português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
MATERIALS DE CONSTRUCCIO []
References found:
189   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 10
go to page                        


1 / 189
select
print

Bookmark and Share
El Reaprofitament de materials de l'etapa romana en edificis del període romànic a la Cerdanya. Oriol Mercadal in Memoriam / Montserrat Jorba i VAlero
Jorba i Valero, Montserrat


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 159-174 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Construcció d'edificis ; Materials de construcció ; Arquitectura ; Romànic ; Epoca romana ; Edat mitjana
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya
Cronologia:[2019]
Autors add.:Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya : Memorial Oriol Mercadal (3s : 2018 : Puigcerdà )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Construcció amb fusta [Fitxer informàtic] / Lluís Sol Olmos ; [dirigit per: Montse Bosch González]
Sol Olmos, Lluís


2018
Dirigida per: Bosch González, Montse. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, 2018
1 recurs electrònic
Treball final Grau.

El present treball tracta sobre la meva experiència laboral a Fustes Pallé, una empresa de construcció ubicada al Pirineu que des de fa ja molt anys es dedica a la construcció de tot tipus d'edificacions amb fusta. El document esta dividit en dos grans apartats. En el primer, faig una explicació més teòrica sobre la construcció amb fusta i sobre les propietats i característiques de la fusta com a material. En el segon apartat, faig una explicació sobre el funcionament i la organització de l'empresa i exposo els quatre projectes que he considerat de major importància de tots els que he participat. Aquests projectes són els següents: la construcció d'una coberta en un edifici amb estàndard "Passivhaus" a Paracuellos de Jiloca, Saragossa, l'ampliació d'un garatge a Prats i Sansor a La Cerdanya, la construcció d'una coberta i d'un altell de grans dimensions a Andorra La Vella, Andorra i finalment, la construcció d'una vivenda unifamiliar aïllada a Sora, un petit poble de la comarca d'Osona. En cada un d'aquests projectes he estat el responsable del disseny estructural, del disseny en 3D i de la mecanització de totes les peces. Fora del nucli del treball, en l'apartat d'annexes, he adjuntat les fitxes tècniques dels materials i productes utilitzats a les obres i els plànols dels projectes executius, per a una millor comprensió. Finalment, exposo les meves conclusions sobre l'experiència a l'empresa i sobre el potencial que té la fusta com a material de construcció al present i futur.


Matèries: Materials de construcció ; Construcció ; Empreses ; Indústria de la fusta
Matèries:Fustes Pallé
Àmbit:Prats i Sansor ; Sora ; Andorra ; Pirineu
Cronologia:2018
Autors add.:Bosch González, Montse (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/166180
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 189
select
print

Bookmark and Share
Geometría de carpintero : Josep Miàs i Gifre: casa club golf Fontanals de Cerdanya, Puigcerdà, Girona



En: Pasajes Construcción, N. 8 (2005) , p. 12-19
Fotografies, plantes.



Matèries: Camps de golf ; Clubs esportius ; Projectes d'arquitectura ; Materials de construcció ; Arquitectes
Matèries: Miàs i Gifre, Josep
Matèries:Club de Golf Fontanals
Àmbit:Fontanals de Cerdanya
Cronologia:[2005]


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Interdisciplinary studies on ancient stone : proceedings of the IX Association for the Study of Marble and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009) / edited by Anna Gutiérrez Garcia-M., Pilar Lapuente Mercadal, Isabel Rodà de Llanza

Association for the Study of Marble and Other Stones used in Antiquity. International Symposium (9è : 2009 : Tarragona )


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012
800 p. : il. col. ; 30 cm (Documenta, 23) 
Bibliografia.
ISBN 9788493903381

Conté:
- 193792   Pethrographic study of the tumular cist with carved steles of Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida, Catalonia).


