El Capità Farràs i Vilassar de Mar / Marta Mayor Cisa
Mayor Cisa, Marta


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 36 (2021) , p. 131-140 : il.
Bibliografia.

Parlar de la Segona República és parlar d'Enric Pérez Farràs. Parlar dels presidents Macià i Companys és parlar de Pérez Farràs. Però, qui era Enric Pérez Farràs? Era fill de Vilassar? I si no ho era, quina vinculació va tenir amb el poble?. Aquestes preguntes són les que contestarem en aquest article.

Una Bomba Orsini : Cataluña / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 312 (octubre 2024), p. 64-69

La Nit del 6 d'Octubre a Cornellà / Pere Bosch
Bosch i Cuenca, Pere


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 4 (tardor-hivern 2009), p. 90-91 : il. (Patrimoni. Història) 

Josep Dencàs i Puigdollers : el conseller maleït (1900-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrasa ; [pròleg de Joan B. Culla]
Porta i Capdevila, Frederic J.


Barcelona : Editorial Base, 2024
452 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d'un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d'octubre de 1934, i líder indiscutible de l'Estat Català separatista reunificat el maig de 1936. Aquesta extensa recerca sobre Josep Dencàs, el "conseller maleït", fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l'ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en "l'ase de cops" per la fallida revolta del 6 d'octubre; descobrint què hi havia de cert darrere l'estigma de feixista associat a la seva figura; i desmuntant la llegenda negra que encara perdura sobre la seva suposada connivència amb el govern feixista italià. (Editorial).

Els Fets d'octubre de 1934 al Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 59-68 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els fets d'octubre va ser un episodi protagonitzat pel president Lluís Companys, quan, el 6 d'octubre de 1934, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola a causa de la constitució, el 4 d'octubre, d'un govern de la República espanyola en què entrava a formar part la CEDA, partit de dretes i que alguns consideraven antirepublicà i antiautonomista. El govern de la Generalitat ho va considerar un perill per l'estatut català, i en concret per la llei de contractes de conreu, que enfrontava el govern de Catalunya amb el govern central espanyol. A Barcelona va tenir un caràcter bàsicament polític, però en d'altres ciutats catalanes com Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú etc. va tenir un doble caràcter: social i nacional català L'única resistència armada a l'exèrcit espanyol va ser al local de Barcelona del CADCI.1 El CADCI2 era una entitat important, amb més de vint mil associats, estava dirigida per homes d'un catalanisme radical i de tendències revolucionàries. Però la proclamació va fracassar el mateix dia 6 d'octubre, quan el capità general de Catalunya, Domènec Batet4 es va negar a obeir les ordre de Companys, i va treure les tropes al carrer. Conseqüentment van detindre el govern de la Generalitat, els condemnaren a trenta anys de presó, i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Març-abril de 1939 : consell de guerra a tres republicans torroellencs / Joan Margall i Sastre, Gerard Cruset i Galceran
Margall i Sastre, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2006) , p. 125-133 : il.

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 i les seves conseqüències a Torroella / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2004) , p. 37-41
Notes.

Els Fets del sis d'octubre del mil nou-cents trenta-quatre a Torroella de Montgrí / Joan Radressa i Casanovas
Radressa i Casanovas, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2000) , p. 81-97 : il.
Notes.

Armar la insurrección : la trama suiza del separatismo catalán en la revolución de octubre de 1934 / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 132 (2023) , p. 177-200 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Repressió pels fets d'octubre de 1934 a Constantí i la correspondència posterior dels germans Josep i Lluís Gil Coll durant la guerra civil i el franquisme (1934-39) / Xavier Borrell Martí, Josep M. Grau Pujol
Borrell Martí, Xavier


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 73-97 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental amb la transcripció de les cartes.

