Els Docs de l'estació del ferrocarril i el Banc Mercantil de Lleida / Felip Gallart Fernández, Joan-Ramon González Pérez
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 31-42 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pràcticament desconegut per la gent de Lleida, l'edifici dels docs està situat a unes passes de l'estació Lleida-Pirineus. Lligat al naixement, evolució i decadència del Banc Mercantil de Lleida, en aquest treball volem donar notícia dels orígens, construcció i evolució d'un dels principals edificis d'arquitectura industrial de finals del segle xix que encara resta dempeus a Lleida i del banc que en va ser promotor i reivindicar el seu record, el seu valor inqüestionable i una rehabilitació digna i respectuosa dins del Projecte de la nova Estació d'Autobusos de Lleida.

El Tossal de la Seu Vella. Lleida 1860-1960 / Joan Ramon González, Josep Ignasi Rodríguez, Jordi Mestre
González i Pérez, Joan Ramon


El Papiol : Editorial Efadós, 2025
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda) 
ISBN 9788419736680

El tossal de la Seu Vella de Lleida destaca en la plana del Segrià amb el seu excepcional conjunt patrimonial. La peculiar silueta de la catedral medieval, amb l'esvelt campanar, esdevé l'emblemàtica referència del ponent català. La dramàtica conversió de la Seu en caserna i la desaparició del barri noble que l'envoltava per bastir el Castillo Principal, han marcat la identitat de la ciutat. Un segle d'imatges (1860-1960) de lo Castell de Lleida, amb soldats, bastides, picapedrers i visitants. Aspira a ser Patrimoni Mundial! (Editorial).

Visita al patrimoni històric de Tartareu en el marc de la XLVI Jornada de Treball del GRTP / Joan-Ramon González Pérez
González i Pérez, Joan Ramon


En: 263465 Registre fòssil a les terres de Lleida i Prepirineu : actes de la XLVI jornada de treball Tartareu, 2018. Sant Martí de Maldà / Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2024. p. 287-294 : il

Crònica de la XLVI Jornada de Treball, Tartareu (la Noguera) / Joan-Ramon González Pérez i Josep Sanahuja Gendre
González i Pérez, Joan Ramon


En: 263465 Registre fòssil a les terres de Lleida i Prepirineu : actes de la XLVI jornada de treball Tartareu, 2018. Sant Martí de Maldà / Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2024. p. 259-272 : il

L'Exposició paleontològica de la Pedrera de Meià de l'IEI (2018). El Centre d'interpretació de la Pedrera de Vilanova de Meià (2021) / Joan-Ramon González, Miquel Torres i Àngel Galobart
González i Pérez, Joan Ramon


En: 263465 Registre fòssil a les terres de Lleida i Prepirineu : actes de la XLVI jornada de treball Tartareu, 2018. Sant Martí de Maldà / Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2024. p. 79-90 : il

Registre fòssil a les terres de Lleida i Prepirineu : actes de la XLVI jornada de treball Tartareu, 2018 / Edició a cura de: Miquel Torres Benet, M. Teresa Fontanet Llobera i Joan-Ramon González Pérez

Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Jornada de Treball (46a : 2018 : Tartareu )


Sant Martí de Maldà / Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2024
294 p. : il. col. ; 25 cm
A la portada "Homenatge a Antoni Lacasa i Ruiz, paleontòleg de les Terres de Lleida". Referències bibliogràfiques. Amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner.
ISBN 9788409684588