Matèries: Actes de congressos ; Epoca romana ; Materials de construcció ; Escultura ; Pedreres ; Comerç
Àmbit:Roma ; Mediterrània ; Tarragona
Cronologia:2009
Autors add.:Gutiérrez García-Moreno, Anna (Ed.) ; Lapuente Mercadal, Pilar (Ed.) ; Rodà de Llanza, Isabel (Ed.)
Autors add.:Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Accés: http://hdl.handle.net/2072/231090
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pátina áurica de la "Pedra de Girona" / por José Mª Pla Dalmau
Pla i Dalmau, Josep Maria


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 63 (1973) , p. 41-44 : il.


Matèries: Geologia ; Pedreres ; Materials de construcció ; Vegetació
Àmbit:Girona
Cronologia:0000 - 1973
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81368
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La "Pedra de Girona" / por José Mª Pla Dalmau
Pla i Dalmau, Josep Maria


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 52 (1970) , p. 13-25 : il.


Matèries: Geologia ; Pedreres ; Materials de construcció
Àmbit:Girona
Cronologia:0000 - 1970
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81102
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Argila, aigua i calç : de la terra a la casa : patrimoni preindustrial a Gavà / Josep Campmany Guillot (ed.) ; Vanessa Rodríguez Fornós, Ángel Losada Mayoral, Pau Navarro Espinar i Josep Comas Aregall



Gavà : Associació d'Amics del Museu de Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2018
152 p. : il. col. ; 23 cm (La Nostra gent, 11) 
Bibliografia i fonts. Annex amb fitxes dels elements patrimonials.
ISBN 9788409045853


Matèries: Patrimoni cultural ; Arquitectura popular ; Pedra seca ; Materials de construcció ; Cases ; Tècniques de construcció ; Instal·lacions industrials ; Forns ; Indústria de la construcció ; Recursos hídrics
Àmbit:Gavà ; Llobregat, delta del
Cronologia:[1700 - 2018]
Autors add.:Campmany i Guillot, Josep (Ed.) ; Rodríguez Fornós, Vanessa ; Losada Mayoral, Àngel ; Navarro Espinar, Pau jesús ; Comas Aregall, Josep M.
Autors add.:Amics del Museu de Gavà ; Centre d'Estudis de Gavà
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2019/06/LLibre-forns-aigua-bobiles-amb-portada.pdf
Localització: B. Josep Soler Vidal (Gavà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pedrera del foment / text: Raquel Castellà i Perarnau
Castellà i Perarnau, Raquel


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 7 (juny 2019), p. 14-19 : il. (Perspectives

Si bé Caldes de Montbui és coneguda per les aigües termals, a cavall dels segles XIX i XX un altre recurs natural va ser tant o més profitós per a la vila: el granit.


Matèries: Jaciments minerals ; Indústria extractiva ; Pedreres ; Materials de construcció ; Conflictivitat laboral ; Vagues
Àmbit:Caldes de Montbui
Cronologia:1893 - 1968
Accés: https://mnactec.cat/revista-eix/eix-7/
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Església barroca dels Omells de Na Gaia: de l'ús de la pedra del castell al seu accidentat acabament / Anna Isabel Serra Masdeu
Serra i Masdeu, Anna Isabel


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 179-188 : il. (Història de l'art
Bibliografia. Notes.

Construir l'església parroquial dels Omells de na Gaia (Lleida) a finals del segle XVIII, que llavors pertanyia a l'arquebisbat de Tarragona, va esdevenir una tasca força complicada. La documentació conservada especifica com havia de ser la nova fàbrica i detalla les seves característiques tècniques encara que també posa en evidència els desacords amb els mestres de cases i els administradors de l'obra que van intervenir en aquella construcció. L'article relata una de les situacions més habituals a la Catalunya del moment a l'hora de finalitzar aquests monuments, és a dir, l'aparició de greus desavinences entre els mestres de cases i els promotors de les mateixes.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies parroquials ; Barroc ; Construcció d'edificis ; Materials de construcció ; Fonts documentals
Matèries:Església parroquial de Santa Maria dels Omells de na Gaia
Àmbit:Omells de na Gaia, els
Cronologia:1775 - 1784
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Podall/article/view/360375


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Forns de calç i de guix / Jordi Fort Besora
Fort i Besora, Jordi


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any VI, núm. 13 (desembre 2008), p. 15-20


