português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
GIRONA, PROVINCIA []
References found:
1632   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 82
go to page                         


1 / 1632
select
print

Bookmark and Share
Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2019-2020 / Marcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 435-442 : il. (Notes i documets d'arxiu



Matèries: Centres d'estudis locals ; Institucions culturals ; Memòria d'activitats
Matèries:Institut d'Estudis Gironins
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:2019 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1632
select
print

Bookmark and Share
El Delme com a font per a la història rural / Elena Catalán Martínez, Gabriel Jover Avellà, Enrique Llopis Agelán (ed.)



2020.
Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2020
276 p. : il., map., taules, gràf. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural. Estudis, 21) 
Bibliografia. Conté: 1. Del diezmo al producto agrario : ¿podemos medir lo invisible? ¿podemos ignorarlo? / Enrique Llopis Agelán, José Antonio Sebastián Amarilla - 2. El diezmo como base del sistema beneficial / Elena Catalán Martínez - 3. La producció agrària al País Valencià durant l'Edat Moderna. Aproximació al seu estudi a partir dels delmes / Lluís Torró Gil - 4. La recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí - 5. Els arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII? / Pere Gifre Ribas - 6. Delmes, trullades i preus de l'oli a Mallorca, 1684-1835 / Gabriel Jover Avellà. Textos en català i en castellà.
ISBN 9788499845401

Conté:
- 202096  Mallorquí i Garcia. Elvis. La Recaptació i el repartiment del delme a la Catalunya vella. El cas del Bisbat de Girona, segles XIII-XIV.
- 202097  Gifre i Ribas. Pere. Els Arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503-1705). Un indicador de la renda agrària dels segles XVI i XVII?



Matèries: Delmes ; Rendes eclesiàstiques ; Església ; Impostos-exaccions ; Fonts documentals ; Producció agrària ; Economia agrària
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Mallorca - Balears, illes ; Girona, província
Cronologia:[1100 - 1835]
Autors add.:Catalán Martínez, Elena (Ed.) ; Jover i Avellà, Gabriel (Ed.) ; Llopis Agelán, Enrique (Ed.)
Autors add.:Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ; Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural
Localització: Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Correspondència epistolar de la família Burguès (1750-1850) / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2013
332 p. : il. ; 23 cm (Monografies Manuscrits, 9) 
Índexs.
ISBN 9788449042126

Aquest llibre transcriu, analitza i interpreta la correspondència familiar -inèdita- de la família Burguès durant la seva estada a Coromines (Sant Martí Sescorts) entre 1730 i 1765. El casament de l'hereu Narcís de Burguès i de Font amb la pubilla Isabel Coromines el 1727 va implicar el trasllat de part de la família a terres osonenques. Aquesta circumstància i la necessitat de mantenir la comunicació entre els parents i els amics van generar un notable volum de correspondència. A través de les cartes s'han pogut reconstruir diferents episodis familiars: la nefasta relació entre l'hereu i el seu pare, les reivindicacions de la noblesa catalana davant la justícia i Cort, l'estratègia per aconseguir dues monges del monestir de Ripoll i la turmentada vida matrimonial de Manuel Sisternes, fiscal de la Reial Audiència de Catalunya. La cultura escrita del segle XVIII català queda reflectida en les pràctiques epistolars que apliquen els corresponsals de la família Burguès quan escriuen cartes familiars, gratulatòries, consolatòries o amoroses. (Editorial).


Matèries: Famílies ; Genealogia ; Arxius familiars ; Epistolari ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Noblesa ; Propietaris agraris ; Militars ; Vida quotidiana ; Matrimoni ; Relacions interpersonals ; Vida privada ; Cultura
Matèries: Burguès, família ; Burguès i de Coromines, Josep de (1743-1799) ; Burguès i de Caramany, Narcís de (1766-1825) ; Burguès i de Guàrdia, Narcís Maria de (1792-1836) ; Burguès i de Coromines, Martí de ; Burguès i de Caramany, Benet de ; Burguès i de Guàrdia, Jaume de ; Burguès i de Caramany, Maria Ignàsia de
Àmbit:Girona, província ; Girona
Cronologia:1727 - 1774
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona
Accés: http://ddd.uab.cat/record/116778
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pedra de Girona. L'esclat de l'escultura arquitectònica i cultural, 1300-1350 [Fitxer informàtic] / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [dirigida per: Joan Domenge i Mesquida1]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Domenge i Mesquida, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (511 p.)