Conté:
- 263466  Fontanet i Llobera. Teresa. Entrevista en homenatge a Antoni Lacasa, paleontòleg de les Terres de Lleida.
- 263467  Roqué i Buscató. Josep. Com els cianobacteris modificaren l'atmosfera terrestre. Els oncolits d'Alòs de Balaguer.
- 263468  Lacasa i Ruiz. Antoni. Els Fòssils: fascinació, misteri, història.
- 263469  González i Pérez. Joan Ramon. L'Exposició paleontològica de la Pedrera de Meià de l'IEI (2018). El Centre d'interpretació de la Pedrera de Vilanova de Meià (2021).
- 263470  Estadella Serra. Ramon. Els Jaciments paleontològics del Talladell i els seus fòssils (Museu de Tàrrega-Urgell).
- 263471  Tosal Alcobé. Aixa. Més d'un segle d'estudis paleobotànics a Sant Pere dels Arquells (la Segarra).
- 263472  Torres i Benet. Miquel. Registre fossil de les graveres de Bellpuig (Urgell).
- 263473  Mata i Perelló. Josep Maria. Recorregut geològic i miner per la comarca de l'Urgell: des del coll de la Portella a Nalec, Rocafort de Vallbona, Sant Martí de Maldà, Belianes, Malda Llorenç de Rocafort, Vallbona de les Monges, Nalec i coll de la Portella.
- 263474  Torres i Benet. Miquel. Registre fossil de la vall del Corb-Maldanell (Urgell).
- 263475  Canyelles i Tharrats. Ramon I. Petjades fòssils a la comarca de la Noguera. Clot de la Mina, Vernet i Cubells.
- 263476  Galobart i Lorente. Àngel. Els Darrers dinosaures d'Europa.
- 263477  Galobart i Lorente. Àngel. El Museu de la Conca Dellà i la xarxa de museus dels dinosaures del Pirineu.
- 263478  Santesmases i Ollé. Josep. Visita al coll d'un titanosaure en procés de recuperació del Museu de la Conca Dellà. XI Trobada dels Centres d'Estudis de Lleida, de la Franja, d'Aran i d'Andorra a Isona-Conca Dellà (2018).
- 263479  Bergadà i Benet. Ramon. Ressenya del llibre: Què tenim sota els peus?
- 263480  Lacasa i Ruiz. Antoni. La Geosala de Lleida.
- 263481  González i Pérez. Joan Ramon. Crònica de la XLVI Jornada de Treball, Tartareu (la Noguera).
- 263482  Escuder. Xavier. El Patrimoni històric de Tartareu (la Noguera).
- 263483  González i Pérez. Joan Ramon. Visita al patrimoni històric de Tartareu en el marc de la XLVI Jornada de Treball del GRTP.

Lleida 1900-1930 : targetes postals / Jordi Mestre Gorné, Ramon Farré Forns, Joan-Ramon González Pérez ; [pròleg de: Josep-Ignasi Rodríguez Duque]
Mestre Gorné, Jordi


El Papiol ; Lleida : Editorial Efadós : Ajuntament de Lleida, 2023
151 p. : pral. il. ; 26 cm
ISBN 9788419736185

En aquest món de les imatges guardades ha tingut un paper molt important la targeta postal. És evident que la targeta va democratitzar la fotografia i va permetre a un nombre més gran de persones poder tenir un record d'aquella ciutat visitada o també de la pròpia. A l'hora de fer aquest llibre ens hem centrat en el període inicial de la intensa vida de la postal durant el primer terç del segle XX a la ciutat de Lleida. Algunes targetes són conegudes, però moltes altres estem segurs que ajudaran el lector a conèixer millor com era la nostra ciutat ara fa un segle i els comentaris dels peus de les fotografies li permetran observar aspectes ben interessants sobre aquella època. (Editorial).

Una Història de supervivència: l'any 1942 Paula i Henri se salven de l'horror nazi arribant a Les des de Luishon / Maria José Atienza i Averós, Joan-Ramon González i Pérez
Atienza Averós, Maria José


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 205-220


Aquest article explica la història d'una parella jueva que al 1942 passà clandestinament de la França de Vichy a Espanya a través dels Pirineus, va anar a parar a Les (Val d'Aran) i va passar un mes en un hotel del mateix poble anomenat Hotel Franco-Español (nom que ve de la seva situació a 5 Km de la frontera francesa), on segons les memòries de la seva protagonista Paula Zandmer Cassen va salvar la vida gracies a l'habilitat i generositat de la patrona de l'hotel, Magdalena Duran Forcada.