Matèries: Forns ; Materials de construcció ; Indústria de la construcció
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[0000 - 1950]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354280
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Molins protomedievals del Comtat de Besalú i de les seves rodalies / Jordi Bolòs i Masclans
Bolòs i Masclans, Jordi


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 195-207


Matèries: Alta edat mitjana ; Molins d'aigua ; Fonts documentals ; Construcció ; Materials de construcció ; Instal·lacions agràries
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[800 - 1100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352117/443350
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Construccions de pedra seca, paisatge i geologia del riu Gaià entre el Pont d'Armentera i Montferri. Marge oriental del Camp de Tarragona (l'Alt Camp) / Joan Rubió Guilleumas
Rubió i Guilleumas, Joan


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 22 (2018) , p. 5-25 : il.

La presència de construccions de pedra seca en els paratges de l'Alt Camp és significatiu de la geologia del terreny. La pedra seca de la zona prové bàsicament de la zonació horitzontal de sòls calcaris, actualment fossilitzats, de les zones distals d'antics ventalls al·luvials i que l'erosió va posnt al descobert.


Matèries: Arquitectura popular ; Pedra seca ; Materials de construcció ; Patrimoni cultural ; Paisatge ; Geologia
Àmbit:Alt Camp
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/359288
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Temprana importacion de mármoles blancos en Tarraco / Julio C. Ruiz Rodríguez
Ruiz Rodríguez, Julio C.


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 49, núm. 1 (2018) , p. 99-123 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'examinen en el seu conjunt les peces arqueològiques en marbres importats més antics de Tarraco, amb l'objectiu de conèixer les circumstàncies i les motivacions de l'inici del fenòmen de la importació de materials lapididaris forans. Per a això, es reflexiona sobre aspectes com els tallers que van elaborar aquests elements, els seus contextos topogràfics i la seva funcionalitat. També es reprenen qüestions relacionades amb els problemes de datació que han plantejat quasi totes les inscripcions i escultures considerades. Com a resultat, queda demostrat amb claredat el paper pioner d'aquesta ciutat, en el context d'Hispània, per a la introducció de roques ornamentales extrapeninsulars.


Matèries: Epoca romana ; Objectes arqueològics ; Datació ; Importació ; Materials de construcció ; Escultura ; Epigrafia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[150 aC - 0]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/335601
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Noves dades sobre la procedència del marbre romà de la torre del Telègraf o del Llamp de Girona / Jordi Oliver Vert
Oliver Vert, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 93-104 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present escrit pretén aportar noves dades sobre la procedència extractiva dels blocs de marbre d'època romana reutilitzats en una torre quadrangular d'origen carolingi (Torre del Telègraf o del Llamp). La descoberta d'aquest material lapidi l'any 1988, continua sent un unicum per a la Gerunda romana, construïda habitualment amb la sorrenca de Domeny-Taialà i/o de Can Guilana i la calcària nummulítica que aflora a l'entorn més immediat.


Matèries: Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Materials de construcció ; Pedreres
Matèries:Ciutat romana de Gerunda ; Torre del Telegràf de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1988]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356232
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Infrastructures hidràuliques de drenatge del ferrocarril de Barcelona-Mataró-Maçanet/Massanes pel litoral / Xavier Nubiola Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 238-251

Bibliografia.

El ferrocarril de Mataró, inaugurat el 28 d'octubre de 1848, va ser el primer a construir ponts pel litoral per creuar les lleres de rius i rieres. Els ponts inicials de la línia es van construir íntegrament de fusta1, pel menor cost i rapidesa de construcció. Mentre que les petites obres de drenatge, es van fer en fàbrica de maó, ajuntada amb morter de calç i sorra, però sent algunes obertes, també eren cobertes de fusta2. Amb diferència, el pont de major longitud era el del riu Besòs, d'uns 334 metres, seguit pel de la riera d'Argen-tona, d'uns 116 metres. El projecte es va confiar als anglesos, l'enginyer Joseph Locke i el contractista Mackenzie & Brassey. A causa de les elevades despeses de manteniment dels ponts de fusta, el 1851 es pren la decisió de substituir-los successivament en els anys següents per fàbrica de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler. La línia es va continuar fins a l'entroncament amb el ferrocarril de Granollers, sota la direcció de l'enginyer català Joaquim Carrera Sayrol, però ja sense quasi cap obra de fusta.


