Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció del pa, peix i vi (1719-1808) / Manel Camafort Montoya
Camafort Montoya, Manel


Tarragona : Arola Editors, 2025
271 p. ; 24 cm (Els llibres del Consell) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2021 del Consell Comarcal del Tarragonès. Bibliografia.
ISBN 9788412983142

Amb l'accés del candidat Borbó al tron hispànic, l'absolutisme va influenciar moltes de les dinàmiques de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder fer pal.liar els deutes de la hisenda local d'abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars va ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l'avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle XVIII. Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d'aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l'eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat, llauraors, pescadors i forners van ser els tres col.lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.Així i tot, a mesura que s'apropava el traspàs al segle xix, Tarragona va veure's submergida en una crisi econòmica que va afectar directament l'esfera comercial d'aquests productes. Amb aquesta nova conjuntura, es capgirà la lògica del "Bé comú" que cada gremi defensava ser afavoridor sobre els seus propis productes. La carestia de cereals, vi i peix per abastir la ciutat portà a deixar de banda els drets gremials ancestrals per poder donar cabuda a les necessitats assistencials de les famílies tarragonines.Tal com planteja el present llibre, la història gremial de l'alimentació a Tarragona és un discurs a cavall entre la defensa dels interessos comuns de la població representats en primera instància per l'entramat gremial i, en segon terme, la descontextualització dels seus drets privatius incentivada pel govern local que anà a favor de l'abastiment local a partir de 1786. Amb tot plegat, aquesta consideració inicial llargament desenvolupada durant diverses dècades, que va portar els gremis a contradir els manaments de l'organisme municipal, va trobar ressò en els clamors populars dels anys centrals del mil set-cents. No obstant això, les noves necessitats comercials a tocar de l'any 1800 van fer reconsiderar la viabilitat d'aquests privilegis i donar prioritat el subministrament local. (Editorial).

El Sistema econòmic del establiments de l'ager Tarraconensis / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 405-454

Bibliografia.

L'Or líquid del Baix Camp : [treball de recerca] / Alba Segarra Casas ; tutora: M. Pilar Pérez
Segarra Casas, Alba


Cambrils : Institut Cambrils, Departament de Biologia i Geologia, 2016
72 f. : il. col., gràf. ; 30 cm
Text mecanoscrit.

XII Fira de l'Avellana : Fira de Sant Llorenç Riudoms : dies 7, 8 i 9 d'agost de 1992

Fira de l'Avellana (12a : 1992 : Riudoms )


Riudoms : Ajuntament, 1992
40 p. : il. ; 23 cm

VIII Fira de l'Avellana : Fira de St. Llorenç'88 : Riudoms : dies 12, 13, 14 i 15 d'agost

Fira de l'Avellana (8a : 1988 : Riudoms )


Riudoms : Ajuntament, 1988
70 p. : il. ; 23 cm

L'Evolució del cultiu de l'avellana a la Selva del Camp : repàs varietat i identitat d'un cultiu en els darrers 50 anys / Paula Prats Mañani
Prats Mañani, Paula


2021
63 f. : il. ; 30 cm
Treball de recerca de batxillerat. A la portada: 2n BAT A. INS Joan Puig i Ferreter.

Una Catedral de gel / Ramon Amigó
Amigó i Anglès, Ramon


En: Vent de Serè. Alforja, Núm. 7 (hivern 1997-1998), p. 3-4

D'Alforja i les seves neveres : pous de neu : La ruta de les neveres / Josep Sànchez Moragues
Sánchez Moragues, Josep


En: Vent de Serè. Alforja, Núm. 9-11 (estiu, tardor, hivern 1998), p. 11-13, 11-13, 14-15

Pastores en el siglo XXI : producir el queso artesanalmente es la decisión de una familia de Colldejou para seguir viviendo de esta profesión / Isaac Albesa
Albesa, Isaac


En: Diari de Tarragona. Tarragona, Núm. 5753 (11 de maig 2003), p. 16-17

Estudio de viabilidad de una granja de engorde de patos para foie-gras (6.800 patos/año), en el término municipal de Pratdip, Tarragona / Antonio Miguel López Raya ; [dirigit per: Joan Oca i Baradad]
López Raya, Antonio Miguel


1998
Dirigida per: Oca i Baradad, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. ESAB, 1998
70 f. ; 30 cm
Treball final de carrera. Bibliografia.

Avantprojecte d'implantació d'una industria de mescla de gelats envasats per a congelar a la Selva del Camp / Edgar Salgado Sendra ; [dirigit per: Xavier Jardí Benedicto, Alberto Torres Pitarch]
Salgado Sendra, Edgar


2009
Dirigida per: Jardí Benedicto, Xavier; Torres Pitarch, Alberto. Universitat Rovira i Virgili. Facultat d'Enologia de Tarragona, 2009
3 vol. (x, 408 f., 16 f. de plàn.) ; 30 cm (Sescelades. Projectes i treballs final de carrera ) 
Treball final de carrera. Enquadernació en espiral. Conté: Volum 1: Memòria i annexes; Volum 2: Plànols; Volum 3: Amidaments.