Estudi sobre la desena d'empresonats de Constantí al vaixell Manuel Arnús, a causa dels fets d'octubre de 1934. Amb posterioritat s'aporta la correspondència del mestre Josep Gil Coll, militant del POUM i soldat voluntari al front de guerra, que envia a la seva mare i germana el 1938, abans de morir. Amb la victòria franquista, el germà Lluís el 1939 és empresonat i la seva germana, religiosa carmelita al Vendrell, cerca avals pel seu alliberament. S'inclouen cròniques de premsa i dades d'arxiu.

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 a Palafrugell / Ramir Lacasa
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 68 (març 2020), p. 76-82 : il. (Història) 
Notes.

Pere J. Casademont Salvador, un patrici calongí (1878-1960) / Jaume Aymar i Ragolta
Aymar i Ragolta, Jaume


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 67 (desembre 2019), p. 80-88 : il. (Personages) 
Notes.

Ramon Casas, músic de Palamós. Les cançons empresonadesAnna Maria Anglada / Anna Maria Anglada
Anglada i Mas, Anna Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 55 (desembre 2016), p. 43-48 : il. (El tema. 80 anys de la Guerra Civil) 
Notes.

Els Fets d'octubre a Palafrugell / Gemma Martínez Burch
Martínez Burch, Gemma


[Palafrugell] : [s.n.], 1998
12 f. ; 22 cm
Text mecanoscrit. Fulls solts en una carpeta.

Manuel G. Alba : un gran vallenc / per Salv. Toca i Roca
Roca i Roca, Salvador


En: Cultura. Valls. Any VIII, Núm. 89 (agost 1936), p. 6-7 (Les nostres col·laboracions) 

L'Altra guerra : la patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936 / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suàrez, Jordi


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2022
267 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 22) 
Referències bibliogràfiques i fonts.
ISBN 9788409426768

El llibre és el resultat d'una aprofundida recerca, la qual va comptar amb una beca del CERE, que ens parla dels esdeveniments que es van produir a partir del 19 de juliol de 1936 a la població de Móra la Nova, però també als antics districtes de Falset i Gandesa, coincidint amb l'aixecament en armes per part del bàndol nacional i, com a reacció, de la contraofensiva per part de les organitzacions revolucionàries, la qual va generar una important discrepància en el si de les forces republicanes, especialment en el moment en què comencen a articular-se els comitès revolucionaris, les patrulles anarcosindicalistes, els conflictes per la col·lectivització de la terra o les execucions extrajudicials.

Els Escenaris del 6 d'octubre : revolució i contrarevolució a l'Europa dels anys 30 / Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


Barcelona : Pòrtic, 2014
161 p. : il. ; 24 cm (Visions) 
ISBN 9788498093087

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Va ser la resposta de la Generalitat a les polítiques dels ministres del Govern espanyol de la reaccionària CEDA. El gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres entitats catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més. Ara que es compleixen 80 anys d'aquesta efemèride, l'historiador Jaume Barrull analitza aquells dies amb claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. (Editorial).

Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).

Un Fet del 6 d'octubre a Vilanova / Fidel Claramunt Lacueva
Claramunt i Lacueva, Fidel


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 42 (novembre 1985), p. 29
A la memòria del meu pare.

La Causa General Franquista a la Palma d'Ebre / Ricard Sas Filella
Sas Filella, Ricard


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 75-100 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

La Causa General instruïda pel règim franquista l'abril de 1940 va significar la recopilació dels fets violents que van tenir lloc durant la Guerra Civil a la zona republicana. L'estudi d'aquesta documentació ens dona una informació valuosa sobre la repressió sobre les dretes i, posteriorment, la repressió franquista sobre les esquerres. No obstant això, difícilment hi ha una voluntat d'impartir justícia: el gruix de la repressió ja ha tingut lloc quan la causa es posa en marxa. L'estudi de la documentació en el cas de la Palma ens permet conèixer els fets i el caràcter de totes dues repressions, la de les esquerres i la de les dretes, però també les contradiccions entre els informes personals que envia l'Ajuntament al fiscal instructor de la causa i les declaracions dels familiars de les víctimes de dretes. Bona part dels simpatitzants republicans condemnats a mort no són citats pels familiars en les seves declaracions, cosa que qüestiona el relat del règim.