50 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna : [1969-2019] : centenari Joan Oró i Florensa (1923-2023) / [Edició a cura de Miquel Torres, M. Teresa Fontanet, Joan-Ramon González i Ramon I. Canyelles]



Sant Martí de Maials : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2023
246 p. : il. ; 21 cm
ISBN 9788409573134

El Grup de Recerques de les Terres de Ponent presenta un llibre que commemora el cinquantè aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna amb deu articles que analitzen des de diferents vessants el primer allunatge humà. A més, en el marc dels actes del Centenari Joan Oró es destaca la figura d'aquest científic pel seu estudi de les roques portades des de la Lluna per l'Apollo 11 i altres missions. El volum descriu el primer pas per a la conquesta de l'espai proper i repassa l'època de la guerra freda, amb la carrera espacial i el canvi de paradigma polític per prioritzar el desenvolupament tecnològic i científic. Finalment, parla de la futura exploració lunar, ja que d'aquí a pocs anys el nos-tre satèl·lit serà un lloc concorregut per robots i astronautes procedents de diversos països. (Plecs).

El Campanar de l'església de Santa Maria d'Almenar : heràldica, epigrafia i bestioles / Josep Forns Bardají, Joan-Ramon González, Héctor González Atienza
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 57-65 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El campanar d'Almenar és un dels pocs edificis religiosos del segle xviii que té la característica d'estar afegit a l'entrada de l'església existent. El més freqüent a la comarca era substituir els vells temples gòtics pels d'estil barroc. Destaquem els seus 53,5 metres d'alçada, a la part alta de la població en l'extrem de la plaça davant per davant de la casa de lavila. Quant als elements de l'obra arquitectònica, cal mencionar el seu cos octogonal amb els pilars que sostenen el frontó, la balustrada, l'escala de caragol, l'àngel-penell i la representació de grafits, bestioles i l'heràldica local.

Els Materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida) : troballes anteriors a les excavacions de l'any 2002 / Joan Ferrer, Ignasi Garcés, Joan Ramón González, Jordi Principal, Josep Ignasi Rodríguez



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 27 (2009) , p. 109-154 : il.
Bibliografia.

Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià / [Francesc Canosa Farran, Ferran Dalmau Vilella, Joan-Ramon González Pérez, [et al.]



Lleida : Pagès, 2023
244 p. ; 22 cm (Monografies, 137) 
ISBN 9788413035048

A Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià, el lector hi trobarà un repàs als principals esdeveniments històrics travessats per la casa i la finca d'ençà del segle XIX i fins a l'actualitat i hi descobrirà el profund vincle emocional que les unia amb Francesc Macià. Una història que, com demostren les sorprenents descobertes que el llibre aporta, és plena d'esplendor, d'episodis de violència i repressió i, finalment, d'un rocambolesc embolic polític -amb girs de guió inclosos- que encara perdura. Vallmanya és, doncs, molt més que una casa amb història: les seves parets preserven la memòria agrària, social i política del país. Els darrers anys, Cal Macià-Casa Vallmanya ha reaparegut amb força als mitjans de comunicació per les mobilitzacions endegades per la Iniciativa Popular que pretén salvar l'immoble principal de la desaparició física i pel confl icte que enfronta les diverses administracions sobre quina d'elles se n'ha de fer càrrec. La finca i les edificacions de Vallmanya, situades dins l'antiga hisenda propietat de la família de Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), foren molt més que l'espai de descans del president de la Generalitat republicana: les convertí en una mena de segona residència i la seva pàtria petita des d'on encarar l'activitat política. El llibre aporta dades i arguments sobre la importància de la Casa Vallmanya per a la història del món agrari català i per entendre la vida i obra dels Macià i els Lamarca. (Editorial).

El Tossal de l'Alzineta (Lleida) / per Joan-Ramon Gonzàlez i Pérez
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ilerda. Lérida, núm. XLVI (1985) , p. 33-35 (Datos arqueológicos Ilerdenses, IX) 
Notes.

Bordius, el despoblat més conegut de l'Aran / Joan-Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 167-201 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

La Val d'Aran no té l'alarmant despoblament de la resta del Pirineu. La singularitat política i cultural del petit país occità i la potencialitat econòmica per la pràctica de l'esquí, complementada pel gaudi de la natura i del patrimoni la resta de l'any, sobretot durant l'estiu, són les raons perquè no hi hagi un buidatge com a les altres contrades de la serralada. Tanmateix, també hi ha despoblats, alguns amb una discreta recuperació, d'altres ja gairebé oblidats si no fos pels admiradors de la seva bellesa desolada. La vall de Toran, en el terme municipal de Canejan, concentra el major nombre de petits assentaments de tot l'Aran, que estan, segons la facilitat d'accés, en un grau o un altre en l'habitual procés de despoblament o de recuperació. Als peus del Montlude destaca el nucli de Bordius, entre mític i mig perdut, amb una pista que s'apropa, però que no arriba, amb la ruïna i l'abandó de les seves cases, però amb tímids intents de recuperació. El mític llogaret fou immortalitzat per Juli Soler Santaló l'any 1907 amb una icònica fotografia, quan era ple de vida. La comparació d'aquella imatge amb l'actual és un magnífic exemple de com han canviat aquells llocs. Després de segles de vida en total equilibri amb el difícil entorn, els atractius del segle XX convidaren els seus habitants al trist abandó de les seves cases. Bordius té encara una oportunitat?