Vers 1300 Girona es veu influïda per un context sòcio-polític i artístic concret i molt favorable a "l'expansió" en termes econòmics, demogràfics i creatius. A banda del bon estat i creixement del poder econòmic i comercial de la Corona, la proliferació d'ordes religioses i la renovació de les seus episcopals i grans parròquies, especialment concentrada en la meitat nord del principal i tota la zona meridional del regne de França, propicien l'èxit de Girona i les seves pedreres. A partir del 1300, i amb seguretat fins a la pesta de 1348, el col·lectiu de pedrers és el grup professional més nombrós de la ciutat i, proporcionalment, a partir de les dades conegudes, un dels més importants de l'antiga Corona d'Aragó, superant els 180 noms diferenciats de pedrers actius en la primera meitat de segle. La immigració, i dins aquesta, la immigració de pedrers, és un dels eixos fonamentals per entendre l'evolució demogràfica de la Girona del segle XIV. L'acció del bisbe Arnau de Mont-rodon (1348) propicià la construcció a la catedral d'una capella dedicada als quatre sants màrtirs Germà, Just, Sici i Paulí, els patrons dels picapedrers. Durant la primera meitat del segle XIV la realització de peces escultòriques amb pedra nummulítica i la seva exportació fora de Girona viu un moment d'esclat sense precedents, comparable a una explosió de creativitat, productivitat i exportació. Això és degut a la coincidència de com a mínim quatre factors determinants: en primer lloc, la forta tradició de la ciutat en el treball de la pedra calcària local i el creixement urbanístic experimentat després de la guerra de 1285. En segon lloc, l'assumpció del material petri per part de la reialesa (i a través d'aquesta, de la noblesa i la burgesia) en la seva utilització en grans projectes funeraris i arquitectònics. Tercer, l'existència de mestres pedrers experimentats i capaços tècnicament de generar materials prefabricats per als projectes reials. I finalment en quart lloc, la disponibilitat d'una pedra amb molts matisos, colors i dureses, capaç de proveir conjunts harmònics, durables i policroms per a tot tipus de necessitats. La producció i l'exportació es donen en paral·lel en dos camps significatius: l'escultura funerària i l'escultura arquitectònica.


Matèries: Tesis doctorals ; Escultura ; Gòtic ; Materials de construcció ; Pedreres ; Indústria de la construcció ; Art funerari ; Arquitectura
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1300 - 1350
Autors add.:Domenge i Mesquida, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669955
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Arribada del progrés : l'hora de la ciència i la tecnologia / Pere Bosch i Cuenca (Coord.) ; Ure Comas, Jordi Camps i Linnell, Dani Vivern i Lladó, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 321 (juliol-agost 2020), p. 60-95 : il. (Dossier


Matèries: Ciència i tecnologia ; Innovació tecnològica ; Ferrocarrils ; Cinema ; Telèfon ; Electrificació ; Assistència sanitària ; Agricultura
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1880 - 1930]
Autors add.:Bosch i Cuenca, Pere (Coord.) ; Comas, Ure ; Camps i Linnell, Jordi ; Vivern i Lladó, Dani
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/371795 [Presentació del dossier]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1632
select
print

Bookmark and Share
Espais literaris / Victòria Ricart i Delgà
Ricart i Delgà, Victòria


[Girona] : Diputació de Girona : Obra Social "La Caixa", 2020
96 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 206)  /  (Quaderns de la Revista de Girona. Guies, 89) 
Bibliografia.
ISBN 9788415808862

Les terres gironines han proporcionat al llarg de la història escenaris humans i naturals que han estat utilitzats pels literats en la construcció de les seves obres. Des de Ramon Muntaner, al segle XIV, fins als autors contemporanis, passant per noms tan brillants com Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Mercè Rodoreda o Josep Pla, són molts els escriptors que han convertit la geografia social i física del territori gironí en espais literaturitzats. Aquest quadern fa un recorregut pels espais literaris gironins més destacats, tant d'autors de la tradició històrica com de contemporanis. Alhora, també s'interessa per la presència social que té avui el fenomen literari en aspectes com les noves tecnologies, la museística o el lleure cultural. (Editorial).