Matèries: Xarxa ferroviària ; Infraestructures de transport ; Litoral ; Recursos hídrics ; Ponts ; Materials de construcció
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Maçanet de la Selva ; Massanes
Cronologia:[1848 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353580/444590
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme / Joaquim Graupera Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 73-92

Bibliografia.

Els molins medievals del Maresme ja són força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat: les moles. A partir d'estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que estan en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuïc, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d'elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi va ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s'anomenessin "molers".


Matèries: Molins ; Pedreres ; Comerç ; Edat mitjana ; Materials de construcció ; Picapedrers ; Tècniques de construcció ; Construcció
Àmbit:Maresme ; Vallès Occidental ; Vallès Oriental ; Baix Llobregat ; Montjuïc - Barcelona
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/353566/444576
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 189
select
print

Bookmark and Share
Castelldefels, units contra l'amiant



Castelldefels : Ajuntament de Castelldefels, cop. 2019
143 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788409092987



Matèries: Empreses ; Indústria del ciment ; Materials de construcció ; Fàbriques ; Contaminació industrial ; Malalties laborals ; Associacions de malalts ; Procés judicial
Matèries:Fàbrica Rocalla de Castelledefels
Àmbit:Castelldefels
Cronologia:[1960 - 2019]
Autors add.:Ajuntament de Castelldefels
Localització: B. Josep Soler Vidal (Gavà); Biblioteca Central de Castelldefels


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 189
select
print

Bookmark and Share
Caracterització dels materials de Sant Julià de Vallfogona [Fitxer informàtic] / Ferran López Roca i Jordi Vidal Sapé ; director / tutor: Miquel Àngel Chamorro Trenado
López Roca, Ferran


2009
Dirigida per: Chamorro Trenado, Miquel Àngel. Universitat de Girona, 2009
1 disc òptic (CD-ROM) (Projectes de fi de carrera. Arquitectura Tècnica) 



Matèries: Esglésies ; Restauració i conservació ; Materials de construcció ; Projectes d'arquitectura
Matèries:Església de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Àmbit:Vallfogona de Ripollès
Cronologia:[2009]
Autors add.:Vidal Sapé, Jordi ; Chamorro Trenado, Miquel Àngel (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 189
select
print

Bookmark and Share
Caracterització de la fusta de Sant Julià [Fitxer informàtic] / Eloi Rosell Garrofé ; director/tutor: Miquel Àngel Chamorro
Rosell Garrofé, Eloi


2012
Dirigida per: Chamorro Trenado, Miquel Àngel. Universitat de Girona, 2012
1 videodisc (DVD) (Projectes de fi de carrera. Arquitectura Tècnica) 



Matèries: Esglésies ; Restauració i conservació ; Materials de construcció ; Projectes d'arquitectura
Matèries:Església de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Àmbit:Vallfogona de Ripollès
Cronologia:[2012]
Autors add.:Chamorro Trenado, Miquel Àngel (Dir.)
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 189
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Guix de la Conca de Barberà i la Segarra [Fitxer informàtic] / Vicenç Torras Giralt ; [dirigit per:] Maria Pura Alfonso Abella
Torras Giralt, Vicenç


2014
Dirigida per: Alfonso Abella, María Pura. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Grau en Enginyeria de Recursos Energètics i Miners).

L'objectiu principal d'aquest treball és la identificació i qualificació dels guixos d'aquestes dues comarques. Així mateix, l'objectiu de l'estudi és conèixer els principals llocs de guix d'interès des del punt de vista de la indústria i la construcció. I un tercer objectiu és valorar si aquests guixos contaminen a les aigües.


Matèries: Materials de construcció ; Indústria minera ; Explotacions mineres ; Geologia
Àmbit:Conca de Barberà ; Segarra
Cronologia:[2014]
Autors add.:Alfonso Abella, María Pura (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/23819
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 10
go to page                        

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3