Projecte d'una planta de processat de productes de la Quarta Gamma de 2850 Tm/any al T.M. de Cambrils (Baix Camp) / Frances Primé i Vidiella
Primé i Vidiella, Francesc


1991
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida, 1991
2 vols : 16 plàn. ; 31 cm
Projecte Final de carrera.

La Indústria dels embotits / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 19 (desembre 2007), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

El Secret d'Olot / text de Sebastià Bennasar ; il·lustracions de Coralí Espuña
Bennasar, Sebastià


[Olot] : Esteban Espuña. S.A., 2022
22 p. : il. col. ; 21 cm
Editat per celebrar el 75è aniversari de l'empresa.
ISBN 9788412487039

Santa Pau Ale Works / text: Joan Villar-i-Martí
Villar i Martí, Joan


En: Cuina, Núm. 258 (abril 2022), p. 97-98

Xauxa, productor català. La Garrotxa (Prepirineus) / Les Preses



En: Cultura del formatge ; Gerez, Toni. El Papiol : Efadós, 2023. p. 113

Mas Farró, productor català. La Garrotxa (Prepirineus) / La Vall de Bianya



En: Cultura del formatge ; Gerez, Toni. El Papiol : Efadós, 2023. p. 90

El Pastor de Riudaura, productor català. La Garrotxa (Prepirineus) / Riudaura



En: Cultura del formatge ; Gerez, Toni. El Papiol : Efadós, 2023. p. 110

Projecte de construcció d'una indústria càrnia d'elaboració d'embotit cuit i embotit curat des de la cria i l'engreix de l'animal [Fitxer informàtic] / Marc Costa Triadú
Costa Triadú, Marc


2016
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2016
1 recurs electrònic
Treball final de màster.

L'objectiu del present projecte és dimensionar les infraestructures necessàries per a poder elaborar embotit cuit i curat de forma artesanal. Però, per a poder elaborar la pròpia marca d'embotit, la Cooperativa de la Vall vol poder controlar tot el procés des de la cria i l'engreix del porc fins a l'elaboració de l'embotit. Per aquesta raó, en el projecte es descriuen i detallen els càlculs realitzats per al dimensionament de les edificacions i les seves instal·lacions de la zona de les granges i de l'obrador. També es vol crear un escorxador, però com s'explicarà més endavant, no ha estat possible. Els principals condicionants per part del peticionari són: - la construcció de les edificacions s'ha de realitzar en els seus terrenys de la finca de Can Nicola i la finca de Can Vedruna, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres. - La producció diària ha de ser com a mínim de 400kg d'embotit. - S'ha de garantir el benestar animal per a poder obtenir una millor qualitat del producte final.

Selecció i millora de la varietat tradicional de Fesol (Phaseolus Vulgaris L.) Tavella Brisa / Xavier Estruch Garriga, Antonio Savé Solano ; [Dirigit per: Francesc Casañas Artigas]
Estruch Garriga, Xavier


2011
Dirigida per: Casañas Artigas, Francesc. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 2011
1 recurs electrònic
.Treball final de carrera.

La varietat tradicional de fesol (Phaseolus vulgaris) anomenada Tavella Brisa es cultiva a la zona volcànica de Santa Pau, juntament amb altres varietats millorades genèticament del tipus Navy. La varietat Tavella Brisa té un reconeixement superior pel que fa a qualitat organolèptica, però per contra, presenta diverses deficiències agronòmiques (menor producció i dificultats en la recol·lecció, entre d'altres) respecte a les altres varietats Navy. Al llarg del temps, les varietats millorades genèticament han anat desplaçant a la varietat tradicional, ja que les virtuts agronòmiques han interessat més que les virtuts organolèptiques. Per evitar aquest desplaçament, s'ha realitzat un programa de selecció i millora de la varietat tradicional de fesol Tavella Brisa, presentant en aquest treball els resultats obtinguts durant els tres primers anys. Els seus objectius són dos: assajar varietats millorades de tipus Navy per determinar quines són les millors i quin és el seu maneig òptim i, obtenir línies pures seleccionades dins del tipus varietal Tavella Brisa, que siguin competitives agronòmicament amb les varietats millorades i de superior qualitat organolèptica. Els resultats de l'any 2006, que constitueixen el gruix del TFC, han establert que les millors densitats de sembra estan entre les 44.000 i 132.000 plantes/Ha i per tant, caldrà planificar nous estudis en cultius experimentals per poder saber les densitats òptimes de cultiu. Per altre banda, la varietat T9905, s'ha mostrat com la més adequada a les condicions climàtiques de la zona volcànica de Santa Pau. S'ha confirmat també l'efecte dels distints microambients on es cultiva, tant en la composició química del fesol com en la percepció sensorial de la seva pell. Respecte a la selecció de noves línies pures a partir de poblacions de Tavella Brisa s'han obtingut tres varietats que responen al idiotip buscat (P151, P171, P65). Una altra varietat (P36), malgrat no respondre exactament al idiotip, es seguirà estudiant ja que aparentment presenta una bona resistència a la sequera.