Matèries: Literatura ; Medi geogràfic ; Escriptors ; Escriptores ; Cultura
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1300 - 2020]
Autors add.:Diputació de Girona ; Fundació La Caixa. Obra Social
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. Carles Rahola (Girona); B. Manuel Vilà i Dalmau (Tossa de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1632
select
print

Bookmark and Share
Castells medievals / Pau Turon Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


[Girona] : Diputació de Girona : Obra Social "La Caixa", 2020
90 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 207) 
ISBN 9788415808886

Una de les imatges més populars de l'edat mitjana és la dels castells, les fortaleses on residien els poderosos senyors feudals. Aquest llibre ofereix una visió general dels castells de les comarques gironines, superbes fortaleses i petites fortificacions escampades arreu del territori: n'explica el naixement i l'evolució durant el període medieval, analitza alguns dels castells més destacats i repassa els fets que hi succeïren acabada l'edat mitjana. (Editorial).



Matèries: Arquitectura militar ; Fortificacions ; Castells ; Edat mitjana
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[500 - 1500]
Autors add.:Diputació de Girona ; Fundació La Caixa. Obra Social


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1632
select
print

Bookmark and Share
50 anys d'Aplecs gironins / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


[Girona] : Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines, 2020
597 p. : pral. il. col. ; 24 cm
ISBN 9788409183142

Pels 25 anys, Domènech ja en va publicar un, i ara ha recopilat més informació per elaborar un llibre que conté actes dels diferents aplecs que s'han organitzat en aquests 50 anys, així com altres dades estadístiques de l'Agrupació. L'Agrupació d'Aplecs Gironins es va constituir ara fa 50 anys, amb l'objectiu de caminar junts i fer front a les dificultats de cadascun dels aplecs, que sovint eren les mateixes. Amb el pas dels anys, s'ha aconseguit una normativa i un funcionament molt més acord amb les seves necessitats.



Matèries: Sardana ; Colles sardanistes ; Aplecs ; Commemoració ; Tradicions populars ; Danses populars ; Associacions folklòriques
Matèries:Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1970 - 2020
Autors add.:Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines
Localització: B. Fages de Climent (Figueres); B. Víctor Català (L'Escala); B. Municipal de Lloret de Mar


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1632
select
print

Bookmark and Share
Rafael Masó : gironí de cap a peus = gerundense de pies a cabeza / autors de la guia: Lenka Dadova, Narcís Teixidor Callús ; correccions i traduccions: Dani Vivern
Dadova, Lenka


[Girona] : Diputació de Girona, [2020]
49 p. : il. col. ; 17 * 24 cm
Textos en català i castellà.
ISBN 9788409198740



Matèries: Biografia ; Arquitectes ; Noucentisme ; Arquitectura ; Edificis
Matèries: Masó i Valentí, Rafael (1880-1935)
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1880 - 1935
Autors add.:Teixidor Callús, Narcís ; Vivern, Dani (Trad.)
Autors add.:Diputació de Girona
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Conèixer l'ERAM : un recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia / text: Jordi Dorca
Dorca, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 24-27 : il. (Reportatge

reportatgeConèixer l'ERAMUn recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i MultimèdiaL'ERAM és una escola universitària de referència a les comarques gironines per a totes les persones que volen formar-se com a professionals de la comunicació audiovisual i multimèdia i de les arts escèniques. Partint de tres pilars bàsics: la multidisciplinarietat, la flexibilitat i la lliure elecció de currículum, l'ERAM intenta fer front a la rigidesa del sistema universitari estatal per formar professionals polivalents i permeables que puguin accedir al món creatiu i laboral d'aquests camps tan importants en el canviant món d'avui.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Indústria cinematogràfica ; Escoles tècniques superiors
Matèries:Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia : ERAM
Àmbit:Salt ; Girona, província
Cronologia:[1998 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368972
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Lluís Motjé, l'ecologista que no volia ser-ho / Lluís Freixas Mascort
Freixas Mascort, Lluís


En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 36-37 : il. (Biografia

Aquest Sant Jordi s'ha complert un any de la mort prematura de Lluís Motjé, pioner de l'ecologisme, membre de la generació que va lluitar per la protecció dels aiguamolls de l'Empordà o de la zona volcànica de la Garrotxa. Va tenir un paper molt rellevant durant uns anys de destacada activitat pública que, desencantat, va abandonar per dedicar-se a la divulgació de proximitat, del territori on vivia i que apreciava.


