que comparteixen escoles de més de trenta països, es porta a terme a l'escola de Can Puig de Banyoles des de fa una vintena d'anys, amb una valoració molt positiva, tant dels mestres que l'imparteixen com dels alumnes que en gaudeixen.

L'Arqueologia entra a l'institut : experiència didàctica a l'Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès / Anabel Ortiz López, Sònia Mañé Orozco, Antoni Bardavio Novi
Ortiz López, Anabel


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 56 (2023) , p. 115-124 : il. (Didàctica i medi local) 

Aprofitament didàctic d'un jaciment de neandertals : La Roca dels Bous i el Camp d'Aprenentatge de la Noguera / Antoni Bardavio Novi, Sergi Chàfer Buzzi, Sònia Mañé Orozco
Bardavio i Novi, Antoni


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 47-55 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Camp d'Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que des de fa quinze anys desenvolupa activitats didàctiques a l'entorn del jaciment arqueològic neandertal de la Roca dels Bous. La inclusió de la prehistòria als currículums d'educació infantil, primària i secundària vincula el passat més llunyà de l'ésser humà amb qüestions socialment rellevants en el nostre món actual, com ara el que ens defineix com a humans. Així mateix, va ser també a la prehistòria que es van desenvolupar processos importants per entendre com funciona la societat avui dia, tant pel que fa a les relacions socials, com a l'economia o l'organització política. La visita a la Roca dels Bous promou l'aproximació a les societats paleolítiques d'una manera vivencial, per tant, més significativa i potenciadora de l'empatia històrica, i, en conseqüència, de l'empatia cap a l'alteritat.

El Joc a l'antiguitat clàssica : una tècnica d'immersió a la vida quotidiana del passat / Marta Panadès Manresa
Panadès Manresa, Marta


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 127-132 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona ha desenvolupat i fet créixer un projecte d'arqueologia experimental al llarg de 19 anys. La Jornada d'aprenentatge actiu, "Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco", és una macro activitat col·laborativa per a l'alumnat de 5è de Primària de Tarragona i el Tarragonès. Al llarg d'un matí l'alumnat viu i experimenta el joc i la joguina dels nostres avantpassats romans.

Notas para el estudio de la ortodoxia pedagógica : un modelo educativo del siglo XVIII; Noticia del "tratado del origen y arte de escribir bien" de Fr. Luis de Olod / Josep Ma Sabaté i Bosch
Sabaté i Bosch, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 6-7 (1983-1984) , p. 213-253
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Els Anuncis del "Llibre de la Festa Major" al llarg del segle XX / Josep Pujol
Pujol, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2015) , p. 83-96 : il.
Notes.

Instruccions per la ensenyança de minyons : obra utilissima per la instrucció dels minyons, y descans dels mestres, ab laminas finas pera apendrer be de escriurer / escritas per lo Rt. Baldiri Rexach, prevere, y rector de la Iglesia Parroquial de Sant Martí de Ollés, Bisbat de Gerona
Reixach i Carbó, Baldiri


Barcelona : Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1923
XV, 383 p. : il. ; 23 cm
Edició similar a la feta a Girona per Anton Oliva, el 1749.

Arxius i fonts primàries. El Carrilet, un tren per la història [Fitxer informàtic] / Paula Genové Busquets, Aïna Izquierdo Ventura, Carla Parera-Nieto Salas
Genové Busquets, Paula


2022
1 recurs electrònic

El tema que volem treballar en aquesta Unitat Didàctica és el Carrilet. Primerament, hem triat aquesta temàtica perquè l'escola on ens trobem se situa al costat de la ruta per on passava el ferrocarril que viatjava des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. Per tant, considerem que es tracta d'un element que constantment forma part del dia a dia dels infants, però que realment desconeixen. Creiem que és important que els alumnes en coneguin la seva història, a causa de l'impacte que va tenir aquesta invenció en les vides dels habitants de Llagostera, ja que els va permetre establir relacions més ràpidament amb les poblacions del voltant. Un altre aspecte a destacar, és que els alumnes encara poden conèixer a gent del seu entorn (avis, familiars, veïns...) que haguessin pogut viatjar o veure el Carrilet. Aquest fet pot ser molt enriquidor pels infants perquè els pot resultar molt més atractiu i curiós que persones properes els expliquin vivències viscudes amb aquest ferrocarril (transmetent d'aquesta manera el temps viscut) tot relacionant el centre educatiu amb la societat i l'entorn que ens envolta. A més a més, aquest any se celebraria el 130è aniversari de l'aparició d'aquest transport, aspecte que ens podria facilitar la introducció d'aquest tema a l'aula. Les fonts que hem utilitzat són, majoritàriament, primàries, ja que, en gran part són documents que la població utilitzava de manera habitual en l'època. També hem fet ús de fotografies que permeten veure com era el Carrilet i la societat de l'època. Totes les fonts emprades ens les han facilitat l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.