Consideracions sobre l'evolució del despoblament a la Val d'Aran : el cas del terçó de Quate Lòcs / Joan-Ramon González Pérez, María José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 213-227 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

L'equilibri territorial de la Val d'Aran ha estat condicionat pel canvi socioeconòmic que experimentà a partir de l'arribada de l'esquí amb l'emblemàtica estació de Baqueira-Beret. També l'obertura del túnel de Vielha va ser un factor decisiu en la vida aranesa, i, per tant, el Baish Aran ha perdut el paper de contrapoder de la capital en favor del Naut Aran, i ha esdevingut, no obstant, una reserva de la identitat del país. L'estudi de l'evolució demogràfic permet copsar com el nord de la Val d'Aran encara manté un pes específic important, tot i el creixement notable de la part alta en les darreres dècades. Comprovem l'eclosió de la població amb el fenomen miner a mitjans del segle XIX, la progressiva davallada fins als estralls de la Guerra Civil i la remuntada fins gairebé igualar aquell pic del nou-cents. Les dues poblacions més importants del terçó de Quate Lòcs són Les i Bossòst, molt properes entre sí i a la vegada amb serveis complementaris; però l'estudi de l'evolució demogràfica permet comprovar com gairebé sempre la darrera ha estat la més habitada. Canejan i la vall de Toran tenen la peculiaritat de comptar amb el nombre més destacat de petits nuclis habitats de l'Aran, dels quals destaca Bòrdius, que ha esdevingut una icona dels despoblats de muntanya.

Les Associacions d'amics de monuments : el cas de la Seu Vella de Lleida / Joan-Ramon González Pérez
González i Pérez, Joan Ramon


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 219-233

Bibliografia i webgrafia.

La Recuperació del singular monument del Calvari (Granja d'Escarp) / Ramon Solé, Josep Àngel Corbella, Maria Jesús Llavero, Joan Ramon González



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 34-39 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els Valors patrimonials de la casa Vallmanya d'Alcarràs / Joan-Ramon González
González i Pérez, Joan Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 188-194 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La casa de Vallmanya és una singular construcció que forma part d'un interessant conjunt enmig d'una peculiar explotació agropecuària del Segrià. El poblat medieval fou substituït per una gran casa d'acabats classicistes al segle xix, dissenyada per Agapito Lamarca i on Francesc Macià passà bones temporades. L'estat d'abandonament és preocupant i la plataforma Salvem casa Macià-Salvem Vallmanya lluita per evitar-lo.

La Relació de l'Aran amb la plana de Lleida al llarg del temps / Joan-Ramon González i Pérez, Maria José Atienza i Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 125-140


El present treball vol reflexionar sobre les relacions existents entre el singular país del Pirineu que és la Val d'Aran i la ciutat de Lleida, situada a poc més de 160 quilòmetres al sud, però que per ser la capital provincial i tenir una base geogràfica basada en els tres grans rius que baixen des del nord cap a lïEbre, hi ha una facilitat a priori per mantenir uns lligams que després la història demostra que han existit però que a la vegada hi ha hagut moments també que no s'han tingut presents, tant per la gent de la plana com també pels mateixos aranesos, ben gelosos de la seva identitat.

Nuevos grabados rupestres en la provincia de Lérida : (Peramola, Maials y Guimerà) / Luis Díez-Coronel Montull, Joan-Ramon González Pérez
Díez-Coronel i Montull, Lluís


[S.l.] : [s.n.], [1988?]
[24] p. : il. ; 24 cm
Separata de: Congreso Internacional Historia de los Pirineos, Cervera noviembre 1988 : actas, p. 261-285.