Matèries: Moviment ecologista ; Conservació de la natura ; Espais naturals
Matèries: Motjé i Costa, Lluís (1958-2019)
Àmbit:Riudellots de la Selva ; Girona, província
Cronologia:1958 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368979
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Força de la imatgeria festiva / Sònia Tubert, coordinació ; Cristina Cantal, Guerau Palmada, Ángel Vergé, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 64-93 : il. (Dossier


Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Imatgeria ; Bestiari
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Tubert i Torrent, Sònia (Ed.) ; Cantal, Cristina ; Palmada Auguet, Guerau ; Vergés i Gifra, Àngel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/369017 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'OJE, joventut i doctrina / Jordi Arbonès
Arbonès, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 22-27 : il. (Reportatge

Acabada la Guerra Civil, l'Estat espanyol s'interessa per la joventut. Es tracta de crear una infraestructura potent a l'hora d'alliçonar les noves generacions perquè facin perdurar la dictadura franquista i el nacionalcatolicisme. El poder que s'imposa després de la guerra anul·la drets civils, culturals i humans. L'exercici d'aquest poder comporta repressió, venjança i submissió. Enmig de tot hi ha la mainada i la joventut. Uns nens als quals s'ha d'instruir a partir de les "virtuts" dels guanyadors.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Associacions ; Joventut ; Lleure
Matèries:Organización Juvenil Española : OJE
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1960 - 1975]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364877
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Lluita per la igualtat de gènere / Marina PUig i Carme Vinyoles, coordinadores; Laia Pèlach Saget, Pia Bosch i Codolà, Dolors Bassa i Coll, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 48-91 : il. (Dossier


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Moviment feminista ; Treball de la dona ; Discriminació sexual ; Violència de gènere
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Puig, Marina (Ed.) ; Vinyoles i Casas, Carme (Ed.) ; Pèlach Saget, Laia ; Bosch i Codolà, Pia ; Bassa i Coll, Dolors
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364892 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Mosaic de religions / Text: Pitu Pujol ; Fotos: Dani Salvà
Pujol, Pitu


En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 22-27: il. (Reportatge

A la regió de Girona, segons l'Informe de les confessions religioses de les comarques gironines elaborat el 2018 per la Direcció General d'Afers Religiosos, hi ha un total de 628 centres de culte, dels quals 427 són de l'Església catòlica romana.


Matèries: Religions ; Creences religioses ; Temples
Àmbit:Girona, província
Cronologia:2018 - 2020
Autors add.:Salvà, Dani
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/362543
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió dels residus : Experiències i propostes / Manel Poch, coordinador ; Francesc Canalias Farrés, Marta Ball-Llosera, Josep Maria Tost i Borràs, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 64-91 : il. (Dossier


Matèries: Residus ; Tractament de residus ; Neteja pública ; Política del medi ambient ; Administració local
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2020]
Autors add.:Poch, Manuel (Ed.) ; Canalias Farré, Francesc ; Ball-Llosera Font, Marta ; Tost i Borràs, Josep Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/362563 [Introducció]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Orígens de la CNT a Girona (1910-1919) / Joan Surós
Surós i Peracaula, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 125 (1987) , p. 57-62 : il. (Història
Notes.


Matèries: Sindicats ; Anarcosindicalisme ; Restauració
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1910 - 1919
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85978
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Eleccions sindicals de 1986 a les comarques gironines / Josep M. de la Hoz
Hoz Hernando, Josep Maria de la


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 124 (1987) , p. 79-85 : il. (Economia


Matèries: Eleccions sindicals ; Dades estadístiques
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1986
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/85927
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Enginyeria hidràulica protohistòrica del litoral: comarques de Girona i territoris de França meridional / Meritxell Oliach Fàbregas
Oliach i Fàbregas, Meritxell


En: Cypsela. Girona, núm. 19 (2012) , p. 11-30: il. (Tema monogràfic
Bibliografia. Resums en català, castellà, i francès.


Matèries: Recursos hídrics ; Enginyeria ; Infraestructures d'aigües ; Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Bronze final ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers
Àmbit:Girona, província ; França
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/327133
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1632
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Noves descripcions de manuscrits de cuina, adrogueria, rebosteria i de remeis gironins (seglesXVIII-XX) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 323-368 : il.
Notes a peu de pàgina.

Presento a la comunitat científica, als estudiosos i interessats en l'art de la vella cuina, adrogueria, rebosteria i remeis catalans, noves descripcions de llibretes manuscrites que demostren la vitalitat d'una tradició documental vigent encara fins a la meitat del segle XX.


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Receptes culinàries ; Aliments ; Adroguers ; Medicina popular
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:[1701 - 1950]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362366
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 82
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3